CINQUANTA ANYS DESPRÉS!

   El proper 25 de setembre escaurà el cinquantè aniversari de la riuada que tants estralls provocà a la ciutat de Terrassa, i d'una manera especial, a la Rambla i als actuals barris d'Ègara, Les Fonts i el nostre de Ca n'Anglada, al voltant de la riera de les Arenes. És de justícia tributar un sentit homenatge a totes les persones que hi van deixar la vida, als seus familiars i  també a tantes persones que van donar el millor d'elles mateixes per  ajudar a pal·liar els efectes catastròfics d'aquelles greus inundacions.  Una bona mostra del que va suposar aquest fet en l'imaginari col.lectiu de la nostra ciutat el trobem en el llibre  de Jaume Valls i Vila, "La riuada de 1962",  publicat recentment.

   Davant d'una situació límit va sorgir també una resposta   generosa i solidària que va donar fortalesa a la societat terrassenca, encarnada sobretot en aquelles persones anònimes que van oferir els seus braços i els seus béns per ajudar-ne a d'altres que havien perdut allò més preuat, familiars i amics, i no els quedava res,   perquè l'aigua s'ho havia emportat tot.

Cinquanta anys després, les coses han canviat molt pel que fa al riu i als barris que l'envolten, almenys en l'aspecte de seguretat i qualitat de les edificacions i serveis, però constatem que la greu crisi que patim, provoca que moltes famílies, d'una manera especial les que viuen al barri de Ca n'Anglada, tinguin greus      dificultats per arribar a final de mes, perquè han quedat sense treball i no poden fer front a les despeses corrents (lloguer o hipoteca de l'habitatge, llum, aigua...). Ara no és la força de l'aigua qui els lleva l'ànim i l'esperança, sinó la força d'una crisi que no mata,  però que deixa a la cuneta a molts.          

   Avui com fa cinquanta anys, tots i cadascú en el grau de responsabilitat que li pertoca, hauríem d'aportar el millor de nosaltres mateixos al bé comú, per atendre aquells que més ho necessiten. Això no ens priva que celebrem amb goig un any més  la Festa Major del nostre estimat barri, que hi participem activament,  ni que demanem al nostre patró Sant Cristòfor, que ens ajudi a ser cada vegada més solidaris i  acollidors.  Bona Festa Major!!!                                                      

                                                                                                                   Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA IMPORTÀNCIA DE LES 2 CREUETES (X)

     La setmana que ve finalitza el termini per a presentar la    Declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones    Físiques (IRPF) corresponent a l’Exercici 2011.  Cada any insistim en la necessitat que posem dues creuetes, una a la      casella  que indica el destí del 0’7% a l’Església Catòlica, enguany la nº 105, i l’altra a la casella nº 106 per destinar un 0’7% a altres fins socials.  No suposa haver de pagar més o menys per aquest impost, sinó dir-li a l’Estat a on volem que destini aquest        percentatge. 

   Aquesta és la recomanació que ens fan els Delegats d’Economia de  l’Arquebisbat de Barcelona i dels Bisbats de     Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Ens diuen:“Convé remarcar que tot en l’Església està al servei de la societat i, per tant,, és una obra social. Tota la gran tasca que està fent de celebració de la fe i d’educació i formació cristiana crea persones madures, responsables, èticament correctes, emprenedores, reflexives. I això és un gran servei a la societat”.  I afegeixen: “Però en el camp del que anomenem serveis socials l’Església està fent una obra, a voltes poc coneguda, però d’una amplitud molt gran. Especialment en aquests temps de greu crisi econòmica. Aquest tipus d’activitats es desenvolupen sobretot en tres nivells: Càritas, les congregacions religioses i les parròquies”.                                       

    Tots coneixem i agraïm la tasca immensa que Càritas fa en favor dels necessitats. També ens consta  el valuós servei dels religiosos en el conjunt de Catalunya en àmbits com l’alfabetització o formació, la immigració, l’atenció hospitalària i/o domiciliària... I no cal dir  la tasca ingent que fa la Parròquia, que gràcies al seu arrelament “en els barris, coneix de primera mà el dia a dia de les necessitats, essencialment assistencials de menjar i de roba. L’atur ha afegit als pobres tradicionals un nou tipus de pobres, esclafats per les    hipoteques impagades i sovint avergonyits d’haver de recórrer al banc d’aliments parroquial”. Per tot això, no descuidem la nostra solidaritat, que podem expressar també MARCANT LES DUES CASELLES DEL IRPF  per a recolzar doblement el servei que fa l’Església. 

                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL SACRAMENT DE LA UNCIÓ DELS MALALTS

    Diumenge vinent, dia 24 de juny, celebrarem el Dia del   Malalt, dins del qual, les persones que ho demanin, rebran el   Sagrament de la Unció.  Seguint les petjades de Crist,  la parròquia ha de tenir ben presents a les persones malaltes: “Jesús anava i venia per tots els pobles i llogarrets, ensenyant en aquelles sinagogues i proclamant la Bona Nova del Regne i guarint tota mena de malalties i xacres” (Mt 9,35).   Jesús revela el rostre del Pare, amic de la humanitat i amic de la vida, en compartir els sentiments dels malalts i dels pecadors, tot proclamant la salvació i guarint-los. I comparteix  amb els seus deixebles la seva missió d’evangelitzar i de guarir: “Quan entreu en una ciutat i us acullin... Guariu-ne els malalts   i digueu-los: Déu ja es disposa a exercir el seu regnat a favor vostre” (Lc 10,8-9).                                                                       

   Nosaltres, deixebles del segle XXI, personalment i com a parròquia som cridats a continuar la seva missió. La fidelitat  a Jesús i la seva fidelitat a l’home d’avui  ens menen a concretar les accions adients per a  dur-la a terme. Entre elles hi ha la d’educar-nos perquè estiguem preparats per a fer front d’una manera madura, al sofriment, a   l’afebliment físic i psíquic i a la mateixa mort, tot ajudant-nos a   saber considerar-ho com una cosa pròpia de la condició humana. L’altra, la d’acompanyar els malalts, de manera que procurem   oferir-los “atenció, escalf, presència, escolta, participació i suport concret a la persona, en els moments que la malaltia i el sofriment posen durament a prova, no sols la seva confiança en la vida, sinó també la seva mateixa fe en Déu i en el seu amor de Pare” (Christifideles Laici de Joan Pau II).   I encara una altra, celebrar els sagraments dels malalts, en concret la Unció dels malalts, sagrament específic de la malaltia, i no de la mort. És la celebració de la trobada  amb Crist, que també avui –i de tantes maneres– passa guarint.                                                                

  Així, doncs, aquelles persones que, per malaltia greu, o perquè s’han de sotmetre’s a una operació, o per vellesa amb greus limitacions físiques; desitgeu rebre diumenge   vinent el Sagrament de la Unció, ens ho hauríeu de comunicar aquesta setmana als mossens o algun membre de  l’Equip de Salut, i venir mig hora abans de la missa per fer l’oportuna preparació. Us hi esperem!

                                                                                                                     Mn. Joan Làzaro i Padrós                                  

“LA FAMÍLIA: EL TREBALL I LA FESTA”

   Diumenge vinent, dia 17 de juny, celebrarem el 4at Aplec de Famílies a La Salut de Sabadell. Ens hi convoca la Delegació de Pastoral Familiar de la Diòcesi amb el lema       “La família: el treball i la festa”, lligat amb el de  la VII Trobada Mundial de les Famílies, que s’ha dut a terme  a Milà, amb la participació d’un milió de persones, dels dies 30 de maig al 3 de juny.

L’objectiu de l’Aplec és la comunió diocesana de les famílies: amb la trobada, la pregària, amb grups de diàleg i      l’animació infantil i d’adolescents.

Hi estem convidats tots i d’una manera especial: famílies de la catequesi, famílies de l’escola, famílies de l’esplai; així com també grups de matrimonis i moviments familiars.

El programa de l’Aplec és:     

   12:00 Acollida i Mostra dels Moviments Familiars diocesans.   

   13:00 Pregària a la Mare de Déu de la Salut i Ofrena floral.      

   14:00 Dinar en famílies (cal portar el pic-nic).       

   16:00 Animació infantil; activitat per a adolescents i tallers

             per a adults.

   18:00 Celebració de l’Eucaristia, presidida pel Sr. Bisbe.

   Atès que l’Aplec és al Santuari de la Salut de Sabadell, ens ha semblat que aquelles persones que hi vulgueu assistir, podreu fer-ho  coordinant els vehicles particulars. En qualsevol cas, si hi hagués una demanda significativa per organitzar un autocar, ho faríem. Us animem a participar-hi ben sincerament.

                                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós                                  

DIUMENGE VINENT: CORPUS, DIA DE LA CARITAT (AMOR)

      Enguany la campanya de Càritas, com ja sabeu, porta per títol “Visquem senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure”.  A continuació us en transcric el manifest:

       "Des de Càritas, en nom de la Comunitat Cristiana, volem plantejar, amb aquesta campanya, la necessitat urgent d’un nou desenvolupament i una nova Economia que girin al voltant del bé de l’ésser humà respectant el medi ambient. La crisi econòmica ha posat al descobert l’atzucac on ens condueix aquest model econòmic basat en el creixement sense límit. Els països i els ciutadans estem endeutats per  sobre del que produïm o guanyem. 

        El món viu per damunt de les seves possibilitats socials: el 20% de la població posseeix el 90% de la riquesa del planeta, mentre que més de 4000 milions de persones viuen en estat de pobresa. És a dir, aquest model econòmic basat en el creixement no afavoreix tota la humanitat, sinó tant sols una petita part. 

      I finalment, aquesta crisi també ha   posat en evidència que el món viu per sobre de les seves possibilitats físiques. Estem destruint el planeta a un ritme sense precedents. No ens podem quedar de braços plegats, indiferents, mentre tres quartes parts de la família humana malviu en la pobresa (vegeu Mt 25,31-40).

      Demanem als nostres governants que lluitin amb tots els mitjans a l’abast per acabar amb la pobresa i l’exclusió; que no retallin les despeses socials sinó que les incrementin per pal·liar els efectes d’aquesta crisi en els més vulnerables; que millorin les polítiques de treball; que compleixin el compromís de contribuir amb el 0,7% de la nostra riquesa anual amb els països empobrits i que compleixin els Objectius de Desenvolupament del Mil.leni que es marcaren per a l’any 2015.   

     Demanem als ciutadans que tinguin la convicció certa que SÍ QUE PODEM               FER-HI ALGUNA COSA, per petits que siguem. Amb la nostra manera de viure, de comportar-nos, d’actuar èticament i compromesament, podem influir positivament en el nostre entorn. Ho  creiem o no, cadascun de nosaltres té un tros de món on sí que hi pot fer alguna cosa per fer possible una societat  millor..”                                                     

            Que així sigui!           

                                                                                                                     Mn. Joan Làzaro i Padrós