Som creadors d’alegria en el si de la família ?

  És la pregunta que se’ns trasllada en un dels materials que la   Delegació de la Família ha fet arribar a les parròquies en motiu de la Festa de La Sagrada Família: Jesús, María i Josep. Us convido a    meditar-ho al fil de les reflexions que s’hi contenen:

“1.La convivència mai no és fàcil, però en les famílies felices hi ha un desig sincer de viure l’Evangeli de Jesucrist, l’Evangeli de l’amor. I amb l’ajut de la gràcia de Déu i el seu esforç són capaços de viure l’aventura de l’amor i fer-ho    <>.

2.La família té la missió de ser, cada cop més, el que ha de ser: comunitat de vida i d’amor. L’amor és el motor de tota comunió i l’únic ambient   adequat perquè la família pugui viure, créixer i perfeccionar-se com a comunitat de persones. Perquè hi hagi comunitat d’amor cal  viure’l, perdonant les deficiències, els errors, les omissions i multiplicant els elogis i les lloances per les obres bones.

3.La societat de consum ens inculca la idea que, perquè la família sigui feliç i gaudeixi d’un sa humor, ha de posseir habitualment moltes coses. ...Aquell dolç ambient familiar tant somniat..., pot esdevenir una situació on és real          l’agressivitat, l’individualisme, on cadascun procura per ell.

4.Si creix l’egoisme en el si de la família, aquesta perd la seva missió: ser font de l’amor i, amb ell, de la felicitat i de l’alegria. Kierkegaard ens diu: ”La felicitat és aquella mansió meravellosa, on tothom desitja entrar. Cerquem d’obrir la porta fent força cap a dintre, empenyem cap a ella, per`com més volem obrir, la tanquem amb més força, perquè la porta de l’amor   s’obre cap enfora, "cap als altres". L’amor brolla des de dintre, des d’un cor pacificat, feliç i ple de bon humor”.                                              

5.Perquè en la família regni l’alegria, ha d’haver-hi amor, donació, perdó...    Totes les virtuts ajuden a crear un clima de pau i d’alegria, però hi ajuda molt més la gràcia de Déu. L’alegria pot coexistir amb els problemes i el sofriment. "He perdut l’ús dels peus, dels braços, de les mans, he arribat a ser gairebé cec i mut. Però no puc tenir en menor estima el que encara em queda, que és molt millor: sempre tinc l’alegria dels altres dons que Déu  m’ha donat, sobretot, la fe" (G.Papini)... Un somriure costa poc i produeix molt. Dura sols un instant i el seu record perdura eternament”.                                                         

   I se’ns pregunta: La nostra família sap relativitzar els fets,    vivint des de l’amor?; en quina o en quines coses posem la font de la nostra felicitat i bon humor?.  Feliç Any Nou!!!                                                                                    

                                                                                                                Mn. Joan Làzaro i Padrós

CONSTRUÏM ESPAIS D’ESPERANÇA

  A continuació us transcrivim el manifest que l’equip  SENCODE (SENSIBILITZACIÓ, COMUNICACIÓ I     DENUNCIA) de CÀRITAS ha redactat en motiu de la  Campanya de Nadal sota el lema: “CONSTRUINT ESPAIS  D’ESPERANÇA”:

     “Les persones som éssers que esperem, som essencialment projecte de futur. Viure sense esperança seria desintegrar-se com a persona, com estar mort en vida. El pensador grec Tales de Milet deia ja al segle VII a.C. Que <>. L’esperança és l'últim que es perd. L’Esperança és una actitud purament humana que ens fa desitjar intensament alguna cosa, tenint la confiança que la podrem aconseguir. Moltes són les coses que enfosqueixen l’esperança de multitud de persones en la nostra societat però també són moltes les persones i grups compromesos amb el bé del seu proïsme.                                                                             Càritas fa temps que està construint espais d’esperança per recuperar la vida i la dignitat de les persones, des de la senzillesa del dia a dia i sobre tot des de la fidelitat a Crist que es commou amb els més dèbils i petits.                                                                               En posem un exemple: La Sònia estava fent un curs per ser voluntària de Càritas. En   preguntar-li el primer dia perquè volia ser-ho, respongué amb el rostre somrient: <perquè no tenia ningú que s’ocupés de mi. Quan ja la vaig deixar i em vaig posar a treballar, vaig patir una forta discapacitat que em deixà enfonsada i sense feina. Sense ningú a qui recórrer, algú m’aconsellà  que em dirigís a Càritas. Em van acollir en un dels seus programes i em donaren molt d’afecte. Allò va durar uns anys, i finalment vaig poder tornar a ser jo mateixa i recuperar l’autonomia. Les persones de Càritas em van retornar l’alegria de viure. Gràcies a ells, avui puc mostrar aquest somriure, i vull regalar-lo i encomanar-lo com abans m’ho van fer a mi>>. Des de Càritas volem animar i proposar a tothom de fer possible que les nostres comunitats i grups siguin llocs d’acollida i fraternitat on puguem viure i conviure plegats. Un grup humà i una comunitat que sigui signe d’esperança”. Que així sigui!!!                                                                                                                                            

                                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós

“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI”(III) Economia i distribució dels béns

El Papa Francesc dedica el capítol IV de la seva exhortació apostòlica a la dimensió social de l’evangelització, dins del qual, en l’apartat segon  reflexiona sobre la inclusió social dels pobres, i més en concret, en els números 202-208 parla de l’”economia i la distribució de béns”. A una setmana de la campanya de Càritas de Nadal, i com a motivació per a participar-hi activament, us en comparteixo uns fragments:

  “*La dignitat de cada persona humana i el bé comú són qüestions que haurien d’estructurar tota política econòmica, però a vegades semblen més apèndixs agregats des de fora per a completar un discurs polític    sense perspectives ni programes de veritable desenvolupament integral (nº203).

  *L’economia, com la mateixa paraula indica, hauria de ser l’art d'assolir una adequada administració de la casa comuna, que és el món sencer (nº 206).

  *Qualsevol comunitat de l’Església, en la mesura en què pretengui subsistir tranquil·la sense ocupar-se creativament i cooperar amb eficiència perquè els pobres visquin amb dignitat i per incloure tothom, també correrà el risc de la dissolució, encara que parli de temes socials o critiqui els governs. Fàcilment acabarà sumida en la mundanitat espiritual, dissimulada amb pràctiques religioses, amb reunions infecundes o amb discursos buits (nº207).

  *Si algú se sent ofès per les meves paraules, li dic que les expresso amb afecte i amb la millor de les intencions, lluny de qualsevol interès personal o ideologia política. La meva paraula no és la d’un enemic ni la d’un opositor. Només m’interessa procurar que aquells que estan esclavitzats per una mentalitat individualista, indiferent i egoista, puguin alliberar-se  d’aquestes cadenes indignes i assoleixin un estil de vida i de pensament més    humà, més noble, més fecund, que dignifiqui el seu pas per aquesta terra (nº 208).” Que així sigui!!!                                                                                                                           

                                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós

“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI”(II): “MARIA, la Mare de l’Evangelització

    El Papa Francesc dedica els darrers números  de la seva exhortació apostòlica a Maria, a la que qualifica “Mare i Estrella de la Nova Evangelització” i ens diu coses tant delicioses com: “Amb l’Esperit Sant, enmig del poble sempre hi ha Maria. Ella reunia els deixebles per invocar-lo (Ac 1,14) i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir per la Pentecosta. Ella és la Mare de l’Església evangelitzadora i sense ella no acabem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (nº 284).  I afegeix: “Maria és la que sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa. Ella és petita serventa del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte       matern. Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb   nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu” (nº 286).

     Per això el Papa afirma que: “Hi ha un estil marià en l’activitat evangelitzadora de l’Església. Perquè cada vegada que mirem Maria    tornem a creure com en són de revolucionaris la tendresa i l’afecte. En ella veiem que la humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar els altres per sentir-se importants. Mirant-la descobrim que la mateixa que lloava Déu perquè “va derrocar els poderosos del soli” i “va acomiadar sense res els rics” (Lc 1,52-53), és la que posa calidesa de llar en la nostra recerca de justícia. És també la que    conserva atentament “totes les coses meditant-les en el seu cor” (Lc 2,19). Maria sap reconèixer les empremtes de l’Esperit de Déu en els grans esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. És contemplativa del misteri de Déu en el món, en la història i en la vida quotidiana de  cadascú i de tots. És la dona orant i treballadora a Natzaret, i també  és la nostra Senyora de la promptitud, la que surt del seu poble per auxiliar als altres “de pressa” (Lc 1,39) (nº 288).                                               Deu-vos salve Maria...              

                                                                               

                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI” (I)

   És el títol de l’exhortació apostòlica  que acaba de publicar el Papa Francesc, com a fruit dels treballs del Sínode dedicat a “La nova evangelització  per a la transmissió de la fe”, celebrat del 7 al 28 d’octubre de 2012. És un regal, que en aquest temps   d’Advent que  aquest diumenge encetem, temps d’esperança, de conversió, de renovació; ens farà molt de bé, si la llegim i la meditem amb calma. Ben aviat es publicarà en català, però en    castellà ja es pot descarregar  el text sencer en pdf, des de la  pagina web de la parròquia,  enllaçant amb la del     Bisbat de Terrassa. En les properes setmanes n’anirem compartint abastament el seu contingut. Ara només us en faré un petit tast.                                                   És un document extens, però molt entenedor i llegible que s’estructura en una introducció inicial  i cinc capítols: 1r) La transformació missionera de l’Església; 2n) En la crisi del    compromís comunitari; 3r) L’anunci de l’Evangeli; 4t) La dimensió social de l’evangelització social; 5è) Evangelitzadors amb Esperit.         Entre altres coses ens diu:“Quiero dirigirme a los fieles cristianos para invitarlos a una nueva etapa evangelizadora marcada por esa alegría, e indicar caminos para la marcha de la Iglesia en los próximos años” . El Papa Francesc fa una forta crida a tots els batejats per a que, amb fervor i dinamismes nous, portin als altres l’amor de Jesús  en “estado permanente de misión”, vencent  “el gran riesgo del mundo actual: el  de caer en  una tristeza individualista”.  Jesucrist, amb la seva novetat sempre pot “renovar nuestra vida y nuestra comunidad y, aunque atraviese épocas  oscuras y debilidades eclesiales, la propuesta cristiana nunca envejece:    Jesucristo también puede romper los esquemas aburridos en los cuales     pretendemos encerrarlo y nos sorprende con su constante creatividad divina. Cada vez que  intentamos volver a la fuente y recuperar la frescura original del Evangelio, brotan nuevos caminos, métodos creativos, otras formas de expresión, signos más elocuentes, palabras cargadas de renovado significado para el mundo actual. En realidad, toda auténtica acción evangelizadora es siempre "nueva“.   

                                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós

ACABEM L’ANY LITÚRGIC I L’ANY DE LA FE AMB CONFIRMACIONS

   Aquest diumenge celebrem la solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món, amb la que acabem l’Any Litúrgic. També acaba l’Any de la Fe, convocat pel Papa Benet XVI en el context de la Nova Evangelització mitjançant la carta apostòlica “Porta Fidei”, que començava el dia 11 d’octubre de 2012, coincidint amb el 50è aniversari de l’obertura del   Concili Vaticà II i el 20 è aniversari de la promulgació del  Catecisme de l’Església Catòlica. Se’ns invitava a: reflexionar sobre el que és la fe; valorar què representa tenir fe en Jesucrist; retrobar el gust d’alimentar-nos de la Paraula de Déu i del Pa de vida; conèixer, redescobrir,  i aprofundir els continguts de la fe per poder viure-la amb més autenticitat i fidelitat; revisar la nostra relació personal i comunitària amb Jesucrist; disposar-nos a la conversió; manifestar obertament la nostra fe en Ell; anunciar l’Evangeli; intensificar la celebració comunitària de la fe en la litúrgia, especialment en l’Eucaristia; intensificar també el testimoni de la caritat com a fruit d’una fe viscuda amb maduresa. Segurament hem intentat respondre de la millor manera aquestes invitacions, resposta que haurem de continuar donant tant bé com puguem, dia rere dia, comptant amb l’ajut del Senyor i la força del seu Esperit Sant.                   La nostra parròquia clou aquest Any de la fe, amb l’Eucaristia solemne d’aquest dissabte, dia 23 de novembre,    presidida pel Bisbe Salvador Cristau, en la que conferirà el     Sagrament de la Confirmació a quatre joves: el Sebastián, la Floren, el Nico i el Javier; confirmant aquella gràcia que ja van rebre amb el baptisme, però que ara els és   donada en plenitud per la força de l’Esperit Sant. Així queden més plenament units a Jesús i completen la seva iniciació cristiana, amb el desig que continuïn el seu camí de fe, units a la   comunitat que els acull i disponibles per a oferir-li els talents que del Senyor han rebut. Per tot plegat, donem-ne gràcies a Déu!!!       

                                                                                                                Mn. Joan Làzaro i Padrós

L’ESGLÉSIA AMB TOTHOM, AL SERVEI DE TOTHOM

   Aquest diumenge celebrem la Jornada de “Germanor”, amb el lema “L’Església amb tothom, al servei de tothom”.  Aquesta és la missió que ens té encomanada Jesús, estar al costat de tothom i al seu servei, no pas al contrari. Aquesta és la seva manera de fer i de ser, com a pedra angular de l’edifici, l’Església, de la que nosaltres som cridats a ser pedres vives,  recolzats sobre  les columnes dels apòstols i amb Maria, la nostra Mare que ens diu: “Feu tot el que Ell us digui”. Ben cert que ens agradaria assemblar-nos a aquella primera comunitat, en la que: “La multitud dels creients  tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots” (Ac  4, 32). I la jornada “Germanor”, promoguda entre d’altres, pel Cardenal Jubany (ACS),  com us deia la setmana passada,  neix amb aquest objectiu.

   El nostre Bisbe, en la seva salutació, ens diu: “La Diada de “Germanor” és l’únic dia que en tot l’any dediquem a   demanar ajuda per a les necessitats de la nostra diòcesi. No és agradable demanar diners, però l’acció de l’Església necessita uns recursos. L’Església acompanya les persones amb les seves nombroses activitats pastorals: la celebració dels sagraments, la catequesi d’adults ,  d’infants, els grups de joves, l’atenció als malalts i a les persones grans. L’Església ajuda sobretot amb la seva acció caritativa i social, una acció sempre necessària, que s’ha fet especialment urgent en els moments de la crisi que encara perdura“.

   Així doncs, bo i coincidint en l’inici del 10è any de vida de la nostra diòcesi de Terrassa, sentim-nos convidats a col·laborar-hi generosament i en la mesura de les nostres possibilitats.

                                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós

NARCÍS JUBANY ,IMPULSOR DE LA CAMPANYA DE GERMANOR

   Diumenge vinent celebrarem un any més la Campanya de Germanor, amb l’objectiu  d’assolir solidàriament l’autofinançament de  l’Església. Aquesta iniciativa va ser impulsada pel doctor  Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 1913-Barcelona, 2006), . bisbe auxiliar de Barcelona (1955-1964), bisbe de Girona (1964-1971), arquebisbe de Barcelona (1971-1990) i cardenal de la Santa Església Romana (1973-2006), de qui enguany celebrem els 100 anys del seu naixement.                                                                                                        Com a senzill homenatge, permeteu-me que us comparteixi la semblança que en fa el blog de Catalunya Cristiana:                                                                     “Va ser un pastor de caràcter fort i alhora proper, amb un peculiar sentit de l’humor i dotat del pragmatisme propi d’un home de govern. El seu fidel secretari mossèn Antoni Davesa —hem celebrat l’aniversari del seu traspàs— havia manifestat que al Dr. Jubany la participació en el Concili Vaticà II li havia canviat la visió de l’Església i del món. Un Concili que va tenir cura d’aplicar primer a Girona i després a Barcelona amb el convenciment que la restauració ja era impossible. Fou impulsor decidit del diaconat permanent, un ministeri que ell va recuperar en el Concili Vaticà II i que avui, vençudes no poques resistències, ja és present a totes les diòcesis de Catalunya, a la majoria d’Espanya i a moltes del món.                               Va reorganitzar l’economia diocesana amb la creació de la campanya Germanor. Va crear també la Universitat Ramon Llull (URL) la primera universitat privada que fou aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i que va voler que fos d’«inspiració cristiana». Va promoure la Fundació Joan Maragall per al diàleg entre la fe i la cultura que prossegueix i també el setmanari Catalunya Cristiana: en els moments difícils de la seva fundació per part de mossèn Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa, el suport econòmic del Dr. Jubany i la incorporació per decisió seva de mossèn Josep Maria Aragonès i mossèn Joan Carrera van ser decisives per a la seva consolidació. També fou el qui va crear l’emissora Ràdio Estel, prenent com a model Ràdio Notre Dame de París i en va aconseguir la primera freqüència”.                                                                                                                                     

                                                                                                     Mn. Joan Làzaro i Padrós

TESTIMONIS DE LA FE

  
  Cada any, durant el mes de novembre, totes les diòcesis amb seu a Catalunya preguen especialment per  les vocacions,  demanant al Senyor que obri els cors dels joves per a que descobreixin la seva vocació. És la “Cadena de Pregària per les Vocacions”, que enguany, encara dins l’Any de la Fe, porta per lema “Testimonis de la fe” . El Bisbat de Terrassa té encomanada la pregària dels dies 10, 20 i 30 de novembre, a més a més de la que cadascú personalment i/o comunitàriament pugui fer en altres moments. La nostra parròquia s’afegirà a la Cadena a la Missa   Major de diumenge vinent, així com a la pregària amb exposició del Santíssim, dels dimarts a la tarda, organitzada pel Grup de   Almas Pequeñas.                       

   Com se’ns diu en el full de la presentació:        

   “La cadena de pregària és com una gran curs de relleus, en la qual anem passant-nos el “testimoni de la fe”, de manera que la nostra pregària per les vocacions és constant; és el fruit de l’esforç de moltes persones que anònimament formen part d’aquesta gran cursa.  D’aquesta manera l’Església, Cos Místic de Crist, fa encara més evident aquella recomanació de Sant Pau: <<Pregueu en tota ocasió, moguts per l’Esperit, amb oracions i súpliques; en les vetlles dediqueu-vos a intercedir amb constància a favor de tot el poble sant>> (Ef  6,18)” . 

   El nostre Bisbe, ens recorda el repte de la nova evangelització que l’Església ens demana, i ens anima a tenir present el testimoni de tants germans nostres que van respondre a la seva vocació,   donant la vida, fent present l’amor de Déu als altres. Per això fa seves les paraules del Papa Francesc reflexionant sobre el martiri, en les que adreçant-se als joves, els diu: “No  tingueu por d’anar a   contracorrent, quan us vulguin robar   l’esperança, quan us proposin aquests valors danyats, que són com un menjar descompost, i quan un dinar està descompost ens fa mal; aquests valors ens fan mal. ¡Hem d’anar contracorrent! I Vosaltres   joves, sigueu els primers: tingueu aquesta grandesa d’anar contracorrent, endavant, sigueu valents i aneu contracorrent!”.                    

     Posem-nos-hi, doncs, sense defallir!

                                                                                              

                                                                                                         

                                                                    Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA MORT DEL CRISTIÀ

   Apunt de celebrar la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts, rellegia un llibre de  Mons.   Alberto Iniesta, bisbe auxiliar emèrit de Madrid, titulat “La germana mort, camí de plenitud” (Emaús 27, CPL), del qual m’agradaria compartir-vos uns fragments en que       medita sobre la mort del cristià:

“*De moment, estem en camí. ¿Cap a on? ¿Cap a la mort? ¿Cap a la vida? Cap a totes dues, tot i que en últim terme capa la segona, passant abans per la primera. Són les dues cares d’una mateixa moneda, com una porta té necessàriament dos costats, el d’aquí  i el d’allà. Sort que el costat trist i dolorós  és passatger, i l’alegre i joiós és per sempre. En Crist no   podem suprimir ni la Creu ni la Resurrecció, però Ell viu en la Glòria, i la Passió ja ha passat. La Pasqua és pas, passatge cap a l’últim, l’etern.

*Recordem la condició de la nostra vida humana: viure és desviure’s. Cada dia hem de gastar part del capital amb el qual naixem. Podem gastar-lo bé o malgastar-lo, però cada dia, inevitablement, perdem part dels nostres béns. No podem guardar-los... Al Banc del Temps hi tenim un compte corrent amb un capital determinat desconegut per a nosaltres. Cada dia arribem a la finestreta, firmem un taló i un impertèrrit caixer ens dóna les vint-i-quatre hores i anem a gastar-les, cadascú a la seva manera. És    inútil preguntar-li al caixer com va el nostre compte: té prohibit dir el que ens queda. I un dia, arribem, signem el taló, però ens diuen que no hi ha fons, que ens queden només algunes hores...En canvi, Crist ens diu; “No tinguis pressa. Gasta el temps amb mi, i te’l canvio per l’eternitat. Si per a tu, només el viure és morir, amb mi, el morir és viure”, “Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà”(Mt 10,38-39).

*Ell pot, vol i sap ajudar-nos, consolar-nos, enfortir-nos en el difícil tràngol de la mort. Tots hem vist molts  moribunds, uns plens de pau, d’esperança i fins i tot d’alegria; la majoria, almenys, amb resignació, paciència i fortalesa. L’Esperit Sant, com a bona llevadora, sabrà donar-nos a cadascú el tracte necessari per ajudar-nos a morir bé, o millor dit, a néixer bé per a la vida eterna”.

