Dissabte vinent, dia 17 d’octubre, a les 11h del matí començarem un nou curs de la Catequesi Especial de l’Arxiprestat de Terrassa, amb el lema: “Vine!, Junts podem”. Ho farem, aquí a Sant Cristòfor, seu de la Catequesi Especial, amb un pregó de Festa d’inici de curs, una pregària, l’actuació de “Pau Tarruell”, i acabarem amb un vermut. I és que enguany serà certament, “especial” perquè celebrarem els 25 anys de la seva represa.
La Catequesi especial s’inicià en el curs 1964-65, de la mà del pare escolapi Josep Mª. Segura i amb Mn. Josep Mª. Jarque, sent la primera d’aquest tipus a tot Catalunya, fins el curs 1972-73. L’any 1983 un grup de persones encapçalades per la Sra. Montserrat Boada, juntament amb Mn. Andreu Pascual, donaren forma a una Catequesi Especial a l’Arxiprestat de Terrassa. Finalment, el 6 de febrer de l’any 1985 , començà una nova etapa amb la direcció de Mn. Lluís Bonet Armengol, Arxiprestat de Terrassa. En paraules de Gaspar Ortí, un dels catequistes fundadors, “l’objectiu i funció de la Catequesi Especial de Terrassa és ajudar a viure la fe cristiana als disminuïts i preparar-los per a rebre els Sagraments de la Comunió i la Confirmació”.
La Celebració central d’aquest 25è aniversari serà el dissabte 6 de febrer de 2010, a les 12h, amb una Eucaristia d’acció de gràcies, presidida pel Sr. Bisbe de Terrassa i un dinar de germanor, entre d’altres coses. I es clourà amb una Festa de Fi de curs, el dissabte 15 de maig de 2010, a les 17 h, també a la nostra parròquia, amb la celebració dels sagrament de la confirmació d’un grup de la Catequesi Especial, l’espectacle de “Xaragalls”, i un petit refrigeri per a tothom.
De tot plegat, donem-ne gràcies a Déu, i demanem-li, amb la intercessió de la nostre Mare Maria, que la nostra mirada i el nostre fer siguin cada vegada més semblants a la del seu Fill Jesucrist, que ple d’amor acollia, abraçava i beneïa als més petits.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
Aquest diumenge celebrem la Jornada del DOMUND, amb el lema “La Paraula, llum pels pobles”. Enguany té per objectius: valorar els missioners com a ministres de la Paraula que il·lumina a tots els pobles; promoure entre els fidels una sensibilitat i predilecció envers els més necessitats; participar en les activitats organitzades en motiu del DOMUND; col·laborar econòmicament amb les necessitats materials de les missions. Certament, com ens deia Sant Pau a la carta als cristians hebreus , diumenge passat, “la Paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor”. Avui, com en temps dels apòstols, urgeix portar-la a tots pobles. Així ho manifestaren els nostres bisbes, en el Sínode d’octubre de 2008,: “La Paraula de Déu és un bé per a tots els homes, que l’Església no ha de conservar només per a si mateixa, sinó compartir amb alegria i generositat amb tots els pobles i les cultures, per a que també ells puguin trobar en Jesucrist el camí la veritat i la vida (Jn 14,6)”. Cal compartir la Paraula i sobretot viure-la, donar-ne testimoni. El mateix Sínode afirma que “els bisbes, els preveres, els diaques, les persones de vida consagrada, laics i laiques han d’estar a prop també de les persones que no participen de la litúrgia ni de la vida de les nostres comunitats... I aquesta tasca l’entomen especialment els missioners. Ells, amb la Paraula de Déu a la mà, anuncien arreu, i de vegades enmig de condicions difícils i adverses, la Bona Nova de l’Evangeli. Sentint-nos doncs, partícips de la missió que Crist ens encomana, col·laborem-hi amb allò que estigui al nostre abast.
Aquest diumenge, una bona colla de feligresos de les parròquies de l’Arxiprestat de Terrassa serem a Montserrat de romeria, tal i com recordàvem la setmana passada. Escau també que és Sant Francesc d’Assís, que no celebrem litúrgicament, perquè passa pel davant el diumenge. Fa uns anys, Mn. Josep Maria Ballarin, va publicar un llibre titulat “Ai Francesc, si aneu a les valls d'Andorra”, en que narrava les peripècies del sant al bell mig de la nostra societat de consum. Salvant les distàncies, un servidor s’ha volgut imaginar com reaccionaria Sant Francesc si vingués pels nostres verals un dia d’aquests, ja entrat el segle XXI. Si aleshores, Mn. Ballarín ens deia que el sant va quedar sobtat pel ritme desenfrenat que portàvem i pel consum quasi compulsiu de tantes coses innecessàries, avui Francesc, veient-nos en plena crisi, amb un somriure innocent segurament ens diria: “Ja us ho deia, ja us ho deia”. No tant per fer-nos un retret, com perquè prenguéssim consciència que la crisi no és només econòmica sinó sobretot de valors humans i cristians. Estic segur que ens convidaria a despullar el nostre cor i el nostre cap de tantes coses supèrflues, per a omplir-los de qui ens pot fer feliços de debò: Jesucrist, nostre Senyor i el seu Evangeli. Francesc, que tant estimava la vida, m’imagino que no entendria com la persona humana d’una banda ha esmerçat tants esforços per millorar el seu viure, sobretot cercant remeis contra malalties, i per l’altra, n’esmerci tants per posar fi i/o evitar que neixi nova vida. I Ell, amb el cor encongit, després de pregar a Déu Pare per nosaltres, ben segur que continuaria animant-nos a pouar en els valors universals de l’Evangeli, per a no deixar-nos arrossegar per qui pretén donar respostes, suposadament modernes, parcials i a curt termini, a qüestions fonamentals, poc o gens conscients dels danys personals profunds que poden causar a llarg termini.