Aquesta és la pregunta que es fa Enzo Bianzi, prior de Bose en el seu escrit “Per què (i com) evangelitzar davant l’indeferentisme i el pluralisme religios” , en la Trobada europea sobre l’evangelització a París, el 27 d’octubre de 2004. Per la seva claredat, permeteu-me que us en comparteixi algunes idees centrals: *Certament, l’Evangelització té com a finalitat la salvació dels homes, però aquesta salvació, de la que solament Déu és el protagonista i que solament Déu pot concedir, ha de ser replantejada... *Déu s’ha fet home perquè l’home esdevingui veritablement home, home com Déu l’ha volgut i l’ha creat, home que té com a imatge el Fill, home que ha estat salvat del mal i de la mort i que participa de la mateixa vida divina (2Pe 1,4). *Jesús ha vingut a salvar, és cert, ha vingut enmig nostre perquè nosaltres esdevinguéssim Déu, però també podríem dir que ha vingut per mostrar-nos la vida humana autèntica, viscuda com una obra d’art, com una obra mestra, digne del Creador. Per consegüent, no hi ha cap missió pastoral que no es preocupi de formar homes i dones perquè assumeixin com a pròpia la vida humana de Jesús, una vida bella, bona, i feliç: avui, la forma d’evangelització més quotidiana i alhora més eloqüent consisteix en la realització d’aquesta vida humana conforme a la de Jesús... *Aquí i enlloc més apareix el fonament de l’evangelització: en aquesta narració de l’amor que ha estat Jesús, mort per a tots els homes i ressuscitat per la força de l’amor viscut fins a l’extrem. Evangelitzar ...és narrar Jesucrist com aquell que ha “evangelitzat” Déu –és a dir, l’ha convertit en una “bona notícia”- i ha evangelitzat l’home, vivint ell mateix en la història i en la condició humana i revelant d’aquesta manera a cadascú la seva autèntica naturalesa de “salvats”... *D’aquesta veritat-experiència, els cristians n’han de ser testimonis i anunciadors enmig dels homes...
Tinguem-ho ben present en aquest Any de la Fe en que es parlarà molt de la “Nova Evangelització”.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
