És la pregunta amb la que encapçala Juan Martín Velasco, col·laborador del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), un article molt interessant. Us comparteixo algunes de les seves adients reflexions:
“*¿Un any més? ¿Es tracta tan sols del retorn del mateix fet a la memòria, al compàs de la nostra mesura cíclica del temps? Podria ser-ho si la nostra celebració es reduís a recordar esdeveniments passats sense cap altra presència possible per a nosaltres que la del record. O si la reduíssim a la repetició rutinària d’allò que sempre s’ha fet. Però, feliçment, pot ser i és una altra cosa. Perquè els esdeveniments que celebrem no són només esdeveniments de la nostra història, com les efemèrides familiars a les festes del país. Al començament de la Quaresma escoltem: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. L’Evangeli, és a dir, la bona nova de Déu; la bona nova que és Déu. I, en Jesucrist, Déu ha irromput en la nostra història, convertint cadascun dels seus moments en l’”avui de Déu”. “Jesucrist -diu la carta als Hebreus-, és el mateix ahir, avui i sempre”. Per això la litúrgia pot pregar en la nit de Pasqua: “Oh Déu que feu resplendir aquesta nit santíssima amb la glòria de la resurrecció del Senyor”. La resurrecció, que ha obert l’horitzó de la vida i el temps de la humanitat a la infinitud i l’eternitat de Déu, i ha fet possible la nostra incorporació a aquesta nova vida seva: “Qui creu en mi té la vida eterna”.
Celebrar la passió, mort i resurrecció del Senyor requereix alguna cosa més que recordar-les, fins i tot si aquest record s’acompanya dels sentiments que provoca. Celebrar comporta actualitzar, exercitant la fe per la qual reconeixem la presència de Déu en Jesús, acollim el seu amor envers nosaltres, manifestat en l’amor a Jesús: “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem”, i revivim l’esperança que en la seva resurrecció hem ressuscitat tots. Viscuda així, la celebració de la Pasqua fa germinar i créixer la vida divina amb què el Senyor agracia els qui creiem en ell, i que nosaltres només podem viure encarnant-la i actualitzant-la en la nostra vida diària, en el pas del temps”. Que així sigui! SANTA SETMANA SANTA PER A TOTS!
Mn. Joan Làzaro i Padrós
