FACILITEM L’ENCONTRE AMB EL SENYOR!

La trobada amb Jesús, personalment i comunitària, viscuda amb fe, amb el cor obert, ens dóna força per afrontar el dia a dia, amb esperança, malgrat les dificultats, els contratemps, i el desànim. Cada diumenge som convidats a compartir l’àpat fraternal de l’Eucaristia. És el dia del Senyor, el dia que fem memòria de la seva Mort i Resurrecció, de la seva Pasqua. Per això diem que cada diumenge és Pasqua. També durant la setmana, hi ha persones que es troben per celebrar l’Eucaristia. Ho fem a la cripta. Lloc on també preguem personalment i comunitàriament, especialment els dimarts de 18:00 a 19:00 amb el Grup de Almas Pequeñas.

Però aquests darrers mesos ens hem adonat que una colla de persones han deixat de fer-ho, perquè se’ls fa molt difícil baixar i pujar les escales de la cripta. Per aquest motiu, el Consell Parroquial s’ha plantejat de quina manera ho podríem solucionar. I hem arribat a la conclusió que una alternativa viable seria condicionar l’espai de darrera del presbiteri de l’església gran, per a poder-hi celebrar l’eucaristia diària, fer-hi la pregària del dimarts, i ubicar-hi el Santíssim. Això facilitaria l’accés a tothom, perquè s’entraria per la rampa i la porta lateral de la rectoria, sense escales, lloc pel qual ja accedeixen les persones amb mobilitat reduïda o amb cadires de roda, a les misses dels divendres, dissabte i diumenge. Així doncs, hem posat fil a l’agulla i ja hem encarregat el projecte i el corresponent pressupost. Hores d’ara l’estem acabant de concretar, però és evident que necessitarem la col·laboració de tots. De moment ja hem rebut un ajut de la Fundació de Sant Galderic, a qui donem les gràcies, però no n’hi ha prou. Per això, a partir d’ara la col·lecta de cada primer diumenge de mes es destinarà a aquest fi, com en el seu moment ho vam fer per arreglar el campanar. Serà una manera de facilitar l’encontre amb Jesús!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“FEM UN CAFÉ”

Fa temps que des del Consell Pastoral Parroquial rumiàvem de quina manera podíem potenciar el coneixement mutu i l’amistat entre els feligresos, especialment amb els que fa poc que participen en les celebracions de la nostra comunitat, ja sigui perquè han vingut a viure al barri provinents d’altres indrets de la ciutat o del país, o, sobretot, perquè han deixat el seu país per començar una nova vida entre nosaltres. És una inquietud que no ve d’ara i que respon al fet que des de sempre, la nostra parròquia ha estat un punt de trobada per a persones d’origen divers. Així, antigament ja s’havien fet trobades setmanals o mensuals, amb la mateixa intenció.

Aquesta vegada, ens ha semblat que el millor era propiciar un encontre més informal, i que tot prenent un cafè, puguem compartir una estona junts, amb la intenció principal de coneixe’ns millor. La proposta es fer-ho l'últim diumenge de cada mes, a una de les sales de la rectoria. Així doncs, si Déu vol, començarem a trobar-nos el proper diumenge, dia 29 de gener, a les 12:00, després de la Missa Major. Us hi convidem a tots, especialment, a les persones nouvingudes!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“MIGRACIONS I NOVA EVANGELITZACIÓ”

Aquest diumenge se celebra la Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat. Per aquest motiu, el Papa Benet ens ha fet arribar un missatge titulat “Migracions i nova evangelització”, en que defensa que “l’acollida als migrants i refugiats, a banda que qüestioni la solidaritat i el fet de compartir, és una oportunitat providencial per renovar l’anunciació de l’Evangeli en el món contemporani “.

Es veu clar que les migracions internes o internacionals, esdevenen una sortida a la recerca de condicions de vida millors o per fugir de l’amenaça de persecucions, guerres, violència, fam i catàstrofes naturals i com a conseqüència es produeix “una barreja sense precedents de persones i de pobles, amb problemàtiques noves no només des del punt de vista humà sinó també ètic, religiós i espiritual”.

Davant d’aquest fenomen, l’Església s’enfronta al desafiament d’ajudar els migrants a mantenir ferma la fe, també quan manca el suport cultural que hi havia en els països d’origen, cercant igualment noves estratègies pastorals, mètodes o llenguatges per una acollida sempre vital de la Paraula de Déu”. Per això, el Papa exhorta a les comunitats cristianes a “oferir atencions particulars als treballadors migrants i a les seves famílies, a través de l’acompanyament de la pregària, de la solidaritat i de la caritat cristiana; de la valoració de tot allò que enriqueix recíprocament; i també de la promoció de nous projectes polítics, econòmics i socials que afavoreixin el respecte a la dignitat de cada persona humana, la tutela de la família, l’accés a un habitatge digne, al treball i a l’assistència”.

Certament, en l’actual context de crisi global, es fa difícil assolir de manera plena aquests objectius. De totes maneres, donem gràcies a Déu pels passos que es van fent. En aquest sentit la nostra comunitat és un punt de trobada i acolliment, per a moltes famílies nouvingudes, els fills de les quals s’han incorporat amb tota normalitat als grups de catequesi, de confirmació i de joves; a l’Esplai Parroquial... I des de la vessant més assistencial, Càritas ha intentat donar ajut moral i material a aquelles persones migrants del nostre barri que ho han necessitat. Amb tot, hem de continuar avançant, amb l’ajut de Déu!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

NI 1ER, NI 2ON, NI 3ER NI 4AT. UN SOL MÓN!

Venen “tiempos recios”, que diria Santa Teresa. Temps de retallades, d’apretar-nos el cinturó, d’estar-nos de moltes coses supèrflues, de rebaixes en el que fins ara consideràvem irrenunciable estat del benestar. Són les conseqüències d’una crisi global, no només econòmica, que estem patint especialment a les societats occidentals, que amb un ritme de vida opulent, amb el malbaratament de recursos, amb la pèrdua de valors com l’esforç i la constància i l’abús en la recerca de beneficis sobretot per la via especulativa...hem arribat a un carreró gairebé sense sortida. Potser, ara serem tots plegats més conscients de com se senten els habitants de les societats del tercer món, que estan en una crisi permanent, que no poden aixecar el cap, entre altres raons, perquè ens deuen diners. I sense anar tant lluny, ben a prop nostre, comprendrem que suposa viure al quart món. Qui sap? Ara que tots estem en crisi, també serem més solidaris els uns amb els altres, els habitants del nord i del sud, els habitants del primer, del segon, del tercer i del quart món. I ja posats, potser comença a ser hora que deixem de parlar de mons diferents, per treballar globalment per un sol món, que sigui millor per a tots. Aquesta és la tasca que se’ns encomana com a seguidors de Jesús, nostre Senyor: ser, com Ell volia, sal de la terra i llum del món. Jesús no ho tingué gens fàcil, tampoc els seus primers deixebles, l’Església naixent. Però, gràcies al seu Esperit Sant, el missatge i l'estil de vida de Jesús, font de fe, d’esperança i amor, continuen vius i espera de nosaltres que els encarnem, personalment i comunitàriament, sense reserves, en el dia a dia, educant-nos amb el testimoni, per a contribuir a la veritable Justícia i Pau mundial.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

JESÚS, JOSEP I MARIA, QUE LA VOSTRA PAU SIGUI AMB NOSALTRES

En començar aquest nou any, ens fa molt de bé contemplar la pau de la Sagrada Família. Divendres passat en celebràvem la festa i ens fixàvem en el moment de la presentació de Jesús al temple. Josep i Maria es troben amb Simeó, i veuen meravellats com pren el nen en braços i beneeix Déu amb una pregària preciosa, que se’ns convida a resar cada dia, al final de la jornada: “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble” (Lc 2,29-32). Maria guarda aquestes paraules en el seu cor, i juntament amb Josep, farà de la seva llar una veritable escola per a Jesús, l’escola de Natzaret, on fruirà de valors fonamentals com la pau i la justícia, que enaltirà, fent-ne objecte de les seves benaurances: “Benaurats els qui tenen fam i set de la justícia, perquè seran saciats” (Mt 5,6)”; “Benaurats els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu” (Mt 5,9). En aquest primer dia de l’any, celebrem la solemnitat de la Mare de Déu, i sota la seva intercessió posem els nostres millors propòsits. També commemorem la Jornada Mundial de la Pau, en motiu de la qual el Sant Pare ens adreça el missatge titulat: “Educar els joves en la justícia i la pau”. En som tots destinataris, però especialment en són els joves, els pares, les famílies, els estaments educatius i formatius, així com els responsables en els distints àmbits de la vida religiosa, social, política, econòmica, cultural i de la comunicació. Entre moltes altres coses, el Papa ens diu: “La pau no és un bé ja aconseguit, sinó una meta a la qual tots hem d’aspirar: Mirem amb major esperança al futur, animem-nos mútuament en el nostre camí, treballem per donar al nostre món un rostre més humà i fratern i sentim-nos units en la responsabilitat respecte a les joves generacions d’avui i de demà, particularment a educar-les a ser pacífiques i artífexs de pau”.

Així, doncs, mans a l’obra! Feliç 2012!!!

Mn. Joan Làzaro i Padrós