El Papa Francesc en el capítol segon de la seva exhortació pastoral “Evangelii Gaudium”, titulat “En la crisi del compromís comunitari”, ens parla de les “temptacions dels agents pastorals” i dedica cinc números (87 a 92) a argumentar l’afirmació: Sí a les relacions noves que genera Jesucrist. Ens diu:
“*Avui, que les xarxes i els instruments de la comunicació humana han assolit desenvolupaments inaudits, sentim el desafiament de descobrir i transmetre la mística de viure junts, de barrejar-nos, de trobar-nos, d’abraçar-nos, de donar-nos suport, de participar d’aquesta marea una mica caòtica que pot convertir-se en una veritable experiència de fraternitat, en una caravana solidària, en un sant pelegrinatge...Sortir de si mateix per unir-se als altres fa bé. Tancar-se en si mateix és tastar l’amarg verí de la immanència, i la humanitat hi sortirà perdent amb cada opció egoista que fem.
*L’ideal cristià sempre invitarà a superar la sospita, la desconfiança permanent, el temor a ser envaïts, les actituds defensives que ens imposa el món actual...Perquè, així com alguns voldrien un Crist purament espiritual, sense carn i sense creu, també es pretenen relacions interpersonals només vehiculades per aparells sofisticats, per pantalles i sistemes que es puguin encendre i apagar a voluntat. Mentrestant l’Evangeli ens invita sempre a córrer el risc del trobament amb el rostre de l’altre, amb la seva presència física que interpel·la, amb el seu dolor i les seves reclamacions, amb la seva joia que s’encomana en un constant cos a cos...El Fill de Déu en la seva encarnació, ens convida a la revolució de la tendresa.
*Un desafiament important és mostrar que la solució mai no consistirà a escapar d’una relació personal i compromesa amb Déu que al mateix temps ens comprometi amb els altres...Es tracta d’aprendre a descobrir Jesús en el rostre dels altres, en la seva veu, en les seves reclamacions. També és aprendre a sofrir en una abraçada amb Jesús crucificat quan rebem agressions injustes o ingratituds, sense cansar-nos mai d’optar per la fraternitat”. Tant de bo que sapiguem aplicar-nos-ho!.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
