Retornant a la darrera exhortació apostòlica del Papa Francesc, “ La joia de l’Evangeli”, i a les portes de la festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, fa bé rellegir les paraules que el Sant Pare li dedica i que ara us comparteixo:
“Maria és la qui sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pocs bolquers i una muntanya de tendresa. Ella és l’esclaveta del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que sofreixen dolors de part fins que broti la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte matern. Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu. A través de les distintes advocacions marianes, lligades generalment als santuaris, comparteix les històries de cada poble que ha rebut l’Evangeli , i entra a formar part de la seva identitat històrica. Molts pares cristians demanen el Baptisme per als seus fills en un santuari marià, amb la qual cosa manifesten la fe en l’acció maternal de Maria que engendra nous fills per a Déu.. És allí, en els santuaris, on poden adonar-se com Maria reuneix al seu voltant els fills que pelegrinen amb molt d’esforç per mirar-la i deixar-se mirar per ella. Allí troben la força de Déu per a suportar els sofriments i fatics de la vida. Com a Sant Joan Diego, Maria els dóna la carícia del seu consol maternal i els diu a l’orella: “Que no es torbi el teu cor [...] ¿No sóc jo aquí, que sóc la teva mare?”. (nº 286).
Déu vos salve Maria...
Mn. Joan Làzaro i Padrós
