Quan professem la nostra fe, afirmem que Déu és el nostre creador. Hem estat creats a la seva imatge i semblança. I ens ha donat una vocació sobrenatural, que duem en vasos de terrissa. Vivim la tensió entre el bé i el mal. Sovint el misteri del mal, es manifesta en nosaltres a través d’actituds que ens allunyen de Déu, el que anomenem: pecat; davant del qual hem de respondre amb el bé més gran que es desprèn de la virtut.Hem d’assumir la nostra condició de pecadors i també la de salvats per Jesucrist. Reconeixent les nostres caigudes, podem refer la vida, i recuperar la dignitat de la vocació que Déu ens ha donat. Tenim la gran sort que el Fill de Déu, s’ha fet home, en Jesucrist, per fer-nos homes i dones nous en Ell.
Tal i com ens diu Mn. Joan Guiteras en el llibre “Conversió i penitència: reconciliació”: “la conversió i la penitència són la resposta humana, feta possible i duta per la gràcia, a l’oferiment de reconciliació provinent de Déu. Ell té la iniciativa amorosa de donar noves possibilitats al pecador. Per això mateix, Déu envià el seu Fill al món i la tasca reconciliadora del Crist prossegueix a través de la seva Església que posseeix l’Esperit Sant per perdonar els pecats”.
Al final de la Quaresma, després de revisar la nostra vida, és un bon moment per apropar-nos al Senyor i reconciliar-nos amb Ell i amb els germans a través del sagrament guaridor del perdó. Aprofitem-ho!


