ANY SACERDOTAL (I)

En ocasió del 150 aniversari del naixement de Joan Maria Vianney, el papa Benet XVI ha convocat un Any Sacerdotal amb efectes a partir del divendres dia 19 de juny de 2009, solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, i que acabarà en la mateixa solemnitat de 201o. En la carta que el Sant Pare ha adreçat als preveres, ens diu: “Tinc present tots els preveres que amb humilitat repeteixen cada dia les paraules i els gestos de Crist als fidels cristians i al món sencer, identificant-se amb els seus pensaments, desitjos i sentiments, així com amb el seu estil de vida. No podem deixar de destacar els seus esforços apostòlics, el seu servei infatigable i ocult, la seva caritat que no exclou ningú. De Joan Maria Vianney, el Capellà d’Ars, el Papa remarca unes característiques que ens poden fer molt de bé a tots els germans sacerdots: “La seva total identificació amb el seu ministeri. En Jesús, persona i missió tendeixen a coincidir... Amb humilitat, també el sacerdot ha d’aspirar a aquesta identificació... Ensenyava als parroquians sobretot amb el testimoniatge de la seva vida. Del seu exemple aprenien els fidels a pregar...” La seva identificació amb el sacrifici de la creu el portava de l’altar al confessionari, afirmant que “no és el pecador el qui torna a Déu per demanar-li perdó, sinó Déu mateix que va rere el pecador i el fa tornar a Ell”. A més a més va saber “fer-se present” a tot el territori de la seva parròquia: visitava sistemàticament els malalts i les famílies; organitzava missions populars i festes patronals, recollia i administrava diners per a les seves obres de caritat...s’interessava per l’educació dels nens... i cridava els laics a col·laborar amb ell”.

Aprofitant l’avinentesa de l’ordenació diaconal de Mn. Xavier Sanchiz, de camí cap el presbiterat, preguem perquè neixin noves vocacions al sacerdoci, i perquè els preveres renovem dia a dia la donació a Crist i a l’Església en bé dels germans, que van inspirar al Sant Capellà d’Ars.

EN MOTIU DE L’ORDENACIÓ DIACONAL D’EN XAVIER

El proper dia 24 de juny, a les 18:00 h de la tarda, a la Catedral de Terrassa tindrem el goig de celebrar l’ordenació de diaca d’en Xavier, el nostre seminarista, i d’en Ricard, de mans del Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses.

L’origen del servei diaconal el trobem en les primeres comunitats cristianes, en temps dels apòstols, quan aquests, desbordats per l’augment de deixebles, no donaven l’abast :“Llavors els Dotze van convocar l'assemblea de tots els deixebles i els digueren. No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les baúles. Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca. Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula. La proposta va agradar a tota l'assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els van presentar als apòstols, i aquests,després de pregar, els imposaren les mans.”(Fets 6,2-6). Vint segles més tard, el papa Pau VI, en un document titulat “Ad pascendum”, definia el diaca com “l’animador del servei”, és a dir, de la “diaconia” de l’Església en les comunitats cristianes locals, signe i sagrament del mateix Senyor Jesucrist, “que no vingué per a ser servit sinó per a servir”. Efectivament, el diaca està cridat a servir en l’àmbit de la celebració litúrgica, administrant els sagraments del baptisme i del matrimoni, oficiant funerals i enterraments; en l’àmbit de la Paraula, proclamant-la i predicant-la; i en l’àmbit de la caritat, servint amorosament als més necessitats. Benvolgut Xavier, a tot això et crida el Senyor en aquest nou pas. I et dóna la força del seu Esperit Sant, per fer-ho. En l’ordenació, el Bisbe et dirà: “Rep l’evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger; i creu el que llegeixis, ensenya el que creus, practica el que ensenyis”. Amb Ell segur que ho faràs.

Que Déu et beneeixi!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL VALOR DE LA PARTICIPACIÓ. CAMPANYA DE CÀRITAS-CORPUS

En aquesta solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en que fem memòria que Crist, se’ns dóna del tot com aliment, diada de comunió i de caritat, Càritas, ens adreça aquestes paraules: La campanya de Càritas d’aquest any vol cridar l’atenció sobre un futur en valors . En concret per el Corpus 2009, posa en relleu el valor de la PARTICIPACIÓ, per això us llegim el testimoni d’una voluntària que en aquest cas concret fa referència a l’atenció dels infants al sortir de l’escola, com podria ser dels que fan temes d’inserció laboral , de repartiment d’aliments, d’acompanyament d’avis..., etc. Escoltem-ho:

“Jo participo en el voluntariat de Càritas dins el projecte de reforç educatiu, en el barri de la Cogullada. Generalment venen uns 15 nens i nenes, tots magrebins. Primer juguen una estona, després els hi donem berenar i finalment durant una hora els ajudem en les tasques de l´escola.
Els inicis no van ser gens fàcils per a mi. Em vaig trobar amb uns infants que cridaven molt, s'enfilaven per sobre les taules, etc.. Jo volia aplegar, doncs no em veia capacitada per fer aquest voluntariat, però des de Càritas i els meus companys voluntaris em van animar a seguir.

Durant aquest tres anys que porto en aquest voluntariat he anat estimant cada dia més aquests nens i nenes. Tenen les mateixes inquietuds, juguen i canten com tots els altres nens.
També he tractat amb algunes de les seves mares, doncs els vénen a acompanyar i a buscar. El concepte que jo tenia de la dona magrebí m´ha canviat totalment. He pogut comprovar com es preocupen pels seus fills i l’interés que tenen perquè aprenguin i facin bé els treballs de l'escola i com agraeixen la nostra tasca.
Crec que seria bo que tothom intentés de tractar amb persones d´altres ètnies. Ampliaríem el nostre nivell cultural i alhora els miraríem amb uns altres ulls, molt més humans i generosos.
Animo a qui pugui, que destini una part del seu temps al voluntariat, us asseguro que recompensa.”

En la mesura de les nostres possibilitats, siguem generosos!

L’ESPERIT DE CRIST CRIDA: “ABBÀ, PARE!” (Ga 4,6)

En la festa de la Santíssima Trinitat, l’Església celebrem el Dia, anomenat, “Pro Orantibus”, en recordança de totes les persones que han consagrat la seva vida a l’oració, els religiosos i religioses de vida contemplativa. Necessitem de la seva pregària, i ells necessiten de la nostra, especialment per a demanar, tal i com ens anima a fer Mn. Arenas, Delegat Episcopal per a la Vida Consagrada; que neixin noves vocacions, a fi que els nostres Monestirs puguin continuar essent amb la seva presència i la seva pregària ”Seminaris d’edificació del Poble cristià”. Us donem les gràcies pel molt que feu a favor nostre i us encomanem a Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Que no us manqui mai el seu ajut.