Apunt de celebrar la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts, rellegia un llibre de Mons. Alberto Iniesta, bisbe auxiliar emèrit de Madrid, titulat “La germana mort, camí de plenitud” (Emaús 27, CPL), del qual m’agradaria compartir-vos uns fragments en que medita sobre la mort del cristià:
“*De moment, estem en camí. ¿Cap a on? ¿Cap a la mort? ¿Cap a la vida? Cap a totes dues, tot i que en últim terme capa la segona, passant abans per la primera. Són les dues cares d’una mateixa moneda, com una porta té necessàriament dos costats, el d’aquí i el d’allà. Sort que el costat trist i dolorós és passatger, i l’alegre i joiós és per sempre. En Crist no podem suprimir ni la Creu ni la Resurrecció, però Ell viu en la Glòria, i la Passió ja ha passat. La Pasqua és pas, passatge cap a l’últim, l’etern.
*Recordem la condició de la nostra vida humana: viure és desviure’s. Cada dia hem de gastar part del capital amb el qual naixem. Podem gastar-lo bé o malgastar-lo, però cada dia, inevitablement, perdem part dels nostres béns. No podem guardar-los... Al Banc del Temps hi tenim un compte corrent amb un capital determinat desconegut per a nosaltres. Cada dia arribem a la finestreta, firmem un taló i un impertèrrit caixer ens dóna les vint-i-quatre hores i anem a gastar-les, cadascú a la seva manera. És inútil preguntar-li al caixer com va el nostre compte: té prohibit dir el que ens queda. I un dia, arribem, signem el taló, però ens diuen que no hi ha fons, que ens queden només algunes hores...En canvi, Crist ens diu; “No tinguis pressa. Gasta el temps amb mi, i te’l canvio per l’eternitat. Si per a tu, només el viure és morir, amb mi, el morir és viure”, “Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà”(Mt 10,38-39).
*Ell pot, vol i sap ajudar-nos, consolar-nos, enfortir-nos en el difícil tràngol de la mort. Tots hem vist molts moribunds, uns plens de pau, d’esperança i fins i tot d’alegria; la majoria, almenys, amb resignació, paciència i fortalesa. L’Esperit Sant, com a bona llevadora, sabrà donar-nos a cadascú el tracte necessari per ajudar-nos a morir bé, o millor dit, a néixer bé per a la vida eterna”.
Que així sigui !
Mn. Joan Làzaro i Padrós
