A continuació us transcrivim el manifest que l’equip SENCODE (SENSIBILITZACIÓ, COMUNICACIÓ I DENUNCIA) de CÀRITAS ha redactat en motiu de la Campanya de Nadal sota el lema: “CONSTRUINT ESPAIS D’ESPERANÇA”:
“Les persones som éssers que esperem, som essencialment projecte de futur. Viure sense esperança seria desintegrar-se com a persona, com estar mort en vida. El pensador grec Tales de Milet deia ja al segle VII a.C. Que <>. L’esperança és l'últim que es perd. L’Esperança és una actitud purament humana que ens fa desitjar intensament alguna cosa, tenint la confiança que la podrem aconseguir. Moltes són les coses que enfosqueixen l’esperança de multitud de persones en la nostra societat però també són moltes les persones i grups compromesos amb el bé del seu proïsme. Càritas fa temps que està construint espais d’esperança per recuperar la vida i la dignitat de les persones, des de la senzillesa del dia a dia i sobre tot des de la fidelitat a Crist que es commou amb els més dèbils i petits. En posem un exemple: La Sònia estava fent un curs per ser voluntària de Càritas. En preguntar-li el primer dia perquè volia ser-ho, respongué amb el rostre somrient: <perquè no tenia ningú que s’ocupés de mi. Quan ja la vaig deixar i em vaig posar a treballar, vaig patir una forta discapacitat que em deixà enfonsada i sense feina. Sense ningú a qui recórrer, algú m’aconsellà que em dirigís a Càritas. Em van acollir en un dels seus programes i em donaren molt d’afecte. Allò va durar uns anys, i finalment vaig poder tornar a ser jo mateixa i recuperar l’autonomia. Les persones de Càritas em van retornar l’alegria de viure. Gràcies a ells, avui puc mostrar aquest somriure, i vull regalar-lo i encomanar-lo com abans m’ho van fer a mi>>. Des de Càritas volem animar i proposar a tothom de fer possible que les nostres comunitats i grups siguin llocs d’acollida i fraternitat on puguem viure i conviure plegats. Un grup humà i una comunitat que sigui signe d’esperança”. Que així sigui!!!
Mn. Joan Làzaro i Padrós
