EL PAPA FRANCESC :SUCCESSOR DE PERE

   Aquest dissabte dia 29 de juny, hem celebrat la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, Apòstols, màrtirs, columnes de l’Església. Ambdós ens donen testimoni de l’amor de Déu que han experimentat en les seves vides i de com la força de l’Esperit Sant ha fet en ells i a través d’ells meravelles, com ho va fer amb Maria la mare de Déu, i com ho fa, si li deixem, amb tots       nosaltres. I l’Esperit Sant és qui ens convoca i ens reuneix com Església i és el que ha propiciat l’elecció del  Papa Francesc,    successor de Pere, de qui hem anat escoltant paraules, avalades pel seu testimoni, que arriben al cor de moltes persones, com les que ara us transcric, que ens poden ajudar en la pregària i l’acció:                                                                   “*L’Església no és una ONG pietosa: Podem edificar moltes coses, però si no confessem Jesucrist, ens convertirem en una ONG humanitària, però no en Església, Esposa del Senyor: L’Església no és una organització nascuda d’un acord entre persones, sinó obra de Déu.                    *Una Església pobre pels pobres: Sant Francesc d’Assís és l’home que ens dóna l’esperit de pau, l’home pobre (...) Ah, com voldria una      església pobre i pels pobres! La pobresa s’aprèn amb els humils, els malalts i amb tots aquells que estan en les perifèries existencials de la vida. La  pobresa teòrica no serveix. La pobresa s’aprèn tocant la carn de Crist pobre entre els humils, els pobres, els malalts, els nens.                                                                                *Pastors amb olor a ovella: Hi ha capellans tristos, i convertits en col·leccionistes d’antiguitats i de novetats, en comptes de ser pastors amb olor d’ovella, en comptes de ser pastors enmig del ramat i pescadors d’homes; això us demano: sigueu pastors amb olor d’ovella.        *Pecadors sí, corruptes no: El problema no és ser pecadors, sinó no penedir-se del pecat, no tenir vergonya del que hem fet. Malgrat que Pere era pecador, Jesús mantingué la seva promesa d’edificar sobre ell la seva Església, Pere era pecador, no corrupte. Pecadors, sí, tots: corruptes, no.       *Que els cristians treballin en política: Els cristians no podem rentar-nos les mans, hem de posar-nos en política, perquè la política és una de les formes més altes de caritat atès que busca el bé comú. Els cristians han de treballar en política. La política és bruta, es diu. Però, per què? Serà perquè les cristians no s’hi han posat amb esperit evangèlic?”.                 

                                                                                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós

“ACOLLIR L’INESPERAT”

      Fa uns dies va arribar a les meves mans un fulletó,   editat per la Delegació de la Pastoral de la Salut en   motiu de l’Any de la Fe, amb la voluntat de donar a   conèixer el testimoni de la Rita Mondéjar Rodríguez, voluntària de la Pastoral de la Salut d’una parròquia de Sabadell, que va  morir l’any 2007, a l’edat de 59 anys, després de patir una greu i llarga malaltia. M’ha semblat que aquest diumenge, en que celebrem el dia del malalt, ens faria bé compartir el seu testimoni de fe, amb un dels seus darrers escrits, titulat “Acollir l’inesperat”: “Pare, Déu de la vida. La vida que m’has donat, la vida tan formosa, la vida que he viscut i que estic vivint, que tu em fas tan amena, perquè contínuament me la canvies, Pare. Encara no m’he acostumat a una manera de viure, quan surt quelcom d’imprevist: un problema, una alegria, una alguna cosa física, com ara. Altra vegada canviar de vida? Una altra acceptació, una altra esperança, una altra il·lusió, altres llàgrimes! Però aquesta és la meva vida. No. La vida que Tu vols que jo visqui. Avui he trobat aquella oració del P. Carles de Foucald: <<Senyor, fes de mi el que vulguis. Pare, em poso a les teves mans. Fes de mi el que vulguis. Sigui el que sigui te’n dono gràcies. Estic disposat a tot. Ho accepto tot, perquè la teva voluntat es compleixi en mi i en totes les criatures. No desitjo res més, Pare. Et confio la meva ànima. Te la dono amb tot l’amor de que sóc capaç, perquè t’estimo i necessito donar-me, posar-me en les teves mans sense mesura, amb una infinita confiança, perquè Tu ets el meu Pare>>.                                 En llegir-la novament, avui té per a mi un altre sentit, perquè abans la resava amb alegria i de cor, però avui hi poso un interrogant:      Senyor, estic disposada a tot, ho accepto tot? No ho sé, perquè en  moltes ocasions em sento dèbil, espantada pel sofriment. Sé que tu ets el meu Pare. M’ho diu tot el meu ésser i tinc posada en Tu tota la meva esperança i la meva confiança...”.  

                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós

PER UNA ECONOMIA DIOCESANA DE COMUNIÓ

   El 30 de juny expira el termini per presentar la declaració de l’ Impost sobre la Renda de les Persones   Físiques (IRPF) de l’exercici 2012.  Enrecordem-nos de marcar la casella per a l’Església i també la casella “d’altres finalitats socials”.  Per l’Església suposa entre un 20% i un 25% de les entrades globals que percep. I aquest exercici implica anar avançant cap el desitjable autofinançament. Els  Delegats d’Economia de les tres Diòcesis que integren la Província Eclesiàstica de  Catalunya, ens diuen que “en el tema de l’economia diocesana,   l’Església no fa res més que aplicar i concretar els valors evangèlics. El missatge de Jesucrist mort i ressuscitat ens anuncia una nova vida de transformació tant de la vida privada com de la societat. L’amor que Déu ens demostra en Jesús ens empeny a amarar tota la vida d’amor, d’amor    pràctic envers els altres. No es tracta només d’una declaració d’amor, més o menys platònica, però sense fruits, que en definitiva seria hipòcrita. No. Ha de ser una manera de viure, amb uns valors evangèlics arrelats en el dia a dia. En el tema econòmic es tracta de tres valors: el de la justícia, que ens empeny a reconèixer i donar a cadascú el que és seu, el que li    pertany; el de la solidaritat, que implica “ser comprensiu, obert, disposat a establir i a mantenir relacions de col·laboració i de cooperació amb els altres“ (F.Torralba); el de l’equitat, que implica un tracte igual a     tothom, però tenint en compte que no tothom necessita el mateix”.                                                                                                 L’Església i la seva doctrina social, ensenya i proclama aquests valors de Jesús, però ha de començar per practicar-los ella mateixa. “Només així serà creïble i evangelitzarà”. Com?Implantant una economia de comunió a través del Fons Comú Diocesà: “és com una bossa, un calaix al qual cadascú aporta el que pot, lliurement. Les persones fan els seus donatius, les parròquies donen un percentatge dels seus ingressos, la declaració de la renda hi fa la seva aportació. Aquests diners es retornen i es distribueixen segons les necessitats...La   Delegació d’Economia implement gestiona i estableix unes prioritats a fi que hi hagi una veritable solidaritat i equitat”.  Així doncs, no       oblidem de posar les creuetes!                                                      

                                                                                                                       Mn. Joan Làzaro i Padrós

CELEBREM EL FI DE CURS, AMB EL DESIG DE CONTINUAR JUNTS EL PROPER CURS

         La setmana passada, bo i coincidint amb al Solemnitat del Cos i la Sang de Crist i dia de la Caritat, els nois i noies de la Catequesi, especialment els que enguany han fet la primera comunió, del KtClub, de Confirmació, de l’Esplai Grup   Colònies Ca n’Anglada, amb les seves famílies, catequistes,   animadors i monitors, vam donar gràcies a Déu pel curs que hem compartit, en una Eucaristia molt participada per tots.  Després vam poder gaudir d’un simpàtic   espectacle infantil a càrrec del mag Serafí Didó i vam acabar la Festa amb un   berenar-sopar per a tothom. A la web de la parròquia trobareu les fotografies d’aquest dia tant entranyable. Enmig de l’alegria i de l’agraïment, dins el cor de cada  catequista, animador, monitor i consiliari hi havia ben viu el desig que l’any vinent puguem trobar-nos les   mateixes persones i moltes més, per a continuar junts el   camí iniciat amb aquests nois i noies i les seves famílies, sentint-nos membres actius de la comunitat de Sant      Cristòfor.            Per altra banda, l’endemà, com ja havíem anunciat,    després de la Missa Major de Corpus vam unir-nos a la   pregària d’adoració Eucarística Mundial  convocada pel  Papa Francesc en motiu de l’Any de la Fe. Ho vam fer  a la        Capella del Santíssim, ara ja totalment remodelada, amb la coberta i els panells de fusta del presbiteri. Davant del Cos del Senyor exposat, vam demanar, entre altres coses,  que ens ajudi a buscar en la Comunió amb el Pare,  les respostes a tants interrogants que l’existència humana ens planteja, a donar el millor de nosaltres mateixos per a que assolim el desig abans esmentat; i que no manqui a ningú treball  ni el necessari per  a viure dignament.                                                                                                                                                                                                         

                                                                                                                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós

ACTITUDS DE LA VIDA EVANGELITZADORA

   Aquest diumenge celebrem la Festa del Cos i de la Sang de Crist. Fem memòria que Jesús, el Senyor, mort i ressuscitat per donar-nos vida, es fa present enmig nostre cada vegada que  repetim el gest que ens va deixar en l’últim sopar. En el  pa i el vi de l’Eucaristia el rebem com aliment, i ens ajuda a créixer en l’amor que Ell ens té. És també el dia de la Caritat, perquè vol que donem testimoni del seu amor, estimant als germans, d’una manera especial als més desvalguts, vivint el seu Evangeli.    Amb quines actituds?  Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de São   Felix do Araguaia, Brasil, ens en suggereix dotze:                                              “1.Saber acollir l’Evangeli que ens ve a trobar i deixar-se convertir per ell. 2. No fer mai ombra a l’Evangeli, ni amb la nostra cultura, ni amb el   nostre protagonisme ni amb la nostra por. 3. Predicar l’Evangeli amb la vida. Només així serem testimonis, companys del Testimoni Fidel, i de tants germans i germanes testimonis. 4. Practicar, celebrar i anunciar l’Evangeli en comunitat eclesial. 5. Com volia Jesús, vessar la Bona Nova feta sal, ferment, llum, llavor, en cada societat, en cada persona, en cada lluita, en cada esperança.                6. Recordar sempre que Déu és un Evangeli més gran que l’Evangeli   escrit, i donar, presentar l’Evangeli amb molta delicadesa, com qui fa un petó a Déu. 7. No oblida mai que l’Evangeli comporta la Creu. 8. Fer veritat, com ho feia Jesús, que l’Evangeli sigui dels pobres perquè pugui arribar a tothom. 9. Pregar l’Evangeli. Aprofundir l’Evangeli en el silencia de la gratuïtat i del despullament. Fer l’Evangeli amb la profecia dels fets. 10. Convocar tothom al voltant de l’Evangeli i atreure per a Jesús molts deixebles. 11. Anunciar l’Evangeli com l’únic veritable Nou Ordre Mundial capaç de fer-nos tots germans i germanes en un sol món humà.    12. Saber esperar, amb insistència Pasqual, la Bona Nova definitiva    d’aquell que ve! “.               Que el Senyor, amb el seu Esperit Sant ens hi ajudi!!!                                                                                                                                                             

                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós