EL CAMÍ DE NADAL

En la nit santa de Nadal, neix Jesús, el diví infant, Déu que ens salva; del si virginal de Maria., fecundat per l’Esperit Sant, amb la companyia i protecció de Josep, l’home just. Comença així el camí de Nadal, camí d’amor i de salvació que Jesús encarna. Ell mateix, responent a Tomàs, que li pregunta com arribar a la casa del Pare, ens diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida, ningú no va al Pare si no hi va per mi”. Així doncs, caminem amb Jesús, contemplem-lo des de la seva més tendra infància, acaronat per Maria i Josep, en el pessebre, assumint la nostra humanitat en la humilitat d’aquella establia.

Com diu Dietrich Bonhoeffer, en les seves “Meditacions sobre el Nadal”:

“Aquell qui, finalment, vora del pessebre deposa tota violència, tot honor, tot prestigi, tota vanitat, tota supèrbia, tota obstinació, aquell qui es posa al costat dels humils i deixa que només Déu sigui gran, aquell qui, en l’infantó en el pessebre, hi veu la glòria de Déu precisament en la humiliació, aquest celebrarà l’autèntic Nadal”.  SANT NADAL PER A TOTHOM!!! 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

SENSE TU , NO SOM NOSALTRES...

“SENSE TU, NO SOM NOSALTRES. Som veïns, germans. Si tu no hi ets, ens falta alguna cosa”; és el lema que enguany ens proposa Càritas, a fi que prenguem consciència que l’amor que Déu ens té i ens demostra especialment per NADAl, naixent entre nosaltres en el si de Maria, encarnant-se en la innocència de l’infant Jesús, deixant-se adoptar per Josep, l’home just; l’hem de viure i compartir amb les persones que ens envolten, especialment amb aquelles que ho passen malament: els pobres, els malalts, els marginats... No es tracta només de donar un ajut econòmic i material, sinó també de dedicar temps als altres de manera voluntària i gratuïta. Així ens sentirem veritablement germans i fills del mateix Pare, que ens estima i ens salva gràcies a Jesucrist. Moltes gràcies a totes les persones que d’una manera ho altra ja esteu dedicant temps i energies per ajudar als més necessitats, fent realitat el NOSALTRES. Moltes, moltes gràcies a tots!. A continuació us faig avinent part del manifest que CÀRITAS, Arxiprestat de Terrassa, ens adreça aquest diumenge, en motiu de la campanya de Nadal:

“Els voluntaris, amb el seu lliurament i el compromís gratuït, són els que demostren cada dia que és possible un altre estil de viure, que és possible un altre món. El voluntariat de Càritas vol continuar sent signe d’esperança allà on hi ha patiment i pobresa, allà on hi ha exclusió i desemparament..., especialment en aquests temps difícils per a molta gent... Deia un cristià compromès: “Només que jo hagi estat capaç d’ajudar una persona a tenir Esperança... la meva vida no haurà estat en va”... Avui més que mai, volem demanar als ciutadans d’aquesta societat que no deixin que el valor de la Fraternitat i el Compromís Solidari entrin en crisi, perquè calen mans amb cor, calen persones que es comprometin a fons, que estimin amb alguna cosa més que paraules.,...que lliurin la seva vida de veritat....disposades a experimentar la vivència del voluntari, que es resumeix en la frase: Fa més feliç donar que rebre”.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

BENAURANCES DE LA SOLIDARITAT

A les portes del Nadal, CÀRITAS, en la seva campanya institucional, ens proposa potenciar dos valors fonamentals per a que la nostra societat tingui un futur millor: la FRATERNITAT i el COMPROMÍS. La combinació d’ambdós porta com a resultant esmerçar de manera voluntària part del nostre temps en favor dels altres, solidàriament.. En aquest sentit, el grup de voluntaris de SENCODE (equip de sensibilització, comunicació i denúncia) ens ha fet arribar una pregària, titulada “Benaurances de la solidaritat”, que ens pot ajudar a viure aquests valors:

“Benaurats TOTS els qui pensen primer en el germà, i que troben l’alegria, i el goig, i el sentit de la vida, treballant pels altres, i pel regne, i pel Senyor vivent enmig nostre, oblidat, marginat, sol i abandonat e en les cares de joves, de vells, de dones soles, de gent sense feina, d’exclosos, d’oblidats... o de tants altres.

Benaurats els qui donen la vida pels altres. Els qui s’esforcen a treballar per la justícia anhelada. Els qui construeixen el Regne des dels llocs més apartats. Els qui, anònims i sense primeres pàgines, lliuren la vida perquè els altres visquin més i millor.Benaurats els qui estimen el germà concret. Els qui no s’enfilen per les paraules sinó que mostren el seu veritable amor en obres de vida, de companyia i de lliurement sincer. Benaurats els que s’ajuden quan fa sol i quan plou, els qui aprenen que poden més dues persones juntes que una de sola.” .

Mn. Joan Làzaro i Padrós

TEMPS D’ADVENT: ACOLLIR COM MARIA, LA VERGE IMMACULADA

Temps d’Advent, temps d’esperança, temps de preparar el nostre cor, la nostra vida per acollir a Jesús, el Fill de Déu, la llum del món, per celebrar el Nadal amb la millor disposició. Però, a Jesús l’acollim també en l’altre, en els germans que s’apropen, en aquells amb qui som cridats a compartir el camí. Permeteu-me, doncs, que reprengui el fil de l’anomenat “acolliment pastoral”, del qual ja en vam parlar un altre dia, fixant-me novament en el document elaborat pel CEP (Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes). En concret, em faig ressò d’alguns criteris i actituds que ens poden ajudar acollir més evangèlicament:

“1. Tota la comunitat és la que acull i tota la comunitat és acollida, la qual cosa significa que: *les persones i les activitats són acollidores; *cal anar a l’encontre dels que no vénen;*cal acollir, els que vénen i els que ja hi són;* cal procurar que sempre hi hagi algú que aculli; *cal una conversió de tota la comunitat.

2. Conèixer a qui s’acull, la qual cosa vol dir: *escoltar bé la demanda abans de parlar;* prescindir de la nostra oferta, “descentrar-se”; * tenir interès pel que viu l’altre i obrir-se a la seva realitat; *aprendre a veure les coses des del seu punt de vista; *facilitar un clima de confiança i comunicació.

3. Millorar sempre la qualitat de l’acolliment: *intentar que tothom s’hi trobi bé;*ser transparents;; *mantenir sempre actituds d’amabilitat, confiança, comprensió, humilitat, paciència, respecte i discreció.”

Dimecres vinent celebrarem la festa de la Puríssima. Que Maria, la nostra mare i mestra, en l’esperança i en l‘acolliment, ens ajudi a aprendre a ser persones i comunitats encara més acollidores.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

NOU PLA PASTORAL DIOCESÀ 2010-2013: “ENVIATS A ANUNCIAR LA BONA NOVA”

Dissabte passat, a Sant Cugat, vigília de Crist Rei, a les portes d’un nou any litúrgic, es va presentar el nou pla pastoral diocesà, titulat “Enviats a anunciar la Bona Nova”. Molt més concret que l’anterior, el pla aprovat s’estructura en tres blocs, que presenten les tres grans accions de l’Església: 1er) “enviats a anunciar la bona nova enmig del món”, a través de la formació dels cristians, la pastoral familiar i el treball prioritari amb infants, joves i adults; 2on) la comunió eclesial a través de l’Eucaristia, els altres sagraments i la pregària, la vida parroquial i la coordinació arxiprestal i el testimoni de vida; 3er)l’acolliment dels més necessitats a través de Càritas diocesana, de la incorporació dels immigrants i de l’atenció dels malalts i en els hospitals. En cada apartat es detallen les accions que cal dur a terme i les persones i organismes encarregats de coordinar la seva realització i d’avaluar-ne el resultat.

Tal i com ens va exposar Mons. Jesús Català, bisbe de Màlaga i president de la Comissió de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, un pla no és la panacea de tot, però és necessari per avançar, amb unes actituds bàsiques: 1ª) identificació amb Jesucrist i el seu evangeli, com a fonament; 2ª)docilitat a l’Esperit Sant, que és l’anima de tota l’acció evangelitzadora, deixant-nos fecundar per Ell; 3ª)conversió, reconeixent el nostre pecat i la necessitat d’obrir-nos més a la Paraula de Déu; 4ª)comunió eclesial, doncs ningú no pot evangelitzar sol; 5ª) coordinació i corresponsabilitat, entre tots els membres de l’Església; 6ª) valentia profètica; 7ª)pregària de l’Església; i 8ª) esperança cristiana.

Que aquest temps d’Advent , d’esperança en la vinguda de Crist, sigui propici per a que tots, personalment i comunitàriament, obrim el nostre cor al Senyor, i plens del seu Esperit Sant, anunciem la Bona Nova enmig del món, tot entomant les accions que se’ns proposen. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

COM REGNA CRIST LA NOSTRA VIDA?

Aquesta és una pregunta que hauríem de fer-nos a cada moment, sobretot a l’hora de prendre decisions i executar-les. Crist és veritablement el punt de referència fonamental de la meva vida sobre el qual recolzo tot el meu ser i el meu fer?

Aquest diumenge, acabem l’any litúrgic amb la solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món. com a colofó de l’obra de la salvació guanyada per Ell, que, com Església, hem celebrat enguany, escoltant diumenge rere diumenge, l’evangeli de Sant Lluc. Diumenge vinent encetarem el temps d’Advent, d’espera i preparació del Nadal de Jesús, i començarem un nou any litúrgic de la mà de l’evangelista Sant Mateu.

És un bon moment per a fer balanç, per adonar-nos fins a quin punt hem deixat regnar Crist la nostra vida. I si diem que el regne de Déu és un regne d’amor, que té la màxima expressió en el seu Fill, que dalt la creu ho dóna tot per nosaltres, vencent la mort i carregant damunt seu el mal del món, per a salvar-nos; és també un temps propici per a revisar com hem estimat personalment i comunitàriament, de pensament, paraula i acció, en aquest any que litúrgicament acabem. Segurament ens adonarem que moltes vegades hem fet curt, i per tant no hem contribuït prou a fer present Crist, enmig del món. Bé, doncs, reconeixe-m'ho amb humilitat, demanem perdó per les vegades que li hem fallat i posem-nos les piles, reprenent el nou any, fent nostre el segon pla pastoral diocesà, que aquest dissabte s’ha presentat amb el lema “Enviats a anunciar la bona nova”, del qual ja en parlarem abastament més endavant. Deixem que Crist regni la nostra vida, i amb el nostre humil testimoni fem créixer el seu regnat d’amor i de pau arreu.

Diumenge vinent hi haurà les eleccions al Parlament de Catalunya. No ens en desentenguem i aportem el nostre gra de sorra per a fer un món millor. Escollim els nostres representants a consciència, bo i confrontant els seus programes amb el missatge, els valors que Crist, el nostre rei,encarna. Qui serà més capaç de dur-los a terme?

Mn. Joan Làzaro i Padrós

DIADA DE GERMANOR: “L’ESGLÉSIA: COMUNITAT DE FE, DE CARITAT I D’ESPERANÇA”

Aquest diumenge escau la Jornada de Germanor, a través de la qual se’ns convida a participar activament en l’ajut i finançament de l’Església, que som tots. Enguany es vol subratllar que l’Església és una comunitat de fe, de caritat i d’esperança, i d’aquí en surt el lema.

És una comunitat de fe, en tant que s’expressa especialment en el culte, en la celebració de l’Eucaristia i dels altres sagraments. També ho fa en els centres d’estudi , en la catequesi i en les classes de religió, així com en les publicacions de l’Església.

És una comunitat de caritat, a través dels múltiples serveis que fa a la societat, entre ells, el que fan institucions com Càritas, des de les parròquies; Mans Unides i d’altres.

I és una comunitat d’esperança, que en paraules de Benet XVI, en la seva encíclica sobre l’esperança Spe Salvi, l’aprèn i l’exercita en: “ la pregària, com a escola ; l’actuar i el sofrir, com a llocs d’aprenentatge; i el judici com a lloc d’aprenentatge i exercici de l’esperança”.

És evident que per a assolir la seva missió, l’Església necessita recursos humans i econòmics. Si bé es rep un import de l’Estat, a través de la casella que marquem a la Declaració de Renda, és insuficient per a continuar atenent tants i tants serveis que reverteixen en bé de la societat, especialment dels més necessitats. Per això, cada any, la diada de Germanor, ens ajuda a conscienciar-nos a que hi aportem allò que estigui a la nostra mà.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

SIGUEU BENVINGUT!

Sigueu benvingut, Papa Benet! Ha arribat el gran dia de la dedicació del Temple de la Sagrada Família de Barcelona, l’obra més emblemàtica del genial Gaudí, “l’arquitecte de Déu”. Us ho agraïm i estem segurs que més enllà del rebombori mediàtic i de les crítiques poc fonamentades que ha generat la vostra visita, tots en rebrem bons fruits. La Sagrada Família ha esdevingut altar, casa i testimoni, no només per a la ciutat de Barcelona, sinó per a milers de persones d’arreu del món que diàriament la visiten. Gaudí, segurament no es podia imaginar del tot la significació i la ressonància creient que acabaria tenint la seva obra. Ens heu dit que “quan la fe especialment celebrada en la litúrgia, es troba amb l’art, es crea una sintonia profunda, perquè ambdós poden i volen parlar de Déu, tot fent visible l’Invisible”. Efectivament, tal i com se’ns diu en el material preparatori de la vostra vinguda a Barcelona, “la fe cristiana planteja una transformació en el concepte del temple de pedra, antic lloc sagrat del sacrifici. El nou temple és Jesucrist, que és l’amor de Déu vessat sobre els éssers humans. Ell, amb la seva vida, és el temple nou i vivent. Nosaltres estem "edificats sobre el fonament dels apòstols i els profetes, i el mateix Crist n’és la pedra angular" (Ef 2,20). Per això, el temple cristià és per a la celebració litúrgica, per a la qual es converteix en un espai de pau i reconciliació on, a través de l’Eucaristia, Déu abraça en Crist el món per mitjà de l’Església reunida”. Donem-ne gràcies a Déu, i fem nostra la pregària per preparar la vostra visita apostòlica, demanant-li al Senyor, que amb Vós “assaborim la novetat constant de l’Evangeli, estimem la santa Mare Església, casal de comunió., de misericòrdia i de perdó; reconeguem la veu de Crist, més enllà de qualsevol altra veu, que només Ell té paraules de vida eterna. Ell, que viu i regna pels segles dels segles. Amén”.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

CRIDATS A ACOLLIR COM JESÚS !

L’acolliment és un aspecte de la pastoral en el qual, tot i la seva importància, no acabem d’ensortir-nos-en. El Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes (CEP), ha treballat abastament aquest tema i ha editat una “Guia de bones pràctiques”, que anirem comentant. Avui ens aturarem en la “visió evangèlica de l’acolliment”: Partint de la cita de Lluc 15,2: “Murmuraven i deien: “Aquest home acull els pecadors i menja amb ells”, el document subratlla que acollir és:

*Rebre, algú que es presenta, i especialment admetre’l en la nostra companyia. És l’hospitalitat que Jesús practicava i ens deixà com a manament: qui us acull m’acull!. Jesús acull tothom perquè el Déu de Jesús és Pare de tots, especialment d’aquells “que no tenen pare”.

*Atendre una demanda, una opinió, una doctrina un consell. Pels cristians, es tracta d’acollir Jesús, la seva Paraula, en el cor, com ho feren les primeres comunitats. Està estretament lligat amb el servei tan destacat en l’evangeli: el rentament de peus (Jn 13). Acollint, esdevenim veritablement cristians, perquè ens porta a estimar l’altre tal com és, i fem com féu Jesús.

Tota la comunitat cristiana en totes les seves actuacions ha d’ésser acollidora. El model a seguir el trobem a Emaús: caminar d’esquena a Jerusalem (lloc de poder), anant a cercar a la gent allà on és, ajudant a formular bé les preguntes, cercant les respostes en la Paraula de l’Evangeli, donant claus per a entendre i participar en la celebració, i avançar vers la recerca d’una fe adulta i per això saber desaparèixer quan calgui.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

PER QUÈ PREGAR, COM PREGAR

Aquest és el títol del llibre d’Enzo Bianchi, fundador i prior de la Comunitat Monàstica de Bose, publicat per l’editorial Claret el maig de 2010. Amb poc més de vuitanta-cinc planes aborda d’una manera prou entenedora el tema, inesgotable, de la pregària.

A la pregunta, “Què és la pregària?”, i en concret la pregària cristiana, afirma que és:

a) Escolta: Déu es revela com a Paraula i fa d’Israel el poble de l’escolta, fins i tot abans de fer-lo el poble de la fe: Xemà Israel, Escolta, Israel. Si per a Déu “en el principi és la Paraula”(Jn 1,1), per a l’home “en el principi és l’escolta”!. La mateixa veu del Pare ens diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo”(Mc 9,7).

b) Acolliment d’una presència: La de Déu vivent, present en nosaltres, com a do i entrega a través de la seva Paraula.

c)Obertura a una comunió: En la pregària ens obrim al diàleg, a la comunió amb el Senyor, des de la humilitat, admetent la nostra feblesa, com el publicà de la paràbola que avui hem escoltat.

d)Un ull contemplatiu: No és la visió de Déu, perquè “ A Déu ningú no l’ha vist mai” (Jn 1,18), sinó un esguard nou sobre tot i sobre tots, un esguard en l’amor de Déu fins a veure per gràcia, tota la realitat amb els seus ulls.

De manera que “si la pregària és autènticament cristiana, si sorgeix de l’escolta de Déu, si s’obre a la seva Presència i esdevé comunió fins a viure amb ell la relació d’aliança, aleshores el seu fruit és la caritat, i l’amor per Déu, pels éssers humans i per tota la creació”. En continuarem parlant.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

DIUMENGE VINENT: DIADA DEL DOMUND 2010

Els responsables de les Delegacions de Missions ens conviden un any més a participar en la campanya del Domund en favor de les Missions, amb el lema “Voldriem veure Jesús”. Ens diuen:

“La Paraula de Déu és llum per als pobles, per als cors que busquen la veritat i la bondat més que els diners o la comoditat.

Les nostres comunitats i parròquies tenen aquest doble encàrrec: testimoniar al Senyor als seus veïns propers i també de col·laborar amb els testimonis que l’Esperit ha enviat per totes les nacions, esteses pels cinc continents.

El papa ens convida, en aquest mes, a recolzar els missioners amb la pregària, l’austeritat i l’almoina. I en la diada del Domund ens concentrem en l’almoina. L’Esperit Sant podrà cridar i enviar durant aquest segle XXI més laics, religiosos, religioses i “servidors” ordenats a les fronteres de l’Església catòlica i a totes les nacions. Preguem a l’Amo dels sembrats que envïi més segadors, ens ho mana el mateix Senyor Jesús”. En la mesura de les nostres possibilitats, siguem generosos!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

VOLEU SER VOLUNTARIS!

Aquesta és la invitació que se’ns adreça des de diferents entitats que es dediquen a ajudar als altres, entre elles, CÀRITAS, que canalitza la solidaritat de les nostres comunitats parroquials envers els més pobres. Enguany, Mercè Moras, assistent social, en nom de Càritas de l’arxiprestat de Terrassa, fa una crida “a persones que puguin fer de voluntaris/es de reforç educatiu. Participar en aquest projecte no és gens difícil. Només calen ganes i il·lusió, esperit de servei, compromís i una mica de temps lliure. Des de Càritas es vetlla per l’organització, el material, el suport pedagògic i tècnic i bon funcionament.”

També Càritas parroquial convida a voluntaris/es que vulguin ajudar a tres tasques ben concretes:

1ª) Descarregar i col·locar els aliments que men- sualment es porten al banc d’aliments parroquial.

2ª) Preparar els lots d’aliments que cada dijous es distribueixen a la parròquia, prèvia supervisió dels assistents socials.

3ª) Dedicar un temps determinat a la setmana a acompanyar a persones grans i soles, en coordinació amb el grup d’acompanyants de la gent gran.

Si hi esteu interessats/des, podeu posar-vos en contacte amb un servidor o amb qualsevol membre de l’equip de voluntaris. Per endavant, us agraïm la vostra disponibilitat.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

JESÚS ÉS EL SENYOR!

La setmana vinent comencem, si Déu vol, la catequesi de 1er i 2on curs de preparació per a la primera comunió, i del Kt-club. Ho fem amb molta il•lusió. Ens agradaria que tots plegats, infants, pares i mares, catequistes i comunitat, ens hi sentíssim ben implicats des del primer dia. La catequesi és un dels serveis més essencials que podem oferir com a parròquia. Tenim la missió d’acollir aquests infants i les seves famílies, i amb l’ajut de Jesús, el Senyor, i del seu Esperit Sant, col•laborar en la sembra de la Paraula de Déu en els seus cors, perquè la visquin i se sentin molt estimats per Nostre Senyor. No oblidem que els infants d’avui seran els adults del demà, de manera que tot el que ara reben, sobretot de valors humans i cristians, si se’ls fan seus, els ajudarà a trobar sentit a la seva vida personal i social i a treballar pel bé comú allà on siguin, en comunió els uns amb els altres, també com Església.

Per això, la missa del dissabte al vespre, vigília del diumenge, que anomenem “Familiar”, està pensada per a que hi participin especialment els infants de la catequesi, també de l’Esplai i les seves famílies, com a moment culminant de la setmana, en el qual ens alimentem de la Paraula i del cos i la sang de qui és per a nosaltres el veritable camí, la veritat i la vida autèntica: JESÚS. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

¡AMB MARIA FEM CAMÍ CAP A JESÚS!

Sota aquest lema, diumenge vinent, les parròquies de l’arxiprestat de Terrassa pugen un any més (i ja només en falten 12 per arribar al mil.leni) a visitar Maria, la nostra Mare, al seu Santuari de Montserrat. Us faig avinent l’escrit que per aquest motiu ens adreça Mn. F.. Xavier Aróztegui, rector de la Parròquia de Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls que aquest any presideix la romeria:

“El pas de l’any ens porta de nou a la tardor i a la data del primer diumenge del mes d’octubre que ja ha esdevingut tradicional per a la Romeria de l’Arxiprestat de Terrassa a Montserrat.

Per primera vegada presideix una parròquia que -essent de l’arxiprestat- no és de la ciutat de Terrassa sinó d’un dels pobles que l’envolten. La Parròquia de Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls, la primera que travessem en sortir de Terrassa cap a Montserrat, la muntanya que ens és propera i la podem contemplar des de molts indrets de l’Arxiprestat, admirats davant el que ha estat anomenat un Magnificat de roca.

La vigília de Pentecosta, Terrassa va acollir el X Aplec de l’Esperit, que reuní joves de tot Catalunya, Andorra i Balears i fou una ocasió per a exercir l’hospitalitat. Avui som nosaltres els qui hem sortit de casa i som acollits per la comunitat de monjos, fills espirituals de Sant Benet, el qual professava una veritable devoció a Sant Martí, monjo i bisbe, patró de Viladecavalls.” 

Mn. Joan Làzaro i Padrós 

LA CATEQUESI: ACOLLIR I OFERIR JESÚS

Estem en plena inscripció dels infants, adolescents i joves a la catequesi, un dels serveis pastorals més importants que des de la Parròquia podem oferir. És una oportunitat per acollir moltes famílies que s’apropen per primera vegada o retornen després d’un parèntesi més a menys llarg, a l’Església. El nostre repte és oferir-los a tots, començant pels més petits, l’Evangeli; donar-los a conèixer Jesús, d’una manera testimonial i engrescadora, a fi que experimentin que Déu els estima entranyablement en el seu Fill i que val la pena seguir el seu camí, units a la gran família de l’Església. D’aquí ve que els demanem la seva participació activa a la celebració de la Missa Familiar dels dissabtes al vespre, per a trobar-nos amb Jesús, el Senyor, que ens convida escoltar la seva Paraula i rebre el seu aliment. Si Déu vol, el dissabte 2 d’octubre, a les 19:15, celebrarem la Missa Familiar d’inici de curs de la catequesi, i els grups començaran a trobar-se a partir del dilluns 4 d’octubre. Mn. Joan Làzaro i Padrós

EN COMENÇAR UN NOU CURS

Després del parèntesi estival, en què, qui més qui menys, hem procurat reposar i carregar piles, comencem amb il·lusió, un nou curs.

Fidels a la dita castellana de “A Dios rogando y con el mazo dando”, és a dir, pregant-li al Senyor que ens ajudi, al mateix temps que ens posem mans a l’obra; tenim el repte d’entomar amb renovades energies la vida de la nostra comunitat, en els àmbits de: a) l’acolliment i oferiment de l’Evangeli: La Catequesi d’infants, Kt-club, confirmació, pastoral de joves, catecumenat i formació d’adults,...; b) la celebració de la fe: Els sagraments de la iniciació cristiana: baptisme, confirmació i eucaristia; d’estat de vida: orde i matrimoni; i de guarició: unció dels malalts i penitència; així com altres celebracions i pregàries; c) el servei a les persones: Als més necessitats, a través de Càritas; als malalts, amb l’equip de pastoral de la Salut; al lleure dels infants i joves: amb el Grup de Colònies Ca n’Anglada; a l’àmbit de la cultura i la convivència, amb el Centre Parroquial...Hem d’afegir-hi, allò que se’ns proposi a nivell arxiprestal (catequesi especial, romiatges, pregàries i encontres ecumènics...) i diocesà, (sobretot, el nou Pla Pastoral Diocesà, que properament ens serà presentat). Ja ho veieu. Hi ha molta feina a fer i tots som convidats a col·laborar-hi.

