ACABEM L’ANY LITÚRGIC I L’ANY DE LA FE AMB CONFIRMACIONS

   Aquest diumenge celebrem la solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món, amb la que acabem l’Any Litúrgic. També acaba l’Any de la Fe, convocat pel Papa Benet XVI en el context de la Nova Evangelització mitjançant la carta apostòlica “Porta Fidei”, que començava el dia 11 d’octubre de 2012, coincidint amb el 50è aniversari de l’obertura del   Concili Vaticà II i el 20 è aniversari de la promulgació del  Catecisme de l’Església Catòlica. Se’ns invitava a: reflexionar sobre el que és la fe; valorar què representa tenir fe en Jesucrist; retrobar el gust d’alimentar-nos de la Paraula de Déu i del Pa de vida; conèixer, redescobrir,  i aprofundir els continguts de la fe per poder viure-la amb més autenticitat i fidelitat; revisar la nostra relació personal i comunitària amb Jesucrist; disposar-nos a la conversió; manifestar obertament la nostra fe en Ell; anunciar l’Evangeli; intensificar la celebració comunitària de la fe en la litúrgia, especialment en l’Eucaristia; intensificar també el testimoni de la caritat com a fruit d’una fe viscuda amb maduresa. Segurament hem intentat respondre de la millor manera aquestes invitacions, resposta que haurem de continuar donant tant bé com puguem, dia rere dia, comptant amb l’ajut del Senyor i la força del seu Esperit Sant.                   La nostra parròquia clou aquest Any de la fe, amb l’Eucaristia solemne d’aquest dissabte, dia 23 de novembre,    presidida pel Bisbe Salvador Cristau, en la que conferirà el     Sagrament de la Confirmació a quatre joves: el Sebastián, la Floren, el Nico i el Javier; confirmant aquella gràcia que ja van rebre amb el baptisme, però que ara els és   donada en plenitud per la força de l’Esperit Sant. Així queden més plenament units a Jesús i completen la seva iniciació cristiana, amb el desig que continuïn el seu camí de fe, units a la   comunitat que els acull i disponibles per a oferir-li els talents que del Senyor han rebut. Per tot plegat, donem-ne gràcies a Déu!!!       

                                                                                                                Mn. Joan Làzaro i Padrós

L’ESGLÉSIA AMB TOTHOM, AL SERVEI DE TOTHOM

   Aquest diumenge celebrem la Jornada de “Germanor”, amb el lema “L’Església amb tothom, al servei de tothom”.  Aquesta és la missió que ens té encomanada Jesús, estar al costat de tothom i al seu servei, no pas al contrari. Aquesta és la seva manera de fer i de ser, com a pedra angular de l’edifici, l’Església, de la que nosaltres som cridats a ser pedres vives,  recolzats sobre  les columnes dels apòstols i amb Maria, la nostra Mare que ens diu: “Feu tot el que Ell us digui”. Ben cert que ens agradaria assemblar-nos a aquella primera comunitat, en la que: “La multitud dels creients  tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots” (Ac  4, 32). I la jornada “Germanor”, promoguda entre d’altres, pel Cardenal Jubany (ACS),  com us deia la setmana passada,  neix amb aquest objectiu.

   El nostre Bisbe, en la seva salutació, ens diu: “La Diada de “Germanor” és l’únic dia que en tot l’any dediquem a   demanar ajuda per a les necessitats de la nostra diòcesi. No és agradable demanar diners, però l’acció de l’Església necessita uns recursos. L’Església acompanya les persones amb les seves nombroses activitats pastorals: la celebració dels sagraments, la catequesi d’adults ,  d’infants, els grups de joves, l’atenció als malalts i a les persones grans. L’Església ajuda sobretot amb la seva acció caritativa i social, una acció sempre necessària, que s’ha fet especialment urgent en els moments de la crisi que encara perdura“.

   Així doncs, bo i coincidint en l’inici del 10è any de vida de la nostra diòcesi de Terrassa, sentim-nos convidats a col·laborar-hi generosament i en la mesura de les nostres possibilitats.

