“UN DÉU DE VIDA, NO DE MORT”

   Permeteu-me que transcrigui el comunicat que ha fet     públic el Consell Interreligiós de Terrassa en motiu del sagnant atemptat ocorregut a França ,el dimarts, dia 7 de gener de 2015:

      “El Consell interreligiós de Terrassa, integrat per  l ‘Arxiprestat de Terrassa (Església Catòlica), la Comunitat Bahá’í, la Comunitat Musulmana i les Esglésies Evangèliques, per iniciativa de la Comunitat Musulmana emet el següent comunicat a l’opinió pública:

1r. Expressem la nostra consternació i el nostre sincer dol per l’atemptat perpetrat ahir, dia 7 de gener del 2015 contra la revista Charlie Hebdo.

2n. Repetim una vegada més la nostra més enèrgica condemna de tota violència, expressament l’exercida en nom de Déu, tot adduint fervor religiós, vingui de qui vingui. Tothom, absolutament tothom té dret inalienable a la vida i la integritat física, àdhuc els mateixos terroristes que han dut a terme aquest crim execrable.

3r. El Consell es reafirma en el seu compromís de treballar per l’harmonia interreligiosa i la pau social a la nostra ciutat. Per a això busca d’establir relacions fraternals entre els membres de les diverses religions i, per extensió lògica, amb els conciutadans que no estan vinculats a cap    religió.

                                            Terrassa, 8 de gener del 2015.

                                                 interreligios@gmail.com”

   Una vegada més us convido a pregar per la Justícia i la Pau arreu, amarades d’amor, que és l’essència de Déu.

                                              Mn. Joan  Làzaro i Padrós

EN EL NOU ANY, DEIXEM-NOS SORPRENDRE

   Mn. Josep Maria Romaguera fa una interessant reflexió sobre les paraules del Papa, en acabar els treballs de la III Assemblea Extraordinària del Sínode de Bisbes, identificant cinc temptacions que dificulten el fer el camí junts, remarcant-ne la primera, la “rigidesa hostil”. Diu: “El que la rigidesa impedeix com a temptació en què es pot caure, és el “deixar-se sorprendre per Déu, el Déu de les        sorpreses”...Més enllà del missatge concret que Francesc volgués    donar als participants a l’assemblea sinodal, em sembla suggerent aquesta contraposició entre “rigidesa” i “deixar-se sorprendre per Déu”. Em sembla suggerent tot pensant en l’exercici de la litúrgia. I no em refereixo tant a la possible rigidesa d’algunes normes sinó, sobretot, a les     actituds amb les quals posem en pràctica el que els llibres litúrgics diuen. Massa sovint veiem rigidesa en les celebracions litúrgiques. De  vegades trobem rigidesa en l’aplicació encarcarada de les rúbriques o en concrecions dures de la doctrina expressades en les homilies. També es pot observar rigidesa per part d’alguns fidels que, sense cap somriure i amb actituds facials i corporals endurides, transmeten la sensació  que no estan gaudint de la celebració. Tot plegat pot ser una qüestió de    caràcter, ves a saber. El problema no està en les rúbriques sinó en les actituds. L’esperit de la reforma litúrgica i del que va quedar escrit en els llibres és que gaudim de la celebració; que gaudim, sobretot, de la presència de Déu enmig de la vida, i de la sorpresa de la seva novetat permanentment  actualitzada.

Que Déu ens sorprengui només depèn d’Ell (gràcies a Déu!,    diríem). Però que en puguem gaudir, potser depèn de la nostra obertura de ment i d’esperit. I de que els ministres ajudem el poble a celebrar de   manera esponjosa”.                                                                      Demanem-li al Senyor que tots hi posem el millor per a deixar-nos sorprendre per Ell i que en puguem gaudir.                                                                                                                                                                                                                                                                                               Mn. Joan  Làzaro i Padrós

“FAMÍLIA: BONA NOTÍCIA” (I)

   En la solemnitat de la “Sagrada Família”, que celebrem amb aquest lema: “Família: Bona noticia”; és un bon moment per recordar algunes de les idees fonamentals que s’han recollit en el document “Relatio Post Disceptionem”, redactat  en motiu del Sínode Extraordinari de Bisbes sobre la Família celebrat el mes d’octubre de 2014, camí que es clourà amb el Sínode General de 2015. Aquest document té tres parts: 1ª)L’escolta: el context i els desafiaments de la família;    2ª)La mirada de Crist: l’Evangeli de la Família; i 3ª) L’encontre:        Perspectives pastorals.

En aquest escrit ens centrarem en la 1ª part, i en propers escrits    anirem desgranant les altres parts. Se’ns diu:

“-El cambio antropológico y cultural actual; influye en todos los aspectos de la vida y necesita un enfoque analítico y diversificado, capaz de tomar las formas positivas de la libertad individual. Es señalado también el creciente peligro representado por un individualismo exasperado que desnaturaliza las relaciones familiares y termina por considerar a cada componente de la familia como una isla, haciendo prevalecer, en ciertos casos, la idea de un sujeto que se construye según sus propios deseos tomados como un absoluto (nº 5).

-La prueba más grande para las familias de nuestro tiempo a menudo es la soledad, que destruye y provoca una sensación general de impotencia con relación a la realidad socio-económica que muchas veces como una verdadera pesadilla, o por motivo de los impuestos demasiado pesados que, por cierto, no anima a los jóvenes al matrimonio (nº 6).

-El mundo actual parece valorizar  una afectividad sin límites de la cual se quieren explotar todos sus componentes, también aquellos más complejos. De hecho, la cuestión de la fragilidad afectiva es de gran actualidad: una afectividad narcisista. Inestable y mutable que no ayuda siempre a los sujetos a alcanzar una mayor madurez. Muchos son aquellos que tienden a permanecer en las etapas primarias de la vida emocional y sexual...(nº 10).                                                                                                             –Los desafíos pastorales:... Es necesario aceptar a las personas con su existencia concreta, saber sostener la búsqueda, alentar el deseo de Dios y la voluntad de sentirse plenamente parte de la Iglesia, incluso de quien ha experimentado el  fracaso o se encuentra en las situaciones más desesperadas. Esto exige que la doctrina de la fe, que siempre se debe hacer conocer en sus contenidos fundamentales, vaya propuesta junto a la misericordia (nº 11)”.  Que la Sagrada    Família de Natzaret ens hi ajudi!

                                                                                                                                                           Mn. Joan  Làzaro i Padrós

Emigrants i refugiats: cap a un món millor

   Diumenge vinent celebrarem la 100ª Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat, i per aquest motiu el Papa Francesc ens adreça un missatge en què, entre altres coses, ens diu:

“*Si, per una banda, les migracions posen de manifest freqüentment les mancances i llacunes dels estats i de la comunitat internacional, per una altra, revelen també les aspiracions de la humanitat de viure la unitat en el respecte de les diferències, l’acollida i la hospitalitat que fan possible l’equitativa distribució dels béns de la terra, la tutela i la promoció de la dignitat i la centralitat de tot ésser humà.

*Des del punt de vista cristià, també en els fenòmens migratoris, igual que en altres realitats humanes, es verifica la tensió entre la bellesa de la creació, marcada per la gràcia i la redempció, i el misteri del pecat. El rebuig, la discriminació i el tràfic de l’explotació, el dolor i la mort es contraposen a la solidaritat i l’acollida, als gestos de fraternitat i de comprensió.

*emigrants i refugiats no són peons sobre el tauler de la humanitat. Es tracta de nens, dones i homes que abandonen o són obligats a abandonar les seves cases per moltes raons, que comparteixen el mateix desig legítim de conèixer, de tenir, però sobretot de ser “alguna cosa més”.

*L’Església, en camí amb els emigrants i els refugiats, es compromet a comprendre les causes de les migracions, però també a treballar per a superar els efectes negatius i valoritzar els positius en les comunitats d’origen, trànsit i destí dels moviments migratoris.              *Alhora que animem el progrés cap a un món millor, no podem deixar de denunciar per desgràcia l’escàndol de la pobresa en les seves diverses dimensions, Violència, explotació, discriminació, marginació, plantejaments restrictius de les llibertats fonamentals, tant de individus com dels col·lectius, són alguns dels principals elements de pobresa que s’han de superar i que afecten sovint als moviments migratoris.

*Benvolguts emigrants i refugiats: No perdeu l’esperança que també per a vosaltres està reservat un futur més segur, que en les vostres sendes pugueu trobar una mà estesa, pugueu experimentar la solidaritat fraterna i el calor de l’amistat”. Que així sigui!!!        

       

                                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

AGERMANATS ANIREM CAMINANT...

         Dilluns vinent celebrarem la solemnitat de l’Epifania del    Senyor, coneguda popularment com “els Reis”, en la que xics i grans, d’una manera o altra escrivim la nostra carta, segurament amb els millors  desitjos, com el d’aquell  infant que, quan va donar la carta al patge Xiu-Xiu li va demanar amb ulls brillants: “Que el  papa i la mama tinguin feina”. Que hi hagi treball!!! És una de les peticions que més he escoltat aquests dies.                                                                                              Al costat de notícies tant escandaloses com que les 10 persones més riques del món aquest any encara ho són molt més, tot i la crisi, mentre augmenta la pobresa i la marginació d’una gran majoria; hi ha llums d’esperança com la d’aquell empresari manresà, que ha cedit gratuïtament el forn de pa a una parella en atur que acabava de tenir una criatura i que vivien  acollits a una residència  d’indigents. Ara regenten un negoci en un local en que hi podran tenir fins i tot  la seva futura llar. Agraïts, han correspost aquest gest, oferint el pa i altres productes  a un preu social, que els permet guanyar-se la vida i ajudar a d’altres famílies del barri, que com ells abans, passen necessitat.                                              Aquest gest puntual, junt amb d’altres gestos que aquests  dies s’han prodigat, com ara les recollides d’aliments, les maratons i  els concerts solidaris de Nadal, la renúncia voluntària de la paga extra en favor dels més necessitats, els casals de Nadal amb infants que pateixen problemes d’alimentació; i sobretot amb els que de manera constant, setmana rere setmana  es van duent a terme, per exemple, la lluita perquè tothom tingui     aliments i una llar on viure i no en sigui desnonat; i encara més, amb la creixent conscienciació de bona part de la societat civil, de que només agermanats, solidàriament, anirem caminant amb pau i bé;  donen la raó al Papa Francesc, quan afirma que la  fraternitat és una dimensió essencial de l’home i que la forma de promoure-la i vèncer la pobresa, és el despreniment,  triant un estil de vida sobri i essencial, creient fermament que la relació fraterna amb el proïsme constitueix el bé més preuat . Que així sigui!!! Feliç 2014!

                                                                                                Mn.Joan Làzaro i Padrós