“CREURE EN LA CARITAT SUSCITA CARITAT”

   Així titula el Sant Pare el seu missatge per a la Quaresma de 2013, acompanyant-lo amb la cita  de 1Jn 4,16 “Hem conegut    l’amor que Déu ens té i hi hem cregut”. En el marc de l’Any de la Fe, el Papa ens proposa meditar sobre la relació entre fe i caritat. Remarca 4 grans idees:

   1ª) La fe com a resposta a l’amor de Déu:  Citant la seva primera encíclica, afirma que “la fe ens mostra Déu que ens ha donat el seu Fill i així suscita en nosaltres la certesa ferma que realment és veritat que Déu és amor [... ]. La fe, que fa prendre consciència de l’amor de Déu revelat en el cor traspassat de Jesús a la creu, suscita l’amor. L’amor és una llum –en el fons l’única– que il·lumina constantment un món fosc i ens dóna la força per a viure i actuar. Tot això ens fa comprendre que l’actitud principal i distintiva dels cristians és precisament <>“.   

   2ª)La caritat com a vida en la fe: Afirma que “la fe és conèixer la veritat i adherir-s’hi (1Tm 2,4); la caritat és <> en la veritat (Ef 4,15). Amb la fe s’entra en l’amistat amb el Senyor; amb la caritat es viu i es conrea aquesta amistat (Jn 15,14s). La fe ens fa acollir el manament del Senyor i Mestre; la caritat ens dóna la felicitat de posar-ho en pràctica (Jn 13,13-17). En la fe som engendrats com a fills de Déu    (Jn 1,12s); la caritat ens fa perseverar concretament en la filiació divina   donant el fruit de l’Esperit Sant (Ga 5,22). La fe ens porta a reconèixer els dons que el Déu bo i generós ens encomana; la caritat fa que fructifiquin (Mt 25,14-30)”.

   3ª) El llaç indissoluble entre fe i caritat: Mai podem separar aquestes dues virtuts teologals, que venen de Déu. “Tot parteix de l’amor i tendeix a l’amor. Coneixem l’amor gratuït de Déu mitjançant l’anunci de l’Evangeli. Si l’acollim amb fe, rebem el primer contacte –indispensable– amb allò diví, capaç de fer-nos <>, per a viure i créixer després en aquest Amor i comunicar-lo amb alegria als altres”.

   4ª) Prioritat de la fe, primacia de la caritat: La fe precedeix la caritat, però es revela genuïna només si culmina en ella. Que aquesta Quaresma ens ajudi a viure-ho!

                                                                   

                                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL TESTIMONIATGE, EXPRESSIÓ DE LA FE

   Aquest diumenge celebrem la Jornada Mundial de les Missions-DOMUND 2012, amb el lema “Missioners de la Fe”. Tots ens hi podem sentir inclosos, i per tant, expressar la nostra fe a través del testimoniatge, enmig del món. En un interessant article del filòsof i teòleg Francesc Torralba, titulat “L’experiència de la fe: deseiximent i compromís” afirma  que “no hi ha fe sense testimoniatge. El sí cristià a Déu implica més d’un no en relació als criteris del món. No es tracta pas de refusar el món o fugir-ne. Es tracta de refusar allò que, en les estructures i els costums del món, fa viure   d’esquena a Déu o n’allunya”. I afegeix: “L'actitud fonamental del  creient és a de la confiança i de l’abandonament amorós que no deixa d’influir en qualsevol situació. Diu l'Evangeli: "No passeu ànsia per la vostra vida pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant què us vestireu. Oi que la vida val més que el vestit? (...) El vostre Pare del Cel sap prou bé que teniu necessitat de totes aquestes coses. Que el    vostre afany sigui Déu com a Senyor vostre, i la fidelitat del seu designi, i totes les altres coses ell us les donarà d’escreix (Mt 6,25.32-33).         

I conclou: “El deseiximent del món és, curiosament, font d’un compromís serè i  responsable, també d’una pau infinita, de la pau que suposa saber-se en les mans de Déu, de la serenitat que dóna saber que Déu     m’estima a mi infinitament des de sempre. Amb aquesta certesa, amb la convicció que no tot depèn de nosaltres, el creient es compromet en la realitat, s’hi encarna amb l’esperança que, en darrer terme, la història no li pertany.”.                                                                      

   Posem, doncs, la nostra confiança en el Senyor, i testimoniem la nostra fe amb la nostra vida.

                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós