Comença la Setmana Santa, la setmana més gran pels cristians, la que configura el nucli de la nostra fe. Jesús entra a Jerusalem, dalt d’un pollí, honorat amb els rams i els mantells sota els peus, mentre l’aclamen: "¡Hosanna, el Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor!". És diumenge de Rams. S’apropa l’hora d’acomplir la missió encomanada pel Pare. Ha d’acomiadar-se dels deixebles. Ho fa amb un sopar molt especial. Som dijous Sant. I cantem: "El vespre abans que a mort fos lliurat sabent Jesús el temps arribat, Ell com ningú mai no hagi estimat, ens consagrà la seva amistat. Va prendre el pa i el va repartir, “és el meu cos“ a tots ens va dir; després passà la copa del vi: “la meva sang qui en beu viurà amb mi”". Així institueix l’Eucaristia, com a memorial que cada diumenge celebrem. Després de sopar, Jesús puja a pregar, a parlar amb Déu Pare a Getsemaní i es ben disposa per entomar la seva creu. És detingut, jutjat i condemnat injustament; i finalment crucificat. Som divendres Sant. Cantem: “Les meves mans i els meus peus han foradat, puc comptar tots els meus ossos”. Des de la creu, Jesús crida: “Tot s’ha complert” i mor, però també venç la mort , ens salva per amor i regna: “Victòria, tu regnaràs, Oh creu tu ens salvaràs”. Dissabte sant, Crist al sepulcre, dia de silenci, de vetlla. I al tercer dia, ressuscita d’entre els morts. “La llum del Crist” ressuscitat, representada en el ciri pasqual, il·lumina la nit més important de l’any: la Vetlla Pasqual: “Al.leluia, Al.leluia! Ple de vida, Crist ens ha salvat...”. Caminem junts?!!!
