DIUMENGE 18 DE GENER DE 2015: ORDENACIÓ PRESBITERAL DE MN.ALBERT

   Ja podem anunciar públicament aquesta notícia que ens omple d’alegria, tot albirant el dia de Nadal de nostre Senyor.  Efectivament, el diumenge 18 de gener de 2015, a les 18:00 h de la tarda, a la Catedral de Terrassa, serà ordenat  prevere de mans del Sr. Bisbe Monsenyor Josep Àngel Saiz Meneses, el nostre diaca Mn. Albert Agib Mikhail. 

   Des d’ara l’encomanem a la pregària perquè esdevingui un fidel    pastor, a imatge i semblança de Jesucrist, el Bon Pastor. Així doncs, començarem el nou any amb aquesta novetat, que ben segur, repercutirà positivament en la vida celebrativa i pastoral de les tres parròquies que tenim encomanades. Com a prevere, tindrà el repte de portar l’anunci de la fe, una fe alegre, a aquest món, amb l’actitud de Jesús amb la dona samaritana. Com subratlla el Lino Emilio Díez  “Ell s’asseu en el pou de Jacob i allí es deixa trobar pels qui van a buscar aigua... La nova evangelització comença amb aquesta actitud de Jesús: asseure’s junt amb els homes i dones del nostre temps, esperar-los en els llocs on van a buscar aigua que pugui saciar la seva set i anunciar-los amb serena i joiosa certesa l’Evangeli... I afegeix: “El Nadal ens convida a no deixar-nos intimidar pels temps que ens ha tocat de viure i, amb més raó, a no convertir-nos en profetes de calamitats. Tot i que ple de contradiccions i desafiaments, aquest temps nostre és estimat per Déu, és creació seva, és terreny seu en el qual continua renovant la sembra de la seva Paraula perquè continuï donant fruit. L’infant Jesús que contemplem és el gra de blat que torna a esposar la nostra terra perquè produeixi amb renovada fecunditat pa bo,  generós i abundant per a tots. No hi ha espai per al pessimisme: és Nadal”. I acaba dient: “La contemplació d’un   Infant que ve en la debilitat de la pobresa ens reconcilia amb la pròpia debilitat, amb aquest deixar-nos fer per Algú que tot ho sap...  i que tot ho pot.  El Nadal no entela la realitat, la il·lumina. No oculta el problema, el situa. No és una il·lusió passatgera, és un to vital”.  

  Mn. Albert, aquest Nadal serà encara una mica més especial per a tu, atès el do que ben aviat rebràs. Moltes felicitats i que el  Senyor et beneeixi!   

  

                                                                                                                                                  Mn. Joan  Làzaro i Padrós

“QUÈ HAS FET AMB EL TEU GERMÀ?”

   “Que has fet amb el teu germà?” és el lema de la Campanya d’aquest Nadal de Càritas, amb el que se’ns recorda que amb la generositat de tots podrem seguir ajudant als nostres germans que més ho necessiten. A continuació us transcric el Manifest que l’equip SENCODE (SEnsibilització, COmunicació i Denuncia) de Càritas del nostre Arxiprestat ens ha fet arribar per llegir-lo a les misses de la setmana vinent, en que es farà la Campanya, destinant-hi la col·lecta:

“La nostra època està marcada per les desigualtats socials, la pobresa, la fam, la pèrdua o deteriorament dels drets. L’exclusió de les persones i les famílies més pobres creix de manera escandalosa. Els rics són més rics, i els pobres són més pobres, més nombrosos i amb menys drets. Milions de persones han quedat excloses, tirades a la cuneta de la nostra societat, del nostre món. I no solament això; també assistim a una “globalització de la indiferència”, com denuncia els sant pare Francesc: “La cultura del benestar, que ens porta a pensar només en nosaltres mateixos, ens  torna sensibles als crits dels altres. Ens hem acostumat al patiment de l’altre, no ens interessa, no és assumpte nostre”. Davant aquesta realitat que ens toca viure, els cristians d’arreu de la terra estem cridats a fer possible l’esperança del Regne de Déu enmig del dolor del seu poble. I l’esperança només pot ser possible quan totes les persones ens mirem les unes a les altres vestides de la mateixa dignitat que ens configura homes i dones integrants d’una família humana comuna, per damunt de creences, ideologies, ètnies, llengües, cultures, i siguem capaços de restablir la relació entre nosaltres i el món des de l’amo i la justícia. És el moment de tornar a les fonts, a les arrels de la nostra esssència i identitat, per recordar-les i obrar en conseqüència. Malgrat tot volem agrair que,, en tot aquest temps que portem de crisi, han sigut moltes les persones que ens han ajudat, ja sigui col.laborant en algun projecte o fent una aportació econòmica, sense les quals no podríem tirar endavant. És per això que una vegada més confiem en vosaltres. Moltes gràcies!”.  En la mesura que puguem, siguem generosos!!!

