Al fil de l’Evangeli d’aquest diumenge, en que es posa de manifest el valor de la gratitud d’un dels deu leprosos que van ser curats per Jesús, el samarità, l’estranger; l'únic que tornà enrere per agrair-li que l’hagués curat; us vull compartir una reflexió que sobre aquest valor va escriure en Francesc Torralba, en un llibre molt recomanable titulat “Cent valors per viure. La persona i la seva acció en el món”. Ens diu que la gratitud és el més agradable de tots els valors. I afegeix:
“*És un do, una compartició, un amor i una alegria que va acompanyada per la idea de la seva causa.
*Ser agraït amb la persona que m’ha regalat part del seu temps i s’ha mostrat disponible a ajudar-me no tan sols és un valor, sinó una exigència moral.
*En la gratitud hi ha pressuposat, d’entrada, el valor de la humilitat. Per poder reconèixer el favor que ens han fet altres, cal admetre que sense ells no hauríem estat capaços de fer el que ens proposàvem.
*La gratitud és l’alegria de la memòria, és l’alegria basada en el record d’allò viscut i d’allò passat.
*La gratitud no és complaença, tampoc no és corrupció.
*Agrair és una acte creatiu, crea una relació de benvolença. El que pròpiament s’agraeix no és el do rebut, sinó l’amor dispensat. La gratitud pressuposa l’existència d' algú que ens ha donat el que tenim i el que som.
*La gratitud sempre s’orienta a persones, ja que són els únics éssers que poden actuar d’una manera lliure i desinteressada. La gratitud ens uneix, sigui quina sigui la nostra condició. Ens humanitza.
*.Hauríem d’acostumar-nos a donar gràcies. Gràcies pel fet de ser,...
Així doncs, no ens cansem mai de donar gràcies a Déu pel seu amor incondicional que ens mostra a través del seu Fill Jesucrist i del seu Esperit Sant, que celebrem en l’Eucaristia, la més gran acció de gràcies. Agraïm-li el do de la fe que ens il·lumina el camí, i el testimoni de tants germans/nes nostres d’arreu del món, com el dels màrtirs que aquest diumenge seran beatificats a Tarragona.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