                                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós

NARCÍS JUBANY ,IMPULSOR DE LA CAMPANYA DE GERMANOR

   Diumenge vinent celebrarem un any més la Campanya de Germanor, amb l’objectiu  d’assolir solidàriament l’autofinançament de  l’Església. Aquesta iniciativa va ser impulsada pel doctor  Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 1913-Barcelona, 2006), . bisbe auxiliar de Barcelona (1955-1964), bisbe de Girona (1964-1971), arquebisbe de Barcelona (1971-1990) i cardenal de la Santa Església Romana (1973-2006), de qui enguany celebrem els 100 anys del seu naixement.                                                                                                        Com a senzill homenatge, permeteu-me que us comparteixi la semblança que en fa el blog de Catalunya Cristiana:                                                                     “Va ser un pastor de caràcter fort i alhora proper, amb un peculiar sentit de l’humor i dotat del pragmatisme propi d’un home de govern. El seu fidel secretari mossèn Antoni Davesa —hem celebrat l’aniversari del seu traspàs— havia manifestat que al Dr. Jubany la participació en el Concili Vaticà II li havia canviat la visió de l’Església i del món. Un Concili que va tenir cura d’aplicar primer a Girona i després a Barcelona amb el convenciment que la restauració ja era impossible. Fou impulsor decidit del diaconat permanent, un ministeri que ell va recuperar en el Concili Vaticà II i que avui, vençudes no poques resistències, ja és present a totes les diòcesis de Catalunya, a la majoria d’Espanya i a moltes del món.                               Va reorganitzar l’economia diocesana amb la creació de la campanya Germanor. Va crear també la Universitat Ramon Llull (URL) la primera universitat privada que fou aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i que va voler que fos d’«inspiració cristiana». Va promoure la Fundació Joan Maragall per al diàleg entre la fe i la cultura que prossegueix i també el setmanari Catalunya Cristiana: en els moments difícils de la seva fundació per part de mossèn Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa, el suport econòmic del Dr. Jubany i la incorporació per decisió seva de mossèn Josep Maria Aragonès i mossèn Joan Carrera van ser decisives per a la seva consolidació. També fou el qui va crear l’emissora Ràdio Estel, prenent com a model Ràdio Notre Dame de París i en va aconseguir la primera freqüència”.                                                                                                                                     

                                                                                                     Mn. Joan Làzaro i Padrós

TESTIMONIS DE LA FE

  
  Cada any, durant el mes de novembre, totes les diòcesis amb seu a Catalunya preguen especialment per  les vocacions,  demanant al Senyor que obri els cors dels joves per a que descobreixin la seva vocació. És la “Cadena de Pregària per les Vocacions”, que enguany, encara dins l’Any de la Fe, porta per lema “Testimonis de la fe” . El Bisbat de Terrassa té encomanada la pregària dels dies 10, 20 i 30 de novembre, a més a més de la que cadascú personalment i/o comunitàriament pugui fer en altres moments. La nostra parròquia s’afegirà a la Cadena a la Missa   Major de diumenge vinent, així com a la pregària amb exposició del Santíssim, dels dimarts a la tarda, organitzada pel Grup de   Almas Pequeñas.                       

   Com se’ns diu en el full de la presentació:        

   “La cadena de pregària és com una gran curs de relleus, en la qual anem passant-nos el “testimoni de la fe”, de manera que la nostra pregària per les vocacions és constant; és el fruit de l’esforç de moltes persones que anònimament formen part d’aquesta gran cursa.  D’aquesta manera l’Església, Cos Místic de Crist, fa encara més evident aquella recomanació de Sant Pau: <<Pregueu en tota ocasió, moguts per l’Esperit, amb oracions i súpliques; en les vetlles dediqueu-vos a intercedir amb constància a favor de tot el poble sant>> (Ef  6,18)” . 

   El nostre Bisbe, ens recorda el repte de la nova evangelització que l’Església ens demana, i ens anima a tenir present el testimoni de tants germans nostres que van respondre a la seva vocació,   donant la vida, fent present l’amor de Déu als altres. Per això fa seves les paraules del Papa Francesc reflexionant sobre el martiri, en les que adreçant-se als joves, els diu: “No  tingueu por d’anar a   contracorrent, quan us vulguin robar   l’esperança, quan us proposin aquests valors danyats, que són com un menjar descompost, i quan un dinar està descompost ens fa mal; aquests valors ens fan mal. ¡Hem d’anar contracorrent! I Vosaltres   joves, sigueu els primers: tingueu aquesta grandesa d’anar contracorrent, endavant, sigueu valents i aneu contracorrent!”.                    

     Posem-nos-hi, doncs, sense defallir!

                                                                                              

                                                                                                         

                                                                    Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA MORT DEL CRISTIÀ

   Apunt de celebrar la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts, rellegia un llibre de  Mons.   Alberto Iniesta, bisbe auxiliar emèrit de Madrid, titulat “La germana mort, camí de plenitud” (Emaús 27, CPL), del qual m’agradaria compartir-vos uns fragments en que       medita sobre la mort del cristià:

“*De moment, estem en camí. ¿Cap a on? ¿Cap a la mort? ¿Cap a la vida? Cap a totes dues, tot i que en últim terme capa la segona, passant abans per la primera. Són les dues cares d’una mateixa moneda, com una porta té necessàriament dos costats, el d’aquí  i el d’allà. Sort que el costat trist i dolorós  és passatger, i l’alegre i joiós és per sempre. En Crist no   podem suprimir ni la Creu ni la Resurrecció, però Ell viu en la Glòria, i la Passió ja ha passat. La Pasqua és pas, passatge cap a l’últim, l’etern.

*Recordem la condició de la nostra vida humana: viure és desviure’s. Cada dia hem de gastar part del capital amb el qual naixem. Podem gastar-lo bé o malgastar-lo, però cada dia, inevitablement, perdem part dels nostres béns. No podem guardar-los... Al Banc del Temps hi tenim un compte corrent amb un capital determinat desconegut per a nosaltres. Cada dia arribem a la finestreta, firmem un taló i un impertèrrit caixer ens dóna les vint-i-quatre hores i anem a gastar-les, cadascú a la seva manera. És    inútil preguntar-li al caixer com va el nostre compte: té prohibit dir el que ens queda. I un dia, arribem, signem el taló, però ens diuen que no hi ha fons, que ens queden només algunes hores...En canvi, Crist ens diu; “No tinguis pressa. Gasta el temps amb mi, i te’l canvio per l’eternitat. Si per a tu, només el viure és morir, amb mi, el morir és viure”, “Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà”(Mt 10,38-39).

*Ell pot, vol i sap ajudar-nos, consolar-nos, enfortir-nos en el difícil tràngol de la mort. Tots hem vist molts  moribunds, uns plens de pau, d’esperança i fins i tot d’alegria; la majoria, almenys, amb resignació, paciència i fortalesa. L’Esperit Sant, com a bona llevadora, sabrà donar-nos a cadascú el tracte necessari per ajudar-nos a morir bé, o millor dit, a néixer bé per a la vida eterna”.

   Que així sigui !                                                                                                                                                    

                                                                                                                    Mn. Joan Làzaro i Padrós

MISSIONS:DOMUND “FE + CARITAT = MISSIÓ”

   “Fe + Caritat = Missió” és el lema que encapçala la Jornada Mundial de les Missions- Domund d’enguany que celebrem aquest diumenge, extret del missatge que el Papa Francesc ens adreça en motiu d’aquesta Jornada.                             Apunt de clausurar l’Any de la Fe, el Papa ens recorda que “la fe és un do preciós, que obre la nostra ment per tal que el puguem   conèixer i estimar”...”però la fe necessita ser acollida, és a dir, necessita la nostra resposta personal, el coratge de posar la nostra confiança en Déu, de viure  el seu amor, agraïts per la seva misericòrdia infinita”...”tothom hauria de poder experimentar l’alegria de ser estimats per Déu, el goig de la salvació. I és un do que no es pot conservar per a un mateix, sinó que ha de ser compartit”.  Per això ens diu que “la força de la nostra fe, a  nivell personal i comunitari també es mesura per la capacitat de comunicar-la als altres, de difondre-la, de viure-la en la caritat, de donar testimoni a les persones que trobem i que comparteixen amb nosaltres el camí de la vida”.  Així,“l’Any de a Fe, a cinquanta anys de distància de l’inici del Concili Vaticà II, és un estímul perquè tota l’Església rebi una consciència renovada de la seva presència en el món contemporani, de la seva missió entre els pobles i les nacions”.  Insisteix en que l’Església “no és una organització assistencial, una empresa una ONG, sinó que és una comunitat de persones, animades per l’acció de l’Esperit Sant, que han viscut i viuen la meravella de l’encontre amb Jesucrist i volen compartir aquesta experiència d’alegria profunda, compartir el missatge de salvació que el  Senyor ens ha donat. És l’Esperit Sant qui guia l’Església en aquest    camí”.       El Papa ens anima a tots a ser portadors de la bona notícia de Crist, i agraeix la disponibilitat dels missioners i missioneres, preveres, religiosos i religioses, i dels fidels laics, que, acollint la crida del Senyor, ho deixen tot per servir l’Evangeli en terres i cultures diferents de les seves. Sentim-nos també convidats a pregar per ells i a cooperar-hi  amb allò que puguem.

                                                                                               

                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL VALOR DE LA GRATITUD

         Al fil de l’Evangeli d’aquest diumenge, en que es posa de    manifest el valor de la gratitud d’un dels deu leprosos que van ser curats per Jesús, el samarità, l’estranger;  l'únic que tornà  enrere per agrair-li que l’hagués curat; us vull compartir una  reflexió que sobre aquest valor va escriure en Francesc         Torralba, en un llibre molt recomanable titulat “Cent valors per viure. La persona i la seva acció en el món”.  Ens diu que la gratitud és el més agradable de tots els valors. I afegeix:

“*És un do, una compartició, un amor i una alegria que va acompanyada per la idea de la seva causa.

*Ser agraït amb la persona que m’ha regalat part del seu temps i s’ha mostrat disponible a ajudar-me no tan sols és un valor, sinó una exigència moral.

*En la gratitud hi ha pressuposat, d’entrada, el valor de la humilitat. Per poder reconèixer el favor que ens han fet altres, cal admetre que sense ells no hauríem estat capaços de fer el que ens proposàvem.

*La gratitud és l’alegria de la memòria, és l’alegria basada en el record d’allò viscut i d’allò passat.

*La gratitud no és complaença, tampoc no és corrupció.

*Agrair és una acte creatiu, crea una relació de benvolença. El que pròpiament s’agraeix no és el do rebut, sinó l’amor dispensat. La gratitud pressuposa l’existència d' algú que ens ha donat el que tenim i el que som.

*La gratitud sempre s’orienta a  persones, ja que són els únics éssers que poden actuar d’una manera lliure i desinteressada. La gratitud ens uneix, sigui quina sigui la nostra condició. Ens humanitza.

*.Hauríem d’acostumar-nos a donar gràcies. Gràcies pel fet de ser,...

    Així doncs, no ens cansem mai de donar gràcies a Déu pel seu amor incondicional que ens mostra a través del seu Fill    Jesucrist i del  seu  Esperit Sant, que celebrem en l’Eucaristia, la més gran acció de gràcies. Agraïm-li el do de la fe que ens il·lumina el camí, i el testimoni de tants germans/nes nostres       d’arreu del món, com el dels  màrtirs que aquest diumenge     seran beatificats a Tarragona.      

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                Mn. Joan Làzaro i Padrós

CAMINAR DES DE CRIST

La setmana passada, des del divendres 27 al diumenge 29 de setembre va celebrar-se a Roma el Congrés Internacional sobre la Catequesi en que hi van participar catequistes d’arreu del món, també del nostre arxiprestat. El Papa Francesc els va    parlar d’una manera clara i directa, com acostuma a fer-ho.    Entre altres coses, els va dir:                                                                               *La catequesis es un pilar maestro para la educación de la fe, y   hacen falta buenos catequistas. Gracias  por este servicio a la Iglesia y en la Iglesia. Aunque a veces pueda ser difícil, se trabaje mucho, con mucho   empeño, y no se vean los resultados deseados, educar en la fe es hermoso.    *Ser catequista significa dar testimonio de la fe; ser coherente en la propia vida. Y esto no és fàcil. ¡No es facil! Ayudamos, guiamos al encuentro con Jesús con las palabras y con la vida, con el testimonio... Y “ser”  catequistas requiere amor, amor cada vez más intenso a Cristo, amor a su pueblo santo. Y este amor no se compra en las tiendas, no se compra tampoco aquí en Roma. ¡Este amor viene de Cristo! ¡Es un regalo de Cristo!                 *Caminar desde Cristo significa: 1º)tener familiaridad con Él...estar en la presencia del Señor...Dejarse mirar por Él...; 2º) imitarlo en el salir de si e ir al encuentro del otro...Cuanto más te unes a Jesús y Él se convierte en el centro de tu vida, tanto más te hace Él salir de ti mismo, te descentra y te abre a los demás... Y esta es la tarea del catequista: salir continuamente de sí por amor, para dar testimonio de Jesús y hablar de Jesús, predicar a Jesús. El corazón del catequista vive siempre este movimiento de “sístole y diàstole”: unión con Jesús  y encuentro con el otro; 3º)no tener miedo de ir con Él a las periferias...Si un cristiano sale a la calle, a las periferias, puede sucederle lo que a cualquiera que va por la calle: un percance...prefiero mil veces una Iglesia accidentada, y no una Iglesia enferma. Una Iglesia, un catequista que se atreve a correr el riesgo de salir, y no un catequista que estudie, sepa todo, pero que se quede encerrado siempre: éste está enfermo...”                                            Ens unim al Papa en l’agraïment sincer envers totes les persones que són catequistes i que aquests dies reprendran el camí  des de Crist, donant el millor pels nostres infants.                                                                                                                                                                                                                                                                          

                                                                                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós

PEREGRINAR A MONTSERRAT EN TEMPS DE CRISI

     Diumenge vinent farem la Romeria a Montserrat, i ja   només mancaran 9 anys per arribar al mil·lenari de la primera    romeria de Terrassa a Montserrat. Enguany la presideix la    parròquia de Sant Llorenç, bo i coincidint amb el 50è aniversari de la seva creació.  Mn. Antoni Deulofeu, el seu rector, per aquest motiu, ens ha adreçat aquestes paraules:                                                                 “En el moll de l’os dels terrassencs hi ha la tradició molt arrelada de peregrinar a Montserrat, i per això i també perquè aquest any la nostra Parròquia de Sant Llorenç celebra el 50è aniversari de la seva creació, ens plau molt presidí enguany la peregrinació del nostre Arxiprestat.                                                                                                      Tenint molt present la crisi de moltes crisis en la què està      immersa la nostra societat, i vivint aquesta realitat en el bell mig de      l’Any de la Fe, tenim els ulls fixats en Maria, en la clara Fe de la Verge al peu de la Creu, en el seu ser Mare i Deixeble de Crist, i peregrinem amb esperança portant el feix feixuc de cada dia.      En els moments més difícils és molt més determinant la nostra confiança en el Senyor, des de la fe podem que, passi el que passi es fa present, i per la seva presència tot esdeveniment, per dolorós que pugui ser, s’encamina vers un horitzó positiu, benaurat i feliç per a nosaltres. I aquesta evidència de la presència redemptora del Crist, ens  porta a la comunió amb els que més pateixen, un desig de      compartir, un crit de caritat, una responsabilitat de justícia.              La Verge Bruna, la Mare de Déu de Montserrat ens ofereix una maternitat que ens commou a descobrir amorosament l’església, a sentir-nos tots formant un sol cor amb Jesucrist, a compartir de veritat les joies i esperances, les angoixes i els sofriments del nostre món, a pidolar al  Senyor, acompanyats de la nostra Mare la Verge, el do de l’esperança, la fortalesa i la bellesa de la fe.”                                                                                  Què així sigui!!!                                 

                                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós

“FERMS I VALENTS TESTIMONIS DE FE”

   El diumenge 13 d’octubre de 2013, pocs dies abans de      cloure’s l’Any de la Fe, seran beatificats a Tarragona un gran     nombre de màrtirs del segle XX de l’estat espanyol  entre els quals trobem tres preveres que d’una manera o altre tenen una vinculació a la nostra parròquia i/o  arxiprestat.                                                          El Pare Àngel Rodamilans i  Canals, a qui el nostre barri de Ca n’Anglada té dedicat un carrer. Nascut a Sabadell  el dia 1 de maig de 1874, a l’edat de sis anys contacta amb la música i el món coral entrant a formar part  de    l’Escolania  de la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell.  El 13 d’octubre de 1901 fou ordenat sacerdot i l’any 1915 guanyà les oposicions a mestre de música i organista de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa, en la que hi fundà l’escolania. L’any 1919, fundà l’Orfeó   Montserrat entre els socis del Centre Social. L’any 1923 ingressà en el Monestir de Montserrat, on exercirà de prefecte de l’escolania. En esclatar la Guerra Civil abandonà el monestir i marxà a Barcelona. Alla va ser detingut, i admetent sense por la seva condició de sacerdot, serà assassinat el 27 de juliol de 1936.                       Mossèn Josep Guardiet i Pujol, nasqué a Manlleu,  el 21 de juny de 1879. És el primer prevere diocesà de Terrassa que serà beatificat. Va ser ordenat el 1902 a Barcelona i fins el 1905 serà vicari a les parròquies d’Ullastrell, Olesa de Montserrat i Argentona.  El 1917 fou nomenat rector de la parròquia de Sant Pere de Rubí, on impulsarà nombroses iniciatives com  l’Escola Ntra. Sra. Montserrat, el Museu de Rubí, el  Casal Popular... El 21 de juliol de 1936 fou detingut i el 3 d’agost serà assassinat a la carretera de l’Arrabassada.                                                           Mossèn Jaume Puig i Mirosa,  el primer beat nascut a    Terrassa (1908). Ordenat prevere el 20 de febrer de 1932 a la   Parròquia de la Mare de Déu del Pilar de Barcelona. El 1934 fou nomenat superior i director del Col.legi de Blanes, on el 30 de juliol, també serà assassinat. Amb un fervent desig de pau i reconciliació, demanem que el seu testimoni, ferm i valent, ens ajudi a créixer en la fe i en l’amor.                                                                                   

                                                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

UN NOU CURS

   Després del parèntesi de l’estiu, comencem un nou curs amb el desig de créixer en la fe, en l’esperança i en l’amor, i ben segur, amb la ferma voluntat de donar cadascú, el millor de si mateix en bé de tots. Així, si Déu vol, dimecres vinent, dia 18 de setembre, de les 17:30 a les 19:30, encetarem les inscripcions a la Catequesi de 1ªComunió de 1er i 2on any, del KTCLUB i de Confirmació. Els divendres 20 i 27, i el dimecres 25 de setembre, també hi haurà inscripcions dels infants, adolescent i joves que volen continuar el seu camí d’amistat amb Jesús, compartint i enfortint la seva fe en grup. Comptem amb vosaltres, pares i mares, famílies, per animar-los i acompanyar-los. Com ens diu el Papa Francesc en la seva encíclica “La Llum de la Fe”: “En la família, la fe hi és present en totes les etapes de la vida, començant per la infància: els nens aprenen a fiar-se de l’amor dels seus pares. Per això, és important que els pares conreïn pràctiques comunes de fe en la família, que acompanyin el creixement en la fe dels fills. Sobretot els joves, que travessen una edat tan complexa, rica i important per a la fe, han de sentir la proximitat i l’atenció de la família i de la comunitat eclesial en el seu creixement en la fe... Els joves aspiren a una vida gran. El trobament amb Crist, el fet de deixar-se aferrar i guiar pel seu amor, amplia l’horitzó de ’existència, li dóna una esperança sòlida que no defrauda. La fe no és un refugi per a gent pusil·lànime, sinó que eixampla la vida. Fa descobrir una crida, la vocació a l’amor, i assegura que aquest amor és digne de fe, que val la pena de posar-se a les seves mans, perquè està fundat en la fidelitat de Déu, més forta que totes les nostres febleses”. El dissabte 5 d’octubre, a les 19:15, celebrarem la Missa Familiar d’inici del curs, conjuntament amb l’Esplai parroquial “Grup Colònies Ca n’Anglada”.                                                                                    Enguany, entre altres coses, esdevé el desè aniversari del Bisbat de Terrassa, i es clou l’Any de la Fe. També es promulgarà un nou Pla Pastoral Diocesà, per un termini de cinc anys amb tres eixos fonamentals: la formació cristiana, l’exercici de la caritat i la pastoral en clau de la nova evangelització. Ja n’anirem parlant. Encomane-m’ho tot al Senyor!

                                                                                                   

                                                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós

QUE HI HAGI PAU!!!

   Aquest és el prec que tornem a fer encara amb més força davant dels conflictes i les guerres que assolen el nostre món,  especialment a Síria, a Egipte i a Afganistan. De la mateixa manera que d’un temps ençà preguem insistentment perquè hi hagi      treball per a tothom, caldrà que personalment i comunitàriament fem pregària per la Pau. Així doncs, a punt de cloure l’Any de la Fe, amb fe, demanem al Senyor que hi hagi pau  arreu, que tots i cadascú de nosaltres, siguem instruments de la seva Pau, que no és “mera absència de guerra, ni es redueix únicament a establir un equilibri de forces contràries, ni neix d’una dominació militar, ans amb encert i amb propietat és anomenada “obra de justícia” segons ens diu el nº 78 de la Constitució Gaudium et Spes  del Concili Vaticà II, que afegeix: “En el món, aquesta pau és impossible d’obtenir, si no és assegurat el bé de les persones i si els homes no es comuniquen espontàniament entre ells amb confiança les riqueses de llur esperit i llur talent. Per la construcció de la pau són totalment necessaris la voluntat forta de respectar els altres homes i    pobles i llur dignitat, i l’exercici voluntariós de la germanor. Així, la pau també és fruit de l’amor, el qual va més enllà d’allò que pot proporcionar la justícia”.                         El Papa Francesc, responent a la pregunta “què podem fer nosaltres per la pau en el món”, fent-se ressò del que deia el     Papa Joan XXIII a l’encíclíca “Pau a la Terra”,  afirma que a tots ens correspon la tasca d’establir un nou sistema de relacions de convivència basades en la justícia i en l’amor.“Lo repito alto y fuerte: no es la cultura de la confrontación, la cultura del conflicto, la que       construye la convivencia en los pueblos y entre los pueblos, sino ésta: la cultura del encuentro, la cultura del diálogo; éste es el único camino para la paz”.  Per això ha convocat a tota l’Església, aquest dissabte 7 de setembre, vigília del Naixement de María, Reina de la Pau, a una jornada de dejuni i d’oració per la pau a Síria, a l’Orient Mitjà i al món sencer, convidant als germans cristians no catòlics, als que pertanyen a altres religions i a tots als homes i dones de  bona voluntat.  A la nostra parròquia ens hi sumem amb una vetlla de pregària davant del Santíssim a les 20 h.                                                                                                                       

                                                                                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós