dissabte, 26 de febrer del 2011

JOVENTUT I PASTORAL DE LA SALUT

Dissabte passat l’Equip de Salut de la nostra parròquia vam tenir el goig de participar a la VI Jornada Diocesana de la Pastoral de la Salut a Caldes de Montbui, en la que es va parlar de joventut i pastoral de la salut, des de diverses vessants. Totes les aportacions van ser molt enriquidores. Subratllaria el testimoni emocionat d’un matrimoni la filla del qual va patir la malaltia de la bulímia. Com gràcies a la fe, a la relació amb Déu a través de la pregària i a deixar-se ajudar primer, i després a ajudar a d’altres famílies amb la mateixa situació, els ha permès tirar endavant amb esperança. Entre d’altres afirmacions, ens van compartir:“els pares sovint volem fer de metges, però només ho són els especialistes: psicòlegs i psiquiatres. El nostre paper és acompanyar, estar al costat de la nostra filla, però no podem portar la seva motxilla”; “no vulgueu agafar la filla amb la mà i arrossegar-la. Allargueu-li sempre la mà,i quan vulgui, ja s’hi agafarà”.

També va ser molt interessant el testimoni d’uns joves de la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa que els dissabtes al matí, de manera voluntària, van a la residència de les Josefines per estar amb els avis, preparant activitats per a ells i ajudant a les germanes a donar-los el menjar. Constataven que “rebien molt més del que donaven, sobretot alegria i confiança, i aprenien a valorar i agrair tot el que tenien”. Així aportaven el seu gra de sorra per a millorar la societat, al mateix temps que es formaven personalment, comunitàriament (eixamplant horitzons) i pastoralment, vivint la seva fe en Crist d’una manera activa, no només teòrica.

Anna Mª. Agustí, mestra i psicopedagoga, responsable dels Grups d’acompanyament al Dol de Lleida, i Montse Esquerda, Pediatra, doctora en medicina i psicòloga, Delegada de Pastoral de la Salut de Lleida, coautores del llibre “El nen i la mort. Acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada”, ens van parlar de l’acompanyament espiritual als joves en situacions de dolor, i de com apropar-nos als joves en malaltia o patiment. Per la seva importància i profunditat, en parlarem en un proper butlletí. Certament, vam tornar més conscients de l’estreta relació que hi ha entre la joventut i la pastoral de la salut.

Mn. Joan Làzaro i Padrós


dissabte, 19 de febrer del 2011

LA PARAULA DEL SENYOR” “VERBUM DOMINI”


Aquest és el títol del darrer document del Papa Benet XVI, que en forma d’exhortació apostòlica, ha elaborat després del Sínode de Bisbes sobre “La Paraula de Déu”, celebrat l’any 2008. El Dr. Salvador Pié, eminent professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Gregoriana de Roma, fa uns mesos, publicava un interessant article a Catalunya Religió, en que n’assenyalava cinc punts importants, que ara us comparteixo:

“1.- Jesucrist és la Paraula de Déu per excel·lència, i la Bíblia és la seva forma escrita.

2.- El lloc “originari” de la interpretació de la Bíblia és la vida de l’Església, citant els tres criteris del Concili Vaticà II (Dei Verbum, 12), que el papa Benet XVI va recordar en el Sínode: 1) la unitat de tota l’Escriptura; 2) la Tradició viva de tota l’Església; 3) la coherència amb la fe de l’Església.

3.- La litúrgia és el lloc “privilegiat” de la Paraula de Déu . Per això demana que tots els fidels siguin educats a gustar el seu sentit seguint el ritme de l’any litúrgic.

4.- La lectura orant com a forma creient de llegir la Bíblia, coneguda com a “lectio divina” en les seves cinc etapes: lectura, meditació, oració, contemplació i acció, és el mètode “estrella” divulgat actualment a tot nivell en la nostra Església.

5.- La Paraula de Déu i compromís en el món, especialment els petits, la justícia, la pau, la caritat, els joves, els emigrants, els sofrents, els pobres i la creació”: La Paraula de Déu anuncia la raó de l’Esperança, ja que l’home té necessitat d’ella per poder viure el propi present, aquesta gran Esperança és “el Déu que té una cara humana i que ens ha estimat fins a la fi”. Per això, cal rellançar una nova evangelització, urgència que ha portat el papa actual a crear un nou Consell Pontifici amb aquest objectiu!”.

Val la pena, doncs, que ens esforcem a llegir, pregar i celebrar la Paraula del Senyor, per poder-ne fer vida i oferir un millor testimoni de Jesús, fonament i guia de la nostra existència. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

dissabte, 12 de febrer del 2011

DEL NOU PLA PASTORAL DIOCESÀ: “LA INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS A LES COMUNITATS PARROQUIALS”


Continuant el treball de concretar a nivell parroquial les propostes del nou pla pastoral diocesà: “Enviats a anunciar la bona nova”, pels anys 2010-2013; en el darrer Consell Pastoral, vam analitzar el punt “La integració dels immigrants a les comunitats parroquials”, dins la part tercera titulada: “Acollir els necessitats”.
En el preàmbul d’aquest apartat es diu que “des dels inicis del nou mil•lenni.... Cada vegada va prenent més importància la presència d’immigrants en la nostra societat, en una nova onada migratòria que prové dels països més pobres. Molts d’ells són de profundes arrels cristianes i sovint es fan presents en l’Església i prenen com a referència les seves tradicions culturals i religioses. Aquesta nova situació esdevé un repte per a les nostres comunitats cristianes i, a la vegada, una crida a renovar l’acolliment propi de la vida cristiana en general”. Un acolliment que no sempre és fàcil, però que segur que és enriquidor per a tots. I continua dient: “La celebració dels sagraments en general, i de l’Eucaristia en particular esdevé en moltes ocasions l’espai idoni per acollir i integrar els immigrants catòlics, cada vegada més nombrosos a les nostres poblacions..” Per tot plegat, el pla proposa tres accions, per a promoure aquesta integració, de forma natural en la vida celebrativa i pastoral de les nostres comunitats: 

*Prendre contacte amb els diferents col•lectius d’immigrants presents en el territori parroquial.
*Propiciar, en les parròquies, àmbits per a la seva expressió de la fe.
*Promoure la integració dels immigrants, tant en les celebracions com en la vida parroquial.

Sense esgotar el tema, es va constatar que de fet ja estàvem actuant en aquesta direcció, però que calia potenciar-ho, sobretot, el contacte amb els diferents col•lectius d’immigrants, així com facilitant la seva participació, a través d’un representant, en el Consell Parroquial. En continuarem parlant. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

dissabte, 5 de febrer del 2011

“EL SEU DEMÀ ÉS AVUI”

Campanya MANS UNIDES-2011

Us fem avinent el pregó que la delegació de Mans Unides a Terrassa, ens ha fet arribar, en motiu de la campanya d'enguany i la col·lecta que diumenge vinent es farà en favor d’aquesta institució eclesial:

“Terrassa, febrer 2011. Amics, Mans Unides llença una nova campanya amb l’objectiu de reduir la mortalitat infantil, és a dir, lluitar amb tots els mitjans al nostre abast, per evitar que emmalalteixin i morin molts nens. Perquè “el seu demà és avui” . Aquest és el nostre lema d’enguany i implica prendre’n seriosament les causes d’aquesta situació i cal que les solucions també ho siguin.

Estem passant uns anys envoltats en una crisi econòmica molt profunda, però comparat amb la tasca que el món té davant del percentatge de nadons que no sobreviuen el seu primer mes de vida, cal buscar les arrels de les moltes causes per les quals moren. El nostre projecte és facilitar un futur digne a nens infectats de sida ja des del néixer, rebutjats per la societat i la seva pròpia família. La nostra ajuda és fer un centre d’atenció integral per a 100 nens de Ujjain (Índia), on rebran també alimentació, educació i es pagaran les despeses de manteniment del centre i els salaris del personal. I com ens deia el Príncep d’Astúries, en el dia de l’entrega del premi de la Concòrdia a Mans Unides que al món no li manquin les nostres mans, que no falti l’esforç de ningú, que s’uneixin per ajudar, per curar, alimentar i educar o simplement per salvar i garantir un present i un futur saludables per als nens més desfavorits.

Gràcies, perquè amb la vostra ajuda aconseguirem fer possible aquest projecte”.

Així doncs, tindrem l’oportunitat de col·laborar-hi, amb les aportacions que puguem fer en la col.,lecta prevista pel pròxim diumenge, dia 13 de febrer.

Mn. Joan Làzaro i Padrós