DECÀLEG DAVANT LA CRISI

   Com ja sabeu, el dissabte 22 de desembre, Mn. Josep    Maria Fisa,  consiliari de Justícia i Pau i rector de la Parròquia Verge del Carme de Sant   Joan Despí, ens va presentar l’experiència pastoral de solidaritat, anomenada Solidança, i entre altres coses, ens va entregar un decàleg davant la crisi, que pel seu interès, us fem avinent:

“1. La crisi és a tots nivells, no únicament l’econòmic. Per la responsabilitat es concentra allà on hi ha el poder econòmic i les transaccions mercantils.

 2. Les conseqüències s’han anat aproximant: del tercer món cap al  primer i del quart cap a amplis sectors socials propers. Atur.                              

3. Hi ha una consciència creixent per part de la ciutadania que les coses haurien de funcionar millor. Que cal canviar models i estructures econòmiques, de mercat, de control polític. D’acord amb els drets de les persones. Indignats .      

4. Ara hi ha una alerta col.lectiva, però  ja fa temps que moltes personalitats i entitats i iniciatives avisaven i denunciaven problemes urgents: precarització laboral, desnonaments, drets socials retallats.

5. Moltes respostes i encara poques: Informació i denúncia (plataforma habitatge, Ada Colau); sense sostre (cens que s’ha fet amb voluntaris d’entitats); Migrastudium; Respostes socials: manifestacions; xarxes socials (blogs),            twiter...webs, Awaaz; Respostes polítiques: programes partits, sindicats., mobilitzacions..;  Alternatives laborals solidàries, cooperatives...

6. Camps de l’economia social que són també resposta. I empreses que han entrat en la responsabilitat social, contractant persones amb dificultats específiques, conciliant problemes familiars. Centres especials de treball.

7. Podem construir algunes alternatives financeres, encara que siguin, de moment, gairebé testimonials. La banca ètica. La banca cívica. La banca no especulativa. FIARE, TRÍODOS, COOP 57, FETS...

8. Hi ha tot un camp personal enorme de caminar en la sostenibilitat individual, familiar, social, d’entitats... Austeritat.  Solidaritat. Voluntariat. Informació compartida. Serveis d’intercanvi. Banc de Temps.

9. El Tercer Món sempre està en crisi. També és aquí. També  podem actuar allà: Kassumoy. Fadnema. Soliguai, Cooperació i agermanaments.

10. El canvi comença per nosaltres mateixos. De xip. De valors. D’estil de vida. De tota persona...material i espiritual. De la relació amb la casa-mare-planeta.

***Aquests 10 manaments es resumeixen en dos: canvi de model de vida, menys consumista i mercantil ;  i canvi d’objectius: Persona i bé comú”.                                   

      Tinguem-ho ben present en el nou any que ben aviat encetarem.

                                                                                                                                                                  

                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

NADAL SOLIDARI

   Amb tota la raó, Càritas (Arxiprestat Terrassa), en el manifest d’aquesta   campanya de Nadal, que la setmana passada publicàvem íntegrament, reivindica davant dels poders polítics i econòmics que les persones són el més   important, que l’economia ha d’estar al servei de les persones, i no a l’inrevés. Tal i com també  remarca el  manifest, tots tenim la responsabilitat de revisar el   nostre estil de viure,  per apropar-lo a la senzillesa i a la comunió fraterna, amb les que, per exemple i salvant les distàncies, vivien  les    primeres comunitats cristianes:“Tots els creients vivien units i tot ho tenien al    servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú... A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor” (Ac 3,42.44-46).

   Gràcies a Déu, cada vegada són més les   iniciatives que sorgeixen, especialment  per Nadal, amb l’objectiu que ningú es quedi al marge del camí i al mateix temps de conscienciar-nos que cal que compartim allò que som i tenim, ja sigui a través de concerts, xerrades, recaptes, col.lectes...                                     

   Aquest dissabte, Mn. Fisa, rector de la Parròquia Verge del Carme de Sant Joan Despí i Consiliari de Justícia i Pau de Barcelona ens ha parlat d’una altra experiència    pastoral de  solidaritat, de provada solvència i durada,    anomenada “Solidança”: nom que rep l’associació sense afany de lucre, creada el 1997 i dedicada a la inserció sociolaboral de  persones en situació de vulnerabilitat social, i que l’any 2006 creà una empresa d’economia social ”Solidança Treball, EI” que ofereix serveis al sector  ambiental. 

   El seu testimoni engrescador, demostra que un món millor és possible i que entre tots el podem assolir.

