BENVINGUDA AL NOU BISBE AUXILIAR DE TERRASSA: MONS. SALVADOR CRISTAU

Aquest dissabte, dia 26 de juny, ha estat ordenat Bisbe Auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau i Coll. No és cap desconegut per a la Diòcesi, atès que fins la data i des del seu naixement, n’ha assumit diversos serveis, com ara el de rector de la Catedral Basílica del Sant Esperit, el de vicari general del Bisbat i darrerament el de rector del Seminari Diocesà de Terrassa... El bisbe auxiliar és un prevere que rep el sagrament de l’orde en el grau de l’”episcopat”, amb la missió d’ajudar, “auxiliar”, el Bisbe Titular d’una diòcesi existent, en aquest cas Terrassa, al mateix temps que la Santa Seu li atorga una diòcesi extinta, com ara Aliezira, (Algesires)per la que ha estat anomenat Mons. Cristau. Les raons per les quals el Papa Benet XVI ha nomenat un Bisbe Auxiliar per la nostra diòcesi són fonamentalment tres: pel mateix bé de la diòcesi en superar de llarg el milió d’habitants, per a ajudar a que el Bisbe titular, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses pugui fer degudament la visita Pastoral a les diferents parròquies i arxiprestats, i per a atendre de més a prop els preveres, especialment els més joves. És, per tant, un moment històric per la nostra jove diòcesi de Terrassa. Des d’aquí felicitem al nou Bisbe i l’encomanem al Senyor, perquè esdevingui un bon pastor, a imatge i semblança de Jesús, el nostre Bon Pastor. Que fent realitat el significat més pregó del mot “episcopat”, com a “servei” i no “honot”, sigui més sol•lícit a servir que no pas a presidir, perquè, segons el precepte del Senyor, “el qui és més gran, s’ha de fer el més petit, i el qui va al davant, com el qui serveix”. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

ESTEM DISPOSATS A PRENDRE LA CREU

De vegades em pregunto si ens queda prou clara aquesta part de la invitació que ens fa Jesús a seguir-lo. Ell no ens vol vendre la moto, no vol maquillar ni presentar d’una manera enganyosa la seva missió. Déu, totpoderós, creador del cel i de la terra, s’ha abaixat per a compartir-ho tot amb nosaltres. Jesús ens dóna a conèixer fins a quin punt ens estima. La seva missió arriba al punt culminant quan, negat i menyspreat, entoma literalment la seva creu, i clavat damunt d’ella, dóna la seva vida, prenent sobre seu el nostre pecat. Allà expira i confia el seu darrer alè al Pare, que el ressuscita el tercer dia, obrint-nos el pas cap a la vida eterna. Tot s’acompleix. Des d’aleshores, la creu pren un sentit nou. D’instrument de martiri, passa a ser per a nosaltres font de redempció, perquè a través d’ella som salvats. Jesús ens diu que si volem seguir-lo, ser cristians de fets i no només de paraula, ens cal, d’una banda, descentrar-nos, per posar-lo a Ell com a centre, la seva manera de ser i de fer, i això comporta, entre d’altres coses, estimar i perdonar “setanta vegades set”, això és, “sempre”. De l’altra, ens demana que prenguem cada dia la nostra creu, i per tant, que no defugim les dificultats ni les responsabilitats, que les entomem amb fe i esperança, compartint la bona nova de l’Evangeli, treballant per la pau i la justícia veritables; encara que anem contracorrent i que, com Jesús, siguem escarnits i maltractats. No tinguem por, doncs, i ben units a Crist, amb la pregària, amb els sagraments, sentint-nos poble de Déu, Església, prenguem la nostra creu i treballem colze a colze amb els germans, per a fer un món millor. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

EN ACABAR L’ANY SACERDOTAL

 

 

Divendres passat vam celebrar la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, dins la qual el Papa Benet XVI va cloure l’Any Sacerdotal, proclamat en motiu del 150è aniversari de la mort de Sant Joan Mª Vianney, el capellà d’Ars. En l’Eucaristia que presidí amb preveres concelebrants d’arreu del món, com Mn. Xavier, Benet XVI va afirmar que el sacerdoci ordenat no és un simple ofici, sinó que és un sagrament, perquè el prevere “fa allò que cap ésser humà pot fer per si mateix: pronunciar en nom de Crist la paraula d’absolució dels pecats, canviant, així, a partir de Déu, la situació de la nostra vida. Pronuncia sobre les ofrenes del pa i del vi les paraules d’acció de gràcies de Crist, que són paraules de transsubstanciació, paraules que el fan present a Ell mateix, el Ressuscitat, el seu Cos i la seva Sang... Déu és val d’un home amb les seves limitacions per a estar, a través d’ell, present entre els homes i actuar a favor seu”. Però, el Papa també va recordar en l’homilia que durant aquest any han sortit a la llum els pecats d’alguns sacerdots, sobretot l’abús als menors, i en va demanar perdó a Déu i a les persones afectades, de manera clara i ¡inequívoca, amb la promesa de fer tot el possible per a que aquests fets no es repeteixin mai més. En qualsevol cas, el ministeri sacerdotal ha de estar ben unit al Cor de Jesús i s’ha de viure a partir d’Ell. Així ho han procurat fer molts preveres, com Mn. Lluís Ferret (ACS), antic rector de la nostra parròquia, i gran admirador del sant capellà d’Ars. Dijous passat, el poble d’Olesa li va retre un sentit homenatge, en la presentació d’un llibre editat en memòria seva, titulat “Mn. Lluís Ferret i Altisench. Apòstol de Jesús”. Si Déu vol, el dissabte 10 de juliol, per Sant Cristòfor, ho farem a la nostra parròquia. De tot plegat donem-ne gràcies a Déu! 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA FESTA DEL CORPUS: SOLIDARITAT I CARITAT, UNIDES (II)

Aquest diumenge celebrem la Solemnitat del Cos i la Sang de Crist, Corpus Christi, en la que fem memòria que Jesús ens estima fins a l’extrem de donar-se del tot partint i repartint el seu Cos i la Seva Sang, que es fa present en cada Eucaristia per obra de l’Esperit Sant. És el dia de la caritat, i per això la col·lecta d’avui es destina íntegrament a Càritas, perquè la parteixi i reparteixi, a través de diferents projectes, entre les persones més necessitades. I és que la caritat i la solidaritat són dos mots plenament associats, tal i com ens recorda el Grup de Sensibilització, Comunicació i Denúncia de Càritas Terrassa (SENCODE): “.../... No és que els diners ho solucionin tot, ja que: Amb diners podem comprar diversió, però no Alegría. Amb diners podem comprar una casa, però no una Família. Amb diners podem comprar diplomes però no Cultura. Amb diners podem comprar calmants, però no Pau. Amb diners podem comprar favors, però no Perdó Amb diners podem comprar la terra, però no el Cel. Amb diners podem comprar comoditats, però no Felicitat. I només estimant i lliurant-nos gratuïtament als altres, podrem ser feliços de debò... Amb el nostre compromís de vida a favor dels més necessitats volem proposar públicament a aquesta societat que és possible un altre estil de viure més auster i més senzill, perquè estem convençuts que “molta gent petita, fent moltes coses petites, en molts llocs petits, podem canviar el món”. I avui que celebrem CORPUS, volem fer arribar l’agraïment de Càritas a totes les persones que amb la seva manera de fer i d’actuar, en molts llocs petits, fan possible un món millor.” 

Mn. Joan Làzaro i Padrós