Som creadors d’alegria en el si de la família ?

  És la pregunta que se’ns trasllada en un dels materials que la   Delegació de la Família ha fet arribar a les parròquies en motiu de la Festa de La Sagrada Família: Jesús, María i Josep. Us convido a    meditar-ho al fil de les reflexions que s’hi contenen:

“1.La convivència mai no és fàcil, però en les famílies felices hi ha un desig sincer de viure l’Evangeli de Jesucrist, l’Evangeli de l’amor. I amb l’ajut de la gràcia de Déu i el seu esforç són capaços de viure l’aventura de l’amor i fer-ho    <>.

2.La família té la missió de ser, cada cop més, el que ha de ser: comunitat de vida i d’amor. L’amor és el motor de tota comunió i l’únic ambient   adequat perquè la família pugui viure, créixer i perfeccionar-se com a comunitat de persones. Perquè hi hagi comunitat d’amor cal  viure’l, perdonant les deficiències, els errors, les omissions i multiplicant els elogis i les lloances per les obres bones.

3.La societat de consum ens inculca la idea que, perquè la família sigui feliç i gaudeixi d’un sa humor, ha de posseir habitualment moltes coses. ...Aquell dolç ambient familiar tant somniat..., pot esdevenir una situació on és real          l’agressivitat, l’individualisme, on cadascun procura per ell.

4.Si creix l’egoisme en el si de la família, aquesta perd la seva missió: ser font de l’amor i, amb ell, de la felicitat i de l’alegria. Kierkegaard ens diu: ”La felicitat és aquella mansió meravellosa, on tothom desitja entrar. Cerquem d’obrir la porta fent força cap a dintre, empenyem cap a ella, per`com més volem obrir, la tanquem amb més força, perquè la porta de l’amor   s’obre cap enfora, "cap als altres". L’amor brolla des de dintre, des d’un cor pacificat, feliç i ple de bon humor”.                                              

5.Perquè en la família regni l’alegria, ha d’haver-hi amor, donació, perdó...    Totes les virtuts ajuden a crear un clima de pau i d’alegria, però hi ajuda molt més la gràcia de Déu. L’alegria pot coexistir amb els problemes i el sofriment. "He perdut l’ús dels peus, dels braços, de les mans, he arribat a ser gairebé cec i mut. Però no puc tenir en menor estima el que encara em queda, que és molt millor: sempre tinc l’alegria dels altres dons que Déu  m’ha donat, sobretot, la fe" (G.Papini)... Un somriure costa poc i produeix molt. Dura sols un instant i el seu record perdura eternament”.                                                         

   I se’ns pregunta: La nostra família sap relativitzar els fets,    vivint des de l’amor?; en quina o en quines coses posem la font de la nostra felicitat i bon humor?.  Feliç Any Nou!!!                                                                                    

                                                                                                                Mn. Joan Làzaro i Padrós

CONSTRUÏM ESPAIS D’ESPERANÇA

  A continuació us transcrivim el manifest que l’equip  SENCODE (SENSIBILITZACIÓ, COMUNICACIÓ I     DENUNCIA) de CÀRITAS ha redactat en motiu de la  Campanya de Nadal sota el lema: “CONSTRUINT ESPAIS  D’ESPERANÇA”:

     “Les persones som éssers que esperem, som essencialment projecte de futur. Viure sense esperança seria desintegrar-se com a persona, com estar mort en vida. El pensador grec Tales de Milet deia ja al segle VII a.C. Que <>. L’esperança és l'últim que es perd. L’Esperança és una actitud purament humana que ens fa desitjar intensament alguna cosa, tenint la confiança que la podrem aconseguir. Moltes són les coses que enfosqueixen l’esperança de multitud de persones en la nostra societat però també són moltes les persones i grups compromesos amb el bé del seu proïsme.                                                                             Càritas fa temps que està construint espais d’esperança per recuperar la vida i la dignitat de les persones, des de la senzillesa del dia a dia i sobre tot des de la fidelitat a Crist que es commou amb els més dèbils i petits.                                                                               En posem un exemple: La Sònia estava fent un curs per ser voluntària de Càritas. En   preguntar-li el primer dia perquè volia ser-ho, respongué amb el rostre somrient: <perquè no tenia ningú que s’ocupés de mi. Quan ja la vaig deixar i em vaig posar a treballar, vaig patir una forta discapacitat que em deixà enfonsada i sense feina. Sense ningú a qui recórrer, algú m’aconsellà  que em dirigís a Càritas. Em van acollir en un dels seus programes i em donaren molt d’afecte. Allò va durar uns anys, i finalment vaig poder tornar a ser jo mateixa i recuperar l’autonomia. Les persones de Càritas em van retornar l’alegria de viure. Gràcies a ells, avui puc mostrar aquest somriure, i vull regalar-lo i encomanar-lo com abans m’ho van fer a mi>>. Des de Càritas volem animar i proposar a tothom de fer possible que les nostres comunitats i grups siguin llocs d’acollida i fraternitat on puguem viure i conviure plegats. Un grup humà i una comunitat que sigui signe d’esperança”. Que així sigui!!!                                                                                                                                            

                                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós

“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI”(III) Economia i distribució dels béns

El Papa Francesc dedica el capítol IV de la seva exhortació apostòlica a la dimensió social de l’evangelització, dins del qual, en l’apartat segon  reflexiona sobre la inclusió social dels pobres, i més en concret, en els números 202-208 parla de l’”economia i la distribució de béns”. A una setmana de la campanya de Càritas de Nadal, i com a motivació per a participar-hi activament, us en comparteixo uns fragments:

  “*La dignitat de cada persona humana i el bé comú són qüestions que haurien d’estructurar tota política econòmica, però a vegades semblen més apèndixs agregats des de fora per a completar un discurs polític    sense perspectives ni programes de veritable desenvolupament integral (nº203).

  *L’economia, com la mateixa paraula indica, hauria de ser l’art d'assolir una adequada administració de la casa comuna, que és el món sencer (nº 206).

  *Qualsevol comunitat de l’Església, en la mesura en què pretengui subsistir tranquil·la sense ocupar-se creativament i cooperar amb eficiència perquè els pobres visquin amb dignitat i per incloure tothom, també correrà el risc de la dissolució, encara que parli de temes socials o critiqui els governs. Fàcilment acabarà sumida en la mundanitat espiritual, dissimulada amb pràctiques religioses, amb reunions infecundes o amb discursos buits (nº207).

  *Si algú se sent ofès per les meves paraules, li dic que les expresso amb afecte i amb la millor de les intencions, lluny de qualsevol interès personal o ideologia política. La meva paraula no és la d’un enemic ni la d’un opositor. Només m’interessa procurar que aquells que estan esclavitzats per una mentalitat individualista, indiferent i egoista, puguin alliberar-se  d’aquestes cadenes indignes i assoleixin un estil de vida i de pensament més    humà, més noble, més fecund, que dignifiqui el seu pas per aquesta terra (nº 208).” Que així sigui!!!                                                                                                                           

                                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós

“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI”(II): “MARIA, la Mare de l’Evangelització

    El Papa Francesc dedica els darrers números  de la seva exhortació apostòlica a Maria, a la que qualifica “Mare i Estrella de la Nova Evangelització” i ens diu coses tant delicioses com: “Amb l’Esperit Sant, enmig del poble sempre hi ha Maria. Ella reunia els deixebles per invocar-lo (Ac 1,14) i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir per la Pentecosta. Ella és la Mare de l’Església evangelitzadora i sense ella no acabem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (nº 284).  I afegeix: “Maria és la que sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa. Ella és petita serventa del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte       matern. Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb   nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu” (nº 286).

     Per això el Papa afirma que: “Hi ha un estil marià en l’activitat evangelitzadora de l’Església. Perquè cada vegada que mirem Maria    tornem a creure com en són de revolucionaris la tendresa i l’afecte. En ella veiem que la humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar els altres per sentir-se importants. Mirant-la descobrim que la mateixa que lloava Déu perquè “va derrocar els poderosos del soli” i “va acomiadar sense res els rics” (Lc 1,52-53), és la que posa calidesa de llar en la nostra recerca de justícia. És també la que    conserva atentament “totes les coses meditant-les en el seu cor” (Lc 2,19). Maria sap reconèixer les empremtes de l’Esperit de Déu en els grans esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. És contemplativa del misteri de Déu en el món, en la història i en la vida quotidiana de  cadascú i de tots. És la dona orant i treballadora a Natzaret, i també  és la nostra Senyora de la promptitud, la que surt del seu poble per auxiliar als altres “de pressa” (Lc 1,39) (nº 288).                                               Deu-vos salve Maria...              

                                                                               

                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós