Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Año de la fe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Año de la fe. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 de gener del 2013

“QUÈ ESPERA EL SENYOR DE NOSALTRES?”


   Amb aquesta cita del profeta Miquees 6,6-8  es presenta la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians  del 2013 que començarà divendres vinent, dia 18 de gener i es clourà el divendres 25 de gener.  Els materials que se’ns ofereixen han estat preparats pel Moviment d’Estudiants de l’Índia (SCMI), en ocasió del centenari de la seva fundació,  associats amb la Federació Universitària Catòlica  i el Consell Nacional de les Esglésies de l’Índia. Aquestes entitats de  seguida van adonar-se que en un context de greu injustícia a   l’Índia i a l’Església,    respecte als anomenats “intocables” (Dàlits), la“recerca de la    unitat visible no podia fer-se sense desmantellar el sistema de castes i aconseguir així la contribució a la unitat dels més pobres entre els més pobres”.     
   Cal recordar que “les comunitats d’intocables  a l’Índia han estat   foragitades de les castes” i són considerades les més impures i les més contaminants “Ho són un 80% dels cristians de l’Índia”. Per això s’ha escollit l’enèrgica crida de Miquees en favor de la justícia i la pau , que el profeta situa en la història de les relacions entre Déu i la humanitat per insistir en la necessitat d’una forta referència ètica. “No és separable la fe en Déu, per tant,  la santedat     personal , de la recerca de la justícia social”.  De manera que: “Déu ens demana avui que avancem en el  camí de la justícia, la misericòrdia i la humilitat” . Algunes comunitats Dàlit són conegudes per percudir professionalment i ritualment els tambors en els pobles de l’Índia. Doncs, el camí dels deixebles de Crist hauria de ser compassat al so de tambors de Dàlit, fent memòria de la presència de Déu amb els marginats. Una altra de les dedicacions de les comunitats Dàlit és la fabricació de sandàlies:“és d’esperar que gràcies aquestes reflexions diàries, el do de l’experiència Dàlit, de   supervivència enmig de la lluita, sigui per a nosaltres com les sandàlies que ens calcem per seguir la senda del dret, acomplint el que Déu espera de  cadascú”.  
    Que aquesta Setmana de Pregària per la Unitat ens hi ajudi!                                            
    
                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós

dijous, 25 d’octubre del 2012

EL TESTIMONIATGE, EXPRESSIÓ DE LA FE


   Aquest diumenge celebrem la Jornada Mundial de les Missions-DOMUND 2012, amb el lema “Missioners de la Fe”. Tots ens hi podem sentir inclosos, i per tant, expressar la nostra fe a través del testimoniatge, enmig del món. En un interessant article del filòsof i teòleg Francesc Torralba, titulat “L’experiència de la fe: deseiximent i compromís” afirma  que “no hi ha fe sense testimoniatge. El sí cristià a Déu implica més d’un no en relació als criteris del món. No es tracta pas de refusar el món o fugir-ne. Es tracta de refusar allò que, en les estructures i els costums del món, fa viure   d’esquena a Déu o n’allunya”. I afegeix: “L'actitud fonamental del  creient és a de la confiança i de l’abandonament amorós que no deixa d’influir en qualsevol situació. Diu l'Evangeli: "No passeu ànsia per la vostra vida pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant què us vestireu. Oi que la vida val més que el vestit? (...) El vostre Pare del Cel sap prou bé que teniu necessitat de totes aquestes coses. Que el    vostre afany sigui Déu com a Senyor vostre, i la fidelitat del seu designi, i totes les altres coses ell us les donarà d’escreix (Mt 6,25.32-33).         
I conclou: “El deseiximent del món és, curiosament, font d’un compromís serè i  responsable, també d’una pau infinita, de la pau que suposa saber-se en les mans de Déu, de la serenitat que dóna saber que Déu     m’estima a mi infinitament des de sempre. Amb aquesta certesa, amb la convicció que no tot depèn de nosaltres, el creient es compromet en la realitat, s’hi encarna amb l’esperança que, en darrer terme, la història no li pertany.”.                                                                      
   Posem, doncs, la nostra confiança en el Senyor, i testimoniem la nostra fe amb la nostra vida.
                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós