dimarts, 29 d’abril del 2014

LA DIVINA MISERICÒRDIA

   Aquest segon diumenge de Pasqua també s’anomena de la “divina misericòrdia”.  La llum de Jesús ressuscitat il·lumina el nostre camí i ens convida reflectir-la amb les nostres vides,    seguint les seves petjades que ens porten cap al Pare i ens ajuden a fer un tast, ara i aquí, del seu Regne d’amor, de pau, de justícia, de compassió i de misericòrdia.  El Cardenal Walter Kasper, en el seu llibre “La misericòrdia. Clau de l’Evangeli i de la vida cristiana”  fa una preciosa reflexió teològica sobre aquest concepte que ens porta a les preguntes fonamentals sobre Déu. La misericòrdia divina constitueix el nucli i la suma de la revelació bíblica de Déu. El Cardenal Kasper relaciona la seva reflexió amb les consideracions espirituals, pastorals i socials, introduint alguns interrogants al respecte. Us en comparteixo un  fragment:
   “L’evangeli de la misericòrdia divina en Jesucrist és el millor que se’ns pot dir i el millor que podem escoltar i, al mateix temps, el més bell que pot existir, perquè és capaç de transformar-nos a nosaltres i transformar el nostre món a través de la glòria de Déu en la seva graciosa misericòrdia. Aquesta misericòrdia, quant a do diví, és simultàniament tasca de tots els cristians. Hem de practicar la misericòrdia. Hem de viure-la i testimoniar-la de paraula i d’obra. Així, per mitjà d’un raig de la misericòrdia, el  nostre món , sovint obscur i fred, pot tornar-se una mica més lluminós, una mica més digne de ser viscut i estimat. La misericòrdia és reflex de la glòria de Déu en aquest món i quintaessencia del missatge de Jesucrist que ens ha sigut regalat i que nosaltres, per la nostra part, hem de regalar a altres [...] Aquest   missatge de la misericòrdia divina té conseqüències per a la vida de tot cristià, per a la praxi pastoral de l’Església i per a la contribució dels cristians que han de realitzar a la configuració d’un ordre social,   digne, just i misericordiós...”.
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     Mn. Joan Làzaro i Padrós


dimarts, 22 d’abril del 2014

RESURRECCIÓ

           El Lino Emilio Díez, també col·laborador del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), fa una preciosa reflexió sobre aquest esdeveniment nuclear de la nostra fe, que a continuació us   comparteixo:
         “És la nit amb les seves ombres gegantines la que, en els girs inesperats de les nostres hores, ve a adormir l’esperança. És una foscor densa i tenaç la que, sense adonar-nos-en, ve a ennuvolar com un vel el nostre cor. És el crepuscle de Déu que, com espasa esmolada, s’abat damunt d’una fe ja panteixant, entossudida a enfilar-se als seus petits Gòlgota. I nosaltres som aquí, cansats, esgotats, ferits, aïllats en aquests deserts nocturns en què les nostres mans s’atansen cap a una albada que triga a arribar. Qui no ha conegut la nit no coneix el dia... Qui no ha conegut el dubte no coneix la fe... ¡També vós, Jesús! També vós, el Fill de Déu, sobre el tronc de la creu, heu cridat: “Elí, Elí..., Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?” Confessem-ho, la fe  en el vostre amor la tenim només de forma intermitent, i, massa sovint, en el calendari de la nostra vida, no anem més enllà del Divendres Sant.
El nostre deure com a creients és el de travessar els guals de la nit. Malgrat el pes dels jorns sense dia i sense llum, confiar la vida a l’instant en què l’esperança ve a moure la pedra que segella les tombes de les nostres vides. És l’amor que cerca estimar, i que sovint torna a caure en les velles petges que no menen enlloc...És la paraula que tracta de dir i de dir-te, i es descobreix tancada en els seus mutismes...Són els gestos tendres i fraterns, que voldrien obrir el cor de l’altre, a qui passa repetidament al nostre costat, i que desapareix, malgrat tot, en una mirada distant....Són els somnis, els projectes, les belles utopies, les infinites crides de l’Esperit que, per un moment, despleguen les veles per tornar-se a plegar poc després sota el pes dels costums, o quedant enredades entre els hàbits rutinaris...
En la nit de Pasqua, el buf potent de l’Esperit que recrea totes les coses, escombra les cendres de la nostra vida i revifa les brases de la nostra esperança. La Paraula torna a dir, la Llum a resplendir, l’Amor a guarir. I ell, el Senyor, és allí, viu. BONA PASQUA. DE TOT COR”. 

                                                                                                                                  Mn. Joan Làzaro i Padrós


diumenge, 13 d’abril del 2014

“SETMANA SANTA ¿UN ANY MÉS?”

    És la pregunta amb la que encapçala Juan Martín Velasco, col·laborador del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), un article molt interessant. Us comparteixo algunes de les seves adients reflexions:
“*¿Un any més? ¿Es tracta  tan sols del retorn del mateix fet a la memòria, al compàs de la nostra mesura cíclica del temps? Podria ser-ho si la nostra celebració es reduís a recordar esdeveniments passats sense cap altra presència possible per a nosaltres que la del record. O si la reduíssim a la repetició rutinària d’allò que sempre s’ha fet. Però, feliçment, pot ser i és una altra cosa. Perquè els esdeveniments que celebrem no són només esdeveniments de la nostra història, com les efemèrides familiars a les festes del país. Al començament de la Quaresma escoltem: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. L’Evangeli, és a dir, la bona nova de Déu; la bona nova que és Déu. I, en Jesucrist, Déu ha irromput en la nostra història, convertint cadascun dels seus moments en l’”avui de Déu”. “Jesucrist -diu la carta als Hebreus-, és el mateix ahir, avui i sempre. Per això la litúrgia pot pregar en la nit de Pasqua: “Oh Déu que feu resplendir aquesta nit santíssima amb la glòria de la resurrecció del Senyor”. La resurrecció, que ha obert l’horitzó de la vida i el temps de la humanitat a  la infinitud i l’eternitat de Déu, i ha fet possible la nostra incorporació a aquesta nova vida seva: “Qui creu en mi té la vida eterna”.
   Celebrar la passió, mort i resurrecció del Senyor requereix alguna cosa més que recordar-les, fins i tot si aquest record s’acompanya dels sentiments que provoca. Celebrar comporta actualitzar, exercitant la fe per la qual reconeixem la presència de Déu en Jesús, acollim el seu amor envers nosaltres, manifestat en l’amor a Jesús: “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem, i revivim l’esperança que en la seva resurrecció hem ressuscitat tots. Viscuda així, la celebració de la Pasqua fa germinar i créixer la vida divina amb què el Senyor agracia els qui creiem en ell, i que nosaltres només podem viure encarnant-la i actualitzant-la en la nostra vida diària, en el pas del temps”. Que així sigui! SANTA SETMANA SANTA PER A TOTS!          
                                                                                                  
                                                                                                                                  Mn. Joan Làzaro i Padrós


dimarts, 8 d’abril del 2014

CONCLUSIONS ARXIPRESTALS, PER POSAR FIL A L’AGULLA (I)

   Diumenge passat vam fer la II Trobada General i Festiva del nostre Arxiprestat de Terrassa, tal i com us anunciava en el butlletí passat.  Tot i que no vam ser tantes persones com esperàvem,  el resultat va ser francament positiu i crec que es van assolir en bona part els objectius que ens havíem proposat.  Quedava pendent de compartir-vos les conclusions de la       Trobada d’Agents de Pastoral Parroquial, cosa que intentaré fer resumidament  en aquest  i en el proper butlletí informatiu:
1. Celebració: 1.1.Tenir cura d’unes celebracions dignes; 1.2.Valorar la possibilitat d’agrupar parròquies per a la celebració de la Vetlla Pasqual, i, en menor grau, de la Missa del Gall, ja que hi ha parròquies que constaten una baixa assistència.
2. Diversitat: 2.1.Mentalitzar els nostres feligresos en el fet que la pluralitat ha de ser motiu d’enriquiment; 2.2.Assumir, però, que la pluralitat també provoca conflictes, per tant, que s’ha de procurar que es resolguin pacíficament;2.3.Amb la finalitat de viure de manera gratificant la pluralitat hem de promocionar a les parròquies les relacions interconfessionals, Cristians per Terrassa, i interreligioses, Consell Interreligiós; 2.4.Sensibilitzar els fidels en l’atenció dels col·lectius immigrants.
3. Caritat: 3.1. Pobresa:3.1.1.Major coordinació entre Càritas, Rebost i Creu Roja (Falta Fundació Busquets i Serveis Socials Municipals);3.1.2.Distribuir productes per a la higiene juntament amb els aliments; 3.1.3.Pagar rebuts de serveis i lloguers o hipoteques; 3.1.4.Oferir tallers ocupacionals; 3.1.5.Oferir microcrèdits; 3.2.Immigració: 3.2.1.Adreçar als professionals per a assessorament; 3.2.2. Oferir tallers ocupacionals; 3.2.3. Oferir microcrèdits; 3.3.Persones grans: 3.3.1.Afavorir la participació en grups de Vida Creixent o similars; 3.3.2.Fomentar el voluntariat        d’acompanyament a persones grans; 3.3.3.Sensibilitzar les famílies perquè informin les parròquies dels malalts. Per a poder-los atendre a casa o als hospitals i residències; 3.4.Implicació dels joves: 3.4.1.Potenciar el compromís solidari; 3.4.2.Crear instruments de divulgació entre joves i infants: tríptics, xerrades...
   Ja ho veieu, no hi ha novetats importants, però si remarques sobre coses que es fan i que encara s’haurien de fer més i millor. Serà bo que hi pensem i que posem fil a l’agulla.
        
                                                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós