ELS CONVIDATS DE DÉU

   Un bon amic em va fer a mans un text de Sant Joan Crisòstom  amb el títol: “Els convidats de Déu”. En aquest temps de Pasqua en que nois i noies de les nostres parròquies reben per primera vegada el cos de Crist,  i en que l’Albert i  l’Emmanuel rebran el do del diaconat, m’ha semblat adient compartir-vos-en uns fragments:

“Els homes piadosos i que estimen el Senyor, que vinguin a tastar l’encís d’aquesta festa! Els servents fidels, que tinguin el goig de veure’s amarats de la joia del seu Amo. El qui ha portat el pes del dejuni que  vingui ara a cobrar la seva paga.

 Avui, aquell que ha treballat des de primera hora primer rebrà el jornal que li pertoca; el qui ho ha fet des de la tercera manifestarà agraïment i satisfacció; aquell que no s’ha presentat sinó a l’hora sisena es pot acostar sense por a cobrar el jornal: ningú farà que es pugui sentir ferit; si n’hi ha cap que s’hagi presentat quan ja era la novena podrà acostar-se sense cap mena de temor; i el jornaler que s’haurà presentat a l’onzena no caldrà que pateixi per haver estat tan triganer. Perquè els ulls del Senyor són els de bondat, i acull d’igual manera tant a l’últim com el primer. Dóna el repòs tant al treballador de l’hora onzena com al qui des de la primera llum d’alba s’ha posat a feinejar. Amb el de darrera hora és generós i dóna a vessar al de la primera. Dóna a l’un sense oblidar-se de l’altre. No es fixa només en el treball que s’ha fet, sinó que penetra endins de les intencions del treballador. Tots vosaltres, reconegueu com n’és de gran, la joia del vostre Amo. Tant els primers com els segons rebreu d’ell la recompensa. Rics i pobres, canteu a cor, tant els qui miràveu d’escapolir-vos com els mandrosos,       celebreu aquesta diada. Tant si heu dejunat com si no. Avui que el vostre cor s’ompli d’alegria! El convit és a punt, Veniu-hi tots. Ja han posat a taula el vedell gras. Tothom quedarà saciat. Mengeu els plats escollits del convit de la fe. Veniu i trobareu aquí el tast de les riqueses de la bondat!! ... Crist ha  ressuscitat i  tu mort has estat vençuda... A Ell la glòria i el poder per tots els segles dels segles. Amén” .                            

                                                                                                                                                                                                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

“SET HOMES FIATS, PLENS DE L’ESPERIT I DE SENY”

    Diumenge vinent, dia 25 de maig, a les 18:00, a la Catedral serà ordenat diaca de mans del Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, el nostre seminarista, l’Albert Mikhail, juntament amb l’Emmanuel Pujol, després d’uns anys de preparació al Seminari en que han anat discernint i madurant la seva vocació. Donem-ne gràcies i encomanem-los a Déu! Us convidem a fer-ho comunitàriament el proper divendres, dia 23 de maig, a les 20:00 h, en una vetlla de pregària convocada especialment per aquest motiu. 

La lectura dels Fets dels Apòstols d’aquest diumenge ens parla de l’origen del ministeri del diaca, en el si de la primera   comunitat que creixia  gràcies al testimoni d’amor i servei que     donaven els seus membres. Davant el fet que: “els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius, perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses”, els dotze es reuniren amb tots els creients i els digueren: “...germans, busqueu entre  vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny , i els encarregarem aquesta feina; nosaltres   continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula”. Així escolliren: Esteve,    Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i    Nicolau. “Els       presentaren als apòstols, i aquests després de pregar, els imposaren les mans”.                                                                                          D’aleshores ençà, l’Església, ha mantingut quasi  ininterrompudament aquest servei ministerial dins del sagrament de l’orde, que d’aquí a poc rebran com un do l’Albert i l’Emmanuel. Aquell dia el Bisbe, els dirà: “Rep l’Evangeli de Crist, del qual has estat fet   missatger; i creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que       ensenyis”. Ho podran fer servint al Poble de Déu en el ministeri de la litúrgia, de la paraula i de la  caritat, i duent a terme, entre      d’altres, les funcions d’administrar el  baptisme, assistir al matrimoni i beneir-lo, proclamar l’Evangeli, instruir i predicar al  poble,        presidir el ritus dels funerals i sepultura...  Que el Senyor els ompli de la seva gràcia per a correspondre al do rebut donant el millor d’ells mateixos en bé de tots. Moltes felicitats!!!                                                

                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós

¡SURT A DONAR-HO TOT !

     Aquest diumenge IV de Pasqua,  se celebra la Jornada   Mundial de Pregària per les Vocacions i en aquesta ocasió el  Papa ha titulat el seu missatge “Vocacions, testimoni de la veritat”.    Citant l’evangeli de Mateu:“La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï  més segadors”,  ens fa   parar esment en el fet que per obtenir una collita abundant, “primer cal llaurar, sembrar i cultivar, però en canvi Jesús ens diu que “la collita és abundant”. Qui l’ha treballat? La resposta és una sola: Déu. I el camp del qual parla Jesús és la humanitat, som nosaltres. I l’acció eficaç que és causa del “molt fruit” és la gràcia de Déu, la comunió amb Ell (Jn 15,5)... Tota vocació, tot i la pluralitat dels camins, requereix sempre un èxode de nosaltres mateixos per a centrar la pròpia existència en Crist i en el seu Evangeli. Tant en la vida conjugal, com en les formes de consagració religiosa i en la vida sacerdotal, és necessari superar les maneres de pensar i d’actuar no concordes amb la voluntat de Déu. És un èxode que ens condueix a un camí d’adoració al Senyor i de servei als germans i germanes. Per això, tots som cridats a adorar Crist en el nostre cor (1Pe 3,15) per a deixar-nos abastar per l’impuls de la gràcia que fa niu en la llavor de la Paraula, que ha de créixer en nosaltres i transformar-se en servei concret al proïsme... La vocació és un fruit que madura en el camp ben cultivat de l’amor recíproc que es fa servei mutu, en el context d’una autèntica vida eclesial... La vocació sorgeix del cor de Déu i brota en la terra bona del poble fidel, en l’experiència de l’amor fratern”. Per això el Papa ens diu que “quant més ens unim a Jesucrist amb l’oració, la Sagrada      Escriptura, l’eucaristia, els sagraments celebrats i viscuts en l’Església, amb fraternitat, tant més creixerà en nosaltres l’alegria de col·laborar amb Déu al servei del Regne de misericòrdia i de veritat, de justícia i de pau”.                                                                                     Preguem doncs, per totes les vocacions, i especialment per l’Albert i el Marcos-Enmanuel, que ben aviat respondran positivament a la vocació que els fa el Senyor al sacerdoci ordenat. Que esdevinguin fidels testimonis de Jesús, la Veritat, el Bon Pastor, que dóna la vida per les seves ovelles.

                                                                                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós

L’ALEGRIA DE L’EVANGELI (IV) Sí a les relacions noves que genera Jesucrist

   El Papa Francesc en el capítol segon de la seva exhortació pastoral “Evangelii Gaudium”, titulat “En la crisi del compromís    comunitari”, ens parla de les “temptacions dels agents pastorals” i dedica cinc números (87 a 92) a argumentar l’afirmació: Sí a les relacions noves que genera Jesucrist. Ens diu:

“*Avui, que les xarxes i els instruments de la comunicació humana han assolit desenvolupaments inaudits, sentim el desafiament de descobrir i transmetre la mística de viure junts, de barrejar-nos, de trobar-nos, d’abraçar-nos, de donar-nos suport, de participar d’aquesta marea una mica caòtica que pot convertir-se en una veritable experiència de fraternitat, en una caravana solidària, en un sant pelegrinatge...Sortir de si mateix  per unir-se als altres fa bé. Tancar-se en si mateix és tastar l’amarg verí de la immanència, i la humanitat hi sortirà perdent amb cada opció egoista que fem.

*L’ideal cristià sempre invitarà a superar la sospita, la desconfiança permanent, el temor a ser envaïts, les actituds defensives que ens imposa el món actual...Perquè, així com alguns voldrien un Crist purament espiritual, sense carn i sense creu, també es pretenen relacions interpersonals  només vehiculades per aparells sofisticats, per pantalles i sistemes que es puguin encendre i apagar a voluntat. Mentrestant l’Evangeli ens invita sempre a córrer el risc del trobament amb el rostre de l’altre, amb la seva presència física que interpel·la, amb el seu dolor i les seves reclamacions, amb la seva joia que s’encomana en un constant cos a cos...El Fill de Déu en la seva encarnació, ens convida a la revolució de la tendresa.

*Un desafiament important és mostrar que la solució mai no consistirà a escapar d’una relació personal i compromesa amb Déu que al mateix temps ens comprometi amb els altres...Es tracta d’aprendre a descobrir  Jesús en el rostre dels altres, en la seva veu, en les seves reclamacions.  També és aprendre a sofrir en una abraçada amb Jesús crucificat quan rebem agressions injustes o ingratituds, sense cansar-nos mai d’optar per la fraternitat”.  Tant de bo que sapiguem  aplicar-nos-ho!.

                                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós