Aquests dies estem corpresos veient les imatges que ens ofereixen els mitjans de comunicació del greu terratrèmol que ha patit el poble germà d’Haití. Més de cent mil persones mortes, i un nombre indeterminat de desapareguts sota les runes, milers i milers de persones que si bé han sobreviscut, es troben abocades a la misèria i a la desesperació. Gràcies en part, al ressò mediàtic, la comunitat internacional, amb els estats al capdavant, però també amb el compromís de la societat civil, s’ha mobilitzat decididament per solidaritzar-se amb els haitians. No podia ser d’una altra manera. Si d’alguna cosa ha de servir la globalització és per a adonar-nos que formem una gran família humana, i que el patiment dels qui viuen a l’altra punta del món, ens afecta a tots, i ens n’hem de sentir solidaris. La solidaritat ha de ser global. El Papa Benet XVI, en la seva darrera encíclica “La Caritat en la Veritat” , alerta que: “la veritat de la globalització com a procés i el seu criteri ètic fonamental vénen donats per la unitat de la família humana i el seu creixement en el bé.” I afegeix: “el procés de globalització, adequadament entès i ges-tionat, ofereix la possibilitat d’una gran redistribució de la riquesa a escala planetària com mai no s’havia vist abans.” Com a persones i com a cristians, som cridats a posar el nostre gra de sorra: amb la pregària personal i comunitària i també amb la nostra aportació econòmica, per a pal·liar entre tots les necessitats de tants germans nostres.
Mn.Joan Làzaro i Padrós
