Temps d’Advent, temps d’esperança, temps de preparar el nostre cor, la nostra vida per acollir a Jesús, el Fill de Déu, la llum del món, per celebrar el Nadal amb la millor disposició. Però, a Jesús l’acollim també en l’altre, en els germans que s’apropen, en aquells amb qui som cridats a compartir el camí. Permeteu-me, doncs, que reprengui el fil de l’anomenat “acolliment pastoral”, del qual ja en vam parlar un altre dia, fixant-me novament en el document elaborat pel CEP (Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes). En concret, em faig ressò d’alguns criteris i actituds que ens poden ajudar acollir més evangèlicament:
“1. Tota la comunitat és la que acull i tota la comunitat és acollida, la qual cosa significa que: *les persones i les activitats són acollidores; *cal anar a l’encontre dels que no vénen;*cal acollir, els que vénen i els que ja hi són;* cal procurar que sempre hi hagi algú que aculli; *cal una conversió de tota la comunitat.
2. Conèixer a qui s’acull, la qual cosa vol dir: *escoltar bé la demanda abans de parlar;* prescindir de la nostra oferta, “descentrar-se”; * tenir interès pel que viu l’altre i obrir-se a la seva realitat; *aprendre a veure les coses des del seu punt de vista; *facilitar un clima de confiança i comunicació.
3. Millorar sempre la qualitat de l’acolliment: *intentar que tothom s’hi trobi bé;*ser transparents;; *mantenir sempre actituds d’amabilitat, confiança, comprensió, humilitat, paciència, respecte i discreció.”
Dimecres vinent celebrarem la festa de la Puríssima. Que Maria, la nostra mare i mestra, en l’esperança i en l‘acolliment, ens ajudi a aprendre a ser persones i comunitats encara més acollidores.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
