EL VALOR DE LA VIDA: UN DO (II)

Reprenent el fil de la setmana passada, l’Església, a través del seu magisteri, considera que no hi ha eutanàsia, en les següents circumstàncies:

A) Davant la mort inevitable: Quan ja no hi ha remeis eficaços, el malalt pot determinar, si està en condicions de fer-ho, el curs dels seus últims dies o hores, mitjançant aquestes decisions:
*Acceptar que s’assagin en ell medicacions i tècniques en fase experimental, que no estan lliures de tot risc.
*Rebutjar o interrompre l’aplicació d’aquests remeis.
*Conformar-se amb els mitjans pal·liatius que la medicina li pugui oferir per alleugerir el dolor, encara que no el curin. Pot rebutjar medicacions o operacions en fase experimental.

B)Davant la mort imminent: Quan el tractament a rebre l’únic que produirà és una prolongació precària i penosa de la seva existència, el malalt pot rebutjar-lo, però, no rebutjar els mitjans normals o comuns que li permetin de sobreviure, com ara l’alimentació i la hidratació.
En el cas d’Eluana Englaro, a l’empara d’un resolució judicial, es va decidir i executar la interrupció de la seva alimentació i hidratació, és a dir, d’allò que forma part de les cures bàsiques o mínimes per a mantenir la vida humana, que en els casos de malalts en estat vegetatiu persistent (EVP), com el d’Eluana, inclou, fins i tot, l’alimentació per sonda. Si aquesta fos la causa de la seva mort, i aquí radica la controvèrsia, ens trobaríem davant un cas d’eutanàsia passiva.

EL VALOR DE LA VIDA: UN DO (I)

M’ha semblat oportú abordar aquest tema, ateses les múltiples informacions aparegudes a resultes de la mort d’Eliana Englaro. Aquesta jove italiana, de 38 anys, estava en estat vegetatiu des del gener de 1992 , fruit d’un greu accident de trànsit. El seu pare i tutor, va obtenir de la Cort Suprema italiana una resolució que li permetia interrompre l’alimentació i la hidratació artificial que rebia la seva filla des d’aleshores. El dilluns passat, l’Eliana moria, segons sembla, per manca d’hidratació i alimentació.

I sorgeix la pregunta: Ens trobem davant un nou cas d’”eutanàsia”?.

Com ja sabeu, eutanàsia (paraula que ve del grec “eu”, bé, i “thanatos”, mort), significa bona mort o ben morir. Més concretament, s’entén per eutanàsia una acció o una omissió que per la seva naturalesa, o en la intenció, causa la mort, amb el fi d’eliminar qualsevol dolor. Se situa doncs en el nivell de les intencions o dels mètodes usats.
El Magisteri de l’Església afirma, entre d’altres coses, que la “vida humana és el fonament de tots els béns,la font i condició necessària per a tota activitat humana i de tota convivència social. Si la major part dels homes creuen que la vida té un caràcter sagrat i que ningú pot disposar d’ella a caprici, els creients veuen a la vegada en ella un do de l’amor de Déu, que són cridats a conservar i a fer fructificar” (Iura et Bona CDF). Per això, “ningú pot atemptar contra la vida d’un home innocent sense oposar-se a l’amor de Déu cap a ell, sense violar un dret fonamental, irrenunciable i inalienable, sense cometre, per això, un crim d’extrema gravetat”. En continuarem parlant.

ENVERS LA SOLIDARITAT GLOBAL

En el darrer consell pastoral de la parròquia, el representant de Càritas parroquial, ens va fer avinent que el nombre de persones ateses durant l'any 2008 s'havia incrementat sensiblement: Un total de 388 persones, d'àmbits i procedències diverses, tant vingudes de fora com del país.

Aquest augment, com ja constatàvem en un altre article titulat "Nadal en temps de crisi", es va començar a notar sobretot a finals d'any, justament com a conseqüència de la crisi. Tenim dades reals i properes que ens confirmen que el nombre de persones que viu per sota del llindar de la pobresa i en unes condicions precàries va creixent. No oblidem que des de la nostra parròquia el que oferim són aliments, és a dir, allò més bàsic i indispensable per a viure.

Al mateix temps, no podem oblidar que hi ha països en els quals els seus habitants viuen una pobresa gairebé crònica i on la fam fa veritables estralls.
És clar, doncs, que tots plegats hem de practicar la caritat i la solidaritat global, aportant allò que estigui al nostre abast, per exemple en campanyes com les de MANS UNIDES: "Combatre la fam, projecte de tots", que fem aquest diumenge, o en les d'entitats tant solvents com CÀRITAS; perquè la caritat i la solidaritat, com la fam i la pobresa, no tenen fronteres. Jesús, nostre Senyor, així ens ho testimonia: "Us ho asseguro, tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu (Mt. 25,40)".

COMBATRE LA FAM, PROJECTE DE TOTS

Mans Unides ens adreça enguany aquesta crida:

“Fa cinquanta anys, les dones d’Acció Catòlica d’Espanya vàrem llençar la primera campanya contra la Fam i encara continuem mantenint l’esperança que el món pugui veure’s lliure d’aquest terrible flagell: LA FAM. Per això, el lema d’aquest any és: combatre la fam, projecte de tots...
Els projectes de MANS UNIDES han servit per a treure de la pobresa absoluta a milers de persones, però encara hi ha molts problemes i moltes situacions de necessitat que no hem aconseguit modificar i que ens preocupen...
Si tots demanem canvis i estem disposats a canviar, també nosaltres amb un consum més sostenible i solidari, segur que aconseguirem un present i un futur diferent i millor per a tots. Aquest és el compromís de MANS UNIDES... Fiats d’Aquell que mai no falla, continuem creient que la batalla contra la fam es pot guanyar. Els propers dissabte i diumenge hi haurà la col·lecta anual de MANS UNIDES. Esperem la vostra col·laboració. Enguany els dos projectes a finançar es destinen a Etiòpia i a Rwanda”.
Així doncs, no fem el sord, sumem esforços i aportem en consciència allò que estigui a la nostra mà.

“UNA LLICÓ D’OBAMA”

Aquests dies hem sigut testimonis de la presa de possessió com a President dels Estats Units de Barack Obama. S’han dit moltes coses d’ell i, certament, hi ha moltes expectatives posades en la seva persona. Si em permeteu, us compartiré una reflexió de Mn. Joaquim Gomis, publicades a Missa Dominical, sota el títol: “Una lliçó d’Obama”, fent-se ressò de que un dels mèrits seus és que sap parlar amb senzillesa a l’ensems que amb força comunicativa. I l’autor es pregunta, pensant sobretot en els preveres: “¿No és això el que s’espera de les nostres homilies?”. Mn. Gomis remarca tres característiques del parlar de l’Obama:

1ª. Construcció del discurs amb frases breus.

2ª. Està convençut del que diu, però al mateix temps sembla partir de la convicció que també la majoria dels oients comparteixen, o poden compartir, la convicció que anuncia. El seu famós: “Sí, podem”.

3ª. La humanitat que fa present en els seus discursos. Humanitat, proximitat, i diu Gomis, fins i tot un cert fons de religiositat (si la religiositat inclou la valoració del més pregon de cada persona).
Que el Senyor l’ajudi a passar de les paraules als fets, per tal de treballar per construir un món millor, més just, més fratern i solidari.
I per part nostra, serà bo que en prenguem nota i revisem com podem millorar la vivència i la comunicació de la Paraula de Déu.

“I QUEDARAN UNITS EN LA SEVA MÀ”

Aquesta cita d’Ezequiel 37,19 serveix de lema per a la Setmana de Pregària Universal per la Unitat dels Cristians que avui comença. En el preàmbul del document que hem rebut a la parròquia, se’ns diu que el lema vol dir que és l’únic Senyor de l’Església qui pot realitzar el “miracle” de que els cristians quedin units a la seva mà, és a dir, en ell mateix, que és el Cap de l’Església. Perquè, a l’Església, Crist hi té ministres, representants i vicaris, però , no substituts. "Servent dels servents de Déu" fins a l’últim catòlic i els cristians de totes les confessions, hem de fer realitat la divisa del Baptista: “Convé que Ell creixi i jo disminueixi.”
Avui, l’església catòlica també celebra la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat. Des de la Delegació de Pastoral Social i el Departament d’Immigració de Càritas, ens proposen com a lema “La fraternitat va més enllà de la Llei. Compartir”, fent-se ressò de l’increment d’immigrants que els darrers anys s’han incorporat a les nostres comunitats. En temps de crisi, és el col.lectiu que resulta més castigat. Així mateix, el papa Benet XVI, ens adreça el missatge: “Sant Pau, migrant, apòstol dels pobles”, subratllant la predicació i l’obra de mediació entre les diferents cultures i l’evangeli que feu Sant Pau, emigrant per “vocació”. Us recomano que el llegiu (el trobareu a la web). Que tot plegat ens ajudi a ser més solidaris i acollidors.