“SETMANA SANTA ¿UN ANY MÉS?”

    És la pregunta amb la que encapçala Juan Martín Velasco, col·laborador del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), un article molt interessant. Us comparteixo algunes de les seves adients reflexions:

“*¿Un any més? ¿Es tracta  tan sols del retorn del mateix fet a la memòria, al compàs de la nostra mesura cíclica del temps? Podria ser-ho si la nostra celebració es reduís a recordar esdeveniments passats sense cap altra presència possible per a nosaltres que la del record. O si la reduíssim a la repetició rutinària d’allò que sempre s’ha fet. Però, feliçment, pot ser i és una altra cosa. Perquè els esdeveniments que celebrem no són només esdeveniments de la nostra història, com les efemèrides familiars a les festes del país. Al començament de la Quaresma escoltem: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. L’Evangeli, és a dir, la bona nova de Déu; la bona nova que és Déu. I, en Jesucrist, Déu ha irromput en la nostra història, convertint cadascun dels seus moments en l’”avui de Déu”. “Jesucrist -diu la carta als Hebreus-, és el mateix ahir, avui i sempre”. Per això la litúrgia pot pregar en la nit de Pasqua: “Oh Déu que feu resplendir aquesta nit santíssima amb la glòria de la resurrecció del Senyor”. La resurrecció, que ha obert l’horitzó de la vida i el temps de la humanitat a  la infinitud i l’eternitat de Déu, i ha fet possible la nostra incorporació a aquesta nova vida seva: “Qui creu en mi té la vida eterna”.

   Celebrar la passió, mort i resurrecció del Senyor requereix alguna cosa més que recordar-les, fins i tot si aquest record s’acompanya dels sentiments que provoca. Celebrar comporta actualitzar, exercitant la fe per la qual reconeixem la presència de Déu en Jesús, acollim el seu amor envers nosaltres, manifestat en l’amor a Jesús: “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem”, i revivim l’esperança que en la seva resurrecció hem ressuscitat tots. Viscuda així, la celebració de la Pasqua fa germinar i créixer la vida divina amb què el Senyor agracia els qui creiem en ell, i que nosaltres només podem viure encarnant-la i actualitzant-la en la nostra vida diària, en el pas del temps”. Que així sigui! SANTA SETMANA SANTA PER A TOTS!          

                                                                                                  

                                                                                                                                  Mn. Joan Làzaro i Padrós

“TRAVESSAR EL LLINDAR DE LA FE”

   En aquests dies Sants en que farem memòria de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, fonament de la nostra fe, us comparteixo unes paraules de la Carta pastoral del Cardenal Bergoglio de la diòcesi de Buenos Aires, avui papa Francesc, a  l'inici de l'Any de la Fe, que ens poden ajudar a “travessar-ne el llindar”:

  “Travessar el llindar de la fe suposa no tenir vergonya de tenir un cor de nen que creu en els impossibles i per tant pot viure en l'esperança:   l'única capaç de donar sentit i transformar la història...

   Travessar el llindar de la fe ens porta a implorar per cada un "dels mateixos sentiments de Crist Jesús" experimentant així una manera   nova de pensar, de comunicar, de mirar-nos, de respectar-nos, d'estar en família, de plantejar-nos el futur, de viure l'amor i la vocació.

  Travessar el llindar de la fe és actuar, confiant en la força de l'Esperit Sant present en l'Església i que també es manifesta en els signes dels temps; és acompanyar el moviment constant de la vida i de la història sense caure en el derrotisme paralitzant de pensar que qualsevol temps passat va ser millor; és la urgència per pensar de nou, d'aportar de nou, de crear de nou, pastant la vida amb "el nou llevat de la justícia i la santedat".

   Travessar el llindar de la fe comporta la conversió continuada de les nostres actituds, de les maneres amb que vivim...segons la nova manera que imprimeix Jesucrist a allò que és toca per la seva mà i el seu evangeli de vida...

   Travessar el llindar de la fe ens porta a perdonar i a saber arrencar un somriure; és acostar-se a tot aquell que viu a la perifèria existencial i cridar-lo pel seu nom; és cuidar les fragilitats dels més febles i sostenir els genolls vacil·lants amb la certesa que el que fem pel més petit dels nostres germans ho estem fent al Senyor...   

