Aquest diumenge, una bona colla de feligresos de les parròquies de l’Arxiprestat de Terrassa serem a Montserrat de romeria, tal i com recordàvem la setmana passada. Escau també que és Sant Francesc d’Assís, que no celebrem litúrgicament, perquè passa pel davant el diumenge. Fa uns anys, Mn. Josep Maria Ballarin, va publicar un llibre titulat “Ai Francesc, si aneu a les valls d'Andorra”, en que narrava les peripècies del sant al bell mig de la nostra societat de consum. Salvant les distàncies, un servidor s’ha volgut imaginar com reaccionaria Sant Francesc si vingués pels nostres verals un dia d’aquests, ja entrat el segle XXI. Si aleshores, Mn. Ballarín ens deia que el sant va quedar sobtat pel ritme desenfrenat que portàvem i pel consum quasi compulsiu de tantes coses innecessàries, avui Francesc, veient-nos en plena crisi, amb un somriure innocent segurament ens diria: “Ja us ho deia, ja us ho deia”. No tant per fer-nos un retret, com perquè prenguéssim consciència que la crisi no és només econòmica sinó sobretot de valors humans i cristians. Estic segur que ens convidaria a despullar el nostre cor i el nostre cap de tantes coses supèrflues, per a omplir-los de qui ens pot fer feliços de debò: Jesucrist, nostre Senyor i el seu Evangeli. Francesc, que tant estimava la vida, m’imagino que no entendria com la persona humana d’una banda ha esmerçat tants esforços per millorar el seu viure, sobretot cercant remeis contra malalties, i per l’altra, n’esmerci tants per posar fi i/o evitar que neixi nova vida. I Ell, amb el cor encongit, després de pregar a Déu Pare per nosaltres, ben segur que continuaria animant-nos a pouar en els valors universals de l’Evangeli, per a no deixar-nos arrossegar per qui pretén donar respostes, suposadament modernes, parcials i a curt termini, a qüestions fonamentals, poc o gens conscients dels danys personals profunds que poden causar a llarg termini.Mn. Joan Làzaro i Padrós
