HOSANNA. BENEÏT EL REI D’ISRAEL!

    Amb aquest crit aclamen a  Jesús, pujat dalt d’un pollí en la seva entrada a Jerusalem en la festa de Pasqua, tot acomplint-se el que el profeta Zacaries havia predit: “No tinguis por, ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa la seva entrada muntat en un pollí d’ase”(Jn 12,15). Ha arribat l’hora d’entomar la missió que Déu Pare li ha encomanat,  esdevenir l’anyell que lleva el pecat del món, amb la seva passió, mort i  resurrecció: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà  glorificat” , com el gra de blat, que per donar molt de fruit, ha de caure a terra i morir. Però la majoria dels qui el reben brandant palmes i palmons, i cridant: “Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d’Israel”, se n’obliden, perquè no   entenen que el seu reialme  és diferent als d’aquest món: ni honors, ni poder, ni riqueses;sinó servei, humilitat, pobresa.                                                                    

    Jesús, abans de fer el gest més gran d’amor envers tota la humanitat: donar la vida a la creu (Divendres Sant), per a vèncer la mort, el mal i el pecat i per salvar-nos amb la seva mort i resurrecció,  (Vetlla Pasqual), s’acomiada dels seus deixebles fent l’últim sopar (Dijous Sant). És el moment en que institueix la Eucaristia com a memorial de la seva presència entre nosaltres fins a la fi dels temps, penyora de la vida eterna; i rentant els peus dels deixebles, ens mostra una vegada més  que no ha vingut a ser servit sinó a servir i que aquest ha de ser l’estil de vida dels seus seguidors, de la seva Església. 

    Acompanyem a Jesús aquests dies sants, els més      importants de l’any, sentim-nos units a Ell amb tots els   germans, entomant les pròpies creus i ajudant-nos a portar-les, units a la creu de Crist, sense defugir-les, amb fe i amb amor, convençuts que així com no hi ha resurrecció sense creu, tampoc hi ha creu sense resurrecció.

                                                                                        

                                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL DRET A LA CLASSE DE RELIGIÓ

     Divendres vinent, dia 30 de març, s’acaba el termini per  a fer la preinscripció a l’Educació Primària i a l’Educació Secundària (ESO). Per aquest motiu, d’acord amb la Delegació  d’ Ensenyament Religiós del Bisbat de Terrassa, hem fet  arribar als pares i mares de la catequesi aquesta carta, que em permeto publicar, per a que tots en tinguem coneixement:

       “Benvolguts pares:

        Un cop més us volem recordar la importància de demanar expressament la classe de religió catòlica per als vostres fills / es.  Per a uns pares catòlics, aquesta elecció és molt important d'acord amb el baptisme i la comunió que heu impartit als vostres fills / es.

Volem insistir i recalcar que és d'oferta obligatòria en tots els centres públics d'acord amb l'actual legislació. No es tracta, per tant, d'una concessió del centre, és a dir, no depèn del centre el que els vostres fills / es tinguin i assisteixin a classe de    religió.

És il·legal o equívoc objectar que no es pot donar religió en un centre públic per raons com:

*·L'AMPA o la Direcció ha decidit que el centre és "laic": el centre no és laic sinó

   aconfessional, és a dir, sense cap religió oficial, el que no exclou el dret dels

    pares a demanar lliurement religió segons les seves conviccions. Tal com diu la Constitució Espanyola,.l a formació religiosa i moral dels fills sigui segons les pròpies conviccions dels pares (cf. Constitució Espanyola, Art 27.3).

* Els vostres fills / es perdran altres assignatures o reforços: no poden perdre aquestes altres assignatures o reforços per assistir a la classe de religió         catòlica.

* Els vostres fills / es se separaran dels altres nens: també se separen en altres assignatures optatives i no constitueix cap problema.

* Al centre mai s'ha impartit religió catòlica: encara que mai s'hagi fet, pot fer-se amb l'única condició que ho demanin els pares d'un sol nen.

Informació bàsica sobre les sol licituds de preinscripció

La preinscripció es pot fer presentant la sol·licitud de manera presencial o a través d'Internet. En ambdós casos, poden seguir els següents passos:

1.Entrar el www.gencat.cat

2.Accedir al link Preinscripció escolar per al curs 2012-2013.

3.Després triar Preinscripció escolar.

4.A continuació, Educació infantil (Segon cicle), primària i secundària obligatòria.

5.Tornem a escollir Sol·licitud de preinscripció.

6.Fer la sol  licitud.

7.Entrar al Pas 5

8.Un cop dins, podem imprimir la sol licitud per presentar-la de manera presencial 

    o bé podem fer per Internet.

       Tingueu la previsió de fer tres còpies amb el segell de l'escola i la data de lliurament de la preinscripció: dos per conservar a casa vostra i una per la parròquia.    D'aquesta manera, davant qualsevol problema, podeu mostrar com va ser el vostre desig inicial.

      Qualsevol dificultat que us trobeu la podeu resoldre informant a la Parròquia de Sant Martí  i de Sant Esteve. El rector de les dues parròquies és el delegat diocesà d'ensenyament religiós a la diòcesi de Terrassa i us informarà dels vostres drets i de com exercir-los amb prudència, discreció i eficàcia “.                                                                                               

                                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

“PASSIÓ PER L’EVANGELI”

            Enguany s’ha escollit com a lema pel dia del Seminari “Passió per l’Evangeli”, posant la Bona Noticia de Jesucrist com a eix de la vida cristiana. Ens trobem davant  l’objecte de la predicació de Crist i de la predicació dels primers cristians, pels quals  l’Evangeli no és només les paraules i les accions de Jesús, sinó també i     sobretot, el misteri de la salvació esdevingut en la mort i     resurrecció de Crist, una “bona notícia” que ha de ser proclamada i que comporta la salvació de qui l’escolta i l ’acull en el seu cor. 

             El sacerdot, en paraules de Mn. Vilanova, rector del   Seminari de Tortosa, té la missió de proclamar al món, amb passió, aquest missatge de salvació, “en la seva puresa i radicalitat, no ha de rebaixar-lo, sinó més aviat, confortar la gent,  ha de     donar a la societat anestesiada pels missatges d’alguns directors ocults, la força     alliberadora de Crist.  I afegeix: “El sacerdot respon a  les   exigències de la societat, fent de veu de qui no té veu: els petits, els     pobres, els ancians, els oprimits, els marginats. No pertany a si mateix sinó als altres. No viu per a si i no busca el que és seu. Busca el que és de Crist, el que és dels seus germans. Comparteix les alegries i els dolors de tots, sense distinció d’edat, categoria social, procedència política,    pràctica religiosa”.

            Segons una enquesta de la revista nord-americana “Forbes”, dins el rànquing de les 10 professions que generen més felicitat entre qui les exerceixen, els preveres catòlics i els pastors protestants van al davant. I és que més que una “professió”, es tracta d’una “vocació”,  gratuïta, que neix precisament de la passió per Jesucrist i el seu Evangeli i que  porta a donar-ho tot per Ell en favor dels germans. El Seminari és la institució que acull i vetlla pel creixement d’aquesta crida. Per això cal que l’ajudem, que preguem perquè no faltin respostes a la vocació sacerdotal i aquestes perseverin. 

                                                                                              

                                                                                                         Mn. Joan Làzaro i Padrós

AGRAÏTS PER LA VISITA PASTORAL

Aquest divendres va concloure la visita pastoral que el Sr. Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses i el seu Bisbe auxiliar, Mons. Salvador Cristau Coll, han fet a la nostra parròquia de Sant Cristòfor. Molts grups i persones hem pogut parlar llargament amb els nostres pastors del que fem, de com ho fem, des de quan ho fem i de quina és la situació actual. També hem pogut compartir amb ells anhels i inquietuds que ens ocupen i ens preocupen, entre d’altres: la manca de relleu a curt termini de les persones que actualment fan algun servei a la parròquia; el progressiu envelliment de la comunitat, la manca de joves, l’acolliment de les persones nouvingudes... 

