Mn. Josep Maria Romaguera fa una interessant reflexió sobre les paraules del Papa, en acabar els treballs de la III Assemblea Extraordinària del Sínode de Bisbes, identificant cinc temptacions que dificulten el fer el camí junts, remarcant-ne la primera, la “rigidesa hostil”. Diu: “El que la rigidesa impedeix com a temptació en què es pot caure, és el “deixar-se sorprendre per Déu, el Déu de les sorpreses”...Més enllà del missatge concret que Francesc volgués donar als participants a l’assemblea sinodal, em sembla suggerent aquesta contraposició entre “rigidesa” i “deixar-se sorprendre per Déu”. Em sembla suggerent tot pensant en l’exercici de la litúrgia. I no em refereixo tant a la possible rigidesa d’algunes normes sinó, sobretot, a les actituds amb les quals posem en pràctica el que els llibres litúrgics diuen. Massa sovint veiem rigidesa en les celebracions litúrgiques. De vegades trobem rigidesa en l’aplicació encarcarada de les rúbriques o en concrecions dures de la doctrina expressades en les homilies. També es pot observar rigidesa per part d’alguns fidels que, sense cap somriure i amb actituds facials i corporals endurides, transmeten la sensació que no estan gaudint de la celebració. Tot plegat pot ser una qüestió de caràcter, ves a saber. El problema no està en les rúbriques sinó en les actituds. L’esperit de la reforma litúrgica i del que va quedar escrit en els llibres és que gaudim de la celebració; que gaudim, sobretot, de la presència de Déu enmig de la vida, i de la sorpresa de la seva novetat permanentment actualitzada.
Que Déu ens sorprengui només depèn d’Ell (gràcies a Déu!, diríem). Però que en puguem gaudir, potser depèn de la nostra obertura de ment i d’esperit. I de que els ministres ajudem el poble a celebrar de manera esponjosa”. Demanem-li al Senyor que tots hi posem el millor per a deixar-nos sorprendre per Ell i que en puguem gaudir. Mn. Joan Làzaro i Padrós
