El filòsof i tèoleg, Francesc Torralba, al llibre “Cent valors per viure. La persona i la seva acció en el món”, defineix la confiança com “la fe que hom diposita en una altra persona” i afegeix “consisteix a creure que allò que l’altre dirà o farà serà vertader, és a dir, serà fidel a la realitat”. Aquest autor, relaciona la confiança amb la fe i també amb la prudència, un valor que ens prevé dels perills i ens determina el que hem d’escollir i el que cal evitar, sense caure en la covardia ni en la temeritat o la bogeria. Si us hi heu fixat, en aquests últims mesos, s’ha parlat molt de recuperar la confiança, perduda davant la crisi no només econòmica, sinó també de valors; davant el fiasco financer i la corrupció que esquitxa a persones i institucions que ens mereixien “confiança”... És clar que quan aquesta desapareix o és violentada, les relacions humanes trontollen i en deriven efectes negatius perversos. Som al temps d’Advent i apunt de celebrar la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria. Ella, la Mare de Déu, ens mostra en qui hem de posar tota la nostra confiança. Ella es fia de Déu quan li anuncia, a través de l’àngel, que concebrà, per obra de l’Esperit Sant, a Jesús, el Senyor, que serà mare de qui és la Paraula de Déu encarnada, d’aquell que naixerà, creixerà, morirà i ressuscitarà perquè Déu ens estima i vol la nostra salvació, esdevenint per nosaltres camí, veritat i vida. Aquest és el nostre tresor més preuat, que hem de compartir amb els altres. Aprofitem aquest Advent per revisar com vivim el do de la fe i la nostra confiança en Jesús. Deixem que, com en Maria, Ell esdevingui, sota el guiatge de l’Esperit Sant, el fonament de tot el nostre ser i del nostre actuar.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
