NOCES DE PLATA DE LA CATEQUESI ESPECIAL ARXIPRESTAL

Dissabte vinent, dia 6 de febrer, celebrarem l’acte central del 25è aniversari de la Catequesi Especial de Terrassa. Consistirà en una Eucaristia d’acció de gràcies, presidida pel Sr. Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses i concelebrada pels antics i nous consiliaris i pels preveres de l’arxiprestat. També comptarem amb la presència de catequistes, infants, adolescents, joves i adults que participen actualment o que han participat durant aquests vint- i-cinc anys a la catequesi especial. Acabada la missa, podrem visitar una exposició de material catequètic. Després compartirem un dinar de germanor al Centre Parroquial. A la sobretaula, es projectarà un audiovisual retrospectiu, preparat per Mn. Xavier. La festa s’acabarà, amb una esplèndida representació teatral a càrrec del grup Sintonia. Aquesta realitat demostra que el Senyor s’adreça a tota persona que li obra el cor, per senzilla i limitada que sigui. Sovint en aquests casos, la llavor de la seva Paraula hi troba la millor terra per arrelar-hi. Per tot plegat, donem-ne gràcies a Déu i per molts anys! 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

ENVERS LA SOLIDARITAT GLOBAL: AVUI A HAITÍ, DEMÀ?... A ON CALGUI!

Aquests dies estem corpresos veient les imatges que ens ofereixen els mitjans de comunicació del greu terratrèmol que ha patit el poble germà d’Haití. Més de cent mil persones mortes, i un nombre indeterminat de desapareguts sota les runes, milers i milers de persones que si bé han sobreviscut, es troben abocades a la misèria i a la desesperació. Gràcies en part, al ressò mediàtic, la comunitat internacional, amb els estats al capdavant, però també amb el compromís de la societat civil, s’ha mobilitzat decididament per solidaritzar-se amb els haitians. No podia ser d’una altra manera. Si d’alguna cosa ha de servir la globalització és per a adonar-nos que formem una gran família humana, i que el patiment dels qui viuen a l’altra punta del món, ens afecta a tots, i ens n’hem de sentir solidaris. La solidaritat ha de ser global. El Papa Benet XVI, en la seva darrera encíclica “La Caritat en la Veritat” , alerta que: “la veritat de la globalització com a procés i el seu criteri ètic fonamental vénen donats per la unitat de la família humana i el seu creixement en el bé.” I afegeix: “el procés de globalització, adequadament entès i ges-tionat, ofereix la possibilitat d’una gran redistribució de la riquesa a escala planetària com mai no s’havia vist abans.” Com a persones i com a cristians, som cridats a posar el nostre gra de sorra: amb la pregària personal i comunitària i també amb la nostra aportació econòmica, per a pal·liar entre tots les necessitats de tants germans nostres.

Mn.Joan Làzaro i Padrós

EL DR. JOSEP SAMSÓ I ELIAS, AMIC DEL CRIST, PREVERE I BEAT

 




El dissabte 23 de gener de 2010, dins l’Any Sacerdotal, serà beatificat a la basílica de Santa Maria de Mataró, el Dr. Josep Samsó Elias, rector i màrtir d’aquesta església. Feia set-cents anys que això no succeïa a casa nostra. Josep Samsó va néixer a Castellbisbal, el 17 de gener de 1887 en el si d’una família cristiana. Als set anys quedà orfe de pare i, juntament amb la seva mare i la seva germana, es traslladà a Rubí. En aquell moment ja es va sentir cridat al sacerdoci, si bé, per qüestions de salut no entrà al Seminari fins uns anys més tard. Fou ordenat prevere el dia 12 de març de 1910. El seu primer destí va ser la Parròquia de Sant Julià d’Argentona. Després l’enviaren a Sant Joan de Mediona. L’any 1924 va ser nomenat rector de Santa Maria de Mataró. En esclatar la guerra civil i en plena persecució religiosa, fou empresonat. I l’u de setembre de 1936, un grup d’homes armats l’afusellà al cementiri de Mataró, als quals perdonà abans de morir. En vida, destacà per la seva activitat catequètica, treballant a la parròquia o amb grups de pares, mestres, nens i joves (el bisbe Irurita digué d’ell que era el 1er catequista de la diòcesi).La direcció espiritual i l’atenció als més febles foren també prioritats fonamentals del seu ministeri, tenint com a model l ’amor de Jesucrist. Que el seu testimoni, ens esperoni a viure l’evangeli del Crist, estimant als germans, sempre i en tot lloc.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“LA FORMACIÓ DÓNA OPORTUNITATS, ELIMINEM DIFERÈNCIES”

El proper diumenge 17 de gener, celebrarem la Jornada de les Migracions, amb aquest lema: “La formació dóna oportunitats, eliminem diferències” . Tal i com assenyala la Delegació de Pastoral Social en la seva carta, un dels fets que ha contribuït a una certa revitalització de les nostres comunitats és la presència nombrosa de persones nouvingudes en les celebracions. Són molts els estrangers que participen en les nostres eucaristies i de les nostres catequesis i, també, que truquen a les portes de les nostres Càritas demanant ajut. Enmig de la crisi econòmica que ens afecta, els immigrants són els qui la pateixen més directament. Quan ens calia mà d’obra, els rebérem amb els braços ben oberts, però ara se’ls posa difícil que puguin viure amb els mateixos drets i deures que nosaltres. El papa Benet XVI a la seva darrera encíclica, Caritas in veritate, ens diu: “ Qualsevol emigrant és una persona humana que, com a tal, té drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots i en qualsevol situació (nº62).” Precisament, el missatge que hi ha darrera el lema d’enguany, vol posar l’accent en que no podem formar una societat, justa i cohesionada, si classifiquem els ciutadans per motius d’origen, de cultura o de llengua. En aquesta línia, la proposta d’un grup de persones, entre les quals hi ha alguns feligresos, que la Masia de Ca n’Anglada sigui la seu d’un Centre d’Interpretació de les Migracions, en un barri com el nostre, acollidor de tants moviments migratoris, pot ser una bona una eina per a estudiar i respondre concretament a aquest repte.

Mn . Joan Làzaro i Padrós

AGRAÏMENT A LA COMUNITAT DE SANT CRISTÒFOR

Aquestes festes de Nadal, per a mi, han estat molt diferents i especials. Se m'ha donat el millor regal que se'm podia donar, allò que feia temps que esperava, allò que anhelava amb tant anhel; l'ordenació presbiteral. És un gran goig el poder fer els meus primers passos com a sacerdot amb vosaltres, encara que no puc oblidar totes les comunitats per les que he passat anteriorment, que també m'han ajudat molt en la meva formació.

La meva vida des que estic amb vosaltres ha canviat molt; vaig venir com seminarista, em van ordenar de diaca i ara sacerdot. En poc temps s'han produït molts canvis en la meva vida que encara he d'anar assimilant. Encara no m'ho puc creure!

Durant aquestes dues setmanes que porto ordenat he tingut experiències meravelloses, de les quals no tinc paraules per poder descriure-les en tan poc espai. Sobrepassen les expectatives que jo tenia. No podia imaginar que la meva vida canviaria tant en arribar a ser sacerdot. Ara entenc algunes coses de les que em van dir.

Experimentar la Gracia de Dios estos días es, permitirme esta expresión, ¡una pasada! Sin saber cómo , Dios actúa en mi. Delante de las situaciones que me han ido surgiendo (que no han sido pocas) durante estas dos semanas, notas como Dios está contigo, y te das cuenta de su grandeza y de tu pequeñez. Que no hace falta muchas cosas, simplemente fiarse de Dios, dejar que el actúe a través tuyo, con sencillez, humildad, es decir, como María. Esa es la actitud que nos pide Jesús.

Aprovecho estas líneas para agradeceros todo lo que habéis hecho por mí. Por toda vuestra ayuda, ya sea material o espiritual. Por vuestros ánimos, por vuestra muestra de cariño hacia mí y sobre todo por vuestra confianza. Todo esto y mucho más es lo que me anima a continuar el gran proyecto que Dios tiene para nosotros como hijos suyos que somos. Gracias a todos de corazón.

Mn. Xavier Sanchiz Julibert