“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI” (IV) Una Església en sortida

     Tornant a la primera exhortació apostòlica del Papa      Francesc, avui em fixo en el capítol primer, la transformació     missionera de l’Església, quan parla d’”una Església en sortida”.  Aquest diumenge farem la II Trobada Arxiprestal d’Agents de Pastoral Parroquial, a la nostra Parròquia de Sant Cristòfor, en la que, entre altres coses,  veurem a vista d’ocell quina és la realitat del nostre arxiprestat, ens posarem al dia  amb el propòsit que amb Crist esdevinguem pescadors d’homes.  Ens anirà bé, doncs,  tenir present les paraules del Papa, per aplicar-nos-les tant bé com puguem per ser també Església en sortida. Ens diu:

“L’Església en sortida és la comunitat de deixebles missioners que primeregen, que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i que festegen.   La comunitat evangelitzadora:

a)experimenta que el Senyor va prendre la iniciativa, l’ha primerejada en l’amor (1Jn 4,10); i, per això, sap avançar-se, prendre la iniciativa sense por, sortir a l’encontre, buscar els llunyans i arribar a les cruïlles dels camins per invitar als exclosos...                                  b)sap “involucrar-se”. El Senyor s’involucra i involucra els seus,    agenollant-se davant els altres per rentar-los els peus. Però després diu als deixebles: “Sereu feliços si feu això” (Jn 13,17). Es fa amb obres i gestos en la vida quotidiana dels altres, escurça distàncies, s’abaixa fins a la humiliació si cal, i assumeix la vida humana, tocant la cara sofrent de Crist en el poble. Els evangelitzadors tenen així “olor  d’ovella” i aquestes escolten la seva veu.

d)es disposa a acompanyar. Acompanya la humanitat en tots els seus processos, per més durs i prolongats que siguin. L’Evangelització té molt de paciència...

e)sap “fructificar”, perquè el Senyor la vol fecunda...que la Paraula  sigui acollida i manifesti la seva potència alliberadora i renovadora.                                                 f)sap “festejar”. Celebra i festeja cada petita victòria, cada pas endavant en l’evangelització”. Com ens diu el Papa, atrevim-nos una mica més a primerejar!!!

                                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós

¿ÉS QUE EL CRIST ESTÀ DIVIDIT?

   Aquest dissabte dia 18 de gener ha començat la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians i que s’allargarà fins el proper dissabte dia 25 de gener, sota el lema “¿És que el Crist està dividit?” extret de la primera carta a la comunitat de Corint. Aquesta vegada els materials que rebem de la Comissió  Interdiocesana d’Ecumenisme i de Relacions Interreligioses, han   estat elaborats per un grup interconfessional del Canadà i se’ns fan avinents a través del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians. En el preàmbul, els autors ens descriuen la seva realitat, que emmarca i justifica la proposta que han fet i que pel seu interès, us en faig partícips:

   “Vivim actualment en un país marcat per la diversitat de les opcions polítiques, dels plantejaments econòmics i de la no unanimitat en l’expressió de la fe cristiana. Fins i tot, dins del mateix catolicisme, apareixen diversos plantejaments i algunes actituds que no sempre són testimoni clar de que és la mateixa fe la que informa el culte i la vida dels catòlics.  És en aquestes coordenades que apareix amb una gravetat i una seriositat molt clares, la pregunta que aquest any és el lema de la Setmana Universal de Pregària per  la Unitat dels Cristians: “¿És que Crist està dividit?”. Des de la fe que professem, hem respost “No!”, tot i l’espectacle que oferim amb les nostres comunitats eclesials escandalosament dividides. La Primera Carta als Corintis ens mena vers el camí pel qual podem valorar i acollir els dons dels altres, fins i tot, a desgrat de les nostres divisions; i  això, és clar, ens mou a treballar per la unitat.

   Les nostres divisions socials i polítiques sovint giren al voltant de les peculiaritats lingüístiques, culturals i regionals, tot i que maldem per fer-nos amb la manera d’agermanar les diferències nacionals i aconseguir una sana diversitat cristiana. La carta de Pau s’adreça a nosaltres, en la    nostra diversitat, i ens invita a adonar-nos que,  a l’Església no vivim aïllats o confrontats els uns amb els altres, sinó convidats a reconèixer la   nostra interconnexió amb tots els qui invoquen el nom del Senyor”. 

  No deixem de pregar units, doncs, sentint-nos cridats pel mateix Senyor!!!                                                                  

                                                                                                                       Mn. Joan Làzaro i Padrós

Emigrants i refugiats: cap a un món millor

   Diumenge vinent celebrarem la 100ª Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat, i per aquest motiu el Papa Francesc ens adreça un missatge en què, entre altres coses, ens diu:

“*Si, per una banda, les migracions posen de manifest freqüentment les mancances i llacunes dels estats i de la comunitat internacional, per una altra, revelen també les aspiracions de la humanitat de viure la unitat en el respecte de les diferències, l’acollida i la hospitalitat que fan possible l’equitativa distribució dels béns de la terra, la tutela i la promoció de la dignitat i la centralitat de tot ésser humà.

*Des del punt de vista cristià, també en els fenòmens migratoris, igual que en altres realitats humanes, es verifica la tensió entre la bellesa de la creació, marcada per la gràcia i la redempció, i el misteri del pecat. El rebuig, la discriminació i el tràfic de l’explotació, el dolor i la mort es contraposen a la solidaritat i l’acollida, als gestos de fraternitat i de comprensió.

*emigrants i refugiats no són peons sobre el tauler de la humanitat. Es tracta de nens, dones i homes que abandonen o són obligats a abandonar les seves cases per moltes raons, que comparteixen el mateix desig legítim de conèixer, de tenir, però sobretot de ser “alguna cosa més”.

*L’Església, en camí amb els emigrants i els refugiats, es compromet a comprendre les causes de les migracions, però també a treballar per a superar els efectes negatius i valoritzar els positius en les comunitats d’origen, trànsit i destí dels moviments migratoris.              *Alhora que animem el progrés cap a un món millor, no podem deixar de denunciar per desgràcia l’escàndol de la pobresa en les seves diverses dimensions, Violència, explotació, discriminació, marginació, plantejaments restrictius de les llibertats fonamentals, tant de individus com dels col·lectius, són alguns dels principals elements de pobresa que s’han de superar i que afecten sovint als moviments migratoris.

*Benvolguts emigrants i refugiats: No perdeu l’esperança que també per a vosaltres està reservat un futur més segur, que en les vostres sendes pugueu trobar una mà estesa, pugueu experimentar la solidaritat fraterna i el calor de l’amistat”. Que així sigui!!!        

       

                                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

AGERMANATS ANIREM CAMINANT...

         Dilluns vinent celebrarem la solemnitat de l’Epifania del    Senyor, coneguda popularment com “els Reis”, en la que xics i grans, d’una manera o altra escrivim la nostra carta, segurament amb els millors  desitjos, com el d’aquell  infant que, quan va donar la carta al patge Xiu-Xiu li va demanar amb ulls brillants: “Que el  papa i la mama tinguin feina”. Que hi hagi treball!!! És una de les peticions que més he escoltat aquests dies.                                                                                              Al costat de notícies tant escandaloses com que les 10 persones més riques del món aquest any encara ho són molt més, tot i la crisi, mentre augmenta la pobresa i la marginació d’una gran majoria; hi ha llums d’esperança com la d’aquell empresari manresà, que ha cedit gratuïtament el forn de pa a una parella en atur que acabava de tenir una criatura i que vivien  acollits a una residència  d’indigents. Ara regenten un negoci en un local en que hi podran tenir fins i tot  la seva futura llar. Agraïts, han correspost aquest gest, oferint el pa i altres productes  a un preu social, que els permet guanyar-se la vida i ajudar a d’altres famílies del barri, que com ells abans, passen necessitat.                                              Aquest gest puntual, junt amb d’altres gestos que aquests  dies s’han prodigat, com ara les recollides d’aliments, les maratons i  els concerts solidaris de Nadal, la renúncia voluntària de la paga extra en favor dels més necessitats, els casals de Nadal amb infants que pateixen problemes d’alimentació; i sobretot amb els que de manera constant, setmana rere setmana  es van duent a terme, per exemple, la lluita perquè tothom tingui     aliments i una llar on viure i no en sigui desnonat; i encara més, amb la creixent conscienciació de bona part de la societat civil, de que només agermanats, solidàriament, anirem caminant amb pau i bé;  donen la raó al Papa Francesc, quan afirma que la  fraternitat és una dimensió essencial de l’home i que la forma de promoure-la i vèncer la pobresa, és el despreniment,  triant un estil de vida sobri i essencial, creient fermament que la relació fraterna amb el proïsme constitueix el bé més preuat . Que així sigui!!! Feliç 2014!

                                                                                                Mn.Joan Làzaro i Padrós