En motiu de la Jornada de la Família d’aquest diumenge, la Delegació de Pastoral Familiar del Bisbat de Terrassa ens ha fet arribar, entre d’altres, un escrit on se’ns parla de la vocació a l’amor: en el matrimoni, i tenint present que estem en l’any sacerdotal, en el sacerdoci. Us en reproduïm uns fragments, per a reflexionar-hi i portar-ho a la pregària: “*La vocació fonamental i innata de tot ésser humà és la vocació a l’amor. És la clau fonamental per a la construcció de la vida de la persona....És la llum que guia tota la vida. *L’amor és un do que primer es rep. En aquesta primera experiència de l’amor aprenem, a través dels nostres pares, la naturalesa de l’amor conjugal com una donació total de l’un cap a l’altre. *Com a fills de Déu, la nostra història d’amor esdevé una vocació al matrimoni, on l’amor de Déu s’hi fa present d’una manera molt especial....El matrimoni cristià ha d’estar basat en el mateix tipus d’amor amb què Crist estima la seva Església....Per això és molt important que l’Església sigui font de vida per a les famílies i les ajudi a aconseguir la seva plenitud de vida humana i cristiana. *La vocació sacerdotal i/o a la vida consagrada, parteix igualment de la vocació a l’amor. La persona que s’hi sent cridada, opta per l’estat del celibat per a poder-se donar completament a Déu i als demés, a través de l’oració i el servei a l’Església.. *Els pares cristians... han d’ajudar els fills a discernir la seva autèntica vocació a l’amor: matrimonial, sacerdotal o religiosa... són vocacions complementàries: de les famílies en surten sacerdots i els sacerdots vetllen pel creixement humà i espiritual de les famílies.”
Mn. Joan Làzaro i Padrós
