LA MEMÒRIA DE CÀRITAS

Aquests dies s’han presentat les memòries de Càritas de la Província Eclesiàstica de Barcelona i de l’Arxiprestat de Terrassa. Les trobareu juntament amb la fulla diocesana. Us animo a que les agafeu i les llegiu detingudament. Ens ajudarà a ser més conscients del molt que es fa i del molt que encara queda per fer.

Una vegada més hem de subratllar la tasca de denúncia profètica i acció evangèlica que fa aquesta entitat de l’Església, mostrant una de les vies més solvents per canalitzar la nostra “indignació” davant la crisi, la pobresa, les injustícies, els abusos de poder i la corrupció. És ben veritat, que quan hi col·laborem, Càritas “és el braç que arriba on personalment nosaltres no arribem”. Com se’ns deia en l’escrit que publicàvem la setmana passada, hi ha moltes maneres de col·laborar-hi. Val la pena recordar, que a la nostra parròquia hi ha un grup de voluntaris acompanyants de la gent gran, que destina una part del seu temps a ajudar i fer companyia a persones que estan soles, amb el guiatge de l’Andrea, l’assistent social. Precisament dimarts passat celebràvem tots junts, acompanyants i acompanyats, el fi de curs, compartint una estona festiva en el Centre Parroquial, amb un petit refrigeri i el cant generós del “Trio Sant Cristòfor”. També hi ha un grup de voluntaris que prepara i reparteix aliments a les persones necessitades del barri, que les assistents socials de Càritas i municipals envien a la parròquia. Cada dijous, de 9:00 a 10:30 es fa aquest servei, en aquests moments tant necessari. A tall d’ exemple, el mes de maig, es van repartir 335 lots, destinats a 113 famílies. Si esteu interessats a participar-hi podeu adreçar-vos a un servidor o a alguns dels voluntaris. També podem donar-hi suport, amb la pregària i a través de les nostres aportacions econòmiques, a fi que Càritas ho canalitzi en forma d’ajut material i de formació (ensenyar a pescar) per a que tota persona necessitada, pugui trobar la manera de guanyar-se la vida dignament.. Permeteu-me que acabi donant-vos les gràcies per la vostra generosa aportació a la col.lecta de Càritas de Corpus que vam fer la setmana passada: 749 e. Què Déu us beneeixi!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“LES COSES IMPORTANTS ES FAN DE COR”

Us faig avinent l’escrit que Càritas de l’Arxiprestat de Terrassa ens ha fet arribar en motiu de la campanya d’enguany:

“Germans i germanes: Sol passar aquests darrers temps, que els que fem servei a Càritas, la gent ens interpel·la i ens diu: - Teniu molta feina a Càritas , oi?, Com us ho feu?.

Què és Càritas?. Mireu Càritas , ja ho sabeu, és l’obra social de l’Església, i un dels espais , on els creients tenim la possibilitat de complir amb el deure de l’Amor. Realment els darrers anys, han estat anys d’una forta demanda a la qual responem, tal com us hem anat dient , gràcies a tots vosaltres. I ho anem fent amb seny i generositat.

Com ho fem?. Càritas no s’atura al primer impacte que rep, sinó que a l’hora acompanya, pensant en el futur d’aquella persona o d’aquella família que ha trucat a les nostres portes i per això té diversos projectes engegats per la realització personal i per ajudar a reprendre el camí cap a una vida digna. Càritas, al mateix temps fa un gest de compromís amb l’Església, que som tots nosaltres, i vol arribar a un enriquiment de tota la societat, i per això : TENIM les portes obertes.

Amb què compta Càritas per fer tot això?. Compta amb tots vosaltres, amb les vostres pregàries, amb les vostres aportacions i amb els vostres gestos, i amb els voluntaris que amb el seu lliurament sincer, deixen petjades d’una nova humanitat, on ells hi aporten acolliment, amistat, esperança, dignitat, suport, integració i acompanyament. En aquest moment la nostra consigna és: LES COSES IMPORTANTS ES FAN DE COR, i això suposa un compromís personal. A més de pensar en el germà, cal ajudar-lo. I encara una crida: En aquesta jornada propera al Corpus, més que mai, volem demanar a totes les persones d’aquesta societat, que no deixin que el valor del compromís solidari entri en crisi, perquè necessitem mans amb cor, persones que es comprometin a fons, en definitiva : VOLUNTARIS que lliurin la seva vida de veritat, que es resumeix en la frase següent: Fa més feliç donar que rebre.” Som-hi doncs, i fem el que estigui a les nostres mans!!!. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“RENOVA’NS EN EL TEU ESPERIT”

Celebrem la solemnitat de la Pentecosta, que ens recorda als batejats que hem rebut el defensor promès per Jesús el dia de la seva ascensió al cel. El Paràclit, aquell que ens ajuda a entendre millor les Paraules que Crist ens adreça abans de la seva passió , mort i resurrecció, paraules de Vida i d’Amor.

L’Esperit Sant que alenà Jesús sobre els seus deixebles, reunits amb Maria, els donà la força i el coratge que necessitaven per a continuar la missió encetada pel seu Mestre: Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar-los tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28, 19-20). Missió que avui, ara i aquí se’ns encomana a nosaltres, com Església, apòstols del segle XXI. Donem-li gràcies a Déu per la confiança que ens fa i adrecem-nos humilment a l’Esperit Sant amb les paraules de la Seqüència que escoltem just abans de proclamar l’Evangeli d’avui:

Es posible que tu navegador no permita visualizar esta imagen.
Veniu, oh Sant Esperit, des del cel al nostre pit amb un raig de llum divina.
Pare dels pobres, veniu, deu-nos els dons que teniu, oh Sol que el cor il.lumina.
Vós sou el consolador de l’ànima Habitador,i dolcíssim refrigeri.
En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en el calor sou temperi.
Oh divina Claredat, visiteu la intimitat del cor que ja us ansia.
Res tindrà l’home si vósno li deu vostre socors divinal, que bé li sia.
Tot el que no és net renteu;tot el que ja és sec regueu; cureu tota malaltia.
Tot l’indòmit endolciu;tot el fred encalentiu; regiu el qui s’esgarria.
Deu als fidels confiats dels vostres dons esperats la sacrosanta Setena.
El mèrit de la virtut, el camí de la salut, la joia immortal i plena.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“VERITAT, ANUNCI I AUTENTICITAT DE VIDA EN L’ERA DIGITAL”

Amb aquest títol tan contundent el Papa Benet encapçala el seu missatge en motiu de la XXLV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials que celebrem aquest diumenge 5 de juny, Solemnitat de l’Ascensió del Senyor.

És de calaix, però algú ho havia de dir, que “les noves tecnologies no modifiquen només la manera de comunicar, sinó la comunicació en si mateixa, per lo que es pot afirmar que ens trobem davant una vasta transformació cultural. Junt a aquesta manera de difondre la informació i coneixements, neix una nova manera d’aprendre i de pensar, així com noves oportunitats per a establir relacions i construir llaços de comunió”. I afegeix: “Les noves tecnologies permeten a les persones trobar-se més enllà de les fronteres de l’espai i de les pròpies cultures, inaugurant així un món nou d’amistats potencials. Aquesta és una gran oportunitat, però suposa també prestar una major atenció i presa de consciència sobre els possibles riscos. ¿Qui és el meu “proïsme” en aquest nou món? ¿Existeix el perill d’estar menys presents amb qui ens trobem en la nostra vida quotidiana ordinària? ¿Tenim el perill de caure en la dispersió, atès que la nostra atenció està fragmentada i absorta en un món “diferent” al que vivim?¿Dediquem temps a reflexionar críticament sobre les nostres decisions i a alimentar relacions humanes que siguin realment profundes i duradores?”

Davant d’aquests interrogants el Papa reivindica un estil cristià de presència també en el món digital caracteritzat per una comunicació franca i oberta, responsable i respectuosa de l’altre. I una altra cosa important: no es pot anunciar un missatge en el món digital sense el testimoni coherent de qui ho anuncia.

No podem girar-nos d’esquena a aquesta realitat, enrocant-nos en els sistemes tradicionals de comunicació. Som convidats a unir-nos “amb confiança i creativitat responsable a la xarxa de relacions que l’era digital ha fet possible, no simplement per a satisfer el desig d’estar presents, sinó perquè aquesta xarxa és part integrant de la vida humana...també en aquest camp som cridats a anunciar la nostra fe en Crist, que és Déu, el Salvador de l’home i de la història, Aquell en qui totes les coses assoleixen la plenitud (Ef 1,10)”. Així doncs, procurem fer xarxa!

Mn. Joan Làzaro i Padrós