Ens han escoltat molt atentament i ens han adreçat paraules d’agraïment i d’encoratjament, convidant-nos a mantenir com a centre de la nostra vida personal i comunitària la persona de Jesucrist i el seu Evangeli; a sentir-nos Església i treballar per la comunió; a no defallir malgrat les dificultats; a posar el millor de nosaltres mateixos, amb la ferma esperança que Déu hi posarà la resta, que la seva gràcia i la força del seu Esperit Sant no ens abandonaran. També ens han animat a conrear la nostre vida interior, amb la pregària i la celebració dels sagraments, especialment l’Eucaristia, com a font i cimal de la vida cristiana... 

En aquest sentit, bo i coincidint que diumenge vinent, celebrem el dia del Seminari, ens demanen que preguem perquè hi hagi més respostes a la Crida de Déu al sacerdoci. 

Benvolguts Bisbes, en nom de la comunitat de Sant Cristòfor, us donem les gràcies per la vostra Visita , i li demanem a Déu que ens ajudi a correspondre de la millor manera.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“FIXEM-NOS ELS UNS EN ELS ALTRES PER ANIMAR-NOS A L’AMOR FRATERN I A LES BONES OBRES” (Hebreus 10,24)

Amb aquesta cita de la carta de Sant Pau els cristians hebreus comença el Papa Benet el seu missatge de Quaresma d’aquest any. Permeteu-me que us en comparteixi uns quants fragments que ens ajudin a viure més intensament aquest temps de gràcia i de preparació per la gran festa de Pasqua: ““Fixem-nos”: la responsabilitat amb el germà: *Se’ns convida a fixar la mirada en l’altre, sobretot en Jesús , i a estar atents els uns dels altres, a no mostrar-se estranys, indiferents al destí dels germans. *El gran manament de l’amor al proïsme exigeix i urgeix a prendre consciència que tenim una responsabilitat respecte a aquell que, com jo, és criatura i fill de Déu: el fet de ser germans en humanitat i, en molts casos, també en la fe, ha de portar-nos a veure en l’altre un veritable “altre jo”, al qual el Senyor estima infinitament.. *L’atenció a l’altre comporta desitjar el bé per a ell o per a ella en tots els aspectes: físic, moral i espiritual. *És necessari que es redescobreixi la importància de la correcció fraterna , per caminar plegats cap a la santedat... Sempre és necessària una mirada que estimi i corregeixi, que conegui i reconegui, que discerneixi i perdoni (cf. Lc 22,61), com ho ha fet Déu i ho fa amb cadascun de nosaltres. “Els uns en els altres”: el do de la reciprocitat: *Els deixebles del Senyor, units a Crist mitjançant l’eucaristia, viuen en una comunió que els vincula els uns als altres com membres d’un sol cos. Això significa que l’altre em pertany, la seva vida, la seva salvació, tenen a veure amb la meva vida i la meva salvació. “Per animar-nos a l’amor fratern i a les bones obres”: caminar plegats en la santedat: *L’atenció recíproca té com a finalitat animar-se mútuament a un amor efectiu cada vegada més gran..., a l’espera de viure el dia sense posta en Déu. El temps que se ‘ns ha donat en la nostra vida és preciós per a descobrir i fer bones obres en l’amor de Déu. *Davant d’un món que exigeix dels cristians un testimoniatge renovat d’amor i fidelitat al Senyor, tothom ha de sentir la urgència de posar-se a competir en la caritat, en el servei i en les bones obres.” Que així sigui !

 Mn. Joan Làzaro i Padrós