dissabte, 26 de març del 2011

VIURE LA QUARESMA. Un temps de gràcia.

En Josep Codina i Farrés, claretià, en el seu escrit titulat “VIURE LA QUARESMA. Un temps fort de creixement personal”, ens fa unes reflexions, de cara a assaborir aquest temps litúrgic com la millor preparació per a la PASQUA, la festa de les festes dels cristians. A continuació us en comparteixo unes quantes:

*La Quaresma és una oferta seriosa i eficaç que la Comunitat cristiana em fa cada any per revisar a fons la vivència de la meva fe i la manera de viure les meves relacions amb mi mateix, amb els altres, amb la creació i amb Déu.

*És un temps que em crida ser realista i autèntic per millorar la qualitat i la solidesa de la meva vida i, alhora, un temps per il·luminar novament el meu present i el meu futur amb la llum de la fe i de l’Evangeli.

*És un temps de conversió, de canvi personal i comunitari per anar a un quelcom millor...La conversió ens fa viure en un estat permanent de creixement humà. Ens ajuda a anar-nos alliberant de tot allò que ens podria deshumanitzar i deteriorar.... Convertir-me és acollir l’amor i l’esperança en els ulls i en el cor! És posar vida i amor allà on hi ha “mort” i “buidor”. Convertir-me és creure, d’una vegada i de debò, en mi mateix, en Déu, en els altres, en la riquesa de la vida i de l’amor!...

*És un temps de reconciliació. La reconciliació és la conseqüència lògica de presa de consciència de les meves actituds negatives envers Déu, envers els altres i envers jo mateix...Jesús, sempre realista, va posar a la nostra disposició una manera molt humana de fer visible aquesta reconciliació. Per això va demanar als seus deixebles que ens reconciliéssim mútuament amb les actituds acollidores d’un perdó autèntic. I va demanar sobretot als apòstols que, en nom seu, expressessin l’amor i el perdó de Déu a tothom, tal com ho feia ell...Per això, el Sagrament del Perdó és un element molt important del procés quaresmal.

*És un temps de resurrecció. Així com Jesús va viure la fidelitat quotidiana fins a donar la vida en una Creu i això el va portar a la plenitud de la vida en la resurrecció, també jo estic cridat a viure aquest procés... L’horitzó de la resurrecció de Jesús i de la plenitud de vida que m’és oferta és el que dóna sentit als esforços quaresmals.” Així doncs, esforcem-nos a viure plenament aquest temps de gràcia!


Mn. Joan Làzaro i Padrós

dissabte, 19 de març del 2011

EL SACERDOT, REGAL DE DÉU PEL MÓN

Amb aquest títol s’encapçala la campanya del dia del seminari d’aquest any. En el full de diumenge passat us fèiem avinent la invitació que ens adreçaven des del Seminari de Terrassa, a pregar per les vocacions sacerdotals i a col·laborar en el sosteniment d’aquesta institució, considerada el cor de la diòcesi.

Aquesta setmana us comparteixo alguns fragments de la reflexió teològic-pastoral que s’ha fet en motiu d’aquesta diada.

“La postura de Jesús davant el “món”, de quina caritat pastoral participen els preveres, esclareix el sentit i la manera de la donació del sacerdot al món.

*Al prevere li correspon avui seguir convocant a tots els homes a descobrir la promesa de Déu i suscitar l’esperança de l’adveniment definitiu del Regne. Aquesta funció, que brolla del impuls apostòlic que anima la seva vocació presbiteral, requereix una sensibilitat evangèlica que dóna color tant a la seva presència en el món com la seva relació amb les realitats terrenes.

*El prevere pot ser avui un veritable “regal” de Déu pel món si s’atreveix a desvetllar la seva lògica, guiada per l’auto-afirmació i el poder... El prevere ha de tenir el coratge de posar de manifest les noves idolatries, no amb un fi reprovatori i incriminador, sinó amb un interès salvador que neix del convenciment que tot home ha estat cridat a tastar la salvació definitiva esdevinguda amb Crist. Només després d’aquest desemmascarament, el prevere haurà de proposar la lògica de Jesús, basada en el servei humil i en l’amor desinteressat, com a principi rector d’una existència veritablement humana.

*El prevere es “regal” de Déu pel món quan a través de la seva existència concreta, el seu estil de vida, els seus gestos i paraules, contribueix a desvetllar el rostre trinitari de Déu; quan el seu “món personal” fa olor de misericòrdia, hospitalitat, entrega.

*El prevere és, finalment, “regal” de Déu pel món quan resa per ell, quan fa memòria en la seva oració de la conflictivitat inherent en el món, de les víctimes de les guerres, de l’injust repartiment dels béns, dels desastres naturals... Les paraules de Jesús sostenen l’impuls apostòlic del prevere, conscient que aquest afany neix del cor de Crist...”. Donem-ne gràcies a Déu, tot reforçant la nostra pregària per a que hi hagi més respostes a la seva crida al sacerdoci ordenat, i col.laborem, bonament , amb la institució que els forma: el seminari.



Mn. Joan Làzaro i Padrós



dissabte, 12 de març del 2011

DIA DEL SEMINARI 2011 I JORNADA DE PORTES OBERTES

 Es posible que tu navegador no permita visualizar esta imagen. Us faig avinent la carta que en motiu del Dia del Seminari ens adreça Mn. Emili Marlés, en qualitat de vice-rector i formador: “Benvolguts, el proper diumenge 20 de març celebrarem el dia del Seminari, és una bona ocasió per pregar pel nostre Seminari i per demanar al Senyor que envïi, a la nostra diòcesi i a tot el món, les vocacions al ministeri presbiteral que tant necessitem. Aquest curs hem tingut el goig que 6 dels nostres seminaristes han estat ordenats de preveres.

Un dels objectius del nou Pla Pastoral del nostre bisbat és el de fomentar la creació de grups de pregària vocacional. Us animem que promogueu aquests grups a les vostres comunitats (per exemple: oferint una Missa a la setmana per les vocacions, fent una vetlla de pregària vocacional amb els material que hi ha en la carpeta que us enviem...). Aquest any hem remodelat una part de la casa per fer 9 noves habitacions, ja que el Seminari ens quedava petit. Això ha suposat un fort increment en les nostres despeses. Us convidem que animeu a la generositat en la col·lecta especial pel Seminari d’aquest diumenge.

El dissabte 19 de març, tindrem la jornada de portes obertes. Hi són convidades totes les persones que estiguin interessades en conèixer el nostre seminari. Volem que es conegui més el Seminari per a que el puguem portar encara més al cor. Horari: De 9:00-13:00 i de 16:00-19:00. La visita s’inicia veient un petit vídeo sobre la vida del seminari,després els propis seminaristes mostraran les diferents estances de l’edifici. S’acabarà la visita amb una petita pregària a la capella i un pica-pica.

També hem creat un perfil Facebook anomenat “Amics Seminari Terrassa”, per donar a conèixer la vida del Seminari. Acollim amb goig aquesta invitació i preguem de tot cor perquè siguin cada vegada més joves els que responguin la crida de Déu a servir-lo en els germans com a preveres, i en la mesura de les nostres possibilitats, siguem generosos!



Mn. Joan Làzaro i Padrós

dissabte, 5 de març del 2011

“PEL BAPTISME HEU ESTAT SEPULTATS AMB CRIST, I AMB ELL TAMBÉ HEU RESSUSCITAT”

Amb aquesta cita de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 2,12), encapçala el Papa Benet el seu missatge per a la Quaresma d’aquest 2011. Dimecres vinent, de cendra, encetarem aquest temps litúrgic, que ens portarà a la celebració de la santa Pasqua. Permeteu-me doncs, que subratlli alguns fragments de l’escrit del sant Pare, que ens poden ajudar a viure’l amb més sentit.

*”Un nexe particular vincula el baptisme amb la Quaresma com a moment favorable per a experimentar la gràcia que salva...En efecte, des de sempre, l’Església associa la vetlla pasqual a la celebració del baptisme: en aquest sagrament es realitza el gran misteri pel qual l’home mor al pecat, participa de la vida nova de Jesucrist ressuscitat i rep el mateix esperit de Déu que va ressuscitar Jesús d’entre els morts. Aquest do gratuït ha de ser revifat en cadascun de nosaltres, i la Quaresma ens ofereix un recorregut anàleg al catecumenat, que per als cristians de l’Església antiga, així com per als catecúmens d’avui, és una escola insubstituïble de fe i de vida cristiana: viuen realment el baptisme com un acte decisiu per a tota la seva existència...”

*”Per a emprendre seriosament el camí cap a la Pasqua i preparar-nos per a celebrar la resurrecció del Senyor –la festa més joiosa i solemne de tot l’any litúrgic -, què pot haver-hi de més adequat que deixar-nos guiar per la paraula de Déu? Per això l’Església, en els textos evangèlics dels diumenges de Quaresma, ens guia a un trobament especialment intens amb el Senyor, fent-nos recórrer les etapes del camí de la iniciació cristiana: per als catecúmens, en la perspectiva de rebre el sagrament del renaixement (baptisme), i per a qui està batejat, amb vista a passos nous i decisius en seguiment de Crist i en el lliurament més ple a ell...”

*”En síntesi, l’itinerari quaresmal, en el qual se’ns invita a contemplar el Misteri de la Creu, és conèixer Crist “tot configurant-me a la seva mort”(Fl 3.10),

per a dur a terme una conversió profunda de la nostra vida: deixar-nos transformar per l’acció de l’Esperit Sant, com sant Pau al camí de Damasc; orientar amb decisió la nostra existència segons la voluntat de Déu; alliberar-nos del nostre egoisme, superant l’instint de domini sobre els altres i obrint-nos a la caritat de Crist. El període quaresmal és el moment favorable per a reconèixer la nostra debilitat, acollir, amb una revisió de vida sincera, la gràcia renovadora de la penitència i caminar amb decisió cap a Crist...”.Que així sigui!

Mn. Joan Làzaro i Padrós