                                                           

                                                                                                                    Mn. Joan Làzaro i Padrós

“mira’m als ulls i digues que puc comptar amb tu”

Aquest és el lema de la Campanya de   NADAL de CÀRITAS, i que motiva la col.lecta que diumenge vinent, dia 23 de desembre, farem en favor d’aquesta institució  eclesial, a través de la qual  s’ajuda a tantes persones necessitades, ja sigui per atendre les seves mancances més immediates i bàsiques: alimentació,         habitatge;  com per procurar que rebin una formació que els permeti trobar feina  i superar les dificultats en les que es troben.  A continuació us fem avinent el manifest  de Càritas,    redactat per aquesta ocasió:

     “El model econòmic i social que regeix els destins del   nostre món provoca víctimes innocents especialment ens els col·lectius més  desprotegits de la societat.  Hi ha milions de    pobres, aturats, retallades en despesa social, vulneració de drets...

     S’havia fixat l’any 2015 com a data en què la pobresa i la fam del món quedarien eradicades; és evident que estem ben lluny de complir amb aquest objectiu.

   Des de Càritas volem reivindicar davant els poders polítics i econòmics que les persones són el més important. L’economia ha d’estar al servei de les persones, no les persones al servei de         l’economia.

   En general hem tingut  el desig de viure en la riquesa, per damunt de les nostres possibilitats, i això ens ha conduït a un endeutament i una crisi econòmica global que no és fàcil de     solucionar i gestionar.

   Hem d’anar a un estil de viure diferent : No hem d’estar sotmesos al consumisme, a l’afany de tenir i posseir, al viure acceleradament sense pensar en les coses importants de cada dia.   

      Si vivim amb senzillesa, més units els uns als altres i preocupats pel bé  comú,  podrem fer possible un món millor.

     Des de Càritas volem proposar a tothom el viure senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure.”  Que així sigui!!!

                                                                                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós

SALUTACIÓ DEL NOSTRE SEMINARISTA: ALBERT

   Estimada comunidad de la parroquia de San Cristòfor. Os escribo estas palabras como signo de agradecimiento por vuestra acogida, me habéis aceptado como un miembro más en la Parroquia. Es    verdad que mi idioma de origen es el árabe, pero con  la ayuda del Espíritu Santo y de las personas que me han ayudado, he aprendido a hablar en castellano, y también estoy aprendiendo el catalán,    para que pueda atender a  cada uno con su idioma nativo. Además, como,  si Dios quiere, en el futuro seré sacerdote, es bueno poder celebrar contando con la riqueza de las dos lenguas.                 

     En realidad la vocación sacerdotal aunque el fin es el sacerdocio, para todos Dios tiene una  llamada, cada uno tiene una invitación peculiar. Nos narra la Biblia la llamada de (Jeremías 1,4-7): ”dijo Dios,  antes que te formase en el vientre te conocí, y antes que      nacieses te santifiqué, te di por profeta a las naciones.  Y yo dije: ¡Ah! ¡ah, Señor Dios! He aquí, no sé hablar, porque soy niño.  Y me dijo Dios: No digas: Soy un niño; porque a todo lo que te envíe irás tú, y dirás todo lo que te mande". Y si leemos la vocación de Samuel, Dios lo llamó desde su infancia. Mi llamada se ha ido formando  poco a poco: a través de mi familia, que fueron los que sembraron en mí la fe a través de su testimonio de vida. Todos los domingos asistía a la misa. Me inicié como  monaguillo a los 8 años, más tarde a los 14 años estuve estudiando 4 años para sacar los estudios de catequista. Me encargaba de la catequesis el fin de semana, colaboraba en la  misa para los niños, después tocaba el órgano y hacía ensayo con los niños, después hacíamos  la catequesis.

     Más tarde realicé, en el seminario de mi país, la carrera de filosofía;  después vine a España en  el año 2005, y estudié 4 años de  teología en Martí-Codolar, centro de los salesianos  y cursé 2 años más en la Facultad de la Teología. Al finalizar la  carrera teológica, realicé un postgrado de Psicología (psico-análisis) en la Universidad de Barcelona (2011-2012). Actualmente  he vuelto otra vez a la facultad de teología de Catalunya, para  hacer la especialización en  Liturgia.                                                                                                                                          

                                                                                                                         Albert Mikhail

VENIU, VENIU, OH EMMANUEL!

   Així comença un dels himnes que  cantarem en  aquest temps d’advent, bo i encetant un nou any litúrgic,   en el transcurs del qual, com Església, farem el memorial dels misteris de la vida de Jesucrist, tot preparant-nos per a tornar a celebrar i viure la seva primera vinguda entre nosaltres. Enguany seguirem el relat  de l’evangelista sant Lluc.

Déu es fa “Emmanuel”, Déu amb nosaltres, en  Jesucrist, i amb Ell i en Ell  ens demostra l’amor sense límits que ens té, donant-nos la vida del seu Fill   en la seva passió i mort, i ressuscitant-lo  d’entre els morts.

   I de Jesucrist rebem una invitació molt clara: Estigueu atents! Vetlleu!. Ell vol néixer de nou entre     nosaltres, vol fer estada dins el nostre cor.  Hem d’estar apunt per a rebre’l, sigui l’hora que sigui.

Això passa per entomar la tasca que Déu ens encomana: viure l’Evangeli. No podem adormir-nos i  esperar que la facin d’altres.   Comença  a l’entorn més proper: la nostra família, els companys de treball, els   veïns, la parròquia, el barri, la ciutat... El Senyor compte amb   nosaltres per a fer un món millor. Que quan Ell vingui no ens trobi adormits o distrets.                         

   Estiguem alerta, doncs,  i aprofitem  aquestes quatre setmanes d’Advent per a posar-nos les piles. Bon Advent a tots!                    

                                                                            Mn. Joan Làzaro i Padrós

SÓN DRETS, NO PAS REGALS . CAP PERSONA SENSE LLAR

   Aquest diumenge dia 25 de novembre, en el marc de la   Campanya CAP PERSONA SENSE LLAR 2010-2015, Càritas, juntament amb la col·laboració de la Federació d’Entitats de suport a les Persones Sense Llar i la Xarxa d’Atenció a les     Persones Sense Llar, commemoren la 20a edició de les seves campanyes. En el fullet informatiu editat per aquesta ocasió, afirmen que “són vint anys sensibilitzant i denunciant la realitat quotidiana de les persones en situació de sense llar i la dificultat en el seu accés als drets fonamentals. Han estat molts els murs que ha calgut escalar o enderrocar per tornar a conquerir la dignitat d’aquestes persones, que als ulls de la major part de la societat “semblen invisibles”, però no ho són”. En el moment actual, de forta crisi econòmica, de retallades, en que es restringeixen les lleis que garanteixen els serveis socials, s’endureixen les condicions d’accés a rendes bàsiques/mínimes; es limita la durada de les prestacions; i es condiciona la tramitació dels papers en funció de la residència legal i empadronament; ja ens podem imaginar que el panorama s’agreuja tremendament.                                           

   A aquesta dramàtica realitat, li hem d’afegir la d’aquelles persones, que s’han quedat sense llar en ser desnonades a instància dels bancs creditors de la hipoteca amb que van comprar l’habitatge, els quals no es conformen en saldar el deute amb el retorn de la finca (la dació en pagament), condemnant als seus antics clients a la misèria, perquè  ningú més els oferirà crèdit mentre figurin a la llista de morosos.  Per aquestes persones i les seves famílies es nega el rescat que sí s’ofereix a mans plenes als bancs i caixes, coautors  de la crisi que ens afecta. Mentre moltes persones no tenen llar o es queden sense ella, milers i milers de pisos propietat d’aquestes entitats financeres resten buits i desocupats.  Són situacions injustes, que clamen al cel. Com a cristians i ciutadans, hem de demanar  a qui correspongui, que prengui les mesures que calguin per a eradicar-les.

                                                                                                Mn. Joan Làzaro i Padrós

CONFIRMAR LA FE REBUDA

   Aquest dissabte, dia 17 de novembre, quatre joves de la nostra parròquia: l’Andrea, el Jonathan, el Jonathan i   l’Àlex; i un matrimoni format per la Lourdes i el Cristian, reben el sagrament de la Confirmació de mans del          Sr. Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses. Pel Baptisme, la porta d’entrada a la fe segons ens recorda el Papa Benet XVI en  la carta apostòlica “Porta Fidei” amb la que convoca l’Any de la Fe; ja eren fills de Déu i cristians, però amb la Confirmació renoven la decisió de viure com a seguidors de Jesús. Això comporta  incorporar-se de manera  plena a l’Església amb el desig de ser-ne un membre més actiu i responsable.      

    Havent rebut el Baptisme i la Confirmació i també      l’Eucaristia, completen la seva “iniciació”  cristiana. Però justament perquè parlem d’“iniciació”, el camí de creixement en la fe com a cristià continua i es renova dia a dia. Per això, no podem viure la Confirmació com una mena de llicenciatura o d’acabament, sinó com una fita important en el camí, que ha  de seguir endavant al costat de    Jesús i de la seva Església, enmig del món. Aquesta és la invitació que fem als qui es confirmen: que no deixin el grup, que  perseverin en la fe, i que alhora es plantegin, després d’haver rebut molt de la comunitat, què poden aportar-li ells: esdevenir animadors, catequistes i/o       monitors d’altres  joves i infants que venen darrera...

    Certament, quan parlem de la nova evangelització, ens adonem que els joves, si se’ls acompanya i es vetlla per la seva formació humana i cristiana, són els millors evangelitzadors dels altres joves.  Encomanem-los al Senyor, i tant de bo que, amb el seu ajut,  ho anem assolint!            

                                                                                                                        Mn. Joan Làzaro i Padrós

  

PER QUÈ EVANGELITZAR?

   Aquesta és la pregunta que es fa Enzo Bianzi, prior de Bose en el seu  escrit “Per què (i com) evangelitzar davant      l’indeferentisme i el pluralisme religios” , en la Trobada europea sobre l’evangelització a París, el 27 d’octubre de 2004. Per la seva claredat, permeteu-me que us en comparteixi        algunes idees centrals: *Certament, l’Evangelització té com a finalitat la salvació dels homes, però aquesta salvació, de la que solament Déu és el protagonista i que solament Déu pot concedir, ha de ser replantejada... *Déu s’ha fet  home perquè l’home esdevingui veritablement home, home com Déu l’ha volgut i l’ha creat, home que té com a imatge el Fill, home que ha estat salvat del mal i de la mort i que participa de la mateixa vida divina (2Pe 1,4). *Jesús ha vingut a salvar, és cert, ha vingut enmig nostre perquè nosaltres esdevinguéssim Déu, però també podríem dir que ha vingut per mostrar-nos la vida humana autèntica, viscuda com una obra d’art, com una obra mestra, digne del Creador. Per consegüent, no hi ha cap missió pastoral que no es preocupi de formar homes i dones perquè assumeixin com a pròpia la vida humana de Jesús, una vida bella, bona, i feliç: avui, la forma d’evangelització més quotidiana i alhora més eloqüent consisteix en la realització d’aquesta vida humana conforme a la de Jesús... *Aquí i enlloc més apareix el fonament de l’evangelització: en aquesta narració de l’amor que ha estat Jesús, mort per a tots els homes i ressuscitat per la força de l’amor viscut fins a l’extrem. Evangelitzar ...és narrar Jesucrist com  aquell que ha “evangelitzat” Déu –és a dir, l’ha  convertit en una “bona notícia”- i ha evangelitzat l’home, vivint ell mateix  en la      història i en la condició humana i revelant d’aquesta manera a cadascú la seva autèntica naturalesa de “salvats”... *D’aquesta veritat-experiència, els cristians n’han de ser testimonis i anunciadors enmig dels homes... 

   Tinguem-ho ben present en aquest Any de la Fe  en que es parlarà molt de la “Nova Evangelització”.

                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL CATECISME: UN FRUIT DEL CONCILI

   
   Vint anys més tard de l’obertura del Concili Vaticà II, això és, el dia 11         d’octubre de 1992, el Papa Joan Pau II  presentava la constitució apostòlica “Fidei Depositum”, per a la publicació del Catecisme de l’Església Catòlica escrit en aplicació de l’esmentat Concili.  És el fruit de sis anys           d’intens treball i d’una amplíssima col·laboració. L’any 1986 Joan Pau II va constituir una Comissió de dotze cardenals i bisbes, presidida pel cardenal Joseph Ratzinger,  avui Benet XVI, més un Comitè de redacció de 7 bisbes. El projecte va ser objecte d’una amplia consulta que va conrear una acollida considerablement favorable per part de l’Episcopat. L’objectiu d’aquest Catecisme va ser presentar “fidel i orgànicament l’ensenyament de la    Sagrada Escriptura, de la Tradició viva en l’Església i del Magisteri autèntic, així com l’herència espiritual dels Pares, dels sants i santes de l’Església, per a permetre conèixer millor el misteri cristià i re avivar la fe del Poble de Déu”. S’estructurà en quatre parts, articulades entre si: 1ª) el misteri cristià és objecte de la fe; 2ª)és celebrat i comunicat en les accions litúrgiques; 3ª)està present per a il·luminar i sostenir als fills de Déu en el seu obrar; 4ª)és el fonament de la nostra oració, quina expressió privil.legiada és el “Pare Nostre”; 4ª) que expressa l’objecte de la nostra petició, de la nostra lloança i de la nostra intercessió.                                                                                                                                                

   Més endavant n’anirem desgranant més àmpliament el seu contingut, així com el dels documents més significatius del Concili Vaticà II. 

         

                                                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós