PEREGRINAR A MONTSERRAT

   Enguany la parròquia de Sant Pere de Terrassa  presideix la Romeria a Montserrat de l’Arxiprestat de Terrassa que farem  diumenge vinent, dia 5 d’octubre. A continuació us faig avinent l’escrit que Mn. Antoni Deulofeu, rector de St. Pere,  ens adreça motivant aquest romiatge, amb el títol: “Peregrinar a Montserrat”: 

“Cada matí, a Terrassa, podem gaudir d’un diàleg preciós: St. Llorenç del Munt i Nostre Senyora de Montserrat. És com si la natura fos el temple que aixopluga tots els anhels, totes les angoixes, totes les esperances, totes les joies.

Des de les esglésies de Sant Pere, sentim l’arrel dels segles, el batec de 1750 anys vivint en Crist. Per això, enguany, en presidir la romeria d’Argebruna, us demanem el pa de cada dia, perquè, malauradament, anem perdent la seguretat de tenir-lo. Marona, et demanem un sostre, perquè són masses els qui tenen la dura incertesa i fins i tot la dura realitat de no tenir-lo assegurat. Mare, els dies estan embogits i mirant la nostra gent, les nostres famílies, els nostres infants, els nostres joves, els nostres avis, hi ha massa ferides, dignitats trencades, injustícies silenciades, pobresa silent. Mare, que aprenguem a ser poble, poble de la fe i, guiats pel teu Fill, sapiguem, no de paraula sino amb fets, compartir el pa de cada dia i el pa de l’Eucaristia, perquè sense el cos del teu Fill, nosaltres deixen de ser humanitat nova, esperança viva i amor en tot.” Mare de Déu de Montserrat, pregueu per tots!!!                      

                                                                                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós

A PUNT D’ARRENCAR LA CATEQUESI: FEM-HO JUNTS, EN FAMÍLIA

      La setmana vinent començarem les inscripcions a la Catequesi, els dies 24 i 26 de setembre i el 1 i 3 d’octubre, de 17:30 a 19:30 h  a  les  Sales Parroquials, i el dissabte dia 11 d’octubre, a les 19:15 h,  arrencarà amb la Missa Familiar d’inici de curs. Ens agradaria que tots ens hi sentíssim partícips: els infants, les famílies, els Catequistes i la gran  família de la parròquia de Sant Cristòfor.  Perquè aquest procés necessitem fer-lo junts, en família, participant-hi activament, per a créixer en l’amistat amb aquell que ho dóna tot per  nosaltres: Jesús, camí, veritat i vida; i que ens ajuda a donar el millor de nosaltres mateixos en bé de tots.                                          Voldria compartir-vos unes paraules del Papa Francesc,  de la seva exhortació: “Evangelii gaudium-La  joia  de l’Evangeli”, en les que afirma: “En boca del catequista torna a ressonar sempre el primer anunci (kerygma): <<Jesucrist t’estima, va donar la vida per salvar-te, i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te>>...És el primer en un sentit qualitatiu, perquè és   l’anunci principal, aquest que sempre hem de tornar a escoltar de diverses maneres i aquest que sempre hem de tornar a anunciar d’una forma o d’una altra al llarg de la catequesi, en totes les seves etapes i moments. Per això també <,ha de créixer en la consciència de la seva permanent necessitat de ser evangelitzat” (nº 164). El Papa subratlla que al costat de l’anunci de la Paraula cal “una adequada ambientació i una atractiva motivació, l’ús de signes eloqüents, la seva inserció en un ampli procés de creixement i la integració de totes les dimensions de la persona en un camí comunitari d’escolta i de resposta”  (nº166). I encara afegeix: “És bo que cada catequesi presti una especial atenció al “camí de la bellesa”. Anunciar Crist significa mostrar que creure en ell i seguir-lo no és sols una cosa veritable i justa, sinó també bella, capaç de curullar la vida d’una nova resplendor i d’un goig profund, fins enmig de les proves” (nº 167). Finalment, ens diu que la proposta moral de la Catequesi “invita a créixer en l’estil de vida de l’Evangeli...Però més que com a experts en diagnòstics apocalíptics o obscurs jutges...,és bo que puguin veure’ns com a joiosos missatgers de propostes superadores, custodis del bé i de la bellesa que resplendeixin en una vida fidel a l’Evangeli” (nº168). Fem-ho possible entre tots!                                                                                                                                                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós

NO DEIXEM DE PREGAR PER LA PAU

   El mes d’agost es reuní en la nostra Parròquia el Consell Interreligiós de Terrassa, i acordà un comunicat públic davant la violència exercida a diverses parts del món; que ara us transcric, perquè ens sigui un estímul per a continuar pregant i treballant incessantment per la pau:  

 “El Consell interreligiós de Terrassa, integrat per l'Arxiprestat de Terrassa (Església Catòlica), la Comunitat Bahá’í, la Comunitat Musulmana i les Esglésies Evangèliques emet el següent comunicat a l’opinió   pública:       Constatem un augment considerable de la violència exercida a diverses parts del món i de manera extremament cruel.

Denunciem que:

1r. Aquesta violència tan salvatge s’exerceix en nom de Déu, tot adduint fervor religiós, cosa que no és res més que una excusa per justificar l’injustificable. Es tracta de grups totalitaris que pretenen imposar règims polítics dictatorials amb aires de teocràcia.

2n. La riquesa està injustament repartida a nivell mundial cosa que afavoreix l’acceptació i el suport que aquests moviments totalitaris troben en una part de la població dels llocs concrets en què actuen.                

Vist això el Consell acorda el següent:

1r. Emetre la nostra condemna més enèrgica contra tota mena de violència, salvant la legítima defensa, i encara proporcionada a la magnitud de l’atac, i més la que es pretén justificar adduint motius religiosos, tant en el present com en el passat. Tothom té dret inalienable a la vida i la integritat física.

2n. Recordar que és una prioritat del Consell la defensa i la promoció del dret a la llibertat de consciència, que inclou la llibertat religiosa, cosa que vol dir que tothom té dret d’adherir-se a la confessió religiosa que lliurement decideixi i a l’exercici privat i públic del culte corresponent, sense més  limitació, en una societat democràtica, que el respecte a la llei.

3r. Reafirmar el nostre compromís de treballar per l’harmonia interreligiosa i la pau social a la nostra ciutat. Terrassa, 17 d’agost del 2014.”              

                                                                                         Mn. Joan Làzaro i Padrós

TOT POSANT-NOS APUNT! !!

     Albirem un nou curs ple de reptes personals i col·lectius. De mica en mica ens anem posant apunt per reprendre tot el que durant l’estiu ha pres un ritme més pausat o simplement, s’ha aturat. Tant de bo que hàgim   pogut carregar piles, renovar forces i plens de Déu, de la força del seu  Esperit Sant, ens hi tornem a posar amb joia, la joia  de l’Evangeli.

     Les nostres famílies van recuperant també el ritme habitual. D’aquí a pocs dies, els infants tornaran  l’escola, els joves a l’institut i a la universitat. Tant de bo que molts d’ells, també se sentin cridats a conèixer Jesús, i a participar de la vida de la seva gran família, l’Església, la parròquia, en les diferents possibilitats que se’ls ofereixen: Catequesi, KTCLUB, Confirmació, Moviment de Joves, Esplai... Què important que és la família, cèl·lula bàsica en la nostra societat, i de la que en parlarem força a partir del mes d’octubre, amb la convocatòria del Sínode per part del Papa Francesc.

   No podem oblidar a tantes persones que continuen  patint en les seves carns les nefastes conseqüències de la crisi: sense treball, sense una llar estable..., i el que és més greu, sense esperança en un futur millor. No deixem de fer tot el que estigui al nostre abast, cadascú des de la responsabilitat que li correspon, per donar-hi una resposta adequada.

   I a pocs dies de celebrar la Diada Nacional del poble de Catalunya,  vull fer memòria del document dels nostres bisbes “Al  servei del nostre    poble”(ASNP), redactat en commemoració del 25è aniversari d’un altre document emblemàtic “Arrels Cristianes de Catalunya”(ACC), en que afirmen: “reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església” (nº4 en relació al nº 8ACC) .                   I afegeixen: “Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia “(n.5).  Sobre aquesta base,  són ben adients les paraules del Bisbe de Girona, en la glossa d’aquest diumenge: “Cal  defensar el que sincerament creiem que és millor per als ciutadans, però alhora ens cal ser respectuosos, justos, amables envers les persones i els grups que tenen diverses postures en relació amb Catalunya i el seu encaix amb Espanya. Tanmateix, cal sempre el discerniment, la informació, el raonament i la possibilitat de decidir...Conèixer què desitgem els ciutadans és fonamental per assumir decisions, siguin les que siguin, i per configurar el present i el futur”.                                  

                                                                         Mn. Joan Làzaro i Padrós