Dissabte passat l’Equip de Salut de la nostra parròquia vam tenir el goig de participar a la VI Jornada Diocesana de la Pastoral de la Salut a Caldes de Montbui, en la que es va parlar de joventut i pastoral de la salut, des de diverses vessants. Totes les aportacions van ser molt enriquidores. Subratllaria el testimoni emocionat d’un matrimoni la filla del qual va patir la malaltia de la bulímia. Com gràcies a la fe, a la relació amb Déu a través de la pregària i a deixar-se ajudar primer, i després a ajudar a d’altres famílies amb la mateixa situació, els ha permès tirar endavant amb esperança. Entre d’altres afirmacions, ens van compartir:“els pares sovint volem fer de metges, però només ho són els especialistes: psicòlegs i psiquiatres. El nostre paper és acompanyar, estar al costat de la nostra filla, però no podem portar la seva motxilla”; “no vulgueu agafar la filla amb la mà i arrossegar-la. Allargueu-li sempre la mà,i quan vulgui, ja s’hi agafarà”.
També va ser molt interessant el testimoni d’uns joves de la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa que els dissabtes al matí, de manera voluntària, van a la residència de les Josefines per estar amb els avis, preparant activitats per a ells i ajudant a les germanes a donar-los el menjar. Constataven que “rebien molt més del que donaven, sobretot alegria i confiança, i aprenien a valorar i agrair tot el que tenien”. Així aportaven el seu gra de sorra per a millorar la societat, al mateix temps que es formaven personalment, comunitàriament (eixamplant horitzons) i pastoralment, vivint la seva fe en Crist d’una manera activa, no només teòrica.
Anna Mª. Agustí, mestra i psicopedagoga, responsable dels Grups d’acompanyament al Dol de Lleida, i Montse Esquerda, Pediatra, doctora en medicina i psicòloga, Delegada de Pastoral de la Salut de Lleida, coautores del llibre “El nen i la mort. Acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada”, ens van parlar de l’acompanyament espiritual als joves en situacions de dolor, i de com apropar-nos als joves en malaltia o patiment. Per la seva importància i profunditat, en parlarem en un proper butlletí. Certament, vam tornar més conscients de l’estreta relació que hi ha entre la joventut i la pastoral de la salut.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