Acabo amb un agraïment a Mn. Mariano, diaca, pel seu servei a la nostra parròquia. Com ja sabeu, aquest mes de setembre, s’incorporarà a la parròquia de Sant Vicenç de Mollet del Vallès. Gràcies per tot, Mn. Mariano i que aquesta nova etapa que encetes sigui ben reeixida! Que Déu et beneeixi!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA FESTA MAJOR i l’ESTIU : TEMPS PROPICIS PER A FER DE PONTS

La forta calor d’aquests dies ens recorda que som a l’estiu, un temps escollit per a molts pobles i barris per a celebrar la Festa Major, bo i coincidint amb la Festa del seu sant patró. És el cas del nostre Barri de Ca n’Anglada, que ho fa al voltant del 10 de juliol, dia de Sant Cristòfor. És un bon moment per a fer de ponts, és a dir, de facilitar la comunicació entre uns i altres, de conei-xe’ns més i d’establir llaços de comunió fraterna, de treballar per a que desapareguin paulatinament les desconfiances, els ressentiments i els conflictes. Per això, ens cal bona disposició, humilitat, respecte, molta capacitat d’escolta i de diàleg. Malauradament, ens surt més enrocar-nos en les nostres maneres de ser i de fer, convertint-ho en un mur infranquejable, més que en un punt de trobada on apuntalar els fonaments de la confiança, l’amor, el perdó i la solidaritat, tot cercant la veritat, allò que dóna sentit a la vida i ens fa feliços. Sant Cristòfor, cercador incansable de la veritat, esdevingué pont i portador de tota persona necessitada de creuar a l’altra riba. I ho va ser també de qui és el camí, la veritat i la vida: Jesucrist, el pont per excel.ència, el pontífex, que donant la seva vida per amor i ressuscitant, ha vençut la mort, convertint-la en un pas a través del qual, seguint les seves petjades, podem assolir la vida eterna. Tant de bo, que seguint el seu exemple, també nosaltres fem de ponts i bons samaritans, per a que creixi arreu l’amistat i la convivència solidària. Que Sant Cristòfor ens hi ajudi!!! Bona Festa Major i bon estiu! 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

APÒSTOLS DEL SEGLE XXI

Fa pocs dies, vam celebrar la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols i màrtirs del Crist, columnes de l’Església. Ambdós, cridats pel Senyor, per camins i en moments diversos, però amb la mateixa missió d’anunciar l’Evangeli, la bona notícia de l’amor i la salvació de Déu. Ambdós queden tocats per l’encontre amb Jesús. Pere, pescador i senzill treballador de la mar, esdevé el primer dels dotze apòstols, la pedra sobre la que Jesús edificarà la seva Església i rep les claus del Regne. Pau, un il·lustre coneixedor de la Llei de Déu i zelós perseguidor dels cristians, esdevé l’apòstol que fa arribar arreu i a més persones l’Evangeli de Jesús. D’aleshores ençà, generació rere generació de cristians, moguts per l’Esperit Sant, atenent a la vocació rebuda del Crist, han procurat continuar la missió evangelitzadora dels primers apòstols. De fet, tots els batejats ens hem de sentir apòstols del segle XXI: bisbes, preveres, religiosos/es i laics/ques que testimonien Crist, amb la seva vida. Però és ben cert que hi ha sempre puntes de llança, que ens són referents. Pels qui l’hem conegut, sens dubte, Mn. Lluís Ferret i Altisench (ACS), n’ha estat una i de molt convincent. Per això, bons amics seus li han volgut fer una miscel·lània en reconeixement i homenatge, que si Déu vol, presentarem aquí, el dissabte vinent, Festa de Sant Cristòfor, a les 11:00h. Donem-ne gràcies a Déu! 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

BENVINGUDA AL NOU BISBE AUXILIAR DE TERRASSA: MONS. SALVADOR CRISTAU

Aquest dissabte, dia 26 de juny, ha estat ordenat Bisbe Auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau i Coll. No és cap desconegut per a la Diòcesi, atès que fins la data i des del seu naixement, n’ha assumit diversos serveis, com ara el de rector de la Catedral Basílica del Sant Esperit, el de vicari general del Bisbat i darrerament el de rector del Seminari Diocesà de Terrassa... El bisbe auxiliar és un prevere que rep el sagrament de l’orde en el grau de l’”episcopat”, amb la missió d’ajudar, “auxiliar”, el Bisbe Titular d’una diòcesi existent, en aquest cas Terrassa, al mateix temps que la Santa Seu li atorga una diòcesi extinta, com ara Aliezira, (Algesires)per la que ha estat anomenat Mons. Cristau. Les raons per les quals el Papa Benet XVI ha nomenat un Bisbe Auxiliar per la nostra diòcesi són fonamentalment tres: pel mateix bé de la diòcesi en superar de llarg el milió d’habitants, per a ajudar a que el Bisbe titular, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses pugui fer degudament la visita Pastoral a les diferents parròquies i arxiprestats, i per a atendre de més a prop els preveres, especialment els més joves. És, per tant, un moment històric per la nostra jove diòcesi de Terrassa. Des d’aquí felicitem al nou Bisbe i l’encomanem al Senyor, perquè esdevingui un bon pastor, a imatge i semblança de Jesús, el nostre Bon Pastor. Que fent realitat el significat més pregó del mot “episcopat”, com a “servei” i no “honot”, sigui més sol•lícit a servir que no pas a presidir, perquè, segons el precepte del Senyor, “el qui és més gran, s’ha de fer el més petit, i el qui va al davant, com el qui serveix”. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

ESTEM DISPOSATS A PRENDRE LA CREU

De vegades em pregunto si ens queda prou clara aquesta part de la invitació que ens fa Jesús a seguir-lo. Ell no ens vol vendre la moto, no vol maquillar ni presentar d’una manera enganyosa la seva missió. Déu, totpoderós, creador del cel i de la terra, s’ha abaixat per a compartir-ho tot amb nosaltres. Jesús ens dóna a conèixer fins a quin punt ens estima. La seva missió arriba al punt culminant quan, negat i menyspreat, entoma literalment la seva creu, i clavat damunt d’ella, dóna la seva vida, prenent sobre seu el nostre pecat. Allà expira i confia el seu darrer alè al Pare, que el ressuscita el tercer dia, obrint-nos el pas cap a la vida eterna. Tot s’acompleix. Des d’aleshores, la creu pren un sentit nou. D’instrument de martiri, passa a ser per a nosaltres font de redempció, perquè a través d’ella som salvats. Jesús ens diu que si volem seguir-lo, ser cristians de fets i no només de paraula, ens cal, d’una banda, descentrar-nos, per posar-lo a Ell com a centre, la seva manera de ser i de fer, i això comporta, entre d’altres coses, estimar i perdonar “setanta vegades set”, això és, “sempre”. De l’altra, ens demana que prenguem cada dia la nostra creu, i per tant, que no defugim les dificultats ni les responsabilitats, que les entomem amb fe i esperança, compartint la bona nova de l’Evangeli, treballant per la pau i la justícia veritables; encara que anem contracorrent i que, com Jesús, siguem escarnits i maltractats. No tinguem por, doncs, i ben units a Crist, amb la pregària, amb els sagraments, sentint-nos poble de Déu, Església, prenguem la nostra creu i treballem colze a colze amb els germans, per a fer un món millor. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

EN ACABAR L’ANY SACERDOTAL

 

 

Divendres passat vam celebrar la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, dins la qual el Papa Benet XVI va cloure l’Any Sacerdotal, proclamat en motiu del 150è aniversari de la mort de Sant Joan Mª Vianney, el capellà d’Ars. En l’Eucaristia que presidí amb preveres concelebrants d’arreu del món, com Mn. Xavier, Benet XVI va afirmar que el sacerdoci ordenat no és un simple ofici, sinó que és un sagrament, perquè el prevere “fa allò que cap ésser humà pot fer per si mateix: pronunciar en nom de Crist la paraula d’absolució dels pecats, canviant, així, a partir de Déu, la situació de la nostra vida. Pronuncia sobre les ofrenes del pa i del vi les paraules d’acció de gràcies de Crist, que són paraules de transsubstanciació, paraules que el fan present a Ell mateix, el Ressuscitat, el seu Cos i la seva Sang... Déu és val d’un home amb les seves limitacions per a estar, a través d’ell, present entre els homes i actuar a favor seu”. Però, el Papa també va recordar en l’homilia que durant aquest any han sortit a la llum els pecats d’alguns sacerdots, sobretot l’abús als menors, i en va demanar perdó a Déu i a les persones afectades, de manera clara i ¡inequívoca, amb la promesa de fer tot el possible per a que aquests fets no es repeteixin mai més. En qualsevol cas, el ministeri sacerdotal ha de estar ben unit al Cor de Jesús i s’ha de viure a partir d’Ell. Així ho han procurat fer molts preveres, com Mn. Lluís Ferret (ACS), antic rector de la nostra parròquia, i gran admirador del sant capellà d’Ars. Dijous passat, el poble d’Olesa li va retre un sentit homenatge, en la presentació d’un llibre editat en memòria seva, titulat “Mn. Lluís Ferret i Altisench. Apòstol de Jesús”. Si Déu vol, el dissabte 10 de juliol, per Sant Cristòfor, ho farem a la nostra parròquia. De tot plegat donem-ne gràcies a Déu! 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA FESTA DEL CORPUS: SOLIDARITAT I CARITAT, UNIDES (II)

Aquest diumenge celebrem la Solemnitat del Cos i la Sang de Crist, Corpus Christi, en la que fem memòria que Jesús ens estima fins a l’extrem de donar-se del tot partint i repartint el seu Cos i la Seva Sang, que es fa present en cada Eucaristia per obra de l’Esperit Sant. És el dia de la caritat, i per això la col·lecta d’avui es destina íntegrament a Càritas, perquè la parteixi i reparteixi, a través de diferents projectes, entre les persones més necessitades. I és que la caritat i la solidaritat són dos mots plenament associats, tal i com ens recorda el Grup de Sensibilització, Comunicació i Denúncia de Càritas Terrassa (SENCODE): “.../... No és que els diners ho solucionin tot, ja que: Amb diners podem comprar diversió, però no Alegría. Amb diners podem comprar una casa, però no una Família. Amb diners podem comprar diplomes però no Cultura. Amb diners podem comprar calmants, però no Pau. Amb diners podem comprar favors, però no Perdó Amb diners podem comprar la terra, però no el Cel. Amb diners podem comprar comoditats, però no Felicitat. I només estimant i lliurant-nos gratuïtament als altres, podrem ser feliços de debò... Amb el nostre compromís de vida a favor dels més necessitats volem proposar públicament a aquesta societat que és possible un altre estil de viure més auster i més senzill, perquè estem convençuts que “molta gent petita, fent moltes coses petites, en molts llocs petits, podem canviar el món”. I avui que celebrem CORPUS, volem fer arribar l’agraïment de Càritas a totes les persones que amb la seva manera de fer i d’actuar, en molts llocs petits, fan possible un món millor.” 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

SOLIDARITAT I CARITAT, MOTS ASSOCIATS (I)

El Grup de Sensibilització, Comunicació i Denúncia de Càritas Terrassa (SENCODE), ens ha fet arribar una reflexió lligada al manifest que es va llegir en l’acte públic de Nadal, del qual a continuació n’extractem un primer fragment, tot recordant-vos que diumenge vinent, solemnitat de CORPUS, la col·lecta anirà destinada íntegrament a Càritas. “Solidaritat, bonica paraula però, què vol dir? La solidaritat és compromís diari amb aquelles persones més desafavorides, hem d’estar al seu costat en la mesura de les nostres possibilitats. Solidaritat és també col·laborar amb alguna entitat, com és Càritas, fent projectes allà on calgui, per donar una millor qualitat de vida a les persones, per tal que puguin tenir el mínim bàsic per a viure. En aquests moments, més que mai, es necessita aquesta solidaritat ja que hi ha moltes persones que ho estan passant malament. I no cal anar gaire lluny, les tenim al nostre costat. Persones sense recursos per mantenir la seva família, persones sense llar, persones que pateixen discapacitat, joves en risc de marginació... Moltes vegades les persones som egoistes i no pensem en els altres; només hi pensem quan ens toca de prop. Ens queixem que estem malament en canvi moltes persones no tenen el mínim per a viure. Creiem que un dels compromisos que hauria de tenir tothom, és viure la SOLIDARITAT, envers aquells que ho necessiten. És una manera de donar sentit a la nostra vida i intentar canviar tot allò que puguem en aquest món, algunes vegades egoista. ” Diumenge vinent serà Corpus “, dia de l’Amor, sigueu tan generosos com pugueu...” (continuarà) 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

PENTECOSTA !!!

Aquest diumenge, amb la festa de la Pentecosta culminem el temps pasqual, celebrem la rebuda de l ’Esperit Sant promès per Jesús, el gran fruit de la Pasqua. L’endemà, dilluns 24 de maig, reprendrem el temps anomenat de durant l’any, però ho farem, ben plens i moguts pel mateix Esperit Sant, que és “AMB NOSALTRES CADA DIA”, tal i com s’ha proclamat en la multitudinària Aplec de l’Esperit de Terrassa. Quin goig veure tants i tants joves aplegats a l’entorn de l’Eucaristia, convocats, precisament per l’Esperit Sant. El pare claretià, Ignasi Marqués, citant el metropolità Ignasi de Lattàquia, ens recorda que: ”Sense Esperit, Déu és llunyà, Crist es queda en el passat, l’Evangeli és lletra morta, l’Església, una simple organització, l’autoritat, un poder, la missió, propaganda, el culte, un arcaisme, la vida cristiana, una moral d’esclaus. Però en l’Esperit Sant, el cosmos s’ennobleix per l’adveniment del Regne, Crist Ressuscitat es fa present, l’Evangeli es transforma en potència vital, l’Església realitza la comunitat trinitària, l’autoritat es converteix en servei, la missió és Pentecosta, la litúrgia, memorial i anticipació, l’acció humana es fa divina”.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“AMB VOSALTRES CADA DIA”

Arriba el dia esperat de l’Aplec de l’Esperit, la festa de la Pentecosta viscuda d’una manera especial, aquí a Terrassa, amb milers de joves vinguts d’arreu de Catalunya, les illes Balears i Andorra. Convocada pels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, l’Aplec d’enguany, amb el lema “AMB VOSALTRES CADA DIA”, pretén ser una jornada festiva i alhora el reflex de la vida d’un jove cristià enmig de la vida ordinària. Com se’ns diu en el full informatiu repartit des de fa ja molts dies, “l’aplec no vol ser un finalitat en si mateix, ni estancar-se en el moment juvenil de la vida, sinó que vol entendre el jove dins el seu procés de creixement, en un discerniment vocacional, i que l’ha de portar cap a l’etapa adulta. Aquest vol ser un aplec urbà, per això la ciutat de Terrassa hi té molt a dir, doncs serà l’encarregada d’acollir i organitzar les activitats pels milers de joves que s’hi esperen.” L’Aplec s’adreça a joves de 16 a 35 anys, però està obert també a adolescents de 14 a 16 anys (2on cicle d’ESO). L’horari el trobareu detallat a la plana del darrera. Sapigueu que la nostra parròquia hi participa, acollint a dinar una trentena de joves i també acollint el Bisbat de Tortosa amb un espai de voluntariat i participació, al teatre; i d’espiritualitat (a la cripta), on hi passaran uns 300 joves. Aquest dia, no hi haurà missa a la parròquia, perquè tots puguem fer-nos presents a l’Eucaristia de l’Aplec, a Vallparadís, moment culminant d’aquesta trobada. Animem-nos doncs, i participem-hi!. És una oportunitat única. 

Mn Joan Làzaro i Padrós

POSEM-HI LA CREUETA

Des de fa molt de temps l’Església anhela arribar a l’autofinançament. S’han anat fent passos en aquesta direcció. En aquests moments l’Estat ja no garanteix cap mínim per al sosteniment bàsic de l’Església, de manera que només rep allò que resulta de l’assignació voluntària dels contribuents. Això es determina en la declaració de la Renda, posant la creueta a les caselles que indiquen que es destini el 0’7% per a l’Església Catòlica, i el 0’7% per a altres finalitats socials. Les raons per la qual es recomanable marca les dues caselles són, segons els nostres delegats episcopals d’economia: perquè l’acció social de l’Església no cobreix totes les necessitats que hi ha a la societat; perquè entre les entitats que s’ajuda n’hi ha també de tarannà cristià, p.e, Càritas; perquè entre tots (Administracions, religions i entitats socials) podem construir una societat més justa. Així doncs, decididament, posem-hi la creueta!

LA FAMILIA I ELS MALALTS

Aquest dilluns encetarem la Primera Setmana de la Família, promoguda per la Delegació Diocesana de Pastoral Familiar. Els seus objectius són, bàsicament, motivar i impulsar la pastoral familiar a les parròquies; ajudar en la formació i el creixement humà i espiritual dels matrimonis; crear comunió diocesana de les famílies; i pregar pels matrimonis i les famílies. La família és una institució fonamental per la nostra societat, que cal protegir i defensar, a fi que continuï sent i ho sigui més encara, escola de valors humans i cristians, apresos i posats en pràctica en el dia a dia. Per això, benvinguda sigui la proposta que la diòcesi dediqui tota una setmana a les famílies, oferint activitats tant variades com vetlles de pregària, xerrades, conferències, cinefòrums. De tot el programa d’actes previst, se’ns convida a participar especialment a la Trobada del diumenge 9 de maig, a la Catedral de Terrassa, en la que tindrà lloc la conferència del Sr. Bisbe “La família cristiana, una esperança per al nostre temps”, a les 18:00 i a les 20:00 l’Eucaristia amb les famílies, presidida per ell mateix, amb la que es clourà aquesta Setmana. També els malalts són una prioritat per Jesús, i per tant per la seva Església universal i particular. Sense anar més lluny, dissabte passat celebràvem el V Romiatge Diocesà de Malalts al Santuari de la Salut de Sabadell, i diumenge vinent, dia 9 de maig, a les 11 h, la nostra parròquia, com moltes altres, celebrarem el DIA DEL MALALT. En aquesta celebració es conferirà el sagrament de la unció a aquelles persones que ho hagin demanat i pateixin una malaltia greu; s’hagin de sotmetre a una operació important; o tinguin una edat avançada amb greus limitacions de salut. Per aquest motiu, els qui vulguin rebre aquest sagrament hauran de dir-ho als mossens durant aquesta setmana.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“EL TESTIMONI SUSCITA VOCACIONS”

Aquest diumenge IV de Pasqua, en que l’Evangeli de Joan ens presenta a Jesús com el Bon Pastor, escau la XLVII Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Per aquest motiu, el Papa ens adreça el seu missatge, amb el títol “El testimoni suscita vocacions”, emmarcant-lo dins de l’Any Sacerdotal, convocat en ocasió del 150 è aniversari de la mort de Sant Joan Maria Vianney, el Capellà d’Ars. Remarca que “l’element fonamental i reconeixible de tota vocació al sacerdoci i a la vida consagrada és l’amistat amb Crist...Si el sacerdot és l’home nou, que pertany a Déu i que ajuda a conèixer-lo i estimar-lo, no pot deixar de cultivar una profunda intimitat amb Ell, romandre en el seu amor, dedicant temps a l’escolta de la seva Paraula”. Per tant, “l’oració és el primer testimoni que suscita voca-cions”. Afegeix que un “altre aspecte de la consagració sacerdotal i de la vida religiosa és el do total de si mateix a Déu. Finalment, assenyala el “viure en comunió” com el tercer aspecte que ha de caracteritzar al sacerdot i a la persona consagrada. Ha de ser un home obert a tots, capaç de caminar amb tota la comunitat, ajudant a superar divisions, a reparar trencaments i suavitzar incomprensions i malentesos. El seu testimoni personal, “fet d’eleccions existencials i concretes, animarà als joves a prendre decisions compromeses que determinin el seu futur”. Demanem al Senyor, amb la intercessió de Maria, mare nostra, que cada vegada hi hagi més respostes positives a la seva crida. I preguem especialment, perquè els quatre joves que aquest diumenge seran ordenats diaques a la Catedral de Terrassa, esdevinguin fidels testimonis de la vocació rebuda i, servidors dels germans, a imatge i semblança de Crist, el nostre Bon Pastor. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

L’ESGLÉSIA AL SERVEI DE L’AMOR CAP ELS MALALTS I ELS QUE SOFREIXEN “

En motiu de la XVIII Jornada Mundial del Malalt, bo i coincidint amb el 25è aniversari del Pontifici Consell pels Agents Sanitaris (Pastoral de la Salut), el papa Benet XVI, en data 11 de febrer de 2010, ens adreçava un missatge, amb un títol molt significatiu, “L’església al servei de l’amor cap els malalts i els que sofreixen”. Entre d’altres coses, ens diu que: *Crist és el metge diví, que va passar fent el bé i curant per dins i per fora...El sofriment humà assoleix sentit i plenitud de llum en el misteri de la seva passió, mort i resurrecció. *Seguint el seu exemple, cada cristià està cridat a reviure, en contextos diferents i sempre nous, la paràbola del bon Samarità que, passant junt a un home que els lladres havien abandonat mig mort a la vora del camí  el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: -Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més. Jesús acaba la paràbola dient: Ves, i  tu fes igual, paraules que també ens adreça avui a nosaltres. 

Allò que cura a l’home no és esquivar el sofriment i fugir davant del dolor, sinó la capacitat d’acceptar la tribulació, madurar en ella i trobar en ella un sentit mitjançant la unió amb Crist, que ha sofert amb amor infinit (Spe Salvi). Dissabte vinent celebrarem el V Romiatge de malalts al Santuari de la Salut. Fem nostres les paraules del Sant Pare amb que acaba aquest missatge, implorant sobre els malalts, així com també sobre els que els assisteixen, la materna protecció de Maria. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

ESCALFANT MOTORS PER L’APLEC!

Ja fa uns quants mesos que venim parlant de l’Aplec de l’Esperit, aquest gran esdeveniment que tindrà lloc a la nostra ciutat de Terrassa, i que comptarà amb la participació de milers de joves cristians de Catalunya, les illes i Andorra. Avui us fem avinent el darrer comunicat que la Delegació de Joventut de Terrassa ens ha fet arribar, tot escalfant motors per aquesta trobada:

“L’Aplec de l’Esperit" a Terrassa. El dissabte 22 de maig, un dia especial al nostre arxiprestat.

Com segurament ja sabeu el proper dissabte 22 de maig tindrà lloc la trobada de joves cristians de Catalunya, les Illes i Andorra al nostre arxiprestat de Terrassa.

Es una trobada de joves però que hem de fer possible entre tots.

Evidentment els joves participant i oferint-se com a voluntaris. I els adults? De diferents maneres: Primer de tot pregant pels fruits pastorals d’aquest dia. També acollint a 4 o 5 joves a dinar a casa nostre.  Fent la nostra aportació econòmica. Recolzant les iniciatives de difusió. Us proposem dues que us oferirem el proper cap de setmana a l’acabar l’Eucaristia:

     -adquirir unes banderoles per penjar al nostre balcó durant la Pasqua i especialment aquell dia (cost: 5€)

     -assistint al concert (“Sons amb esperit d’Aplec”) del divendres 14 de maig al Centre Cultural (aportació: 15€)

     -I el dia de l’Aplec participant de l’Eucaristia que tindrà lloc a les 19h al Parc de Vallparadís, concelebrada per tots el bisbes.

Si no teniu el tríptic informatiu que es va repartir abans de Setmana Santa, en teniu a la vostra disposició. En nom de la Delegació de Joventut, gràcies.  

"Amb vosaltres cada dia.”

Mn. Joan Làzaro i Padrós

CRIST HA RESSUSCITAT, AL.LELUIA!

