QUE HI HAGI TREBALL PER A TOTS!

   Aquests dies hem sabut que el número de persones aturades supera amb escreix els 6 milions a tot l’estat espanyol i les 900.000 persones a Catalunya. Són dades que  fan esgarrifar i davant les quals no podem restar indiferents.  Tant de bo que cadascú, des de la missió i la responsabilitat que tenim encomanada, siguem capaços de trobar una solució. En aquesta  línia, i bo i coincidint amb el dia 1 de maig, diversos moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears,  apunten     algunes    línies     d’actuació urgents, que en part us transcric i que podreu llegir íntegrament, juntament amb unes consideracions de fons,  en un full apart, que trobareu a l’entrada de           l’Església:  

  “*El repartiment del treball que permeti guanyar-se el pa dignament a tothom, amb un salari suficient. En aquest sentit,donem suport a la     proposta de l’anomenada Economia del Bé Comú: que la diferència entre el sou superior i d'inferior sigui com a màxim de 10 vegades.

  *El contingut de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre el dret a l’habitatge signat per més d’un milió de persones, tal i com el va presentar la PAH juntament amb moltes altres entitats socials.

    *L’execució de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana  per   donar resposta a les persones del nostre país que viuen per sota del llindar de la pobresa, concretant l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya.

  * Un acord entre totes les institucions polítiques, sindicals, empresarials i socials per sortir de la crisis de manera justa i cooperadora. La situació crítica social ho demana, si no volem arribar a una espiral de conflictivitat i de violència que són perjudicials per a tothom.                                        

   *Buscar el que cadascú i cada grup pot aportar al bé comú, deixant els interessos particulars en segon lloc.

   *Una major participació ciutadana en els afers públics confiant en la nostra capacitat de transformació.”

    Medite-m’ho i porte-m’ho a la pregària, a fi que sapiguem discernir que hi podem fer nosaltres personalment i  comunitàriament.                

                                                                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

LES VOCACIONS, SIGNE D’ESPERANÇA

   Aquest diumenge, dia 21 d’abril escau la 50a. Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, i diumenge vinent, dia 28 d’abril, pregarem especialment per les Vocacions Natives.    El Papa emèrit Benet XVI,  en el seu darrer missatge en motiu de la Jornada Mundial, afirmà que “la pregària constant i profunda fa créixer la fe de la comunitat cristiana, en la certesa sempre renovada que Déu mai no abandona el seu poble i el sosté suscitant vocacions especials, al sacerdoci i a la vida consagrada, per a que siguin signes d’esperança pel món”. I afegí, adreçant-se als joves: “no tingueu por de seguir Jesús i de recórrer amb intrepidesa els exigents senders  de la caritat i del compromís generós. Així sereu feliços de servir, sereu testimonis d’aquell goig que el món no pot donar, sereu flames vives d’un amor infinit i etern, aprendreu a “donar raó de la vostra esperança”          (1Pe 3,15).                                                                                                                    Pel que fa  a la Jornada de Vocacions Natives del proper diumenge, les delegacions de Missions de Catalunya han fet  públic un comunicat amb el títol “Vocacions Natives: un crit d’esperança”, del qual us en transcric uns fragments: “Durant molt temps ens van recordar que les vocacions natives eren l’Operació Primavera de l’Església, representen un gran signe d’esperança: en molts països de nova cristiandat les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada continuen brollant amb molta força. Amb el recordatori anual se’ns planteja un gran repte: no podem deixar perdre ni una vocació per manca de mitjans espirituals i materials per aconseguir l’objectiu que ja plantejava el decret “ad gentes” del Vaticà II: <>[...] Ara amb l’arribada d’un Papa<>, no podem sinó valorar molt positivament tota la feina que s’ha fet per aconseguir que totes les comunitats tinguin els seus servidors sorgits de les pròpies comunitats [...] [...]la contemplació de les vocacions en els territoris de missió és un argument cabdal per enfortir l’esperança que Déu segueixi cridant arreu de la Terra.”  Preguem, doncs, esperançats,  per totes les vocacions  i donem-ne gràcies a Déu!                                                                                                                               

                                                                                                                                                            Mn. Joan Làzaro i Padrós

SENSIBLES DAVANT LA MALALTIA I LA POBRESA, COM JESÚS

   Jesús, mort i ressuscitat per salvar-nos (Pasqua) ens convida a seguir les seves petjades, que ens mostren el seu amor, l’amor del Pare, envers totes les persones, i d’una manera especial, envers aquelles que pateixen. Està sempre atent   davant les necessitats del seus contemporanis, que se li adrecen implorant amb fe la seva ajuda. Els mira als ulls, coneix el seu cor,  se’n compadeix  i els dóna la  pau, el perdó i la salut física i espiritual. Nosaltres, que volem ser fidels deixebles seus, tenim el repte de continuar la seva missió, i en concret ho intentem fer en l’àmbit de la Pastoral de la Salut. Tal i com se’ns diu en el programa del VIII Romiatge   diocesà de malalts al Santuari de la Salut del proper dissabte 20 d’abril: “gràcies a tants   voluntaris, associacions i professionals , la Pastoral de la Salut és una realitat senzilla i callada que fa palès el manament de Jesús: “ves. I tu fes igual” (Lc 10,37) en resposta  al mestre de la llei que li ha preguntat sobre qui és el ¨meu proïsme”. Jesús ens va deixar la paràbola del bon samarità com a escola de caritat. El llenguatge de donar-se als altres és un llenguatge universal...”  En aquesta trobada els malalts “no són només els protagonistes si no que ens ajuden a lloar Déu en la malaltia i en la salut perquè és Ell qui guareix les ferides del nostre cos i de la nostra ànima”.                                         

   Davant la pobresa Jesús tampoc resta indiferent. Nosaltres, personalment i  a través d’entitats com Càritas, Justícia i Pau..., tractem de respondre-hi com Ell ho faria. Aquests dies  tenim també l’oportunitat de reflexionar-hi  amb: *la conferència que organitza Justícia i Pau, al Centre Excursionista de Terrassa c/ Sant Llorenç 10, titulada “L’impacte de la crisi sobre la infància”,a càrrec de Carme Trilla i Marta Caramés; *l’exposició al Centre Cultural de Terrassa, titulada “Canvi de rumb, nou condicions per a un món sense pobresa”  i  les conferències previstes, per a prendre consciència que entre tots podem fer un món més just i solidari: dimecres 17 d’abril, a les 7 de la tarda, Mª. Victoria Molins, religiosa del Raval de Barcelona, i Jaume Soler, exalcalde d'Arbúcies a l’atur, ens parlaran de “la   pobresa i el treball”.  Aprofite-m´ho!   

                                                                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós

HUMÀ DES DEL PRINCIPI!

   Aquest dilluns, dia 8 d’abril celebrarem la Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, traslladada pel fet que el dilluns passat era dilluns sant,  i també es farà la Jornada de Pregària per la vida, que enguany té per lema: “Humà des del principi”.  Els nostres bisbes, en el seu missatge, entre d’altres, ens fan les   següents reflexions que us comparteixo:

*El nostre punt de partida no pot ser altre més que el de la sagrada dignitat de l’home i del valor humà de la seva vida per a tota consciència recta. Viure és el primer dels drets humans, arrel i condició de tots els altres. El dret a la vida se’ns mostra encara amb major força, quant més innocent és el seu titular o més indefens es troba, com en el cas d’un fill al si matern.

*La tutela del bé fonamental de la vida humana i del dret a viure forma part essencial de les obligacions de l’autoritat. Aquest servei que ha de prestar l’autoritat no consisteix més que en recollir la demanda que està present en la societat constituïda per persones que neixen a la vida en el si d’una família, cèl·lula bàsica de dita societat. El dret a la vida, que no és una concessió de l’Estat, és un dret anterior a l’Estat mateix i aquest té sempre l’obligació de tutelar-lo. 

* El compromís polític a favor d’un aspecte aïllat de la doctrina social de l’Església no és suficient per a satisfer la responsabilitat de la recerca del bé comú en la seva totalitat. En aquesta línea de responsabilitats considerem important recordar que tampoc el catòlic pot delegar  en altres el compromís cristià que prové de l’evangeli de Jesucrist, per a que la veritat sobre l’home i el món pugui ser anunciada i realitzada. 

* També és urgent la difusió que en aquest camp realitza l’Església a través de diverses entitats com els COF (Centre d’Orientació Familiar)... considerem important ressaltar la labor d’assistència i ajut a les mares embarassades, en risc d'avortar, en el nivell assistencial-material i també en el psicològic abans i després d’un possible avortament...”. Com ja sabeu, al nostre Bisbat, fa poc temps que s’ha posat en marxa aquesta entitat, que per cert  està fent una molt bona feina. Encomane-m’ho!                                           

                                                                                                                                               
                                                                                                                            Mn. Joan Làzaro i Padrós

AL.LELUIA! CRIST HA RESSUSCITAT!

   Aquest és el crit de goig que surt del nostre cor la nit de la Vetlla Pasqual, la celebració més important dels cristians, la festa de les festes. Encetem un temps nou, la Pasqua, el pas de la mort a la vida. Tot, la persona humana, la naturalesa, la    història..., passen des d’una situació de partida a la següent. Cal abandonar una posició (“morir” a ella) si volem conquerir-ne una altra (“ressorgir”, assumir la nova posició). En aquest   sentit, cada persona, creient o no, viu marcat per la pasqua.   Però és la Pasqua de Crist la que il·lumina la vida  de      l’home. Amb la seva resurrecció, Jesús ens diu que el continu “passar” no té com a termini final la mort, sinó la vida. I en la festa ens anticipa i ens fa viure, com a primícia el pas definitiu a la vida eterna. Això és el que en altres  paraules ens diu Sant Pau a la primera carta als corintis (1Cor 15,21-23): “Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però    cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia;    després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist.”                    

  Viure la resurrecció, avui, significa proclamar amb fe que Jesús, “mort pels nostres  pecats”...”ha ressuscitat d’entre els morts”(1Cor 15,20). Tres són les actituds fonamentals del cristià per aquest temps de Pasqua que encetem: l’alegria, que expressem amb el cant de l’al.leluia, que neix de la fe en que Crist ha ressuscitat de veritat i ens ha fet partícips de la seva resurrecció, il·luminant el nostre camí amb la seva llum (ciri pasqual); la llibertat, donant-ne testimoni i comprometent-nos en l’alliberament dels germans; i la comunió fraterna, sentint-nos família. Església.  Visquem doncs, aquestes actituds amb goig i agraïment, i comuniquem aquesta gran notícia  a tothom:   Crist  ha ressuscitat per tu, per mi i per tots, perquè ens estima, perquè ens vol salvar: Al.leluia!!! Molt bona      Pasqua   a tots/es!!!                                                                                                                                                                

                                                                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós