ÉS NADAL!!!

Si, és Nadal. Quin misteri tant gran! Com pot ser que tot un Déu, omnipotent, creador del cel i de la terra, de les coses visibles i invisibles, vulgui fer camí amb nosaltres, encarnant-se en un infant, concebut en el si d’una senzilla noia del poble, Maria, per obra de l’Esperit Sant, promesa amb un fuster de Natzaret, Josep, descendent de David?

Una vegada més hem de fer memòria i adonar-nos que Déu és amor i estima a les seves criatures entranyablement, i d’una manera especial a tota la humanitat, creada a imatge i semblança seva. I per això, l’ ha alliberat del mal i del pecat, gràcies al seu Fill i Senyor nostre, a qui ha posat el nom de Jesús, que significa “Déu salva”, perquè quedi ben clara quina és la seva missió: salvar-nos. Hem tingut la oportunitat de preparar-nos per aquest esdeveniment durant el temps d’Advent, en que el profeta Isaïes, Joan Baptista i Maria, la mare de Jesús, la nostra mare, amb les seves paraules i el seu capteniment, ens han convidat a obrir-li el cor, lloc on es juga la nostra manera de ser i de fer, perquè Jesús també s’hi faci vida. Li obrirem? Aquests dies hem pogut copsar que l’esperit més pregó del Nadal, s’ha posat de manifest a través de la solidaritat que tantes persones heu mostrat en favor dels més necessitats, ja sigui en les campanyes de recollides d’aliments, en les col·lectes extraordinàries en favor de Càritas, o en el voluntariat discret i constant per ajudar als qui ho passen malament. Donem-ne gràcies a Déu i demanem-li, com feien alguns infants de l’escola parroquial Ramon Pont en la cantada de Nadales, de dijous passat, que Nadal, sigui cada dia. Demanem-ho en la pregària personal i tot participant en les celebracions que la nostra comunitat cristiana de Sant Cristòfor farà aquestes festes, en les que tots hi som convidats. Sant Nadal i feliç any nou per a tothom!!!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“VIU SENZILLAMENT PERQUÈ ALTRES, SENZILLAMENT, PUGUIN VIURE”

Aquest és el títol de la campanya de Càritas d’aquest any, que demana de tots un esforç per ser austers pensant en què hi ha moltes persones que no tenen el mínim per viure. Sentint-nos una gran família, no podem restar indiferents davant els desequilibris i les desigualtats entre nosaltres. No pot ser que hi hagi germans nostres, sense el mínim per a viure dignament, que no tinguin ni aliments ni un sostre on viure. Per això, hem de ser capaços de fer de la solidaritat característica quotidiana i constant en les nostres vides, per exemple destinant part dels nostres ingressos en favor dels més necessitats, de manera regular, i si cal, com alguns col·lectius s’han plantejat, renunciar a la paga extraordinària per a oferir-la a Càritas a fi que l’ administri en favor dels més pobres, cercant no només donar el peix, sinó també ensenyar a pescar. I ho podrem fer si VIVIM AMB SENZILLESA.

Tal i com ens diu Càritas en la postal de Nadal que rebrem aquest diumenge, en motiu de la col·lecta destinada a aquesta institució :

“Viure la senzillesa és... 1. No necessitar gaire coses per ser feliç. 2. Sentir més alegria a compartir i donar que a rebre. 3. Buidar el cor de coses sense valor i omplir-lo amb l’amistat i la fraternitat. 4. Creure que la teva vàlua i dignitat està en el que ets, i no en allò que tens. 5. Solidaritzar-se amb aquells que viuen en la pobresa i la necessitat injustament. 6. Confiar en les conviccions, en la fe i en aquells que t’estimen més que no pas en els béns materials. 7. Treballar per viure, no viure per treballar.

8. Gaudir de tot allò que la vida et dóna gratuïtament. 9. Respectar i tenir cura de la natura amb la teva forma de viure. 10. Utilitzar els diners per viure dignament, contribuir que tothom visqui dignament”. Certament, a les portes de Nadal, cal que ens adonem que viure així, ens farà més humans, i ens convertirà “ en un senyal d’ESPERANÇA en aquest món”.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA LITÚRGIA ,FONT D’ESPERANÇA?

Doncs sí. Així ho afirma l’Antonio Bravo en un article publicat a la Missa Dominical del Centre de Pastoral Litúrgica. I en què es basa per a fer aquesta afirmació? En el fet que els creients hi celebrem les intervencions salvadores de Déu en la història per encaminar-nos vers el futur de forma activa i confiada. Celebrem també la benedicció divina, garantia d’un futur fecund per al nostre món. I recordem les promeses de Déu i el seu acompliment en la novetat..

I parlant especialment de l’Eucaristia, afirma que “la tensió escatològica de la litúrgia cristiana dóna un nou impuls al nostre caminar en la història, posa “una llavor de viva esperança en la dedicació quotidiana de cadascú a les seves pròpies tasques”. De manera que “el cristià és cridat a fer néixer un món nou, a posar bases sòlides de justícia i solidaritat, a suscitar la vertadera esperança en el cor dels vulnerables i exclosos de la societat globalitzada. Anunciar “la mort del Senyor fins que torni” (1Co 11,26), comporta per als qui participen en l’Eucaristia el compromís de transformar el món segons l’Evangeli, fan resplendir la tensió escatològica de la celebració eucarística i de tota la vida cristiana. “Jesús, Senyor, veniu” (Ap 22,20).

Així, “l'esperança que brolla de la litúrgia autèntica permet superar els sentiments de frustració i desengany com els de por i impotència. Déu no ha abandonat mai al món, i el condueix a la plenitud”. En aquest temps d’Advent, serà bo que també revisem com vivim les diferents celebracions litúrgiques, especialment l’Eucaristia, si efectivament deixem que enforteixin la nostra esperança, i l’encomanem, enfront al desencís, la resignació i la passivitat que a vegades sembla imposar-se al nostre voltant.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA VOCACIÓ I LA RESPOSTA DE MARIA

Dijous vinent celebrarem la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria. L’àngel Gabriel no és enviat al Temple de Jerusalem, com per l’anunciació de Zacaries, que serà pare de Joan Baptista, sinó a Natzaret, un poblet insignificant de la “Galilea de les nacions”., on hi vivien jueus i grecs. Allà Maria rep la seva vocació. Tal i com era costum, Maria va ser “promesa” a l’edat de dotze o tretze anys amb Josep, que descendia del “llinatge de David”. Maria era “verge”, així ens ho recorda l’evangelista Lluc (Lc 1,27). L’àngel la saluda amb aquesta expressió “Alegra’t”, perquè Déu l’ha escollida sense que ella hagués merescut res abans. És objecte de la seva predilecció, i per això és plena de gràcia, fins i tot abans d’esdevenir mare: “El Senyor és amb tu”. Maria se sent torbada per les promeses i per aquesta salutació tant entranyable que l’àngel li adreça de part de Déu. Ella reflexiona i obté tot seguit una resposta. Serà mare del Messies, de Jesús, que vol dir, “Déu salva”. Però no concebrà el seu fill per la participació d’un pare terrenal, sinó per la participació de Déu, amb l’Esperit Sant. De la mateixa manera que planava sobre les aigües a l’inici de la creació, igualment ha de davallar damunt Maria en el començament de la redempció. El poder l’Altíssim “la cobrirà amb la seva ombra”. I com a signe de la intervenció creadora de Déu, l’àngel li anuncia que Elisabet, l’estèril, està encinta de Joan, perquè “a Déu res li és impossible”.

Però per a que les promeses divines de salvació s’acompleixin cal la resposta lliure de Maria. Ella, acollidora, obedient i disponible hi consent amb aquestes paraules: “sóc l’esclava del Senyor”, és a dir, com a serventa de Jahvé, i afegeix: “Que es faci en mi segons la teva paraula”. Maria, s’ha fiat del Senyor i esdevé el lloc de la presència de Déu. I nosaltres? Estem atents a la vocació que Déu ens adreça? Quina i com és la nostra resposta? Aprofitem aquest temps d’advent per pregar-ho i meditar-ho, i aprenguem de Maria a fiar-nos del Senyor en tot moment, i experimentarem com ella, que si el deixem, pot fer meravelles amb la nostra petitesa.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“ADVENT, ENTRE LA CRISI I LA VIDA ETERNA”

Amb aquest títol, en Josep Lligadas, col·laborador del Centre de Pastoral Litúrgica, ens fa una reflexió molt adient al temps que vivim, que em permeto compartir-vos:
“El títol crida l’atenció, certament, però ho és tot menys frívol. I és que podríem dir que la crisi econòmica i l’esperança de la vida per sempre són com les màximes expressions dels dos pols en què sempre es mou l’Advent: la constatació de la nostra realitat humana, i la vivència d’aquesta realitat amb els ulls posats en la promesa de salvació definitiva que Déu ens ofereix:


1.La crisi econòmica. Sens dubte, allò que caracteritza el nostre moment i que el marca a tots els nivells, és la crisi econòmica. Produïda per la irresponsabilitat dels més poderosos, les sortides d’aquesta crisi comporten feixugues mesures que fan més difícil la vida de tots, i d’una manera especial dels que ja tenien més dificultats per anar endavant. És bastant probable que les coses podrien haver-se fet d’una altra manera, però el cas és que els nostres governs occidentals (alguns potser perquè ja els està bé així, altres perquè no es veuen capaços de buscar sortides) ens ho han muntat d’aquesta manera. Però en tot cas, més enllà de l’anàlisi de la realitat que cadascú faci , una cosa és clara: un cristià, enmig d’aquest món difícil, la primera cosa que ha de fer és tot el que estigui a la seva mà, sigui poc o sigui molt, perquè el projecte de l’amor de Déu es faci realitat: que tothom pugui viure amb pau, amb goig, amb confiança, sense haver de sentir l’angoixa de no tenir el mínim necessari per viure... Això és el primer pas que certifica que realment esperem el cel nou i la terra nova de Déu.                                  

2. La vida eterna. El primer pas és treballar per fer realitat l’esperança d’una vida plena en tots sentits, i sense aquest primer el segon seria fals. Però, assegurat el primer, el segon és igualment imprescindible. La nostra esperança és que Déu vingui a nosaltres. Ho esperem en la nostra vida de cada dia, perquè ens acompanyi i doni forces, ho esperem en l’Eucaristia i els altres sagraments, on vivim la potència de la seva proximitat, ho esperem en la celebració anual del seu naixement enmig nostre. Però ho esperem, sobretot de manera ja plena, més enllà d’aquest món. I això és la vida eterna, de la qual ben poc podem dir, però que si que podem dir-ne una cosa: que és l’horitzó últim de la nostra existència, la plenitud del nostre camí en aquest món. L’esperança de la vida eterna és el que dóna sentit definitiu a tot”.

Que no ens manqui aquesta esperança, per fer camí en aquest temps d’Advent, amb que comencem un nou Any Litúrgic, envers el Nadal, el naixement del nostre Salvador.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACI ONS

Des de fa uns anys, les diòcesis amb seu a Catalunya ens conviden a fer una cadena de pregària per les vocacions durant el mes de novembre. L’objectiu és encomanar a Déu tota l’acció pastoral i fer-se ressò de les paraules de Jesús: “La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors” (Mt 9,38).

Per aquest motiu, el nostre Bisbe ens encoratja a participar-hi, i entre d’altres coses ens diu:

“Tots som responsables en el treball de la pastoral vocacional i en la pregària per les vocacions. Un deure de tots i un deure de sempre. En primer lloc del Bisbe i del seu presbiteri. També cal promoure grups vocacionals formats per persones que ofereixin la seva pregària i el seu sacrifici de cada dia per aquesta intenció. Els fidels laics tenen una gran importància, especialment els catequistes, els professors, els educadors i els animadors de la pastoral juvenil. També cal implicar-hi els nombrosos grups, moviments i associacions de fidels laics. Una responsabilitat particular està confiada a la família cristiana. El futur de les vocacions està en mans de Déu i la responsabilitat a la seva crida en el cor dels candidats. Ara bé, la pregària és la nostra força, una força incontenible. Per això, el Senyor ens exhorta a pregar per les vocacions. La Jornada Mundial de la Joventut ha estat un moment molt especial de gràcia i amor de Déu en el qual els joves han trobat respostes a les grans qüestions de l’existència humana, a les preguntes essencials, i també ha estat un moment especial de gràcia per al discerniment vocacional. Hi ha joves que tenen clar el seu projecte de vida i la seva vocació. Uns altres es troben cercant respostes, senyals en el camí que els ajudin a prendre una decisió. Cal que segueixin preguntant: “què vols, Senyor de mi?” i que estiguin atents als signes de resposta que el Senyor els oferirà. Demanem als malalts i a les persones de vida contemplativa que s’uneixin a la nostra cadena d’oració i ens encomanem especialment a la guia i intercessió de María, Mare de Déu i Mare nostra.”. Us animem a participar-hi amb la pregària personal, també amb la comunitària del grup d’Almas Pequeñas del proper dimarts, i d’una manera especial en el si de la Missa Major d’aquest diumenge, dia 20, solemnitat de Crist, Rei del Món.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

SER CRISTIÀ

Dins la celebració de l’Eucaristia d’aquest dissabte, dia 12 de novembre, 9 joves i 8 adults de la nostra parròquia reben el sagrament de la Confirmació, de mans del Sr. Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses. Donem-ne gràcies a Déu! Què l’Esperit Sant els guïi i els faci fidels testimonis del seu amor! Com a preparació per a rebre aquest sagrament, vam meditar sobre que significa ser cristià ara i avui, i ho vam fer sobre la base d’un document clar i senzill, elaborat pel Centre de Pastoral Litúrgica, titulat: “Ser cristià, una fe i una esperança”. Us en transcric un fragment: “¿Què és ser cristià?

¿És seguir una sèrie de manaments i normes? ¿És complir amb unes pràctiques religioses? ¿És creure en una colla de dogmes? ¿És no fer cas del món i esperar poder arribar al cel? ¿És mirar de ser bona persona? ¿És defensar l’Església davant dels qui l’ataquen?

Ser cristià segurament que és una mica de tot això. Però ser cristià és, sobretot... sentir-se atret per Jesús, creure en ell i en el Déu Pare que ell ens va mostrar, deixar-se guiar pel seu Esperit, mirar de viure seguint el seu camí mirar d’estimar com ell ha estimat, formar part de la seva comunitat, de la seva Església  alimentar-se d’ell, esperar de viure amb ell la vida per sempre.”

Això ens porta a sentir-nos solidaris, com Crist, amb els més necessitats, dia a dia, aportant el nostre granet de sorra per millorar la seva situació. I en aquest sentit, us animem un any més, a col·laborar en la recollida d’ aliments que farà el Moviment Cristià de Joves (MCJ) a l’arxiprestat de Terrassa, en favor de Càritas, el dia 3 de desembre. Calen voluntaris i voluntàries de cada parròquia, a fi que per torns de dues hores, puguin estar davant dels supermercats col·laboradors de la zona, per informar als clients dels aliments que es necessiten, per a que ho afegeixin a la seva compra personal i els aportin en favor de Càritas. Aquelles persones que hi estigueu interessats, seria bo que ens ho diguéssiu als mossens personalment o via email, abans del dijous 17 de novembre, indicant-nos el vostre nom, disponibilitat horària i telèfon, així com si disposeu de cotxe. Per endavant, moltes gràcies!!!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

CAMPANYA DE GERMANOR-2011

Diumenge vinent farem la col·lecta que anomenem “Germanor” destinada al sosteniment de l’Església Diocesana. Amb el títol “Som Església diocesana” se’ns convida a participar-hi amb aquestes paraules:“En aquesta Jornada del Dia de l’Església Diocesana ens adonem que pertanyem a una diòcesi determinada, és a dir, a l’Església de Jesucrist a Terrassa que és encomanada a l’atenció pastoral d’un bisbe. Al costat del bisbe de cada diòcesi, els sacerdots són els seus col·laboradors més immediats en l’anunci de la paraula de Déu, en la celebració de l’Eucaristia i en l’administració dels sagraments. I, també, cada batejat pel sagrament del baptisme i els membres dels instituts de vida consagrada conformen l’Església diocesana. Tots som Església diocesana: "varietat de ministeris, però unitat de missió" pel vincle de la caritat.

CRIDATS A PARTICIPAR. Vivim i celebrem la fe d’una manera més concreta a les nostres parròquies. Això no ens fa perdre mai la referència immediata de la nostra diòcesi i del nostre bisbe, que estan en comunió amb l’Església universal i amb l’Església de Roma, sobre la qual el Papa ha rebut l’encàrrec especial de pasturar. Pertànyer a l’Església, ser Església de Jesucrist a la nostra diòcesi implica també participar, en la mesura de les nostres possibilitats, en les tasques pastorals que s’hi duen a terme, moltes de les quals són desenvolupades per voluntaris. A més, per a dur a terme la tasca d’evangelització, per a ser testimonis de Jesucrist amb esperança en el nostre món, l’Església (la nostra diòcesi, la nostra parròquia) necessita la nostra col·laboració econòmica. Les aportacions voluntàries dels catòlics són la part més important del sosteniment econòmic de l’Església. La millor forma de col·laborar és amb una aportació periòdica personal o familiar, abonada per domiciliació bancària. La quantia dependrà de la situació econòmica familiar i de la generositat dels seus membres”.

Meditem ’ho, i “en la mesura de les nostres possibilitats”, participem-hi activament.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“PLANTAR CARA A LA MORT”

Amb aquest títol el teòleg i filòsof Francesc Torralba, afronta el tema de la mort en un dels seus llibres, trencant el que ell anomena un “gran tabú” del que sembla “prohibit parlar-ne”. Les paraules del Dr. Torralba, sempre amb la voluntat de suscitar el diàleg entre la fe i la raó, són del tot recomanables de llegir. Si m’ho permeteu, avui, voldria transcriure’n algunes relatives a una de les actituds amb que, sobretot els cristians, hauríem d’afrontar la mort: l’esperança:

“Afrontar la mort amb esperança és una actitud sensata, però no sempre és la conseqüència d’una acte lliure. Hi ha persones que anhelen viure el futur esperançadament, però només el veuen fosc i qualsevol temptativa de claror acaba enfosquint-se. Tenir esperança davant la mort s’entén en diversos sentits. Seria estèril entendre aquesta esperança cm la possibilitat de defugir la mort. Fóra pueril esperar que, miraculosament, puguem escapolir-nos de la fatalitat universal... Morir dignament significa poder.-se acomiadar de les persones que estimo, no patir innecessàriament, ser acompanyat per professionals competents i sensibles, amb bons hàbits comunicatius i respectuosos amb els desigs i les secretes intencions de cadascú. Significa poder decidir lliure i responsablement, essent sempre autònom; sense esdevenir un objecte que altres administren i regulen segons els seus criteris... Finalment, en les grans tradicions religioses i simbòliques, afrontar la mort amb esperança és creure que la identitat personal subsistirà eternament, amb una nova configuració, però que no es dissoldrà en el no-res. El contingut d’aquesta esperança es pot abreujar amb una frase: la vida ha vençut la mort”. Com a creients i deixebles de Crist, no hauríem de tenir por de parlar de la mort, entre d’altres raons, perquè aquesta forma part del nostre horitzó vital i sobretot, perquè Jesucrist ha fet possible l’afirmació amb que acabava el seu escrit el Dr. Torralba: Jesucrist ha vençut la mort amb la seva resurrecció, obrint-nos la porta a la vida per sempre. I aquest és el moll de l’os de la nostra fe. Ens ho creiem?!!!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

DUES TROBADES IMPORTANTS

Dissabte vinent, dia 29 d’octubre, hi haurà dues trobades de singular importància.

D’una banda la I TROBADA DIOCESANA D’INFANTS DE CATEQUESI, al Santuari de la Salut de Sabadell. Tal com ens anuncia la Delegació de Catequesi,té una intenció festiva i eclesial. Vol oferir un espai d’encontre en el joc i en la pregària amb altres grups i catequistes de les parròquies d’arreu de la nostra diòcesi; i alhora, oferir als nois i noies (i també als catequistes) una jornada de “mirada oberta” vers la realitat diocesana en la que tants els nois i noies d’altres parròquies celebren, treballem i es preparen per rebre un mateix sagrament. La trobada començarà a les 10 del matí, amb l’acollida al Santuari de la Salut. Seguirà una Gimcana preparada per dotze parròquies de la Diòcesi, a l ’entorn de dotze personatges de la Bíblia que han dit SI al Senyor, tal com els infants també volen dir-li SI; igual que Maria, la Mare de Déu davant la qual pregaran al Santuari. Es clourà al voltant de les 13:00. El desplaçament el farem en autocar, juntament amb la parròquia de Santa Maria d’Ullastrell. Esperem poder-hi participar una bona colla d’infants i catequistes.

L’altra trobada, és la XXIII JORNADA CATALANA DE PASTORAL DE LA SALUT, al Çentre Borja de Sant Cugat del Vallès, amb el lema: “La força guaridora de la fe. AIXECA’T,VES; LA TEVA FE T’HA SALVAT” (Lc 17,19). S’adreça a persones que d’una o altra manera participen en la Pastoral de la Salut. Començarà amb l’acollida,a les 9:30 del matí i s’allargarà fins a les 18:00. Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, parlarà de: “La força guaridora de la fe. Dimensió sanant dels sagraments”; i Mn. Xavier Sobrevia, de “L’exploració de les creences pels “Equips d’atenció psicosocial” i la repercussió de l’atenció espiritual en els pacients”. A les 17:00 se celebrarà l’Eucaristia, presidida per Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa. De la nostra parròquia hi participaran alguns membres de l’Equip de Pastoral de la Salut. Que sigui de profit!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

DOMUND 2011: “TAMBÉ JO US ENVIO”

Amb aquest lema, tret de la cita de l’evangeli segons Sant Joan “Com el pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres” (Jn 20,21), el Papa Benet XVI ens adreça el seu missatge en motiu de la campanya del DOMUND (Jornada Mundial de les Missions) ). Ens diu:

“-La missió universal implica a tots, tot i sempre. L’Evangeli no és un bé exclusiu de qui l’ha rebut; és un do que s’ha de compartir, una bona notícia que és precís comunicar. I aquest do-compromís és confiat...a tots els batejats.

-La dimensió missionera de l’Església és essencial i, per tant, ha de tenir-se sempre present.

-La mateixa Jornada Mundial de les Missions no és un moment aïllat en el curs de l’any, sinó que és una valuosa ocasió per a aturar-se a reflexionar si responem a la vocació missionera i com ho fem; una resposta essencial per a la vida de l’Església.

-Un dels objectius d’aquesta Jornada és la solidaritat... Es tracta de sostenir institucions necessàries per a establir i consolidar l'església mitjançant els catequistes, els seminaris, els preveres; i també donar la pròpia contribució a la millora de les condicions de vida de les persones en països en els que són més greus els fenòmens de pobresa, malnutrició sobretot infantil, malalties, carència de serveis sanitaris i per a l’educació. També això forma part de la missió de l’Església.

-El cristià, a través de la participació corresponsable en la missió de l’Església, es converteix en constructor de la comunió, de la pau, de la solidaritat que Crist ens ha donat, i col·labora en la realització del pla salvífic de Déu per a tota la humanitat”. Sentim-nos-en partícips i aportem allò que estigui a la nostra mà. Per endavant, gràcies per la vostra solidaritat!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LES OBRES DEL CAMPANAR: PAGADES!!!

Aquesta setmana ens reuníem el Consell d’Assumptes Econòmics i Obres i també el Consell Pastoral Parroquial, i amb goig rebíem la notícia que ja s’havien pagat totalment les obres de reparació del campanar.

A continuació us en detallem els números finals:


A. DESPESES TOTALS:

Import

Nom Concepte parcial acumulat

CONST.CALVIS SOLE, SCP Ftres. obres 44.863’81 E 44.863’81 E
BAMMP ARQUITECTES ASSOCIATS Ftres. Direcció obres 3.693’11 E 48.556’92 E
IDS PROTECT PARALLAMPS Ftra.rep.parallamps 121’54 E 48.678’46 E
AJUNTAMENT DE TERRASSA Impostos i fiances 193’63 E 48.872.09 E


TOTAL DESPESES A............................................................................: 48.872,09 E



B. INGRESSOS a 11/05/2011:


PARRÒQUIA Col.lectes i donatius 14.502’09 E 14.502’09 E
UNNIM Ajut econòmic 15.000’00 E 29.502’09 E
BISBAT DE TERRASA Ajut econòmic 9.440’00 E 38.942’09 E
GRUP COLÒNIES CA N’ANGLADA Ajut econòmic 6.000’00 E 44.942’09 E
CENTRE PARROQUIAL Donatiu 930’00 E 45.872’09 E
FUNDACIÓ ST.GALDERIC I ALTRES Donatiu i aportacions 3.000’00 E 48.872’09 E


TOTAL INGRESSOS B......................................................................: 48.872’09 E


SALDO PENDENT DE PAGAR:
A.DESPESES - B.INGRESSOS..............: 0’00 E


Una vegada més volem agrair l’esforç i la col·laboració de totes les persones i institucions que ens heu ajudat a afrontar aquesta actuació urgent i necessària per a la conservació del campanar, i per a garantir-ne la seguretat. Al mateix temps hem recuperat un espai privil.legiat des del qual hi ha una vista immillorable del nostre barri i de la ciutat de Terrassa. Espai que ja han començat a redescobrir alguns cursos de l’Escola Ramon Pont i els nois i noies de la Catequesi i del KTClub i del que també en podreu gaudir tots aquells qui hi vulgueu pujar. Moltes gràcies a tots i per descomptat, donem-ne també gràcies a Déu!.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL SAGRAMENT DE LA CONFIRMACIÓ

Si Déu vol, enguany, dos grups de joves rebran el sagrament de la Confirmació el dissabte 12 de novembre, a les 19:15, dins la Missa Familiar, presidida pel Sr. Bisbe de Terrassa, Mns. Josep Àngel Saiz Meneses. Ho faran després de dos cursos de preparació. Donem-ne gràcies a Déu! Com ja sabeu, la Confirmació és un dels tres sagraments de la iniciació cristiana, juntament amb el Baptisme i l’ Eucaristia, a través del qual es confirma el baptisme , es rep d’una manera especial la força de l’Esperit Sant i hom s’incorpora plenament a l’Església. Per això, és un sagrament que cal desitjar i rebre’l ens ajuda a ser testimonis de l’amor de Déu expressat en Jesús, nostre Senyor allà on siguem. Aquest any començarà un nou grups a preparar-se per aquest sagrament, i comptem amb nous animadors per acompanyar-los. Des d’aquí fem una invitació a aquells nois i noies que facin de 1er d’ESO en endavant, a apuntar-s’hi. Podran reflexionar sobre les valors més importants de la vida, trobar el sentit profund de les coses, compartir amb altres joves les seves inquietuds, aprofundir en la seva fe cristiana, descobrir què diu Jesús avui en la seva vida, experimentar espais d’espiritualitat, moltes més coses. VAL LA PENA NO DEIXAR PASSAR AQUESTA OPORTUNITAT. Finalment, fem una crida a les PERSONES ADULTES, que desitgin rebre el sagrament de la Confirmació, que ens ho facin saber als mossens, ben aviat, perquè a partir del divendres 14 d’octubre, a les 20:00, començarem unes sessions especials de preparació. Us hi esperem! 

 Mn. Joan Làzaro i Padrós

ROMERIA ARXIPRESTAL A MONTSERRAT

Si veniu a Ullastrell i pugeu al campanar centenari de l’Església, recentment restaurat, obra d’en Lluís Muncunill, contemplareu una vista espectacular del que és, en paraules de Mn. Cinto Verdaguer, el nostre Sinaí, la muntanya de Montserrat, des d’on, Maria, la nostra Mare, il.lumina la catalana terra.

Comprendreu, doncs, que la Parròquia d’Ullastrell, que té a Santa Maria com a patrona, agraeixi sincerament, que se li hagi ofert presidir per primera vegada la Romeria de l’Arxiprestat de Terrassa a Montserrat, per a posar junts als peus de la Mare, en aquest Santuari emblemàtic, els anhels, les preocupacions i les necessitats dels seus vilatans, entitats i institucions, demanant-li i agraint-li la seva maternal intercessió.

Aquest any ens fem ressò de la preocupació indignada de moltes persones, especialment joves, que han expressat de forma diversa, davant la greu crisi que ens afecta i les debilitats evidenciades en el sistema polític i econòmic vigent. Al mateix temps, volem recordar les Jornades Mundials de la Joventut celebrades a Madrid, on tants joves d’arreu del món han volgut trobar-se amb el Sant Pare per celebrar i refermar la seva fe com Església, en un Déu que se’ns revela com a Pare Nostre; com a Fill unigènit en Crist; i com Esperit Sant, que ens convoca i ens guia; que vol que siguem sal i llum als nostres ambients, per oferir a tots la bona nova de l’Evangeli, treballant dia a dia per a fer un món millor.

Sentim-nos pelegrins i apropem-nos humilment a Maria, al seu Santuari de Montserrat, encomanant-li esperançadament el nou curs que tot just encetem, amb la confiança dels fills que se saben estimats i compresos per la Mare, que ens adreça a qui és el camí, la veritat i la vida: Jesucrist, nostre Senyor i Salvador.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

¡VOLEM SER MÉS AMICS DE JESÚS!

Tota amistat, per mantenir-la i fer-la més gran demana estar disposat a conèixer i a donar-se a conèixer, a escoltar i dialogar, a confiar. Qui té un amic té un tresor, i nosaltres, tenim la sort de tenir el millor amic, Jesús, que dóna la vida per nosaltres, per salvar-nos, com a prova més gran de l ’amor de Déu. Precisament, conrear i fer créixer la nostra amistat amb Jesús és un dels objectius fonamentals de la Catequesi i de la formació d’infants, joves i adults, en totes les seves etapes: Primera comunió, KT-club, confirmació, grups de joves i adults...

Amb aquest esperit amical, dissabte passat, ens vam trobar els catequistes per a preparar el nou curs 2011/2012, amb la il·lusió d’esdevenir bones mediacions pels infants i les seves famílies que enguany participaran a la Catequesi per primera vegada, o continuaran l’itinerari catequètic, perquè creixin com amics de Jesús, i en conseqüència, com a persones humanes. Entre altres coses vam concretar el calendari d’inscripcions, en les diferents etapes, que a continuació us detallo:

- Preparació per a la primera comunió:

          1er curs.- A partir de 3er de primària.

           2on curs.– A partir de 4at de primària.

- KT-club: A partir de 5è de primària.

- Confirmació: A partir de 1er d’ESO.

Les inscripcions es faran els dilluns 19 i 26, els dimecres 21 i 28 i els divendres 23 i 30 de setembre, de les 18:00 a 19:30 h, al despatx parroquial. El preu és de 20 e, per a la preparació de la 1ª comunió, en cada curs, i el KT-club; i de 10 e en l’etapa de la confirmació. Us animem a tots a participar-hi. Jesús us hi espera!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

SANT TORNE-M’HI!

Reprenem amb els ànims renovats el nou curs, així com la publicació d’aquest senzill butlletí informatiu. De mica en mica anirem posant en marxa totes les accions pastorals de la parròquia, que abasten des dels més menuts als més grans. Com us podeu imaginar, són moltes les persones que d’una manera voluntària hi col·laboren. Tot i així, encara ens caldrien més mans. Per això, us convidem a que us plantegeu si en la vostra programació del curs hi cap dedicar un temps gratuïtament a la parròquia. En qualsevol cas, i d’acord amb el nou Pla pastoral Diocesà, també us convidem a que aprofiteu els espais de formació i creixement en la fe, que la Parròquia i l’Arxiprestat ens ofereix, i dels quals n’anirem informant puntualment, aquí mateix o en fulls informatius apart, com els dels cursos de l’ISCREB a Terrassa, que trobareu a l’entrada de l’Església.

Aquest diumenge escau la Diada Nacional de Catalunya, i no podem oblidar, com ens recorden els Bisbes Catalans, en el document “Al servei del nostre poble”, commemoratiu dels 25 anys d’”Arrels Cristianes de Catalunya”, que“L’Església, a Catalunya i arreu, moguda pel seu amor a la persona humana i a la seva dignitat, considera que "hi ha una sobirania fonamental de la societat que es manifesta en la cultura de la nació. Es tracta de la sobirania per la qual l’home és, al mateix temps, sobirà suprem", i per això no vol que "aquesta sobirania fonamental es converteixi en presa d’interessos polítics o econòmics" (citant paraules de Joan Pau II). Acabo transcrivint un fragment de la carta oberta del Consell Interreligiós de Terrassa, constituït per l’Arxiprestat de Terrassa (Església Catòlica), la Comunitat Bahà’i, la Comunitat Musulmana de Terrassa i el Consell Evangèlic de Catalunya, adreçada als terrassencs davant la demagògica campanya xenòfoba iniciada fa poques setmanes contra la població immigrada d’origen magrebí, en la que ens anima a:”

1.No acceptar de manera ingènua i acrítica qualssevol afirmacions orientades a malmetre la pau social entre els ciutadans de Terrassa. Tots, vinguin d’on vinguin i tinguin les conviccions religioses, o no religioses, que tinguin.

2.Procurar-se un coneixement directe de les tradicions religioses i els costums socials, tant els autòctons respecte als nouvinguts com vice-versa, sense prejudicis i amb actitud constructiva.

3.Mantenir-se actius i vigilants en la defensa del dret de tothom a practicar en privat i públicament els actes de culte propis de cada religió, sense més límit que el respecte a les lleis”. Que Déu ens hi ajudi!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA FESTA MAJOR TAMBÉ FA DE XARXA SOCIAL

Aquests últims temps hem contemplat la força que han anat prenent les anomenades “xarxes socials”: facebook, twitter i d’altres. Té els seus aspectes positius i negatius, però no és pot negar que sense elles, no hauria estat possible mobilitzar la població i enderrocar governs corruptes i gens democràtics. Darrerament, veiem com en algunes ciutats, també a la nostra, s’han concentrat persones de diferents generacions, especialment joves, que s’autoanomenen “indignades” perquè consideren que no s’ha arribat a la desitjada democràcia real. Estarem més o menys d’acord amb els seus postulats, però com a mínim intenten manifestar la seva opinió de manera col·lectiva, pacífica i ordenada. No sabem com acabarà tot, però seria desitjable que el diàleg, l’escolta mútua entre tots els interlocutors socials i institucionals fos prou generosa per a poder lluitar junts contra allò que es causa de la indignació de la majoria: la injustícia, la corrupció, l’abús poder, la discriminació...

Fer xarxa en el sentit més positiu del terme, suposa unir, sumar, ajuntar, aglutinar , relacionar i tants altres verbs que ens fan adonar que ens necessitem els uns als altres. Que les persones no som illes, sinó éssers en relació.

Permeteu-me doncs, que reivindiqui la Festa Major del Barri de Ca n’Anglada de Terrassa com una oportunitat per estendre la xarxa social entre els veïns i veïnes, de totes les edats, procedències, opinions i creences, que ben segur, s’estimen el lloc on viuen, i que volen un món millor. I per això, li demano a Sant Cristòfor, el nostre sant patró, que ens condueixi a celebrar aquestes festes amb pau i alegria, amb el sincer desig de fer-ne un espai d’unió i de comunió.

Bona Festa Major!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

AMUNT ELS CORS!

M’ho heu sentit a dir moltes vegades, que en el cor de cada persona s’hi juga la seva manera de ser i de fer més pregona i autèntica. I és ben cert, com ens recorda Càritas en el lema d’enguany, que “LES COSES IMPORTANTS ES FAN DE COR”.

Sempre he pensat que la invitació que se’ns fa a la missa, en començar la pregària eucarística: “Amunt els cors”, a la que responem : “Els elevem al Senyor”, per a ben preparar-nos interiorment a rebre el cos i la sang de Crist, Fill unigènit de Déu i salvador nostre, l'hauríem d’acollir i posar en pràctica en tots els moments de la nostra vida, especialment quan ens embarguen les dificultats, el desànim, el defalliment o el fracàs. Elevar el cor a Crist, per unir-lo al seu Sagrat Cor, del qual, dalt la creu, brolla sang i aigua, naixent l’Església i els seus sagraments; és la manera d’afrontar l’esdevenidor amb la millor disposició, sabent que en Ell, que és “benèvol i humil de cor, trobarem el repòs que tant desitgem, perquè el seu jou és suau, i la seva càrrega lleugera” (Mt 11, 29-30).

Així doncs, aixecant els nostres cors al Senyor, els cristians hem d’esforçar-nos a superar el pessimisme i la desesperació, per a ser optimistes i esperançats, no pas ingenus, aportant el nostre gra de sorra, colze a colze amb els altres germans, a fi que el nostre món, que comença al carrer, al barri, a la ciutat, al país... sigui millor., més solidari i just; i amb la força de l’Esperit Sant, arribem a fer de les benaurances de Jesús, el pa nostre de cada dia.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA MEMÒRIA DE CÀRITAS

Aquests dies s’han presentat les memòries de Càritas de la Província Eclesiàstica de Barcelona i de l’Arxiprestat de Terrassa. Les trobareu juntament amb la fulla diocesana. Us animo a que les agafeu i les llegiu detingudament. Ens ajudarà a ser més conscients del molt que es fa i del molt que encara queda per fer.

Una vegada més hem de subratllar la tasca de denúncia profètica i acció evangèlica que fa aquesta entitat de l’Església, mostrant una de les vies més solvents per canalitzar la nostra “indignació” davant la crisi, la pobresa, les injustícies, els abusos de poder i la corrupció. És ben veritat, que quan hi col·laborem, Càritas “és el braç que arriba on personalment nosaltres no arribem”. Com se’ns deia en l’escrit que publicàvem la setmana passada, hi ha moltes maneres de col·laborar-hi. Val la pena recordar, que a la nostra parròquia hi ha un grup de voluntaris acompanyants de la gent gran, que destina una part del seu temps a ajudar i fer companyia a persones que estan soles, amb el guiatge de l’Andrea, l’assistent social. Precisament dimarts passat celebràvem tots junts, acompanyants i acompanyats, el fi de curs, compartint una estona festiva en el Centre Parroquial, amb un petit refrigeri i el cant generós del “Trio Sant Cristòfor”. També hi ha un grup de voluntaris que prepara i reparteix aliments a les persones necessitades del barri, que les assistents socials de Càritas i municipals envien a la parròquia. Cada dijous, de 9:00 a 10:30 es fa aquest servei, en aquests moments tant necessari. A tall d’ exemple, el mes de maig, es van repartir 335 lots, destinats a 113 famílies. Si esteu interessats a participar-hi podeu adreçar-vos a un servidor o a alguns dels voluntaris. També podem donar-hi suport, amb la pregària i a través de les nostres aportacions econòmiques, a fi que Càritas ho canalitzi en forma d’ajut material i de formació (ensenyar a pescar) per a que tota persona necessitada, pugui trobar la manera de guanyar-se la vida dignament.. Permeteu-me que acabi donant-vos les gràcies per la vostra generosa aportació a la col.lecta de Càritas de Corpus que vam fer la setmana passada: 749 e. Què Déu us beneeixi!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“LES COSES IMPORTANTS ES FAN DE COR”

Us faig avinent l’escrit que Càritas de l’Arxiprestat de Terrassa ens ha fet arribar en motiu de la campanya d’enguany:

“Germans i germanes: Sol passar aquests darrers temps, que els que fem servei a Càritas, la gent ens interpel·la i ens diu: - Teniu molta feina a Càritas , oi?, Com us ho feu?.

Què és Càritas?. Mireu Càritas , ja ho sabeu, és l’obra social de l’Església, i un dels espais , on els creients tenim la possibilitat de complir amb el deure de l’Amor. Realment els darrers anys, han estat anys d’una forta demanda a la qual responem, tal com us hem anat dient , gràcies a tots vosaltres. I ho anem fent amb seny i generositat.

Com ho fem?. Càritas no s’atura al primer impacte que rep, sinó que a l’hora acompanya, pensant en el futur d’aquella persona o d’aquella família que ha trucat a les nostres portes i per això té diversos projectes engegats per la realització personal i per ajudar a reprendre el camí cap a una vida digna. Càritas, al mateix temps fa un gest de compromís amb l’Església, que som tots nosaltres, i vol arribar a un enriquiment de tota la societat, i per això : TENIM les portes obertes.

Amb què compta Càritas per fer tot això?. Compta amb tots vosaltres, amb les vostres pregàries, amb les vostres aportacions i amb els vostres gestos, i amb els voluntaris que amb el seu lliurament sincer, deixen petjades d’una nova humanitat, on ells hi aporten acolliment, amistat, esperança, dignitat, suport, integració i acompanyament. En aquest moment la nostra consigna és: LES COSES IMPORTANTS ES FAN DE COR, i això suposa un compromís personal. A més de pensar en el germà, cal ajudar-lo. I encara una crida: En aquesta jornada propera al Corpus, més que mai, volem demanar a totes les persones d’aquesta societat, que no deixin que el valor del compromís solidari entri en crisi, perquè necessitem mans amb cor, persones que es comprometin a fons, en definitiva : VOLUNTARIS que lliurin la seva vida de veritat, que es resumeix en la frase següent: Fa més feliç donar que rebre.” Som-hi doncs, i fem el que estigui a les nostres mans!!!. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“RENOVA’NS EN EL TEU ESPERIT”

Celebrem la solemnitat de la Pentecosta, que ens recorda als batejats que hem rebut el defensor promès per Jesús el dia de la seva ascensió al cel. El Paràclit, aquell que ens ajuda a entendre millor les Paraules que Crist ens adreça abans de la seva passió , mort i resurrecció, paraules de Vida i d’Amor.

L’Esperit Sant que alenà Jesús sobre els seus deixebles, reunits amb Maria, els donà la força i el coratge que necessitaven per a continuar la missió encetada pel seu Mestre: Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar-los tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28, 19-20). Missió que avui, ara i aquí se’ns encomana a nosaltres, com Església, apòstols del segle XXI. Donem-li gràcies a Déu per la confiança que ens fa i adrecem-nos humilment a l’Esperit Sant amb les paraules de la Seqüència que escoltem just abans de proclamar l’Evangeli d’avui:

Es posible que tu navegador no permita visualizar esta imagen.
Veniu, oh Sant Esperit, des del cel al nostre pit amb un raig de llum divina.
Pare dels pobres, veniu, deu-nos els dons que teniu, oh Sol que el cor il.lumina.
Vós sou el consolador de l’ànima Habitador,i dolcíssim refrigeri.
En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en el calor sou temperi.
Oh divina Claredat, visiteu la intimitat del cor que ja us ansia.
Res tindrà l’home si vósno li deu vostre socors divinal, que bé li sia.
Tot el que no és net renteu;tot el que ja és sec regueu; cureu tota malaltia.
Tot l’indòmit endolciu;tot el fred encalentiu; regiu el qui s’esgarria.
Deu als fidels confiats dels vostres dons esperats la sacrosanta Setena.
El mèrit de la virtut, el camí de la salut, la joia immortal i plena.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“VERITAT, ANUNCI I AUTENTICITAT DE VIDA EN L’ERA DIGITAL”

Amb aquest títol tan contundent el Papa Benet encapçala el seu missatge en motiu de la XXLV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials que celebrem aquest diumenge 5 de juny, Solemnitat de l’Ascensió del Senyor.

És de calaix, però algú ho havia de dir, que “les noves tecnologies no modifiquen només la manera de comunicar, sinó la comunicació en si mateixa, per lo que es pot afirmar que ens trobem davant una vasta transformació cultural. Junt a aquesta manera de difondre la informació i coneixements, neix una nova manera d’aprendre i de pensar, així com noves oportunitats per a establir relacions i construir llaços de comunió”. I afegeix: “Les noves tecnologies permeten a les persones trobar-se més enllà de les fronteres de l’espai i de les pròpies cultures, inaugurant així un món nou d’amistats potencials. Aquesta és una gran oportunitat, però suposa també prestar una major atenció i presa de consciència sobre els possibles riscos. ¿Qui és el meu “proïsme” en aquest nou món? ¿Existeix el perill d’estar menys presents amb qui ens trobem en la nostra vida quotidiana ordinària? ¿Tenim el perill de caure en la dispersió, atès que la nostra atenció està fragmentada i absorta en un món “diferent” al que vivim?¿Dediquem temps a reflexionar críticament sobre les nostres decisions i a alimentar relacions humanes que siguin realment profundes i duradores?”

Davant d’aquests interrogants el Papa reivindica un estil cristià de presència també en el món digital caracteritzat per una comunicació franca i oberta, responsable i respectuosa de l’altre. I una altra cosa important: no es pot anunciar un missatge en el món digital sense el testimoni coherent de qui ho anuncia.

No podem girar-nos d’esquena a aquesta realitat, enrocant-nos en els sistemes tradicionals de comunicació. Som convidats a unir-nos “amb confiança i creativitat responsable a la xarxa de relacions que l’era digital ha fet possible, no simplement per a satisfer el desig d’estar presents, sinó perquè aquesta xarxa és part integrant de la vida humana...també en aquest camp som cridats a anunciar la nostra fe en Crist, que és Déu, el Salvador de l’home i de la història, Aquell en qui totes les coses assoleixen la plenitud (Ef 1,10)”. Així doncs, procurem fer xarxa!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

PASQUA DEL MALALT

Aquest diumenge, dia 29 de maig, celebrem la Pasqua del Malalt i per això, a la Missa Major , pregarem especialment per les persones malaltes de la nostra parròquia, algunes de les quals hi seran presents. D’altres no podran, però tots ens sentirem units en la pregària. Com ja sabeu, l’equip de Salut intenta visitar els malalts periòdicament i, a aquells que ho demanen, els porta la comunió, a fi que se sentin plenament integrats a la comunitat.

En el butlletí nº 183, de 27 de febrer, us deia que enguany s’ha volgut relacionar la pastoral de la salut amb la joventut. El papa Benet XVI, en el seu missatge anual en motiu de la Jornada Mundial del Malalt, ens parla d’aquesta realitat, partint de les paraules de Sant Pere “Amb les seves ferides, us curava” (1P 2,24) . Permeteu-me que us en citi alguns fragments:

“*El Fill de Déu va patir, va morir, però va ressuscitar i precisament per això aquestes ferides es converteixen en el signe de la nostra redempció, del perdó i de la reconciliació amb el Pare; i tanmateix també es converteixen en un banc de prova per a la fe dels deixebles i per a la nostra fe: cada vegada que el Senyor parla de la seva passió i mort, ells no comprenen, rebutgen, s’oposen. Per a ells, com per a nosaltres, el sofriment està sempre ple de misteri, és difícil d’acceptar i de suportar.

*També a Tomàs li costa creure en el camí de la passió redemptora...Però davant Crist que mostra les seves ferides, la seva resposta es transforma en una commovedora professió de fe: “¡Senyor meu i Déu meu!”...

*Només un Déu que ens estima fins a prendre sobre seu les nostres ferides i el nostre dolor, sobretot l’innocent, és digne de fe.

*Amb vistes a la cita de Madrid, el proper mes d’agost de 2011, per a la Jornada Mundial de la Joventut, adreçant-me especialment als joves malalts, us vull dir que sovint la passió, la creu de Jesús fan por, perquè semblen ser la negació de la vida. En realitat, és exactament el contrari. La creu és el “si” de Déu a l’home, l’expressió més alta i més intensa del seu amor i la font de la que brolla la vida eterna.

*A tots vosaltres, joves, malalts i sans, us repeteixo la invitació a crear ponts d’amor i de solidaritat, per a que ningú se senti sol, sinó prop de Déu i part de la gran família dels seus fills”. Que així sigui!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

ESTAT DE COMPTES DE LES OBRES FETES AL CAMPANAR

Gràcies a Déu, ja fa uns dies que vam acabar les obres d’arranjament del campanar, que tant ens urgien, sobretot per motius de seguretat. El resultat ha estat molt satisfactori. Des d’aquí volem donar les gràcies a l’empresa constructora Construccions Calvís-Soler, SCP, a BAMMP Arquitectes associats pel bon treball fet.

També volem agrair a totes les persones, entitats i institucions que d’una o altra manera ens heu ajudat i ens ajudeu a fer front al cost de les obres. A continuació us detallem el total de les despeses així com dels ingressos obtinguts per a fer-hi front. Veureu que encara queda un romanent important pendent de pagar, concretament de 7.838’09 E.

A. DESPESES TOTALS:
CONST.CALVIS SOLE. Ftres. obres 44.863’81 E
BAMMP ARQUITECTES ASSOCIATS Ftres. Direcció obres 3.693’11 E
IDS PROTECT PARALLAMPS Ftra.rep.parallamps 121’54 E
AJUNTAMENT DE TERRASSA Impostos i fiances 193’63 E
TOTAL DESPESES A.........................................................................: 48.872,09 E



B. INGRESSOS a 11/05/2011:
PARRÒQUIA Col.lectes i donatius 9.164’00 E
UNNIM Ajut econòmic 15.000’00 E
BISBAT DE TERRASA Ajut econòmic 6.940’00 E
GRUP COLÒNIES CA N’ANGLADA Ajut econòmic 6.000’00 E
CENTRE PARROQUIAL Donatiu 930’00 E
FUNDACIÓ ST.GALDERIC I ALTRES Donatiu i aportacions 3.000’00 E


TOTAL INGRESSOS B......................................................................: 41.034’00 E


SALDO PENDENT DE PAGAR: A.DESPESES - B.INGRESSOS........: 7.838’09 E

La comissió d’assumptes econòmics i obres de la parròquia està fent gestions amb el Bisbat de Terrassa, i amb altres institucions , a fi de poder obtenir nous ingressos. Però ens hem de mentalitzar que una part important del saldo pendent de pagar l’haurem d’assumir tots plegats com a feligresos de la comunitat cristiana de la parròquia de Sant Cristòfor. Per això, novament us demanem el vostre ajut, sempre a mesura de les vostres possibilitats, per a liquidar definitivament aquest deute.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

XLVIII JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS

Aquest diumenge, IV de Pasqua, anomenat també del “Bon Pastor”, som convidats a pregar per les vocacions. El Papa Benet, en motiu d’aquesta jornada, ens adreça un missatge titulat: “Proposar les vocacions a l’Església local” i ens fa, entre d’altres, aquestes significatives reflexions:

*La proposta que Jesús fa a qui diu “Segueix-me!” és àrdua i exultant: els convida a entrar en la seva amistat, a escoltar de prop la seva Paraula i a viure amb Ell; els ensenya l’entrega total a Déu i a la difusió del seu Regne segons la llei de l’Evangeli: “Si el gra de blat quan cau a la terra no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit” (Jn 12,24).

*Convé que cada Església local es faci cada vegada més sensible i atenta a la pastoral vocacional, educant en els diversos nivells: familiar, parroquial i associatiu, principalment als nois, a les noies i als joves –com va fer Jesús amb els deixebles– per a que maduri en ells una genuïna i afectuosa amistat amb el Senyor... per a que comprenguin que endinsar-se en la voluntat de Déu no aniquila ni destrueix a la persona, sinó que permet descobrir i seguir la veritat més profunda sobre si mateixos”.

Preguem, doncs per les vocacions. Ho podem fer amb l’oració que en motiu d’aquesta jornada se’ns ofereix:

“Jesús, bon Pastor, seguint el vostre exemple i el vostre manament ens posem en estat de pregària insistent i confiada a l’amo dels sembrats que envïi treballadors a la seva Església. Que les Esglésies particulars, les comunitats cristianes, les famílies cristianes i els cenacles vocacionals s’omplin de vitalitat per a proposar amb valentía i promoure sol.lícitament les vocacions al laïcat, a la vida consagrada i al ministerio presbiteral, per a l’extensió del vostre Regne.Vós, Senyor, no deixeu de cridar també avui els qui heu escollit per a una vida d’especial consagració. Doneu als qui heu cridat la joiosa disponibilitat per a dir-vos “SI”.

Santa Maria, Vós que vàreu acollir el pla diví , sigueu el seu model i la seva intercessora. Amén.”

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“LA FAMÍLIA: ESPERANÇA DE LA HUMANITAT”

Del dilluns dia 9 al diumenge 15 de maig, celebrarem la 2a. Setmana de la Família, amb el lema: “La Família: esperança de la humanitat”.

En tota la Diòcesi de Terrassa hi ha previstos diferents actes: conferències, xerrades, testimonis, tallers, pregàries, eucaristies, excursions, cinefòrums, que trobareu detallats a la cartellera de l’Església. Concretament, al nostre arxiprestat, se’ns ofereixen 4 possibilitats:

*Dijous, 12 de maig, a les 21:00, al Casal parroquial de la Sagrada Família de Terrassa, es farà un taller titulat “La importància del diàleg matrimonial”, a càrrec de Llorenç i Neus Macias.

*Divendres, 13 de maig, a les 21:00, a la Sala Capitular de la Catedral, es projectarà la pel·lícula: “Prueba de fuego”, comentada per Mn. Joan Costa.

*Dissabte , 14 de maig, a les 18:00, a la Sala Capitular de la Catedral, el Sr. Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz, farà una conferència titulada: “La família, l’escola i la parròquia: llocs privilegiats d’evangelització”.

*Diumenge, 15 de maig, a les 20:00, a la Catedral del Sant Esperit, Eucaristia amb les Famílies, presidida pel Sr. Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bo i coincidint amb el Dia Internacional de la Família.

Cada vegada som més conscients de la importància que té la família en el creixement humà, intel·lectual i espiritual de les persones. Des de la nostra parròquia, intentem potenciar el seu paper en tots els àmbits, especialment en la catequesi i en la celebració de l’Eucaristia. D’aquí sorgeix l’aposta per la Missa Familiar dels dissabtes, oberta a tothom, però adreçada especialment a les famílies. Fem el possible, per participar-hi!.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

DOS ACTES ECUMÈNICS DE REFERÈNCIA

Divendres passat, dia 29 d’abril, la ciutat de Terrassa va tenir el goig de viure dos actes ecumènics de singular importància, emmarcats dins del projecte “Fem ciutat. Cristians per Terrassa”:

El primer, la inauguració de l’exposició “CIENCIA I FE. Història i religió”, a la Sala Muncunill, plaça Didó 3, que restarà oberta fins el dia 29 de maig. Complementant el seu contingut, hi haurà dues conferències, una el dia 4 de maig, a les 19 h, a càrrec de Mn. Joan E. Jarque, titulada “Què és l’home?”; i l’altra el dia 11 de maig, a les 19 h, a càrrec del Pastor Antonio Cruz, titulada “La terra, el lloc escollit”, ambdues a la Sala d’Actes del Diari de Terrassa. L’horari de visites de l’exposició és de dimarts a divendres, de 10 a 13 hores visites concertades, i de 16 a 20:30 obert al públic en general. Dissabte i diumenge, d’11 a 14 h i de 17 a 21 h.

El segon, va ser l’estrena de la Cantata Ecumènica “UN SOL COR, UNA SOLA ÀNIMA”, a l’Auditori de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa. Una obra escrita i composada per a la ocasió, a càrrec d’autors terrassencs, dirigida i interpretada magistralment per artistes locals, i que va comptar amb l’escalf d’un públic entusiasta que va omplir el recinte. Amb aquest projecte, tal i com s’explica en el programa del concert, es pretén “expressar la voluntat de manifestar el compromís de les esglésies amb la societat civil i fer-lo palès més enllà de l’àmbit de les nostres comunitats...col·laborant a enfortir el teixit social, des de les pròpies conviccions religioses. El text de la cantata és extret íntegrament de llibre de la Bíblia, i està estructurat en cinc parts: 1.– A imatge de Déu ens creà; 2.– Humanitat Caiguda: Amb el pecat entrà la mort; 3.– Pont: El pas de la mort a vida; 4.– La vida nova en Crist; 5.– Convergència en el Crist.”

Certament, és una valuosa contribució, a la comunió i a la missió que Crist ens encomana: fer arribar la seva bona nova a tothom. Siguem-ne partícips!!! 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

CRIST ENS CONVIDA SER. ELS SEUS TESTIMONIS!

Mai podrem copsar del tot el Misteri de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, Nostre Senyor. La nostra humanitat, enaltida per la divinitat de Jesús, rep la prova de l’amor més gran que Deú ens té, oferint-nos el seu Fill únic com l’Anyell que lleva el pecat del món i ens salva amb la seva mort i resurrecció: és la NOVA PASQUA. El poeta i escriptor català Joan Maragall (1860-1911), del qual enguany celebrem el centenari de la seva mort en parla amb aquestes paraules: “La resurrecció gloriosa que ensenya encara fresques les senyals del martiri, però ja sense dolor i amb pau”.

Avui, havent fet camí amb Jesús, en aquests dies sants, novament hem de dir amb veu ben alta, agraïts i contents: AL.LELUIA, CRIST HA RESSUSCITAT, AL.LELUIA! I alhora, hem de renovar el compromís de ser testimonis de la seva resurrecció. Ell compte amb nosaltres, poble seu, Església, per a que, moguts per l’Esperit Sant, continuem la seva missió, especialment entre els més allunyats i necessitats. Això passa perquè en la nostra vida de cada dia ens esforcem a estimar com Jesús ens estima, i això es concreta en perdonar-nos, compadir-nos i servir-nos els uns als altres tal i com Ell ho va fer. BONA PASQUA!!!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

TERRA SANTA. ESGLÉSIA DE COMUNIÓ I TESTIMONI

Hem començat la Setmana Santa, amb l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, aclamat com a rei, Messies i salvador, Diumenge de Rams. És ben conscient que allà ha d’acomplir la missió que el Pare li té encomanada, la prova de l’amor més gran envers la humanitat: donar la vida per a que tots tinguem vida a desdir. Ho farà deixant-se agafar, jutjar i condemnar injustament, acusat de blasfèmia, perquè ha dit la veritat, que ell és el Fill de Déu. Escau a la festa de Pasqua, commemorativa de l’alliberament del poble d’Israel de l’esclavatge d’Egipte, obra de Déu, valent-se de Moisès. Jesús esdevé el nou i definitiu anyell de Déu que lleva el pecat del món. El Dijous Sant, Jesús celebra l’últim sopar amb els seus deixebles, instituint l’eucaristia, amb el gest de beneir, partir i repartir el pa, que per obra de l’Esperit Sant es transforma en el seu cos, i de beneir i repartir el vi, que pel mateix Esperit es converteix en la seva sang. Aquest gest, unit al de rentar els peus dels deixebles, tot convidant-nos a que ens els rentem els uns als altres, tal i com Ell ho ha fet, és la confirmació que Jesús vol que ens alimentem de la seva paraula , del seu cos i de la seva sang i que testimoniem el seu amor en el servei als germans.

El Divendres Sant, adorem Jesús dalt la creu. Contemplem el misteri, i això ens ajuda a introduir-nos més plenament al Misteri de Pasqua i participar més intensament a la Vetlla Pasqual. El Divendres Sant és un dia escollit per mostrar la nostra solidaritat amb els cristians de Terra Santa, el “cinquè evangeli”, allà on nasqué i visqué Nostre Senyor. El Papa Benet XVI, en l’homilia de clausura dels bisbes per l’orient mitjà, ens diu: “Tot i essent poc nombrosos, els cristians són portadors de la Bona Notícia de l’amor de Déu per l’home, amor que es revelà precisament a Terra Santa, en la persona de Jesucrist. Aquesta paraula de salvació, enfortida amb la gràcia dels sagraments, ressona, amb especial eficàcia en els llocs en què, per divina providència, fou escrita, i és l'única paraula capaç de trencar el cercle viciós de la venjança, de l’odi, de la violència...”. Acompanyem Jesús, no el deixem sol, i ajudem la seva Terra, que és Santa i és de tots.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

"AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE" II

Avui ens centrarem en el capítol 4at, titulat “La fe cristiana i alguns reptes actuals”, de la nova carta pastoral dels bisbes de Catalunya titulada “Al servei del nostre poble” en commemoració dels 25 anys del document: “Arrels cristianes de Catalunya”. I destaquem alguns d’aquests reptes: 1er) La consolidació de la democràcia participativa: “Una societat arrelada en la fe cristiana ha de beure constantment de la font inesgotable dels principis ètics i dels seus fonaments”. Això comportarà la revaloració de la democràcia, del sistema legal, de les institucions i de la tasca política; 2on)Per una laïcitat positiva: “La independència mútua del poder polític i l’Església, el reconeixement del fet religiós com a humanitzador i com a motor de progrés ; 3er) La diversitat de valors, d’estils, de vida i de creences: Sent un signe de vitalitat del poble que català, exigeix un doble compromís: “el deure d’evitar el relativisme i el sincretisme mitjançant un correcte exercici de discerniment ; i superar la temptació de confrontació, mitjançant la col·laboració i el diàleg franc i obert”; 4at) Els fluxos migratoris: Qualsevol emigrant és una persona humana, amb drets inalienables. “Cal garantir els seus drets i alhora ajudar-los a integrar-se en la nostra cultura i en la nostra societat, sense que perdin les seves peculiaritats pròpies i legítimes”; 5è) La crisi econòmica tan greu que patim: Crida a tots els agents socials... a no decaure en l’esforç, malgrat la duresa de les circumstàncies, i a treballar amb esperança, fent-ho d’acord amb els grans valors humans i cristians; 6è) La família i l’educació: Família i escola comparteixen la missió d’educar, d’ajudar a que la persona maduri plenament. Malgrat la crisi que pateixen , continuen sent fonamentals; 7è) Equilibri ecològic amenaçat: Tenim el deure de respectar la natura i les seves lleis, com a do de Déu, i fer-ne un us responsable , al servei de tots, en solidaritat amb les generacions futures, començant per l’estima i la cura de tota forma de vida.

Els bisbes, demanant humilment perdó pels errors comesos, com a membres de l’Església, es proposen i ens proposen “una nova primavera de l’esperit, una nova embranzida evangelitzadora al servei de tota la societat i una generosa entrega als més petits i necessitats: que cadascú en el seu entorn sigui flama ardent de fe i de caritat”. Que així sigui!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE”(I)

En motiu de la commemoració dels vint-i-cinc anys del document dels bisbes de Catalunya Arrels cristianes de Catalunya, l’episcopat català ens ha presentat una nova carta pastoral titulada Al servei del nostre poble, per a reafirmar-ne la validesa i l’actualitat del seu missatge, i renovar el seu compromís i el de tota l’Església catòlica a Catalunya envers el nostre poble. Per la seva importància i actualitat, us en parlaré en aquest butlletí i en el proper.

El document consta d’una introducció i cinc grans capítols. En la introducció els prelats catalans, citant paraules de Benet XVI a la visita a l’Obra del Benefico Social del Nen Déu, es proposen i ens proposen a tot el poble cristià que peregrina a Catalunya“de servir la nostra societat, guiats per la llum de l’Evangeli, amb un nou impuls i coratge, <> .

En el capítol 1er, titulat “Valoració de la nostra identitat col·lectiva”, en continuïtat amb els seus predecessors, els bisbes reconeixen “la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió”, i defensen “el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església”. També s’afirma que “el futur e la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura”. En el 2on capítol, “La contribució del cristianisme i de l’Església”, ens diuen que “Catalunya, la seva cultura i la seva identitat, no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana...Aquesta contribució consisteix en primer lloc, en la quantitat considerable de personalitats i d’obres socials, culturals, assistencials o educatives...però també en l’àmbit més profund del sentit de la vida, de la concepció de la persona humana i de la societat, dels drets humans, de la idea de treball i progrés, de llibertat, de compromís, d’economia...”.

La setmana vinent compartirem el més significatiu dels següents capítols.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

VIURE LA QUARESMA. Un temps de gràcia.

En Josep Codina i Farrés, claretià, en el seu escrit titulat “VIURE LA QUARESMA. Un temps fort de creixement personal”, ens fa unes reflexions, de cara a assaborir aquest temps litúrgic com la millor preparació per a la PASQUA, la festa de les festes dels cristians. A continuació us en comparteixo unes quantes:

*La Quaresma és una oferta seriosa i eficaç que la Comunitat cristiana em fa cada any per revisar a fons la vivència de la meva fe i la manera de viure les meves relacions amb mi mateix, amb els altres, amb la creació i amb Déu.

*És un temps que em crida ser realista i autèntic per millorar la qualitat i la solidesa de la meva vida i, alhora, un temps per il·luminar novament el meu present i el meu futur amb la llum de la fe i de l’Evangeli.

*És un temps de conversió, de canvi personal i comunitari per anar a un quelcom millor...La conversió ens fa viure en un estat permanent de creixement humà. Ens ajuda a anar-nos alliberant de tot allò que ens podria deshumanitzar i deteriorar.... Convertir-me és acollir l’amor i l’esperança en els ulls i en el cor! És posar vida i amor allà on hi ha “mort” i “buidor”. Convertir-me és creure, d’una vegada i de debò, en mi mateix, en Déu, en els altres, en la riquesa de la vida i de l’amor!...

*És un temps de reconciliació. La reconciliació és la conseqüència lògica de presa de consciència de les meves actituds negatives envers Déu, envers els altres i envers jo mateix...Jesús, sempre realista, va posar a la nostra disposició una manera molt humana de fer visible aquesta reconciliació. Per això va demanar als seus deixebles que ens reconciliéssim mútuament amb les actituds acollidores d’un perdó autèntic. I va demanar sobretot als apòstols que, en nom seu, expressessin l’amor i el perdó de Déu a tothom, tal com ho feia ell...Per això, el Sagrament del Perdó és un element molt important del procés quaresmal.

*És un temps de resurrecció. Així com Jesús va viure la fidelitat quotidiana fins a donar la vida en una Creu i això el va portar a la plenitud de la vida en la resurrecció, també jo estic cridat a viure aquest procés... L’horitzó de la resurrecció de Jesús i de la plenitud de vida que m’és oferta és el que dóna sentit als esforços quaresmals.” Així doncs, esforcem-nos a viure plenament aquest temps de gràcia!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL SACERDOT, REGAL DE DÉU PEL MÓN

Amb aquest títol s’encapçala la campanya del dia del seminari d’aquest any. En el full de diumenge passat us fèiem avinent la invitació que ens adreçaven des del Seminari de Terrassa, a pregar per les vocacions sacerdotals i a col·laborar en el sosteniment d’aquesta institució, considerada el cor de la diòcesi.

Aquesta setmana us comparteixo alguns fragments de la reflexió teològic-pastoral que s’ha fet en motiu d’aquesta diada.

“La postura de Jesús davant el “món”, de quina caritat pastoral participen els preveres, esclareix el sentit i la manera de la donació del sacerdot al món.

*Al prevere li correspon avui seguir convocant a tots els homes a descobrir la promesa de Déu i suscitar l’esperança de l’adveniment definitiu del Regne. Aquesta funció, que brolla del impuls apostòlic que anima la seva vocació presbiteral, requereix una sensibilitat evangèlica que dóna color tant a la seva presència en el món com la seva relació amb les realitats terrenes.

*El prevere pot ser avui un veritable “regal” de Déu pel món si s’atreveix a desvetllar la seva lògica, guiada per l’auto-afirmació i el poder... El prevere ha de tenir el coratge de posar de manifest les noves idolatries, no amb un fi reprovatori i incriminador, sinó amb un interès salvador que neix del convenciment que tot home ha estat cridat a tastar la salvació definitiva esdevinguda amb Crist. Només després d’aquest desemmascarament, el prevere haurà de proposar la lògica de Jesús, basada en el servei humil i en l’amor desinteressat, com a principi rector d’una existència veritablement humana.

*El prevere es “regal” de Déu pel món quan a través de la seva existència concreta, el seu estil de vida, els seus gestos i paraules, contribueix a desvetllar el rostre trinitari de Déu; quan el seu “món personal” fa olor de misericòrdia, hospitalitat, entrega.

*El prevere és, finalment, “regal” de Déu pel món quan resa per ell, quan fa memòria en la seva oració de la conflictivitat inherent en el món, de les víctimes de les guerres, de l’injust repartiment dels béns, dels desastres naturals... Les paraules de Jesús sostenen l’impuls apostòlic del prevere, conscient que aquest afany neix del cor de Crist...”. Donem-ne gràcies a Déu, tot reforçant la nostra pregària per a que hi hagi més respostes a la seva crida al sacerdoci ordenat, i col.laborem, bonament , amb la institució que els forma: el seminari.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

DIA DEL SEMINARI 2011 I JORNADA DE PORTES OBERTES

 Es posible que tu navegador no permita visualizar esta imagen. Us faig avinent la carta que en motiu del Dia del Seminari ens adreça Mn. Emili Marlés, en qualitat de vice-rector i formador: “Benvolguts, el proper diumenge 20 de març celebrarem el dia del Seminari, és una bona ocasió per pregar pel nostre Seminari i per demanar al Senyor que envïi, a la nostra diòcesi i a tot el món, les vocacions al ministeri presbiteral que tant necessitem. Aquest curs hem tingut el goig que 6 dels nostres seminaristes han estat ordenats de preveres.

Un dels objectius del nou Pla Pastoral del nostre bisbat és el de fomentar la creació de grups de pregària vocacional. Us animem que promogueu aquests grups a les vostres comunitats (per exemple: oferint una Missa a la setmana per les vocacions, fent una vetlla de pregària vocacional amb els material que hi ha en la carpeta que us enviem...). Aquest any hem remodelat una part de la casa per fer 9 noves habitacions, ja que el Seminari ens quedava petit. Això ha suposat un fort increment en les nostres despeses. Us convidem que animeu a la generositat en la col·lecta especial pel Seminari d’aquest diumenge.

El dissabte 19 de març, tindrem la jornada de portes obertes. Hi són convidades totes les persones que estiguin interessades en conèixer el nostre seminari. Volem que es conegui més el Seminari per a que el puguem portar encara més al cor. Horari: De 9:00-13:00 i de 16:00-19:00. La visita s’inicia veient un petit vídeo sobre la vida del seminari,després els propis seminaristes mostraran les diferents estances de l’edifici. S’acabarà la visita amb una petita pregària a la capella i un pica-pica.

També hem creat un perfil Facebook anomenat “Amics Seminari Terrassa”, per donar a conèixer la vida del Seminari. Acollim amb goig aquesta invitació i preguem de tot cor perquè siguin cada vegada més joves els que responguin la crida de Déu a servir-lo en els germans com a preveres, i en la mesura de les nostres possibilitats, siguem generosos!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“PEL BAPTISME HEU ESTAT SEPULTATS AMB CRIST, I AMB ELL TAMBÉ HEU RESSUSCITAT”

Amb aquesta cita de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 2,12), encapçala el Papa Benet el seu missatge per a la Quaresma d’aquest 2011. Dimecres vinent, de cendra, encetarem aquest temps litúrgic, que ens portarà a la celebració de la santa Pasqua. Permeteu-me doncs, que subratlli alguns fragments de l’escrit del sant Pare, que ens poden ajudar a viure’l amb més sentit.

*”Un nexe particular vincula el baptisme amb la Quaresma com a moment favorable per a experimentar la gràcia que salva...En efecte, des de sempre, l’Església associa la vetlla pasqual a la celebració del baptisme: en aquest sagrament es realitza el gran misteri pel qual l’home mor al pecat, participa de la vida nova de Jesucrist ressuscitat i rep el mateix esperit de Déu que va ressuscitar Jesús d’entre els morts. Aquest do gratuït ha de ser revifat en cadascun de nosaltres, i la Quaresma ens ofereix un recorregut anàleg al catecumenat, que per als cristians de l’Església antiga, així com per als catecúmens d’avui, és una escola insubstituïble de fe i de vida cristiana: viuen realment el baptisme com un acte decisiu per a tota la seva existència...”

*”Per a emprendre seriosament el camí cap a la Pasqua i preparar-nos per a celebrar la resurrecció del Senyor –la festa més joiosa i solemne de tot l’any litúrgic -, què pot haver-hi de més adequat que deixar-nos guiar per la paraula de Déu? Per això l’Església, en els textos evangèlics dels diumenges de Quaresma, ens guia a un trobament especialment intens amb el Senyor, fent-nos recórrer les etapes del camí de la iniciació cristiana: per als catecúmens, en la perspectiva de rebre el sagrament del renaixement (baptisme), i per a qui està batejat, amb vista a passos nous i decisius en seguiment de Crist i en el lliurament més ple a ell...”

*”En síntesi, l’itinerari quaresmal, en el qual se’ns invita a contemplar el Misteri de la Creu, és conèixer Crist “tot configurant-me a la seva mort”(Fl 3.10),

per a dur a terme una conversió profunda de la nostra vida: deixar-nos transformar per l’acció de l’Esperit Sant, com sant Pau al camí de Damasc; orientar amb decisió la nostra existència segons la voluntat de Déu; alliberar-nos del nostre egoisme, superant l’instint de domini sobre els altres i obrint-nos a la caritat de Crist. El període quaresmal és el moment favorable per a reconèixer la nostra debilitat, acollir, amb una revisió de vida sincera, la gràcia renovadora de la penitència i caminar amb decisió cap a Crist...”.Que així sigui!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

JOVENTUT I PASTORAL DE LA SALUT

Dissabte passat l’Equip de Salut de la nostra parròquia vam tenir el goig de participar a la VI Jornada Diocesana de la Pastoral de la Salut a Caldes de Montbui, en la que es va parlar de joventut i pastoral de la salut, des de diverses vessants. Totes les aportacions van ser molt enriquidores. Subratllaria el testimoni emocionat d’un matrimoni la filla del qual va patir la malaltia de la bulímia. Com gràcies a la fe, a la relació amb Déu a través de la pregària i a deixar-se ajudar primer, i després a ajudar a d’altres famílies amb la mateixa situació, els ha permès tirar endavant amb esperança. Entre d’altres afirmacions, ens van compartir:“els pares sovint volem fer de metges, però només ho són els especialistes: psicòlegs i psiquiatres. El nostre paper és acompanyar, estar al costat de la nostra filla, però no podem portar la seva motxilla”; “no vulgueu agafar la filla amb la mà i arrossegar-la. Allargueu-li sempre la mà,i quan vulgui, ja s’hi agafarà”.

També va ser molt interessant el testimoni d’uns joves de la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa que els dissabtes al matí, de manera voluntària, van a la residència de les Josefines per estar amb els avis, preparant activitats per a ells i ajudant a les germanes a donar-los el menjar. Constataven que “rebien molt més del que donaven, sobretot alegria i confiança, i aprenien a valorar i agrair tot el que tenien”. Així aportaven el seu gra de sorra per a millorar la societat, al mateix temps que es formaven personalment, comunitàriament (eixamplant horitzons) i pastoralment, vivint la seva fe en Crist d’una manera activa, no només teòrica.

Anna Mª. Agustí, mestra i psicopedagoga, responsable dels Grups d’acompanyament al Dol de Lleida, i Montse Esquerda, Pediatra, doctora en medicina i psicòloga, Delegada de Pastoral de la Salut de Lleida, coautores del llibre “El nen i la mort. Acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada”, ens van parlar de l’acompanyament espiritual als joves en situacions de dolor, i de com apropar-nos als joves en malaltia o patiment. Per la seva importància i profunditat, en parlarem en un proper butlletí. Certament, vam tornar més conscients de l’estreta relació que hi ha entre la joventut i la pastoral de la salut.

Mn. Joan Làzaro i Padrós