Aquest és el crit de goig que surt del nostre cor la nit de la Vetlla Pasqual, la celebració més important dels cristians, la festa de les festes. Encetem un temps nou, la Pasqua, el pas de la mort a la vida. Tot, la persona humana, la naturalesa, la història..., passen des d’una situació de partida a la següent. Cal abandonar una posició (“morir” a ella) si volem conquerir-ne una altra (“ressurgir”, assumir la nova posició). En aquest sentit, cada persona, creient o no, viu marcat per la pasqua. Però és la Pasqua de Crist la que il·lumina la vida de l’home. Amb la seva resurrecció, Jesús ens diu que el continu “passar” no té com a termini final la mort, sinó la vida. I en la festa ens anticipa i ens fa viure, com a primícia el pas definitiu a la vida eterna. Això és el que en altres paraules ens diu Sant Pau a la primera carta als corintis (1Cor 15,21-23): “Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist.” Viure la resurrecció, avui, significa proclamar amb fe que Jesús, “mort pels nostres pecats”...”ha ressuscitat d’entre els morts”(1Cor 15,20). Tres són les actituds fonamentals del cristià per aquest temps de Pasqua que encetem: l’alegria, que expressem amb el cant de l’al.leluia, que neix de la fe en que Crist ha ressuscitat de veritat i ens ha fet partícips de la seva resurrecció, il·luminant el nostre camí amb la seva llum (ciri pasqual); la llibertat, donant-ne testimoni i comprometent-nos en l’alliberament dels germans; i la comunió fraterna, sentint-nos família. Església. Visquem doncs, aquestes actituds amb goig i agraïment, i comuniquem aquesta gran notícia a tothom: Crist ha ressuscitat per tu, per mi i per tots, perquè ens estima, perquè ens vol salvar: Al.leluia!!! Molt bona Pasqua a tots/es!!! 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“CAMINANT AL COSTAT VOSTRE…”

Comencem la Setmana Santa, la Gran Setmana dels Cristians, i ho fem caminant amb Jesús, nostre Senyor. El Diumenge de Rams és el pròleg d’uns dies decisius per a la vida de Jesús i per a la nostra. Ell, com a bon jueu, puja a Jerusalem a celebrar la Pasqua, la festa en que el poble d’Israel recorda que Déu l’alliberà de l’esclavatge d’Egipte. I, acomplint el que anunciaven les Escriptures, ho fa muntat dalt d’un pollí, en honor de multituds. Però sap que darrera d’aquelles lloances: “Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt”, vindran els crits de la mateixa gent, manipulada pels seus dirigents: “crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”. Ha arribat l’hora. “Facis la teva voluntat així en la terra com es fa en el cel”. Jesús viu, i de quina manera, aquesta petició del Parenostre, la pregària que ell mateix ens ensenya. El seu camí passa per la Passió, per donar la vida per nosaltres, perquè ens estima i ens vol salvar. El Dijous Sant, com a penyora del que vindrà, s’acomiada dels seus deixebles fent l’últim Sopar. Ell és el Servent, que ens renta els peus, és l’anyell Pasqual, l’anyell de Déu que lleva el pecat del món, que se’ns dóna en el pa i el vi, que per obra de l’Esperit Sant, esdevenen el seu cos i la seva sang: el memorial de l’Eucaristia. Cos i sang lliurats a la Creu el Divendres Sant, després de ser jutjat i condemnat injustament. I el tercer dia, ressuscita, passa de la mort a la vida: la Vetlla Pasqual. La llum del CRIST RESSUSCITAT IL.LUMINA EL NOSTRE CAMÍ. ÉS PASQUA!!! Fem camí, agraïts, amb Jesús, en la pregària, en la celebració i en el servei: “...oh! l’he de fer jo, amb tots vosaltres... “

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“ÉS LA MEVA VIDA!... ESTÀ EN LES TEVES MANS”

Dijous vinent, dia 25 de març, celebrarem la festa de l’Encarnació del Senyor, és a dir, la festa del començament de la vida humana de Déu. Per aquest motiu ha estat escollit per l’Església per celebrar la Diada de la Vida, tal i com ens recorda la Delegació de Pastoral Familiar. Una diada que, enmig del debat obert com a conseqüència de l’aprovació de l’avantprojecte de “llei de l’abor- tament”, pren més força, precisament per defensar la vida, com un do que hem rebut de Déu i del qual no en som propietaris absoluts, sinó administradors. Coincidint amb aquest fet, la Conferència Episcopal de l’Estat Espanyol ha endegat una campanya de sensibilització amb el lema “És la meva vida!... Està en les teves mans!”, amb uns cartells i uns díptics que trobareu a l’entrada de l’Església. En ells s’afirma, citant el Directori de Pastoral Familiar, que “L’origen de l’home no es deu només a les lleis de la biologia, sinó directament a la voluntat creadora de Déu”. Certament, és una afirmació que ens interpel·la com a cristians, i que, més enllà d’ideologies i posicionaments personals, ens fa mirar cap a qui és per a nosaltres camí, veritat i vida: Jesucrist. En qualsevol cas, no n’hi ha prou amb fer una defensa de la vida, en tots els seus estadis (des la concepció fins al seu final), només de paraula, si al mateix temps no ens impliquem en oferir alternatives i mitjans a les dones i a les seves famílies, que viuen l’embaràs, com un problema. Cal acollir i acompanyar aquestes persones, pregar per elles i donar-los a conèixer les institucions que s’ofereixen als pares i mares en dificultats, perquè puguin decidir acollir els seus fills, com un do que omple i dóna sentit a les seves vides. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

DIA DEL SEMINARI

El próximo domingo celebramos el Día del Seminario con el lema: “El sacerdote, testigo de la misericordia de Dios”. En nombre del seminario, el corazón de la diócesis, invitamos a la Iglesia local que peregrina en Terrassa y particularmente a la comunidad parroquial de Sant Cristòfor a rezar por las vocaciones sacerdotales; conscientes de que “cada comunidad tiene los sacerdotes que se merece”, es responsabilidad de toda la comunidad orar por sus futuros sacerdotes y en este año con una doble finalidad: por una parte, el Santo Padre Benedicto XVI ha declarado un Año Sacerdotal para toda la Iglesia con la ocasión del 150 aniversario de la muerte de san Juan María Vianney, el santo cura de Ars; y por otra parte nuestra joven diócesis, a pesar de la actual crisis vocacional, el seminario de Terrassa cuenta con un total de 40 seminaristas, es motivo como para dar gracias a Dios por este gran don tan maravilloso y sobre todo pedirle a que envíe más obreros a su viña para continuar con la obra salvadora a toda la humanidad, anunciando a todos la Buena Noticia del Reino como testigos de la misericordia de Dios. 

      Termino pidiendo también vuestras aportaciones económicas; que entre todos seamos muy generosos con esta institución tan importante de la diócesis, teniendo en cuenta que el seminario necesita de nuestras aportaciones económicas para llevar adelante la formación de los jóvenes que se preparan  para el sacerdocio. Que se pueda notar en el recuento de la colecta de la semana que viene que amamos al seminario.  

      Puertas abiertas del Seminario de Terrassa: el sábado día 20 es la jornada de las puertas abiertas del Seminario de Terrassa situado en la C/ Sanjuanistas 2 Valldoreix (al lado de la estación de FGC Valldoreix). Los que estén interesados en realizar dicha visita guiada al seminario que se pongan en   contacto conmigo.  

                                                   

Mn. Mariano NDONG EKOMO 

REPARACIÓ DEL CAMPANAR

Juntament amb aquest full us fem avinent l’estat de comptes de la Parròquia corresponent a l’any 2009, amb la invitació a fer-vos col·laboradors estables de la parròquia mitjançant una quota, ja sigui mensual, trimestral com anual per domiciliació bancària. És bo que sapiguem com anem a tots nivells, també a nivell econòmic, sobretot davant la perspectiva d’escometre una obra que per la seva urgència i envergadura, pot suposar per a la parròquia un cost i un esforç molt important, concretament us parlo de la reparació del campanar. Haureu vist que s’han fet actuacions puntuals, com treure part del arrebossat, posar una nova malla per evitar que caiguin a terra trossos de rajola de la cúpula... Però l’estat actual del campanar, demana amb urgència, una actuació més global. Per aquest motiu, la comissió d’obres i assumptes econòmics vam decidir encarregar a un arquitecte un estudi detallat del que caldria fer-hi. El pressupost puja al voltant de 60.000 e. Una xifra que ens depassa abastament. En previsió d’afrontar aquesta actuació, cada mes hem anat fent una col.lecta, com ara la d’aquest mateix diumenge, i això, entre d’altres coses, ha permès que disposem d’un romanent d’uns 6000 e i alguna quantitat més de la que esperem poder disposar, però que, com podeu suposar, són insuficients. Farem gestions davant del Bisbat i de les diferents institucions i entitats del barri i de la ciutat per aconseguir el màxim de finançament. És clar que també, nosaltres, com a membres de la comunitat de Sant Cristòfor, hi haurem de col·laborar, en la mesura de les nostres possibilitats. No podem oblidar que davant el risc que algú prengui mal, hem d’actuar sense dilació per a evitar-ho. 

Mn. Joan Làzaro Padrós

DECÀLEG DE LA QUARESMA

En la darrera reunió de preveres de l’arxiprestat de Terrassa, vam llegir com a pregària, aquest decàleg escrit pel Pare Bernabé Dalmau sobre la Quaresma, que us comparteixo, a fi que el pugueu meditar i portar a la vostra pregària personal: 

“*Quaresma, temps de centrar-nos en l’essencial de la vida cristiana. Encara que preocupats per les pròpies necessitats humanes vitals, hem de saber convertir Jesucrist, massa sovint marginal i marginat, en el centre de la nostra vida. *Quaresma, temps, doncs, de treball per a conèixer millor el Senyor i identificar-nos amb el seu Evangeli. Aquell que ja coneixem i estimem, fer-lo més vida de la nostra vida. 

*Quaresma, temps, per tant, d’aprofundiment, de contacte amb la Sagrada Escriptura. Aquesta Bíblia, que ens és proclamada en assemblea, però que cadascú acull segons el ritme de fe personal, també demana ser llegida individualment. 

*Quaresma, temps d’apropament més intens a les fonts de la gràcia, representades per la penitència i l’Eucaristia. Com a pecadors perdonats, hem d’acollir totes les oportunitats en què Déu ens ofereix la seva misericòrdia. 

*Quaresma, temps de reviure el Baptisme, potser ja llunyà en el temps, però que és punt de partida de la nostra filiació divina i el vincle de comunió amb tota l’Església que es prepara per a la nova gràcia baptismal de Pasqua. 

*Quaresma, temps de consolidar els compromisos que hem contret amb Déu, amb l’Església, amb els nostres més propers i que ajuntarem interiorment a la renovació pasqual de les promeses del baptisme. 

*Quaresma, temps de lluita contra el mal que hi ha dins nostre i el que veiem al voltant nostre, fins al punt que, allí on no podem arribar, la identificació amb Crist ens permeti de participar del seu combat fins a la fi del temps. 

*Quaresma, temps de solidaritat i d’especial compromís amb els necessitats, per donar-los no sols allò que ens sobre o de què ens abstenim sinó també ens poden esclavitzar. 

*Quaresma, temps d’esperar amb deler espiritual la santa Pasqua, i així entrenar-nos a fer de la nostra vida una identificació amb la mort i la resurrecció de Crist.” 

Que el Senyor ens acompanyi ben de prop en aquest camí quaresmal per arribar ben preparats a la gran festa de la Pasqua. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA JUSTÍCIA DE DÉU S’HA MANIFESTAT PER LA FE EN JESUCRIST

     El Papa Benet XVI pren aquesta afirmació de Sant Pau com a punt de partida del seu missatge quaresmal d’aquest any. Primerament medita sobre el significat comú de   la paraula “justícia”: “donar a cadascú allò que és seu”. Però que és “allò seu” que cal assegurar a cadascú?. D’entrada allò de que l’home té més necessitat no se li pot garantir per llei. Diu el papa: “l’home viu de l’amor que només Déu, que l’ha creat a imatge i semblança seva, pot comunicar-li”, i afegeix “l’home, a més del pa i més que el pa, necessita Déu”... Aleshores, d’on ve la injustícia? I respon: “la injustícia, fruit del mal, no té arrels exclusivament externes, té el seu origen en el cor humà, on es troba el germen d’una misteriosa convivència amb el mal... sent  dins seu una estranya força de gravetat que el porta a replegar-se en ell mateix...:és l’egoisme, conseqüència del pecat original”. I com se’n pot alliberar? Sortint de la il·lusió de l’autosuficiència, de l’estat profund de foscor, “cal un  <èxode>> més profund que el que Déu va obrar amb Moisès, un alliberament de cor que la paraula de la Llei, per ella mateixa, no té el poder de realitzar”. Crist sacia amb escreix la set de justícia de l’home, tal i com remarca Sant Pau: “Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen... ell els fa justos purament per gràcia , en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist”. Així la justícia de Crist ve de la gràcia. “Convertir-se a Crist, creure en l’evangeli, significa descobrir i acceptar la pròpia indigència, indigència dels altres i de Déu, exigència del seu perdó i de la seva amistat”. El Papa afirma que cal humilitat per a acceptar tenir necessitat d’un altre que m’alliberi de les que és <> per a donar-me gratuïtament al que és <>, quelcom que vivim en els sagraments de la penitència i de l’eucaristia. “Gràcies a l’acció de Crist, nosaltres podem entrar en la justícia més gran que és la del amor. Això impulsa al cristià a contribuir a la formació de societats justes on tothom rebi el que és necessari per a viure amb dignitat i on la justícia sigui vivificada per    l’amor.” Benet XVI acaba el seu missatge  desitjant que aquest temps de quaresma, eminentment penitencial, sigui per a tots els cristians temps d’autèntica conversió i d’intens coneixement del misteri de Crist.” Que així sigui! 

                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós

TEMPS DE QUARESMA: TEMPS DE DESERT, TEMPS DE SEMBRA

Aquest dimecres, dia 17 de febrer, començarem la  Quaresma, i ho farem amb el gest de la imposició de les cendres. Les cendres són el símbol de la destrucció de la mort provocada pel pecat, però alhora ens conviden a la conversió perquè en elles hi ha la llavor de l’esperança: l’esperança de ser de nou recreats per la Pasqua de Crist Jesús. L’altre dia, regirant papers, vaig trobar aquest escrit, pensat per a aquest temps que anem a encetar, i m’ha semblat bé compartir-lo per si ens pot fer bé:  "Algú raona:*L’acció dels missioners i de les ONG al tercer món és inútil com una gota d’aigua en un mar de misèria. *Un avi agafa les mans de la seva dona. Sempre ho ha fet: ho fa també ara que la té amb Alzheimer. Algú li ha dit: “És inútil que hi perdis tantes hores. No se  n’assabenta de res. T’ho dic pel teu bé”. *Quan era estudiant universitària va visitar un  orfenat de Bolívia. Ara, casada i amb dos fills seus, hi ha     tornat i ha adoptat un nadó amb un defecte físic. Algú ha comentat: “Ben tonta, ella. Si tenia ganes d’adoptar un infant , hauria  pogut  fer-ho amb un de sa”. A la Pasqua de fa 1977 anys, a Jerusalem, un tal Jesús de Natzaret mor penjat en una creu. Una mort ben inútil, a judici de tothom.    Amigues i amics: L’acció “inútil” dels missioners, de les ONG continua sent-nos necessària´, l’amor “inútil” és més   poderós que qualsevol malaltia; la bondat “inútil” d’una nova mare és més forta que tota lògica; la mort “inútil” de Jesús de   Natzaret ens és vida. “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit” (Jn 12,24)."  Tant de bo que aprofitem aquesta Quaresma per  a fer desert, per a deixar que el Senyor sembri en nosaltres la    seva paraula i propicií la nostra conversió personal i comunitària, per a viure intensament la Pasqua.

 Mn. Joan Làzaro i Padrós  

CAMPANYA DE MANS UNIDES-2010: "CONTRA LA FAM, DEFENSA LA TERRA"

Aquestes darreres setmanes hem fet un esforç important per a ajudar als nostres germans d’Haití davant el terratrèmol que han patit i que tantes morts i sofriments els està comportant. Malauradament, hi ha altres indrets on, des de fa molt de temps, els seus habitants pateixen fam, no tenen el mínim per a viure dignament. MANS UNIDES, any rere any, i enguany en fa cinquanta, lluita contra la pobresa i la fam al món. La campanya d’aquest any porta per lema “CONTRA LA FAM, DEFENSA LA TERRA”, amb la que ens recorda “que només mitjançant el canvi de mentalitat, d’actituds i d’estils de vida, tant al Nord com al Sud, es podrà aconseguir que la terra sigui mare fecunda, la nostra casa comuna, de la qual cal tenir cura”. Les parròquies de Terrassa i comarca hi col·laborarem patrocinant un projecte a la regió amazònica peruana de Loreto, districtes de Mazan, Les Amazones, Indiana i Nauta, amb l’objectiu d’atendre la nutrició dels infants, la salut de la dona, la posada en marxa de 2 xarxes de promotors de salut, metges i llevadores, així com de donar suport a la producció local d’aliments per a millorar la nutrició de la població local. El pressupost és de 130.570 E. La setmana vinent farem la col·lecta amb aquest fi. Aporte-m’hi allò que puguem. Moltes gràcies! 

Mn. Joan Làzaro i Padrós