“ADVENT, ENTRE LA CRISI I LA VIDA ETERNA”

Amb aquest títol, en Josep Lligadas, col·laborador del Centre de Pastoral Litúrgica, ens fa una reflexió molt adient al temps que vivim, que em permeto compartir-vos:
“El títol crida l’atenció, certament, però ho és tot menys frívol. I és que podríem dir que la crisi econòmica i l’esperança de la vida per sempre són com les màximes expressions dels dos pols en què sempre es mou l’Advent: la constatació de la nostra realitat humana, i la vivència d’aquesta realitat amb els ulls posats en la promesa de salvació definitiva que Déu ens ofereix:


1.La crisi econòmica. Sens dubte, allò que caracteritza el nostre moment i que el marca a tots els nivells, és la crisi econòmica. Produïda per la irresponsabilitat dels més poderosos, les sortides d’aquesta crisi comporten feixugues mesures que fan més difícil la vida de tots, i d’una manera especial dels que ja tenien més dificultats per anar endavant. És bastant probable que les coses podrien haver-se fet d’una altra manera, però el cas és que els nostres governs occidentals (alguns potser perquè ja els està bé així, altres perquè no es veuen capaços de buscar sortides) ens ho han muntat d’aquesta manera. Però en tot cas, més enllà de l’anàlisi de la realitat que cadascú faci , una cosa és clara: un cristià, enmig d’aquest món difícil, la primera cosa que ha de fer és tot el que estigui a la seva mà, sigui poc o sigui molt, perquè el projecte de l’amor de Déu es faci realitat: que tothom pugui viure amb pau, amb goig, amb confiança, sense haver de sentir l’angoixa de no tenir el mínim necessari per viure... Això és el primer pas que certifica que realment esperem el cel nou i la terra nova de Déu.                                  

2. La vida eterna. El primer pas és treballar per fer realitat l’esperança d’una vida plena en tots sentits, i sense aquest primer el segon seria fals. Però, assegurat el primer, el segon és igualment imprescindible. La nostra esperança és que Déu vingui a nosaltres. Ho esperem en la nostra vida de cada dia, perquè ens acompanyi i doni forces, ho esperem en l’Eucaristia i els altres sagraments, on vivim la potència de la seva proximitat, ho esperem en la celebració anual del seu naixement enmig nostre. Però ho esperem, sobretot de manera ja plena, més enllà d’aquest món. I això és la vida eterna, de la qual ben poc podem dir, però que si que podem dir-ne una cosa: que és l’horitzó últim de la nostra existència, la plenitud del nostre camí en aquest món. L’esperança de la vida eterna és el que dóna sentit definitiu a tot”.

Que no ens manqui aquesta esperança, per fer camí en aquest temps d’Advent, amb que comencem un nou Any Litúrgic, envers el Nadal, el naixement del nostre Salvador.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACI ONS

Des de fa uns anys, les diòcesis amb seu a Catalunya ens conviden a fer una cadena de pregària per les vocacions durant el mes de novembre. L’objectiu és encomanar a Déu tota l’acció pastoral i fer-se ressò de les paraules de Jesús: “La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors” (Mt 9,38).

Per aquest motiu, el nostre Bisbe ens encoratja a participar-hi, i entre d’altres coses ens diu:

“Tots som responsables en el treball de la pastoral vocacional i en la pregària per les vocacions. Un deure de tots i un deure de sempre. En primer lloc del Bisbe i del seu presbiteri. També cal promoure grups vocacionals formats per persones que ofereixin la seva pregària i el seu sacrifici de cada dia per aquesta intenció. Els fidels laics tenen una gran importància, especialment els catequistes, els professors, els educadors i els animadors de la pastoral juvenil. També cal implicar-hi els nombrosos grups, moviments i associacions de fidels laics. Una responsabilitat particular està confiada a la família cristiana. El futur de les vocacions està en mans de Déu i la responsabilitat a la seva crida en el cor dels candidats. Ara bé, la pregària és la nostra força, una força incontenible. Per això, el Senyor ens exhorta a pregar per les vocacions. La Jornada Mundial de la Joventut ha estat un moment molt especial de gràcia i amor de Déu en el qual els joves han trobat respostes a les grans qüestions de l’existència humana, a les preguntes essencials, i també ha estat un moment especial de gràcia per al discerniment vocacional. Hi ha joves que tenen clar el seu projecte de vida i la seva vocació. Uns altres es troben cercant respostes, senyals en el camí que els ajudin a prendre una decisió. Cal que segueixin preguntant: “què vols, Senyor de mi?” i que estiguin atents als signes de resposta que el Senyor els oferirà. Demanem als malalts i a les persones de vida contemplativa que s’uneixin a la nostra cadena d’oració i ens encomanem especialment a la guia i intercessió de María, Mare de Déu i Mare nostra.”. Us animem a participar-hi amb la pregària personal, també amb la comunitària del grup d’Almas Pequeñas del proper dimarts, i d’una manera especial en el si de la Missa Major d’aquest diumenge, dia 20, solemnitat de Crist, Rei del Món.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

SER CRISTIÀ

Dins la celebració de l’Eucaristia d’aquest dissabte, dia 12 de novembre, 9 joves i 8 adults de la nostra parròquia reben el sagrament de la Confirmació, de mans del Sr. Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses. Donem-ne gràcies a Déu! Què l’Esperit Sant els guïi i els faci fidels testimonis del seu amor! Com a preparació per a rebre aquest sagrament, vam meditar sobre que significa ser cristià ara i avui, i ho vam fer sobre la base d’un document clar i senzill, elaborat pel Centre de Pastoral Litúrgica, titulat: “Ser cristià, una fe i una esperança”. Us en transcric un fragment: “¿Què és ser cristià?

¿És seguir una sèrie de manaments i normes? ¿És complir amb unes pràctiques religioses? ¿És creure en una colla de dogmes? ¿És no fer cas del món i esperar poder arribar al cel? ¿És mirar de ser bona persona? ¿És defensar l’Església davant dels qui l’ataquen?

Ser cristià segurament que és una mica de tot això. Però ser cristià és, sobretot... sentir-se atret per Jesús, creure en ell i en el Déu Pare que ell ens va mostrar, deixar-se guiar pel seu Esperit, mirar de viure seguint el seu camí mirar d’estimar com ell ha estimat, formar part de la seva comunitat, de la seva Església  alimentar-se d’ell, esperar de viure amb ell la vida per sempre.”

Això ens porta a sentir-nos solidaris, com Crist, amb els més necessitats, dia a dia, aportant el nostre granet de sorra per millorar la seva situació. I en aquest sentit, us animem un any més, a col·laborar en la recollida d’ aliments que farà el Moviment Cristià de Joves (MCJ) a l’arxiprestat de Terrassa, en favor de Càritas, el dia 3 de desembre. Calen voluntaris i voluntàries de cada parròquia, a fi que per torns de dues hores, puguin estar davant dels supermercats col·laboradors de la zona, per informar als clients dels aliments que es necessiten, per a que ho afegeixin a la seva compra personal i els aportin en favor de Càritas. Aquelles persones que hi estigueu interessats, seria bo que ens ho diguéssiu als mossens personalment o via email, abans del dijous 17 de novembre, indicant-nos el vostre nom, disponibilitat horària i telèfon, així com si disposeu de cotxe. Per endavant, moltes gràcies!!!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

CAMPANYA DE GERMANOR-2011

Diumenge vinent farem la col·lecta que anomenem “Germanor” destinada al sosteniment de l’Església Diocesana. Amb el títol “Som Església diocesana” se’ns convida a participar-hi amb aquestes paraules:“En aquesta Jornada del Dia de l’Església Diocesana ens adonem que pertanyem a una diòcesi determinada, és a dir, a l’Església de Jesucrist a Terrassa que és encomanada a l’atenció pastoral d’un bisbe. Al costat del bisbe de cada diòcesi, els sacerdots són els seus col·laboradors més immediats en l’anunci de la paraula de Déu, en la celebració de l’Eucaristia i en l’administració dels sagraments. I, també, cada batejat pel sagrament del baptisme i els membres dels instituts de vida consagrada conformen l’Església diocesana. Tots som Església diocesana: "varietat de ministeris, però unitat de missió" pel vincle de la caritat.

CRIDATS A PARTICIPAR. Vivim i celebrem la fe d’una manera més concreta a les nostres parròquies. Això no ens fa perdre mai la referència immediata de la nostra diòcesi i del nostre bisbe, que estan en comunió amb l’Església universal i amb l’Església de Roma, sobre la qual el Papa ha rebut l’encàrrec especial de pasturar. Pertànyer a l’Església, ser Església de Jesucrist a la nostra diòcesi implica també participar, en la mesura de les nostres possibilitats, en les tasques pastorals que s’hi duen a terme, moltes de les quals són desenvolupades per voluntaris. A més, per a dur a terme la tasca d’evangelització, per a ser testimonis de Jesucrist amb esperança en el nostre món, l’Església (la nostra diòcesi, la nostra parròquia) necessita la nostra col·laboració econòmica. Les aportacions voluntàries dels catòlics són la part més important del sosteniment econòmic de l’Església. La millor forma de col·laborar és amb una aportació periòdica personal o familiar, abonada per domiciliació bancària. La quantia dependrà de la situació econòmica familiar i de la generositat dels seus membres”.

Meditem ’ho, i “en la mesura de les nostres possibilitats”, participem-hi activament.

Mn. Joan Làzaro i Padrós