  Travessar el llindar de la fe és, en definitiva, acceptar la novetat de la vida del Ressuscitat en la nostra pobra carn per fer-ne signe de la vida    nova.”  Que així sigui!                           

                                                                                                  Mn. Joan Làzaro i Padrós

HOSANNA. BENEÏT EL REI D’ISRAEL!

    Amb aquest crit aclamen a  Jesús, pujat dalt d’un pollí en la seva entrada a Jerusalem en la festa de Pasqua, tot acomplint-se el que el profeta Zacaries havia predit: “No tinguis por, ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa la seva entrada muntat en un pollí d’ase”(Jn 12,15). Ha arribat l’hora d’entomar la missió que Déu Pare li ha encomanat,  esdevenir l’anyell que lleva el pecat del món, amb la seva passió, mort i  resurrecció: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà  glorificat” , com el gra de blat, que per donar molt de fruit, ha de caure a terra i morir. Però la majoria dels qui el reben brandant palmes i palmons, i cridant: “Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d’Israel”, se n’obliden, perquè no   entenen que el seu reialme  és diferent als d’aquest món: ni honors, ni poder, ni riqueses;sinó servei, humilitat, pobresa.                                                                    

    Jesús, abans de fer el gest més gran d’amor envers tota la humanitat: donar la vida a la creu (Divendres Sant), per a vèncer la mort, el mal i el pecat i per salvar-nos amb la seva mort i resurrecció,  (Vetlla Pasqual), s’acomiada dels seus deixebles fent l’últim sopar (Dijous Sant). És el moment en que institueix la Eucaristia com a memorial de la seva presència entre nosaltres fins a la fi dels temps, penyora de la vida eterna; i rentant els peus dels deixebles, ens mostra una vegada més  que no ha vingut a ser servit sinó a servir i que aquest ha de ser l’estil de vida dels seus seguidors, de la seva Església. 

    Acompanyem a Jesús aquests dies sants, els més      importants de l’any, sentim-nos units a Ell amb tots els   germans, entomant les pròpies creus i ajudant-nos a portar-les, units a la creu de Crist, sense defugir-les, amb fe i amb amor, convençuts que així com no hi ha resurrecció sense creu, tampoc hi ha creu sense resurrecció.

                                                                                        

                                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

TERRA SANTA. ESGLÉSIA DE COMUNIÓ I TESTIMONI

Hem començat la Setmana Santa, amb l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, aclamat com a rei, Messies i salvador, Diumenge de Rams. És ben conscient que allà ha d’acomplir la missió que el Pare li té encomanada, la prova de l’amor més gran envers la humanitat: donar la vida per a que tots tinguem vida a desdir. Ho farà deixant-se agafar, jutjar i condemnar injustament, acusat de blasfèmia, perquè ha dit la veritat, que ell és el Fill de Déu. Escau a la festa de Pasqua, commemorativa de l’alliberament del poble d’Israel de l’esclavatge d’Egipte, obra de Déu, valent-se de Moisès. Jesús esdevé el nou i definitiu anyell de Déu que lleva el pecat del món. El Dijous Sant, Jesús celebra l’últim sopar amb els seus deixebles, instituint l’eucaristia, amb el gest de beneir, partir i repartir el pa, que per obra de l’Esperit Sant es transforma en el seu cos, i de beneir i repartir el vi, que pel mateix Esperit es converteix en la seva sang. Aquest gest, unit al de rentar els peus dels deixebles, tot convidant-nos a que ens els rentem els uns als altres, tal i com Ell ho ha fet, és la confirmació que Jesús vol que ens alimentem de la seva paraula , del seu cos i de la seva sang i que testimoniem el seu amor en el servei als germans.

El Divendres Sant, adorem Jesús dalt la creu. Contemplem el misteri, i això ens ajuda a introduir-nos més plenament al Misteri de Pasqua i participar més intensament a la Vetlla Pasqual. El Divendres Sant és un dia escollit per mostrar la nostra solidaritat amb els cristians de Terra Santa, el “cinquè evangeli”, allà on nasqué i visqué Nostre Senyor. El Papa Benet XVI, en l’homilia de clausura dels bisbes per l’orient mitjà, ens diu: “Tot i essent poc nombrosos, els cristians són portadors de la Bona Notícia de l’amor de Déu per l’home, amor que es revelà precisament a Terra Santa, en la persona de Jesucrist. Aquesta paraula de salvació, enfortida amb la gràcia dels sagraments, ressona, amb especial eficàcia en els llocs en què, per divina providència, fou escrita, i és l'única paraula capaç de trencar el cercle viciós de la venjança, de l’odi, de la violència...”. Acompanyem Jesús, no el deixem sol, i ajudem la seva Terra, que és Santa i és de tots.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“CAMINANT AL COSTAT VOSTRE…”

Comencem la Setmana Santa, la Gran Setmana dels Cristians, i ho fem caminant amb Jesús, nostre Senyor. El Diumenge de Rams és el pròleg d’uns dies decisius per a la vida de Jesús i per a la nostra. Ell, com a bon jueu, puja a Jerusalem a celebrar la Pasqua, la festa en que el poble d’Israel recorda que Déu l’alliberà de l’esclavatge d’Egipte. I, acomplint el que anunciaven les Escriptures, ho fa muntat dalt d’un pollí, en honor de multituds. Però sap que darrera d’aquelles lloances: “Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt”, vindran els crits de la mateixa gent, manipulada pels seus dirigents: “crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”. Ha arribat l’hora. “Facis la teva voluntat així en la terra com es fa en el cel”. Jesús viu, i de quina manera, aquesta petició del Parenostre, la pregària que ell mateix ens ensenya. El seu camí passa per la Passió, per donar la vida per nosaltres, perquè ens estima i ens vol salvar. El Dijous Sant, com a penyora del que vindrà, s’acomiada dels seus deixebles fent l’últim Sopar. Ell és el Servent, que ens renta els peus, és l’anyell Pasqual, l’anyell de Déu que lleva el pecat del món, que se’ns dóna en el pa i el vi, que per obra de l’Esperit Sant, esdevenen el seu cos i la seva sang: el memorial de l’Eucaristia. Cos i sang lliurats a la Creu el Divendres Sant, després de ser jutjat i condemnat injustament. I el tercer dia, ressuscita, passa de la mort a la vida: la Vetlla Pasqual. La llum del CRIST RESSUSCITAT IL.LUMINA EL NOSTRE CAMÍ. ÉS PASQUA!!! Fem camí, agraïts, amb Jesús, en la pregària, en la celebració i en el servei: “...oh! l’he de fer jo, amb tots vosaltres... “

Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL CAMÍ QUE FÉU JESÚS...

Comença la Setmana Santa, la setmana més gran pels cristians, la que configura el nucli de la nostra fe. Jesús entra a Jerusalem, dalt d’un pollí, honorat amb els rams i els mantells sota els peus, mentre l’aclamen: "¡Hosanna, el Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor!". És diumenge de Rams.

S’apropa l’hora d’acomplir la missió encomanada pel Pare. Ha d’acomiadar-se dels deixebles. Ho fa amb un sopar molt especial. Som dijous Sant. I cantem: "El vespre abans que a mort fos lliurat sabent Jesús el temps arribat, Ell com ningú mai no hagi estimat, ens consagrà la seva amistat. Va prendre el pa i el va repartir, “és el meu cos“ a tots ens va dir; després passà la copa del vi: “la meva sang qui en beu viurà amb mi”". Així institueix l’Eucaristia, com a memorial que cada diumenge celebrem. Després de sopar, Jesús puja a pregar, a parlar amb Déu Pare a Getsemaní i es ben disposa per entomar la seva creu. És detingut, jutjat i condemnat injustament; i finalment crucificat. Som divendres Sant. Cantem: “Les meves mans i els meus peus han foradat, puc comptar tots els meus ossos”. Des de la creu, Jesús crida: “Tot s’ha complert” i mor, però també venç la mort , ens salva per amor i regna: “Victòria, tu regnaràs, Oh creu tu ens salvaràs”. Dissabte sant, Crist al sepulcre, dia de silenci, de vetlla. I al tercer dia, ressuscita d’entre els morts. “La llum del Crist” ressuscitat, representada en el ciri pasqual, il·lumina la nit més important de l’any: la Vetlla Pasqual: “Al.leluia, Al.leluia! Ple de vida, Crist ens ha salvat...”. Caminem junts?!!!