   Que així sigui !                                                                                                                                                    

                                                                                                                    Mn. Joan Làzaro i Padrós

MISSIONS:DOMUND “FE + CARITAT = MISSIÓ”

   “Fe + Caritat = Missió” és el lema que encapçala la Jornada Mundial de les Missions- Domund d’enguany que celebrem aquest diumenge, extret del missatge que el Papa Francesc ens adreça en motiu d’aquesta Jornada.                             Apunt de clausurar l’Any de la Fe, el Papa ens recorda que “la fe és un do preciós, que obre la nostra ment per tal que el puguem   conèixer i estimar”...”però la fe necessita ser acollida, és a dir, necessita la nostra resposta personal, el coratge de posar la nostra confiança en Déu, de viure  el seu amor, agraïts per la seva misericòrdia infinita”...”tothom hauria de poder experimentar l’alegria de ser estimats per Déu, el goig de la salvació. I és un do que no es pot conservar per a un mateix, sinó que ha de ser compartit”.  Per això ens diu que “la força de la nostra fe, a  nivell personal i comunitari també es mesura per la capacitat de comunicar-la als altres, de difondre-la, de viure-la en la caritat, de donar testimoni a les persones que trobem i que comparteixen amb nosaltres el camí de la vida”.  Així,“l’Any de a Fe, a cinquanta anys de distància de l’inici del Concili Vaticà II, és un estímul perquè tota l’Església rebi una consciència renovada de la seva presència en el món contemporani, de la seva missió entre els pobles i les nacions”.  Insisteix en que l’Església “no és una organització assistencial, una empresa una ONG, sinó que és una comunitat de persones, animades per l’acció de l’Esperit Sant, que han viscut i viuen la meravella de l’encontre amb Jesucrist i volen compartir aquesta experiència d’alegria profunda, compartir el missatge de salvació que el  Senyor ens ha donat. És l’Esperit Sant qui guia l’Església en aquest    camí”.       El Papa ens anima a tots a ser portadors de la bona notícia de Crist, i agraeix la disponibilitat dels missioners i missioneres, preveres, religiosos i religioses, i dels fidels laics, que, acollint la crida del Senyor, ho deixen tot per servir l’Evangeli en terres i cultures diferents de les seves. Sentim-nos també convidats a pregar per ells i a cooperar-hi  amb allò que puguem.

                                                                                               

                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL VALOR DE LA GRATITUD

         Al fil de l’Evangeli d’aquest diumenge, en que es posa de    manifest el valor de la gratitud d’un dels deu leprosos que van ser curats per Jesús, el samarità, l’estranger;  l'únic que tornà  enrere per agrair-li que l’hagués curat; us vull compartir una  reflexió que sobre aquest valor va escriure en Francesc         Torralba, en un llibre molt recomanable titulat “Cent valors per viure. La persona i la seva acció en el món”.  Ens diu que la gratitud és el més agradable de tots els valors. I afegeix:

“*És un do, una compartició, un amor i una alegria que va acompanyada per la idea de la seva causa.

*Ser agraït amb la persona que m’ha regalat part del seu temps i s’ha mostrat disponible a ajudar-me no tan sols és un valor, sinó una exigència moral.

*En la gratitud hi ha pressuposat, d’entrada, el valor de la humilitat. Per poder reconèixer el favor que ens han fet altres, cal admetre que sense ells no hauríem estat capaços de fer el que ens proposàvem.

*La gratitud és l’alegria de la memòria, és l’alegria basada en el record d’allò viscut i d’allò passat.

*La gratitud no és complaença, tampoc no és corrupció.

*Agrair és una acte creatiu, crea una relació de benvolença. El que pròpiament s’agraeix no és el do rebut, sinó l’amor dispensat. La gratitud pressuposa l’existència d' algú que ens ha donat el que tenim i el que som.

*La gratitud sempre s’orienta a  persones, ja que són els únics éssers que poden actuar d’una manera lliure i desinteressada. La gratitud ens uneix, sigui quina sigui la nostra condició. Ens humanitza.

*.Hauríem d’acostumar-nos a donar gràcies. Gràcies pel fet de ser,...

    Així doncs, no ens cansem mai de donar gràcies a Déu pel seu amor incondicional que ens mostra a través del seu Fill    Jesucrist i del  seu  Esperit Sant, que celebrem en l’Eucaristia, la més gran acció de gràcies. Agraïm-li el do de la fe que ens il·lumina el camí, i el testimoni de tants germans/nes nostres       d’arreu del món, com el dels  màrtirs que aquest diumenge     seran beatificats a Tarragona.      

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                Mn. Joan Làzaro i Padrós