DECÀLEG DAVANT LA CRISI

   Com ja sabeu, el dissabte 22 de desembre, Mn. Josep    Maria Fisa,  consiliari de Justícia i Pau i rector de la Parròquia Verge del Carme de Sant   Joan Despí, ens va presentar l’experiència pastoral de solidaritat, anomenada Solidança, i entre altres coses, ens va entregar un decàleg davant la crisi, que pel seu interès, us fem avinent:

“1. La crisi és a tots nivells, no únicament l’econòmic. Per la responsabilitat es concentra allà on hi ha el poder econòmic i les transaccions mercantils.

 2. Les conseqüències s’han anat aproximant: del tercer món cap al  primer i del quart cap a amplis sectors socials propers. Atur.                              

3. Hi ha una consciència creixent per part de la ciutadania que les coses haurien de funcionar millor. Que cal canviar models i estructures econòmiques, de mercat, de control polític. D’acord amb els drets de les persones. Indignats .      

4. Ara hi ha una alerta col.lectiva, però  ja fa temps que moltes personalitats i entitats i iniciatives avisaven i denunciaven problemes urgents: precarització laboral, desnonaments, drets socials retallats.

5. Moltes respostes i encara poques: Informació i denúncia (plataforma habitatge, Ada Colau); sense sostre (cens que s’ha fet amb voluntaris d’entitats); Migrastudium; Respostes socials: manifestacions; xarxes socials (blogs),            twiter...webs, Awaaz; Respostes polítiques: programes partits, sindicats., mobilitzacions..;  Alternatives laborals solidàries, cooperatives...

6. Camps de l’economia social que són també resposta. I empreses que han entrat en la responsabilitat social, contractant persones amb dificultats específiques, conciliant problemes familiars. Centres especials de treball.

7. Podem construir algunes alternatives financeres, encara que siguin, de moment, gairebé testimonials. La banca ètica. La banca cívica. La banca no especulativa. FIARE, TRÍODOS, COOP 57, FETS...

8. Hi ha tot un camp personal enorme de caminar en la sostenibilitat individual, familiar, social, d’entitats... Austeritat.  Solidaritat. Voluntariat. Informació compartida. Serveis d’intercanvi. Banc de Temps.

9. El Tercer Món sempre està en crisi. També és aquí. També  podem actuar allà: Kassumoy. Fadnema. Soliguai, Cooperació i agermanaments.

10. El canvi comença per nosaltres mateixos. De xip. De valors. D’estil de vida. De tota persona...material i espiritual. De la relació amb la casa-mare-planeta.

***Aquests 10 manaments es resumeixen en dos: canvi de model de vida, menys consumista i mercantil ;  i canvi d’objectius: Persona i bé comú”.                                   

      Tinguem-ho ben present en el nou any que ben aviat encetarem.

                                                                                                                                                                  

                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

NADAL SOLIDARI

   Amb tota la raó, Càritas (Arxiprestat Terrassa), en el manifest d’aquesta   campanya de Nadal, que la setmana passada publicàvem íntegrament, reivindica davant dels poders polítics i econòmics que les persones són el més   important, que l’economia ha d’estar al servei de les persones, i no a l’inrevés. Tal i com també  remarca el  manifest, tots tenim la responsabilitat de revisar el   nostre estil de viure,  per apropar-lo a la senzillesa i a la comunió fraterna, amb les que, per exemple i salvant les distàncies, vivien  les    primeres comunitats cristianes:“Tots els creients vivien units i tot ho tenien al    servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú... A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor” (Ac 3,42.44-46).

   Gràcies a Déu, cada vegada són més les   iniciatives que sorgeixen, especialment  per Nadal, amb l’objectiu que ningú es quedi al marge del camí i al mateix temps de conscienciar-nos que cal que compartim allò que som i tenim, ja sigui a través de concerts, xerrades, recaptes, col.lectes...                                     

   Aquest dissabte, Mn. Fisa, rector de la Parròquia Verge del Carme de Sant Joan Despí i Consiliari de Justícia i Pau de Barcelona ens ha parlat d’una altra experiència    pastoral de  solidaritat, de provada solvència i durada,    anomenada “Solidança”: nom que rep l’associació sense afany de lucre, creada el 1997 i dedicada a la inserció sociolaboral de  persones en situació de vulnerabilitat social, i que l’any 2006 creà una empresa d’economia social ”Solidança Treball, EI” que ofereix serveis al sector  ambiental. 

   El seu testimoni engrescador, demostra que un món millor és possible i que entre tots el podem assolir.

                                                           

                                                                                                                    Mn. Joan Làzaro i Padrós

“mira’m als ulls i digues que puc comptar amb tu”

Aquest és el lema de la Campanya de   NADAL de CÀRITAS, i que motiva la col.lecta que diumenge vinent, dia 23 de desembre, farem en favor d’aquesta institució  eclesial, a través de la qual  s’ajuda a tantes persones necessitades, ja sigui per atendre les seves mancances més immediates i bàsiques: alimentació,         habitatge;  com per procurar que rebin una formació que els permeti trobar feina  i superar les dificultats en les que es troben.  A continuació us fem avinent el manifest  de Càritas,    redactat per aquesta ocasió:

     “El model econòmic i social que regeix els destins del   nostre món provoca víctimes innocents especialment ens els col·lectius més  desprotegits de la societat.  Hi ha milions de    pobres, aturats, retallades en despesa social, vulneració de drets...

     S’havia fixat l’any 2015 com a data en què la pobresa i la fam del món quedarien eradicades; és evident que estem ben lluny de complir amb aquest objectiu.

   Des de Càritas volem reivindicar davant els poders polítics i econòmics que les persones són el més important. L’economia ha d’estar al servei de les persones, no les persones al servei de         l’economia.

   En general hem tingut  el desig de viure en la riquesa, per damunt de les nostres possibilitats, i això ens ha conduït a un endeutament i una crisi econòmica global que no és fàcil de     solucionar i gestionar.

   Hem d’anar a un estil de viure diferent : No hem d’estar sotmesos al consumisme, a l’afany de tenir i posseir, al viure acceleradament sense pensar en les coses importants de cada dia.   

      Si vivim amb senzillesa, més units els uns als altres i preocupats pel bé  comú,  podrem fer possible un món millor.

     Des de Càritas volem proposar a tothom el viure senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure.”  Que així sigui!!!

                                                                                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós

SALUTACIÓ DEL NOSTRE SEMINARISTA: ALBERT

   Estimada comunidad de la parroquia de San Cristòfor. Os escribo estas palabras como signo de agradecimiento por vuestra acogida, me habéis aceptado como un miembro más en la Parroquia. Es    verdad que mi idioma de origen es el árabe, pero con  la ayuda del Espíritu Santo y de las personas que me han ayudado, he aprendido a hablar en castellano, y también estoy aprendiendo el catalán,    para que pueda atender a  cada uno con su idioma nativo. Además, como,  si Dios quiere, en el futuro seré sacerdote, es bueno poder celebrar contando con la riqueza de las dos lenguas.                 

     En realidad la vocación sacerdotal aunque el fin es el sacerdocio, para todos Dios tiene una  llamada, cada uno tiene una invitación peculiar. Nos narra la Biblia la llamada de (Jeremías 1,4-7): ”dijo Dios,  antes que te formase en el vientre te conocí, y antes que      nacieses te santifiqué, te di por profeta a las naciones.  Y yo dije: ¡Ah! ¡ah, Señor Dios! He aquí, no sé hablar, porque soy niño.  Y me dijo Dios: No digas: Soy un niño; porque a todo lo que te envíe irás tú, y dirás todo lo que te mande". Y si leemos la vocación de Samuel, Dios lo llamó desde su infancia. Mi llamada se ha ido formando  poco a poco: a través de mi familia, que fueron los que sembraron en mí la fe a través de su testimonio de vida. Todos los domingos asistía a la misa. Me inicié como  monaguillo a los 8 años, más tarde a los 14 años estuve estudiando 4 años para sacar los estudios de catequista. Me encargaba de la catequesis el fin de semana, colaboraba en la  misa para los niños, después tocaba el órgano y hacía ensayo con los niños, después hacíamos  la catequesis.

     Más tarde realicé, en el seminario de mi país, la carrera de filosofía;  después vine a España en  el año 2005, y estudié 4 años de  teología en Martí-Codolar, centro de los salesianos  y cursé 2 años más en la Facultad de la Teología. Al finalizar la  carrera teológica, realicé un postgrado de Psicología (psico-análisis) en la Universidad de Barcelona (2011-2012). Actualmente  he vuelto otra vez a la facultad de teología de Catalunya, para  hacer la especialización en  Liturgia.                                                                                                                                          

                                                                                                                         Albert Mikhail

VENIU, VENIU, OH EMMANUEL!

   Així comença un dels himnes que  cantarem en  aquest temps d’advent, bo i encetant un nou any litúrgic,   en el transcurs del qual, com Església, farem el memorial dels misteris de la vida de Jesucrist, tot preparant-nos per a tornar a celebrar i viure la seva primera vinguda entre nosaltres. Enguany seguirem el relat  de l’evangelista sant Lluc.

Déu es fa “Emmanuel”, Déu amb nosaltres, en  Jesucrist, i amb Ell i en Ell  ens demostra l’amor sense límits que ens té, donant-nos la vida del seu Fill   en la seva passió i mort, i ressuscitant-lo  d’entre els morts.

   I de Jesucrist rebem una invitació molt clara: Estigueu atents! Vetlleu!. Ell vol néixer de nou entre     nosaltres, vol fer estada dins el nostre cor.  Hem d’estar apunt per a rebre’l, sigui l’hora que sigui.

Això passa per entomar la tasca que Déu ens encomana: viure l’Evangeli. No podem adormir-nos i  esperar que la facin d’altres.   Comença  a l’entorn més proper: la nostra família, els companys de treball, els   veïns, la parròquia, el barri, la ciutat... El Senyor compte amb   nosaltres per a fer un món millor. Que quan Ell vingui no ens trobi adormits o distrets.                         

   Estiguem alerta, doncs,  i aprofitem  aquestes quatre setmanes d’Advent per a posar-nos les piles. Bon Advent a tots!                    

                                                                            Mn. Joan Làzaro i Padrós