El Lino Emilio Díez, també col·laborador del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), fa una preciosa reflexió sobre aquest esdeveniment nuclear de la nostra fe, que a continuació us comparteixo:
“És la nit amb les seves ombres gegantines la que, en els girs inesperats de les nostres hores, ve a adormir l’esperança. És una foscor densa i tenaç la que, sense adonar-nos-en, ve a ennuvolar com un vel el nostre cor. És el crepuscle de Déu que, com espasa esmolada, s’abat damunt d’una fe ja panteixant, entossudida a enfilar-se als seus petits Gòlgota. I nosaltres som aquí, cansats, esgotats, ferits, aïllats en aquests deserts nocturns en què les nostres mans s’atansen cap a una albada que triga a arribar. Qui no ha conegut la nit no coneix el dia... Qui no ha conegut el dubte no coneix la fe... ¡També vós, Jesús! També vós, el Fill de Déu, sobre el tronc de la creu, heu cridat: “Elí, Elí..., Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?” Confessem-ho, la fe en el vostre amor la tenim només de forma intermitent, i, massa sovint, en el calendari de la nostra vida, no anem més enllà del Divendres Sant.
El nostre deure com a creients és el de travessar els guals de la nit. Malgrat el pes dels jorns sense dia i sense llum, confiar la vida a l’instant en què l’esperança ve a moure la pedra que segella les tombes de les nostres vides. És l’amor que cerca estimar, i que sovint torna a caure en les velles petges que no menen enlloc...És la paraula que tracta de dir i de dir-te, i es descobreix tancada en els seus mutismes...Són els gestos tendres i fraterns, que voldrien obrir el cor de l’altre, a qui passa repetidament al nostre costat, i que desapareix, malgrat tot, en una mirada distant....Són els somnis, els projectes, les belles utopies, les infinites crides de l’Esperit que, per un moment, despleguen les veles per tornar-se a plegar poc després sota el pes dels costums, o quedant enredades entre els hàbits rutinaris...
En la nit de Pasqua, el buf potent de l’Esperit que recrea totes les coses, escombra les cendres de la nostra vida i revifa les brases de la nostra esperança. La Paraula torna a dir, la Llum a resplendir, l’Amor a guarir. I ell, el Senyor, és allí, viu. BONA PASQUA. DE TOT COR”.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
