DIUMENGE 18 DE GENER DE 2015: ORDENACIÓ PRESBITERAL DE MN.ALBERT

   Ja podem anunciar públicament aquesta notícia que ens omple d’alegria, tot albirant el dia de Nadal de nostre Senyor.  Efectivament, el diumenge 18 de gener de 2015, a les 18:00 h de la tarda, a la Catedral de Terrassa, serà ordenat  prevere de mans del Sr. Bisbe Monsenyor Josep Àngel Saiz Meneses, el nostre diaca Mn. Albert Agib Mikhail. 

   Des d’ara l’encomanem a la pregària perquè esdevingui un fidel    pastor, a imatge i semblança de Jesucrist, el Bon Pastor. Així doncs, començarem el nou any amb aquesta novetat, que ben segur, repercutirà positivament en la vida celebrativa i pastoral de les tres parròquies que tenim encomanades. Com a prevere, tindrà el repte de portar l’anunci de la fe, una fe alegre, a aquest món, amb l’actitud de Jesús amb la dona samaritana. Com subratlla el Lino Emilio Díez  “Ell s’asseu en el pou de Jacob i allí es deixa trobar pels qui van a buscar aigua... La nova evangelització comença amb aquesta actitud de Jesús: asseure’s junt amb els homes i dones del nostre temps, esperar-los en els llocs on van a buscar aigua que pugui saciar la seva set i anunciar-los amb serena i joiosa certesa l’Evangeli... I afegeix: “El Nadal ens convida a no deixar-nos intimidar pels temps que ens ha tocat de viure i, amb més raó, a no convertir-nos en profetes de calamitats. Tot i que ple de contradiccions i desafiaments, aquest temps nostre és estimat per Déu, és creació seva, és terreny seu en el qual continua renovant la sembra de la seva Paraula perquè continuï donant fruit. L’infant Jesús que contemplem és el gra de blat que torna a esposar la nostra terra perquè produeixi amb renovada fecunditat pa bo,  generós i abundant per a tots. No hi ha espai per al pessimisme: és Nadal”. I acaba dient: “La contemplació d’un   Infant que ve en la debilitat de la pobresa ens reconcilia amb la pròpia debilitat, amb aquest deixar-nos fer per Algú que tot ho sap...  i que tot ho pot.  El Nadal no entela la realitat, la il·lumina. No oculta el problema, el situa. No és una il·lusió passatgera, és un to vital”.  

  Mn. Albert, aquest Nadal serà encara una mica més especial per a tu, atès el do que ben aviat rebràs. Moltes felicitats i que el  Senyor et beneeixi!   

  

                                                                                                                                                  Mn. Joan  Làzaro i Padrós

“QUÈ HAS FET AMB EL TEU GERMÀ?”

   “Que has fet amb el teu germà?” és el lema de la Campanya d’aquest Nadal de Càritas, amb el que se’ns recorda que amb la generositat de tots podrem seguir ajudant als nostres germans que més ho necessiten. A continuació us transcric el Manifest que l’equip SENCODE (SEnsibilització, COmunicació i Denuncia) de Càritas del nostre Arxiprestat ens ha fet arribar per llegir-lo a les misses de la setmana vinent, en que es farà la Campanya, destinant-hi la col·lecta:

“La nostra època està marcada per les desigualtats socials, la pobresa, la fam, la pèrdua o deteriorament dels drets. L’exclusió de les persones i les famílies més pobres creix de manera escandalosa. Els rics són més rics, i els pobres són més pobres, més nombrosos i amb menys drets. Milions de persones han quedat excloses, tirades a la cuneta de la nostra societat, del nostre món. I no solament això; també assistim a una “globalització de la indiferència”, com denuncia els sant pare Francesc: “La cultura del benestar, que ens porta a pensar només en nosaltres mateixos, ens  torna sensibles als crits dels altres. Ens hem acostumat al patiment de l’altre, no ens interessa, no és assumpte nostre”. Davant aquesta realitat que ens toca viure, els cristians d’arreu de la terra estem cridats a fer possible l’esperança del Regne de Déu enmig del dolor del seu poble. I l’esperança només pot ser possible quan totes les persones ens mirem les unes a les altres vestides de la mateixa dignitat que ens configura homes i dones integrants d’una família humana comuna, per damunt de creences, ideologies, ètnies, llengües, cultures, i siguem capaços de restablir la relació entre nosaltres i el món des de l’amo i la justícia. És el moment de tornar a les fonts, a les arrels de la nostra esssència i identitat, per recordar-les i obrar en conseqüència. Malgrat tot volem agrair que,, en tot aquest temps que portem de crisi, han sigut moltes les persones que ens han ajudat, ja sigui col.laborant en algun projecte o fent una aportació econòmica, sense les quals no podríem tirar endavant. És per això que una vegada més confiem en vosaltres. Moltes gràcies!”.  En la mesura que puguem, siguem generosos!!!

                                                                                                                                               Mn. Joan  Làzaro i Padrós

LA JOIA DE L’EVANGELI (VI): MARIA, LA MISSIONERA A PROP NOSTRE

   Retornant a la darrera exhortació apostòlica del Papa Francesc, “ La joia de l’Evangeli”, i a les portes de la festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, fa bé rellegir les paraules que el Sant Pare li dedica i que ara us comparteixo:

“Maria és la qui sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pocs bolquers i una muntanya de tendresa.  Ella és l’esclaveta del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que sofreixen dolors de part fins que broti la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte matern.  Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu. A través de les distintes advocacions marianes, lligades generalment als santuaris, comparteix les històries de cada poble que ha rebut l’Evangeli , i entra  a formar part de la seva identitat històrica. Molts pares cristians demanen el Baptisme per als seus fills en un santuari marià, amb la qual cosa manifesten la fe en l’acció maternal de   Maria que engendra nous fills per a Déu.. És allí, en els santuaris, on poden adonar-se com Maria reuneix al seu voltant els fills que pelegrinen amb molt d’esforç per mirar-la i deixar-se mirar per ella. Allí troben la força de Déu per a suportar els sofriments i fatics de la vida. Com a Sant Joan Diego, Maria els dóna la carícia del seu consol maternal i els diu a l’orella: “Que no es torbi el teu cor [...] ¿No sóc jo aquí, que sóc la teva mare?”. (nº 286).

Déu vos salve Maria...

                                                                                                                              Mn. Joan  Làzaro i Padrós