Amb aquest títol s’encapçala la campanya del dia del seminari d’aquest any. En el full de diumenge passat us fèiem avinent la invitació que ens adreçaven des del Seminari de Terrassa, a pregar per les vocacions sacerdotals i a col·laborar en el sosteniment d’aquesta institució, considerada el cor de la diòcesi.Aquesta setmana us comparteixo alguns fragments de la reflexió teològic-pastoral que s’ha fet en motiu d’aquesta diada.
“La postura de Jesús davant el “món”, de quina caritat pastoral participen els preveres, esclareix el sentit i la manera de la donació del sacerdot al món.
*Al prevere li correspon avui seguir convocant a tots els homes a descobrir la promesa de Déu i suscitar l’esperança de l’adveniment definitiu del Regne. Aquesta funció, que brolla del impuls apostòlic que anima la seva vocació presbiteral, requereix una sensibilitat evangèlica que dóna color tant a la seva presència en el món com la seva relació amb les realitats terrenes.
*El prevere pot ser avui un veritable “regal” de Déu pel món si s’atreveix a desvetllar la seva lògica, guiada per l’auto-afirmació i el poder... El prevere ha de tenir el coratge de posar de manifest les noves idolatries, no amb un fi reprovatori i incriminador, sinó amb un interès salvador que neix del convenciment que tot home ha estat cridat a tastar la salvació definitiva esdevinguda amb Crist. Només després d’aquest desemmascarament, el prevere haurà de proposar la lògica de Jesús, basada en el servei humil i en l’amor desinteressat, com a principi rector d’una existència veritablement humana.
*El prevere es “regal” de Déu pel món quan a través de la seva existència concreta, el seu estil de vida, els seus gestos i paraules, contribueix a desvetllar el rostre trinitari de Déu; quan el seu “món personal” fa olor de misericòrdia, hospitalitat, entrega.
*El prevere és, finalment, “regal” de Déu pel món quan resa per ell, quan fa memòria en la seva oració de la conflictivitat inherent en el món, de les víctimes de les guerres, de l’injust repartiment dels béns, dels desastres naturals... Les paraules de Jesús sostenen l’impuls apostòlic del prevere, conscient que aquest afany neix del cor de Crist...”. Donem-ne gràcies a Déu, tot reforçant la nostra pregària per a que hi hagi més respostes a la seva crida al sacerdoci ordenat, i col.laborem, bonament , amb la institució que els forma: el seminari.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