                                                                                                                                               Mn. Joan  Làzaro i Padrós

LA JOIA DE L’EVANGELI (VI): MARIA, LA MISSIONERA A PROP NOSTRE

   Retornant a la darrera exhortació apostòlica del Papa Francesc, “ La joia de l’Evangeli”, i a les portes de la festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, fa bé rellegir les paraules que el Sant Pare li dedica i que ara us comparteixo:

“Maria és la qui sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pocs bolquers i una muntanya de tendresa.  Ella és l’esclaveta del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que sofreixen dolors de part fins que broti la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte matern.  Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu. A través de les distintes advocacions marianes, lligades generalment als santuaris, comparteix les històries de cada poble que ha rebut l’Evangeli , i entra  a formar part de la seva identitat històrica. Molts pares cristians demanen el Baptisme per als seus fills en un santuari marià, amb la qual cosa manifesten la fe en l’acció maternal de   Maria que engendra nous fills per a Déu.. És allí, en els santuaris, on poden adonar-se com Maria reuneix al seu voltant els fills que pelegrinen amb molt d’esforç per mirar-la i deixar-se mirar per ella. Allí troben la força de Déu per a suportar els sofriments i fatics de la vida. Com a Sant Joan Diego, Maria els dóna la carícia del seu consol maternal i els diu a l’orella: “Que no es torbi el teu cor [...] ¿No sóc jo aquí, que sóc la teva mare?”. (nº 286).

Déu vos salve Maria...

                                                                                                                              Mn. Joan  Làzaro i Padrós

ADVENT I SEGONA VINGUDA DEL SENYOR”

   Us comparteixo una reflexió de Juan Martín Velasco, col.laborador del Centre Pastoral Litúrgica, que porta aquest  títol: “Advent i segona vinguda del Senyor”

   “La  celebració de l’Advent ens invita a preparar-nos per a la vinguda del Senyor. Però aquesta no s’exhaureix en el seu naixement ni en la debilitat de nostra condició. Els textos litúrgics del començament de l’Advent criden la nostra atenció sobre la seva segona vinguda, en glòria, per jutjar vius i morts i instaurar el Regne que no tindrà fi. Molts d’aquests textos es refereixen a la mort de l’home, tan certa com incerta és la seva hora; i a la fi de la seva història terrena i la del món, escenari en què ha discorregut. La complexitat dels textos i el seu llenguatge apocalíptic causen confusió i temor en no pocs lectors, dificulten la captació del seu llenguatge fonamental i impedeixen d’acollir-lo en el seu vertader sentit. Però aquests textos contenen un missatge saludable, consolador i   capaç de retornar l’esperança a la vida cristiana; forma part de l’Evangeli, la bona nova que la nostra vida no s’exhaureix en la seva etapa terrena, que el desig d’un més enllà del que es mundà i temporal que ens habita no és un desig va; és la confirmació que la història humana no és sols humana, és història de salvació en la qual s’ha compromès Déu mateix. En definitiva, es tracta de la vinguda en glòria del Senyor per consumar el regne iniciat amb la creació, les promeses divines, la seva vinguda en carn mortal, la seva mort i la seva resurrecció, i el designi de Déu de incorporar-hi tots els qui l’acullen, perquè Déu sigui “tot en tots”, en un Regne que no tindrà fi”. L’evangeli de Joan ho expressa en relació amb cadascú quan posa en boca de Jesús: Me’n vaig al Pare a preparar-vos lloc, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. Per això el missatge sobre la fe comporta una radical transformació de la visió de la vida i la història  humanes: en aquest món, la vida de cada persona en ell no és tot, i instal·lar-s'hi com  si ho fos la convertiria en “l’ombra d’un somni”; la història de la humanitat a la terra no ho és tot; per això no és “una història narrada per un boig”. La nostra vida i la nostra història són pelegrinatge cap a un final que els atorga sentit i valor decisius...”.  Aprofitem, aquest temps d’Advent  per meditar-ho,    pregar-ho i actuar en conseqüència!

                                                                                                                                    Mn. Joan  Làzaro i Padrós

“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI”(III) Economia i distribució dels béns

El Papa Francesc dedica el capítol IV de la seva exhortació apostòlica a la dimensió social de l’evangelització, dins del qual, en l’apartat segon  reflexiona sobre la inclusió social dels pobres, i més en concret, en els números 202-208 parla de l’”economia i la distribució de béns”. A una setmana de la campanya de Càritas de Nadal, i com a motivació per a participar-hi activament, us en comparteixo uns fragments:

  “*La dignitat de cada persona humana i el bé comú són qüestions que haurien d’estructurar tota política econòmica, però a vegades semblen més apèndixs agregats des de fora per a completar un discurs polític    sense perspectives ni programes de veritable desenvolupament integral (nº203).

  *L’economia, com la mateixa paraula indica, hauria de ser l’art d'assolir una adequada administració de la casa comuna, que és el món sencer (nº 206).

  *Qualsevol comunitat de l’Església, en la mesura en què pretengui subsistir tranquil·la sense ocupar-se creativament i cooperar amb eficiència perquè els pobres visquin amb dignitat i per incloure tothom, també correrà el risc de la dissolució, encara que parli de temes socials o critiqui els governs. Fàcilment acabarà sumida en la mundanitat espiritual, dissimulada amb pràctiques religioses, amb reunions infecundes o amb discursos buits (nº207).

  *Si algú se sent ofès per les meves paraules, li dic que les expresso amb afecte i amb la millor de les intencions, lluny de qualsevol interès personal o ideologia política. La meva paraula no és la d’un enemic ni la d’un opositor. Només m’interessa procurar que aquells que estan esclavitzats per una mentalitat individualista, indiferent i egoista, puguin alliberar-se  d’aquestes cadenes indignes i assoleixin un estil de vida i de pensament més    humà, més noble, més fecund, que dignifiqui el seu pas per aquesta terra (nº 208).” Que així sigui!!!                                                                                                                           

                                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós

“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI”(II): “MARIA, la Mare de l’Evangelització

    El Papa Francesc dedica els darrers números  de la seva exhortació apostòlica a Maria, a la que qualifica “Mare i Estrella de la Nova Evangelització” i ens diu coses tant delicioses com: “Amb l’Esperit Sant, enmig del poble sempre hi ha Maria. Ella reunia els deixebles per invocar-lo (Ac 1,14) i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir per la Pentecosta. Ella és la Mare de l’Església evangelitzadora i sense ella no acabem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (nº 284).  I afegeix: “Maria és la que sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa. Ella és petita serventa del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte       matern. Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb   nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu” (nº 286).

     Per això el Papa afirma que: “Hi ha un estil marià en l’activitat evangelitzadora de l’Església. Perquè cada vegada que mirem Maria    tornem a creure com en són de revolucionaris la tendresa i l’afecte. En ella veiem que la humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar els altres per sentir-se importants. Mirant-la descobrim que la mateixa que lloava Déu perquè “va derrocar els poderosos del soli” i “va acomiadar sense res els rics” (Lc 1,52-53), és la que posa calidesa de llar en la nostra recerca de justícia. És també la que    conserva atentament “totes les coses meditant-les en el seu cor” (Lc 2,19). Maria sap reconèixer les empremtes de l’Esperit de Déu en els grans esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. És contemplativa del misteri de Déu en el món, en la història i en la vida quotidiana de  cadascú i de tots. És la dona orant i treballadora a Natzaret, i també  és la nostra Senyora de la promptitud, la que surt del seu poble per auxiliar als altres “de pressa” (Lc 1,39) (nº 288).                                               Deu-vos salve Maria...              

                                                                               

                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI” (I)

   És el títol de l’exhortació apostòlica  que acaba de publicar el Papa Francesc, com a fruit dels treballs del Sínode dedicat a “La nova evangelització  per a la transmissió de la fe”, celebrat del 7 al 28 d’octubre de 2012. És un regal, que en aquest temps   d’Advent que  aquest diumenge encetem, temps d’esperança, de conversió, de renovació; ens farà molt de bé, si la llegim i la meditem amb calma. Ben aviat es publicarà en català, però en    castellà ja es pot descarregar  el text sencer en pdf, des de la  pagina web de la parròquia,  enllaçant amb la del     Bisbat de Terrassa. En les properes setmanes n’anirem compartint abastament el seu contingut. Ara només us en faré un petit tast.                                                   És un document extens, però molt entenedor i llegible que s’estructura en una introducció inicial  i cinc capítols: 1r) La transformació missionera de l’Església; 2n) En la crisi del    compromís comunitari; 3r) L’anunci de l’Evangeli; 4t) La dimensió social de l’evangelització social; 5è) Evangelitzadors amb Esperit.         Entre altres coses ens diu:“Quiero dirigirme a los fieles cristianos para invitarlos a una nueva etapa evangelizadora marcada por esa alegría, e indicar caminos para la marcha de la Iglesia en los próximos años” . El Papa Francesc fa una forta crida a tots els batejats per a que, amb fervor i dinamismes nous, portin als altres l’amor de Jesús  en “estado permanente de misión”, vencent  “el gran riesgo del mundo actual: el  de caer en  una tristeza individualista”.  Jesucrist, amb la seva novetat sempre pot “renovar nuestra vida y nuestra comunidad y, aunque atraviese épocas  oscuras y debilidades eclesiales, la propuesta cristiana nunca envejece:    Jesucristo también puede romper los esquemas aburridos en los cuales     pretendemos encerrarlo y nos sorprende con su constante creatividad divina. Cada vez que  intentamos volver a la fuente y recuperar la frescura original del Evangelio, brotan nuevos caminos, métodos creativos, otras formas de expresión, signos más elocuentes, palabras cargadas de renovado significado para el mundo actual. En realidad, toda auténtica acción evangelizadora es siempre "nueva“.   

                                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós

NADAL SOLIDARI

   Amb tota la raó, Càritas (Arxiprestat Terrassa), en el manifest d’aquesta   campanya de Nadal, que la setmana passada publicàvem íntegrament, reivindica davant dels poders polítics i econòmics que les persones són el més   important, que l’economia ha d’estar al servei de les persones, i no a l’inrevés. Tal i com també  remarca el  manifest, tots tenim la responsabilitat de revisar el   nostre estil de viure,  per apropar-lo a la senzillesa i a la comunió fraterna, amb les que, per exemple i salvant les distàncies, vivien  les    primeres comunitats cristianes:“Tots els creients vivien units i tot ho tenien al    servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú... A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor” (Ac 3,42.44-46).

   Gràcies a Déu, cada vegada són més les   iniciatives que sorgeixen, especialment  per Nadal, amb l’objectiu que ningú es quedi al marge del camí i al mateix temps de conscienciar-nos que cal que compartim allò que som i tenim, ja sigui a través de concerts, xerrades, recaptes, col.lectes...                                     

   Aquest dissabte, Mn. Fisa, rector de la Parròquia Verge del Carme de Sant Joan Despí i Consiliari de Justícia i Pau de Barcelona ens ha parlat d’una altra experiència    pastoral de  solidaritat, de provada solvència i durada,    anomenada “Solidança”: nom que rep l’associació sense afany de lucre, creada el 1997 i dedicada a la inserció sociolaboral de  persones en situació de vulnerabilitat social, i que l’any 2006 creà una empresa d’economia social ”Solidança Treball, EI” que ofereix serveis al sector  ambiental. 

   El seu testimoni engrescador, demostra que un món millor és possible i que entre tots el podem assolir.

                                                           

                                                                                                                    Mn. Joan Làzaro i Padrós

“mira’m als ulls i digues que puc comptar amb tu”

Aquest és el lema de la Campanya de   NADAL de CÀRITAS, i que motiva la col.lecta que diumenge vinent, dia 23 de desembre, farem en favor d’aquesta institució  eclesial, a través de la qual  s’ajuda a tantes persones necessitades, ja sigui per atendre les seves mancances més immediates i bàsiques: alimentació,         habitatge;  com per procurar que rebin una formació que els permeti trobar feina  i superar les dificultats en les que es troben.  A continuació us fem avinent el manifest  de Càritas,    redactat per aquesta ocasió:

     “El model econòmic i social que regeix els destins del   nostre món provoca víctimes innocents especialment ens els col·lectius més  desprotegits de la societat.  Hi ha milions de    pobres, aturats, retallades en despesa social, vulneració de drets...

     S’havia fixat l’any 2015 com a data en què la pobresa i la fam del món quedarien eradicades; és evident que estem ben lluny de complir amb aquest objectiu.

   Des de Càritas volem reivindicar davant els poders polítics i econòmics que les persones són el més important. L’economia ha d’estar al servei de les persones, no les persones al servei de         l’economia.

   En general hem tingut  el desig de viure en la riquesa, per damunt de les nostres possibilitats, i això ens ha conduït a un endeutament i una crisi econòmica global que no és fàcil de     solucionar i gestionar.

   Hem d’anar a un estil de viure diferent : No hem d’estar sotmesos al consumisme, a l’afany de tenir i posseir, al viure acceleradament sense pensar en les coses importants de cada dia.   

      Si vivim amb senzillesa, més units els uns als altres i preocupats pel bé  comú,  podrem fer possible un món millor.

     Des de Càritas volem proposar a tothom el viure senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure.”  Que així sigui!!!

                                                                                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós