I parlant especialment de l’Eucaristia, afirma que “la tensió escatològica de la litúrgia cristiana dóna un nou impuls al nostre caminar en la història, posa “una llavor de viva esperança en la dedicació quotidiana de cadascú a les seves pròpies tasques”. De manera que “el cristià és cridat a fer néixer un món nou, a posar bases sòlides de justícia i solidaritat, a suscitar la vertadera esperança en el cor dels vulnerables i exclosos de la societat globalitzada. Anunciar “la mort del Senyor fins que torni” (1Co 11,26), comporta per als qui participen en l’Eucaristia el compromís de transformar el món segons l’Evangeli, fan resplendir la tensió escatològica de la celebració eucarística i de tota la vida cristiana. “Jesús, Senyor, veniu” (Ap 22,20).
Així, “l'esperança que brolla de la litúrgia autèntica permet superar els sentiments de frustració i desengany com els de por i impotència. Déu no ha abandonat mai al món, i el condueix a la plenitud”. En aquest temps d’Advent, serà bo que també revisem com vivim les diferents celebracions litúrgiques, especialment l’Eucaristia, si efectivament deixem que enforteixin la nostra esperança, i l’encomanem, enfront al desencís, la resignació i la passivitat que a vegades sembla imposar-se al nostre voltant.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
